Arxiu d'etiquetes: Albert Mestres

– Teatre – Grec2016 – ESTACIÓ TÈRMINUS (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 04/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat, 4 de juliol al vespre, Festival Grec, Mercat de les Flors, esperem entrar dins l‘ESTACIÓ TÈRMINUS.

I és que és així com trobem la sala quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo).

Estació Terminus 2

Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. Quan sortim comentem que tenim la impressió que hem assistit a una pluja d’idees de temes relacionats amb la violència, sense aprofondir en cap cas;  no hem vist un text acabat i amb un fil argumental estructurat.

Continua llegint

– GREC2015 – Dansa o Teatre ??? – AQUIL.LES O L’ESTUPOR – (🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 28/07/2015

ESTUPOR és el que vàrem sentir en veure que el que podria haver estat un magnífic espectacle de Dansa, es va malmetre per la dramatúrgia massa descriptiva i la direcció de l’espectacle (🐌), responsabilitat d’Albert Mestres, que no ens va convèncer gens ni mica.

aquiles-o-estupor_5  foto de Josep AznarNosaltres potser equivocadament, creiem que anàvem a veure un espectacle de Dansa/Teatre i malauradament sembla que era a l’inrevés…. Teatre/Dansa.

El que hauria pogut ser un gran espectacle de dansa, segons el nostre punt de vista, es va malmetre per un text teatral enrevessat d’Albert Mestres (en clau d’un humor de dubtós gust), sobre la mitologia clàssica, que no va aclarir als espectadors l’entrellat de qui era qui, si prèviament no s’havia ben embegut de la història dels Déus mitològics…..

I si Aquil·les i Helena, la filla de Zeus raptada per Paris, s’haguessin entrevistat en secret durant la guerra de Troia i s’haguessin enamorat sense remei? Són dos éssers de gran bellesa que s’atreuen com a imants però que viuen un amor impossible. La vida d’Aquil·les, un heroi ambigu en la vida, en l’amor i en la mort, en el qual entren en conflicte dues concepcions de l’existència.

Ni el text, ni la posada en escena dirigida pel mateix autor, Albert Mestres, ens va agradar; des del nostre punt de vista, va espatllar la que hauria pogut ser una de les coreografies estrelles d’aquest GREC2015, signada per la molt reconeguda coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen i interpretada pels magnífics i joves ballarins de la Companyia IT DANSA.

Fa tan sols 5 dies, vàrem tenir la gran sort de veure l’espectacle THE GUEST de la mateixa coreògrafa i sense cap mena de dubte, considerem que ha estat la millor producció d’aquest Grec2015.

L’espectacular començament amb un ballarí a escena interpretant a Zeus, prometia i molt, però de sobte es va tallar per un monòleg que es va fer llarguíssim, gairebé insuportable, que a més a més estava escrit en clau d’una mena de “conya marinera”, tot intentant apropar el text a l’espectador, suposem que a la recerca de les riallades que gairebé no es van produir.

aquiles-o-estupor_1  foto de Josep Aznar

L’actor Quimet Pla, ho va fer prou bé…. ell no tenia pas la culpa d’aquell text … i encara sort que amb la seva professionalitat va intentar salvar els mobles; posteriorment la interpretació de l’actor Pep Planas va estar força aconseguida, malgrat que el text ens va deixar d’interessar ben aviat.

Un altra cosa ben diferent va estar l’extraordinària coreografia (encara que malauradament entretallada), quan el director permetia que és desenvolupes; els ballarins de IT DANSA, com sempre, van interpretar magníficament la coreografia de Ina Christel Johannessen, malgrat les pauses de text imposades, que en bona part malmetien la continuïtat d’un espectacle que de ben segur hauríem valorat en 4 cargols Voltaires.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball del compositor Knut Vaage va ser excel·lent des del primer minut i és un dels actius que va salvar l’espectacle; també l’escenografia va ser un element que va contribuir que la nostra valoració no fos més negativa del que ja és; un espectacular final, protagonitzat exclusivament per l’esclat de la mateixa escenografia, la dansa i la música….. que no el text, va deixar un agradable sabor de boca.

 Autoria i direcció: Albert Mestres
Coreografia: Ina Christel Johannessen
Composició i direcció musical: Knut Vaage
Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Aina Calpe, Quimet Pla, Pep Planas
Dansa: IT Dansa (direcció: Catherine Allard)
Interpretació musical: Tom Chant, Marc Egea, Jørgen Træen, Knut Vaage
Escenografia i vestuari: José Menchero // Vestuari: Raquel Bonillo // Disseny d’il·luminació:  Quico Gutiérrez // Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos i Jørgen Træen // Ajudant de direcció: Iban Beltran  // Regidoria: Germano Bozzelli // Producció: Queralt Riera, Sol Blasi i Isabel Castellet – Collserola, projectes culturals
Cargols dansaires

Cargols dansaires

– Teatre – LA PARTIDA o còctel de gambes (**) – La seca espai Brossa – Sala Leopoldo Fregoli – 02/02/2013

per MIQUEL GASCÓN

A vegades t’equivoques en l’elecció d’un espectacle, i aquesta és una d’elles. Ens varem deixar “sorprendre” per una obra d’en Albert Mestres i l’espai on es representava, LA SECA .Sabíem que era una comèdia vodevilesca delirant sobre “ser català”, tal com deia l’anunci que ens va arribar via email; ens ho volíem passar bé i no ens ho varem pensar gens per anar-hi.

La partida o còctel de gambes 123El que no sabíem i ens varem assabentar en el mateix teatre al llegir el programa de ma, que el text de l’obra que anàvem a veure era en quatre llengües: català, holandès, francès i anglès…. i això d’entrada ens va destrempar. Nosaltres coneixem el francès a banda del català, però desconeixem totalment l’holandès i tenim 4 nocions d’angles i això no ens va permetre seguir-ho amb facilitat.

Crec que el fet de què la producció sigui en quatre llengües hauria de ser una advertència prou important alhora d’informar abans de la compra de les entrades.  No és just posar-ho en lletra petita i a la contraportada del programa de ma…. i encara mes quant l’espectacle no es tradueix amb subtítols.

La Partida o Còctel de gambes és una comèdia vodevilesca en la qual, amb un peculiar llenguatge, es fonen les converses amb els pensaments dels personatges. Una parella catalana, la Mireia i el Pere, convida una parella holandesa, la Lena i el Max, a sopar a Barcelona.

Continua llegint