Arxiu d'etiquetes: Albert Mora

– 021 – Teatre – LA RAMBLA DE LES FLORISTES (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 011) – 2019.11.03

LA RAMBLA DE LES FLORISTES (temp. 19/20 – espectacle nº 011)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest diumenge passat vam tornar al TNC, a la Sala Gran, per veure LA RAMBLA DE LES FLORISTES, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll amb una extraordinària Rosa Boladeras en el paper de l’Antònia, el seu primer paper com a protagonista.

Encara que és un text que comença a deixar notar el pas dels anys, no treu que sigui un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus símbols, la Rambla de les Floristes de Barcelona. Com comenta el seu director en el programa de mà, dins del seu gènere, és una obra perfecta. Amb una estructura narrativa rodona on tots els personatges estan ben dibuixats …. Ens hem centrat en trobar una poètica escènica que suggereixi allò que no es veu però que hi és. Que si la Rambla té vida és perquè la Rambla té mort. És als seus esperits a qui volem dedicar aquest espectacle.

Ens trobem doncs davant d’un clàssic del teatre català, d’un text en vers que algú podria arribar a titllar de “caspós” i “empolsegat”, però que ha estat capaç de captar el nostre interès i fer-nos oblidar aquestes connotacions a priori negatives. Creiem que una de les funcions principals del teatre públic català, ha de ser, repescar els nostres clàssics i posar-los al dia, especialment perquè les noves generacions les coneguin. Nosaltres doncs, ens hem deixat portar des del primer moment per l’Ànima de les Rambles (Davo Marín) i els seus moviments, i per la paraula viva, punyent i sentida de l’altra ànima de les Rambles, l’Antònia (Rosa Boladeras), la florista que sempre hi és i que tot ho veu.

Jordi Prat i Coll ens presenta un text d’abans, amb els ulls d’ara, tal com ja va fer amb “Liceistes i cruzados” (2014) o els “Jocs Florals de Canprosa” (2018).

Un homenatge a les Rambles de Barcelona i a la seva ànima representada per al·legories com els ocellaires i les gàbies dels ocells, els enllustradors de sabates, les pancartes reivindicatives , els cantants del Liceu, les referències religioses, els venedors d’avui llençant les llums al cel, … i finalment la delicada referència en record a les víctimes de l’atemptat del 2017. Jordi Part i Coll també entra en el joc del transvestisme en algunes de les escenes.

Continua llegint

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint

– Teatre – TENORS (🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2017.12.16 (temp. 17/18 – esp. nº 137)

TENORS (temp. 17/18 – espectacle nº 137)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra, en realitat tan sols “un divertiment” és una idea original dels tenors Miquel Cobos i Ezequiel Casamada, va ser estrenada al mes d’octubre al Teatre Gaudi i gràcies a l’èxit de públic ha anat prorrogant just fins ahir 17 de desembre.

Un espectacle construït per a provocar el riure en l’espectador, una paròdia de concert apte precisament per gent que no acostumada a assistir a les sales de concerts.

Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i Albert Mora són els tenors, Adrià Aguilera els acompanya al piano i descobrirem que també voldria cantar.

Un concert de tres egos enormes que lluiten per aconseguir l’aplaudiment més sonor del públic. Cada un d’ells vol sobresortir per sobre dels altres dos. Jocs d’entrades i sortides, amb faristols que pugen i baixen, llums traïdores, canvis de partitures, …. un tipus de gag que nosaltres creiem, ja està massa explotat, però veient la reacció del públic, tenen el seu efecte.

Situacions còmiques que provoquen en alguna espectadora riallades contínues, que a nosaltres ens semblen exagerades, perquè únicament ens fan somriure en algun moment molt puntual.

El pianista també hi col·labora en aquests moments còmics començant per arribar tard i canviant el vestuari davant nostre mentre toca el piano.

Ens costa d’entrar en aquest tipus d’humor tan bàsic i en algun moment creiem que ens hem equivocat d’espectacle; de fet la nostra intuïció ja ens ho deia, però veient l’èxit de públic i les contínues pròrrogues, ens va fer plantejar venir a veure’l.

Continua llegint

– Teatre Musical (56) – SCARAMOUCHE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Victòria – 12.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

SCARAMOUCHE – 

Malgrat que fa unes tres setmanes havia assistit a la roda de premsa d’aquest espectacle i vaig poder veure en directe alguns números musicals de SCARAMOUCHE, que em van agradar força, sincerament no les tenia totes, amb aquesta nova proposta de Teatre Musical de Dagoll Dagom, ja que havíem llegit algunes opinions força desfavorables.

Per sort l’Imma, per tal de celebrar el dia de Sant Miquel, entre altres obsequis, em va regalar les entrades per poder anar a veure’l i dimecres passat 12 d’octubre vàrem aprofitar la festa de “obligado cumplimiento”, per apropar-nos al Teatre Victòria.

scaramouche-3

Hem de dir que ens ha agradat molt més del que esperàvem i volem felicitar des d’aquí a l’equip de Dagoll Dagom, per haver assolit de nou la creació d’un Musical en català, que no té res a envejar a qualsevol proposta de teatre Musical presentada a Broadway o en el West End de Londres.

Potser, la meva qualificació gairebé de 5 “cargols voltaires” és deguda al fet que m’agraden molt els Musicals, però precisament per això mateix, segurament hauria de ser encara més rigorós quan em poso a valorar la qualitat d’un espectacle d’aquestes característiques. Considero que la qualitat de la seva posada en escena és gairebé immillorable.

Continua llegint