Arxiu d'etiquetes: Albert Lladó

– Teatre – ÍCARO (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 264)

ÍCARO (temp. 17/18 – espec. nº 264)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous novament vaig haver d’assistir al Teatre sense la companyia de l’Imma, malgrat que suposo que ben aviat la tornarem a veure per les platees dels teatres.

I ho vaig fer per veure ÍCARO, en una de les darreres representacions que es poden veure a la Sala Àtic22 del Tantarantana; es tracta d’una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings.

El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota.

ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Potser anava amb una idea equivocada, malgrat que el títol de la proposta escènica em donava forces pistes de què es tractava més aviat d’una adaptació d’un text basat amb un episodi prou conegut de la mitologia grega; el lligam amb l’accident/suïcidi del nou Ícar contemporani, segons el meu punt de vista és massa subtil, potser perquè  jo m’esperava que l’obra ens donés més pistes del perquè el pilot va actuar d’aquella manera….. i potser l’autor sí que ens ho intenta assenyalar amb algunes anàlogies amb aquella tragèdia grega, però particularment a mi aquelles històries de fa desenes de segles, no m’acaben d’atrapar. Segurament la meva valoració està massa influïda per aquest aspecte.

Continua llegint