Arxiu d'etiquetes: Albert Guinovart

– Concert de l’OBC – ROS MARBÀ 80 ANYS (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.11.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 115)

Concert de l’OBC – ROS MARBÀ, 80 ANYS  (temp. 17/18 – espectacle nº 115)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, vàrem tornar a assistir a un altre concert de l’OBC a l’Auditori, que tenia per títol “Aniversari amb Ravel”, però que nosaltres l’hem reanomenat amb el de ROS MARBÀ 80 ANYS.

Antoni Ros Marbà per nosaltres és tot un símbol, perquè ens vam iniciar en el món de la música simfònica amb ell, ara fa ja 45 anys, quan dirigia habitualment l’OBC en aquells concerts matinals als quals assistíem, com abonats al Palau de la Música. Han passat els anys i per sort continuem amb el nostre abonament, ara però en un altre espai, amb millors condicions en tots els aspectes.

Ara fa 50 anys que va ser nomenat director titular de l’OBC i la va dirigir en un període força llarg de 15 anys.

Ahir, va ser un concert emotiu, especialment per veure com als seus 80 anys, el mestre continua en actiu, tant pel que fa a la direcció orquestral de forma esporpàdica, com molt especialment per la seva faceta creativa; en ocasió d’aquest concert, ha estrenat la seva peça musical “Tres homenatges: a Toldrà, a Mompou i a Montsalvatge”.

Malgrat tot, no va ser pel nostre gust un concert rodó, amb molts alts i baixos, especialment a la primera part que no ens va acabar de fer el pes i fins i tot en algun moment ens va arribar a ser feixuc.

1 – MAURICE RAVEL (Ciboure 1875 – París 1937)

Le Tombeau de Couperin (🐌🐌)

Ravel va començar a compondre Le tombeau de Couperin l’any 1914. Poc després, l’exèrcit francès el va cridar a files durant la Primera Guerra Mundial, i no va reprendre la composició fins al 1917. Inicialment, l’obra constava de sis parts i era per a piano sol: cadascun dels moviments està dedicat a la memòria d’un amic mort al front. La paraula tombeau, a més de significar ‘tomba’ o ‘sepulcre’, es refereix a un tipus de peça musical molt habitual al Barroc per homenatjar un difunt.

La versió orquestral es va estrenar l’any 1920 i només té quatre moviments, ja que Ravel va considerar que els altres dos (Fuga i Tocatta) eren massa «pianístics» i no es prestaven a l’adaptació orquestral.

2 – LLUÍS BENEJAM I AGELL (Barcelona 1914 – Birmingham 1968)

Iberian Preludes, concert per a dos pianos i orquestra. 1a audició (🐌🐌+🐚)

Interpretacions al piano: Josep Colom i Albert Guinovart

Lluís Benejam, violinista i compositor barceloní, es va establir als Estats Units l’any 1959. Va treballar a la Universitat de Montevallo i al Birmingham-Southern College com a professor de composició i instrumentació. L’any 1965, va dedicar els Preludis ibèrics al duet de pianistes residents en aquella universitat americana, format per Robert H. Cowan i la seva dona, Joan Yarbrough Cowan.

Preludis ibèrics és una obra en tres moviments inicialment escrita només per a dos pianos, amb girs melòdics i motius que justifiquen la paraula ibèric del títol.  La versió orquestral que hem escoltat, mai no s’havia estrenat al nostre país.

Els aplaudiments van “obligar” a Josep Colom i Albert Guinovart a regalar-nos un bis i a 4 mans en un sol piano; van interpretar la Malagueña de Rapsòdia Espanyola de Maurice Ravel.

3 – ANTONI ROS MARBÀ (L’Hospitalet de Llobregat 1937)

Tres homenatges: “A Toldrà, a Mompou i a Montsalvatge”. (🐌🐌🐌) Estrena absoluta – A Toldrà. Gloses – A Mompou. De la quietud al silenci –              A Montsalvatge. Rondó calidoscòpic

He estimat la seva música i els he estimat a ells; era lògic fer-los un homenatge musical. Amb aquestes paraules, Antoni Ros Marbà presenta l’obra que estrena amb l’OBC en aquest concert. Es tracta d’una obra en tres moviments, cadascun dels quals evoca d’una manera o altra la música i la figura del compositor a qui està dedicada. L’autor diu: L’estètica de l’obra és la meva, però hi ha ressons de cadascun d’ells, de la seva època i de la seva personalitat.

Al primer, hi ha motius de Toldrà perfectament “reconeixibles”; al segon es busca l’atmosfera tan característica de Mompou, i al tercer, a més dels motius de Montsalvatge, hi ha una aclucada d’ull al seu llenguatge, una certa derivació del color que era capaç de donar a la música.

4 – MAURICE RAVEL

Daphnis et Chloé: Suite núm. 2 (🐌🐌🐌🐌)

L’any 1910, els Ballets Russos instal·lats a París, dirigits per Serge de Diaghilev, van estrenar L’ocell de foc; el 1911, Petrushka; el 1912, Daphnis et Chloé, i el 1913, La consagració de la primavera, quatre obres cabdals del començament del segle XX, tres de Stravinsky i una de Ravel.

Daphnis et Chloé és una de les obres cabdals del simfonisme de tots els temps, amb un treball d’orquestració poques vegades igualat, compendi de l’estètica impressionista i, alhora, mostra de la genialitat de Ravel en l’ús de recursos arcaics per fer-los sonar com la cosa més moderna del món.

Podeu escoltar el concert clicant en aquest ENLLAÇ

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA i NACIONAL DE CATALUNYA

Director: Antoni Ros Marbà

– Teatre Musical (116) – FLOR DE NIT, El Cabaret (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 07.12.2016

FLOR DE NIT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.

Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.

flor-de-nirFlor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil.   I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Continua llegint

– Teatre Musical (56) – SCARAMOUCHE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Victòria – 12.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

SCARAMOUCHE – 

Malgrat que fa unes tres setmanes havia assistit a la roda de premsa d’aquest espectacle i vaig poder veure en directe alguns números musicals de SCARAMOUCHE, que em van agradar força, sincerament no les tenia totes, amb aquesta nova proposta de Teatre Musical de Dagoll Dagom, ja que havíem llegit algunes opinions força desfavorables.

Per sort l’Imma, per tal de celebrar el dia de Sant Miquel, entre altres obsequis, em va regalar les entrades per poder anar a veure’l i dimecres passat 12 d’octubre vàrem aprofitar la festa de “obligado cumplimiento”, per apropar-nos al Teatre Victòria.

scaramouche-3

Hem de dir que ens ha agradat molt més del que esperàvem i volem felicitar des d’aquí a l’equip de Dagoll Dagom, per haver assolit de nou la creació d’un Musical en català, que no té res a envejar a qualsevol proposta de teatre Musical presentada a Broadway o en el West End de Londres.

Potser, la meva qualificació gairebé de 5 “cargols voltaires” és deguda al fet que m’agraden molt els Musicals, però precisament per això mateix, segurament hauria de ser encara més rigorós quan em poso a valorar la qualitat d’un espectacle d’aquestes característiques. Considero que la qualitat de la seva posada en escena és gairebé immillorable.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (8) – EL AMOR BRUJO de Falla (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/11/2015

Aprofitant l’entrada de l’abonament de l’Imma que la setmana passada no va utilitzar, he pogut anar a l’Auditori de nou aquest passat diumenge al concert de l’OBC i aquesta vegada sí que he gaudit de valent.

Concert de l'OBC - 15 novembre 2015 - 1 - 1

Aquesta vegada el director convidat va ser en Michal Nesterowicz, que va aconseguir molts bons resultats de l’OBC. El programa era extens i encara es va afegir a manera de pròleg un solo de violoncel per part d’un membre de l’orquestra, interpretant El CANT DELS OCELLS en homenatge a les víctimes dels atemptats de Paris. Molt emotiu.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY (🐌🐌) – Teatre Grec – 20/07/2015

Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.

Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.

La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.

cartel_nit_de_musicalsPer tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.

Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.

Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.

El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.

Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.

Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.

Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions

Cargols Musicals de Broadway

– Grec2014 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS (** 1/2) – Teatre Grec – 13/07/2014

Nit de Musicals - Grec201401-imp

Jardins del Teatre Grec – Barcelona

Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació  i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.

NitMusicalls_Daniel+Escale

Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart,  al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.

Nit de Musicals - Grec201404-imp

Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre,  que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants  amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació,  que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.

El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:

 1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)
 2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)
 3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)
 4. Dins les venes – La vampira del Raval
 5. Somnis de puresa – La vampira del Raval
 6. Estic confós – Flor de Nit (1992)
 7. Flor de nit – Flor de Nit
 8. La carta – Flor de Nit
 9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit
10.Cançó de la Remei – Flor de Nit
11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit

La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús  els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals), adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot  s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.

Continua llegint

– Concert – COR VIVALDI (****) – Concert 25 aniversari – Auditori Axa – 22/03/2014

Concert Cor Vivaldi: 25 anys

De nou ens conviden a assistir a un altre concert del Cor Vivaldi, al que ja estem units gairebé com si fóssim “musico dependents” d’aquest grup de cantors infantils, des de que els varem descobrir fa pocs anys. Ja estem acostumats a que cada cert temps els podem veure i escoltar en directe…. i ja feia 3 mesos del últim concert.

25 aniversari COR VIVALDI1-imp

El dissabte passat ens reuníem els seus seguidors precisament per celebrar els 25 anys de la creació del Cor… i com va dir al final del concert el seu director Òscar Boada, esperem veure’ls amb la mateixa força quant celebrin els 50 aniversari.

Per l’ocasió van interpretar dues peces extraordinàries:

TE DEUM (2014) d’Albert Guinovart, obra creada especialment per commemorar el 25e aniversari del Cor Vivaldi. Va ser cantada a doble cor i acompanyada al piano pel propi compositor Albert Guinovart.

Impressionant la seva interpretació, a la que per sort ja estem acostumats. Difícil explicar per escrit les sensacions rebudes al escoltar aquesta obra i el millor que puc fer crec jo, es deixar-vos els últims minuts en una gravació casolana que vaig gravar amb el meu mòbil. Ja em sabreu dir el que.

 

Continua llegint