Arxiu d'etiquetes: Albert Casals

– 384 – Òpera – LUISA MILLER (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2019.07.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 295)

LUISA MILLER de Giuseppe Verdi (temp. 18/19 –  espectacle  nº 295)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment.

Però bé, ja se sap allò de què “a mal temps bona cara” i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada.

LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en “Kabale und Liebe” drama de Friedrich Schiller que denunciava les diferències socials. Era el tercer llibret que Cammarano escrivia per a Verdi després d’”Alzira” i “La battaglia di Legnano”, i abans d’”Il trovatore”.

Giuseppe Verdi (1813-1901) va compondre la música donant tot el protagonisme a una Luisa Miller que esdevé la primera de les grans heroïnes verdianes. Va ser estrenada el 8 de desembre del 1849 al Teatre San Carlo de Nàpols marcada pel pes excessiu de la censura que evitava la crítica social i política. Al Liceu es va estrenar el 1851 després d’oferir tres representacions al Teatre Principal.

Amb un muntatge del director d’escena italià Damiano Michieletto, estrenat a l’Òpera de Zurich l’any 2010, l’acció se situa a Suïssa en un espai intemporal, que només s’ubica a finals del segle XVIII pel vestuari d’època de Carla Teti.

Dos mons enfrontats: nobles i classes baixes, tonalitats clares i tonalitats fosques en el vestuari, elements escenogràfics del dret i de l’inrevés. Un cub que conté tots dos mons i que gira fins a tancar-se en un de sol. Una escenografia de Paolo Fantin, sempre plena de foscors i d’ombres.

El cub del primer acte, desmuntat, mostra els dos àmbits: Luisa i Rodolfo, dos llits, un a cada banda, i dues taules també a banda i banda. La meitat superior de l’escenari s’il·lumina quan veiem els aristòcrates, la part inferior s’enfosqueix quan veiem la casa Miller i el poble. Una magnífica il·luminació de Hans-Rudolf Kunz.

Continua llegint

– òpera – IL TURCO IN ITALIA (****) de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (01/06/2013)

Per MIQUEL GASCON

Il Turco in Italia - Liceu 1-imp

Una magnifica òpera de Rossini escrita fa 200 anys, que encara no s’havia estrenat a Espanya   al Liceu, la qual cosa no acabem d’entendre.  Teníem entrades comprades fora d’abonament precisament pel dia de l’estrena, però com ja sabeu aquell dia va morir la meva “sogre predilecte”  i vam trucar a uns amics per cedir-los les entrades. En Josep i la Gloria ho van acceptar i ens van fer el favor de canviar-les per les seves 15 dies mes tard.

Il Turco in Italia - cartell

Il turco in Italia és una òpera en dos actes de Gioacchino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani. És una opera buffa molt influïda per Così fan tutte de Mozart, que s’estava realitzant al mateix teatre mentre Rossini la componia.

Un home boig, una esposa capritxosa, un amic gelós, una bohèmia descontenta, un turc seductor i un poeta sense inspiració no presenten del tot el millor argument per a una òpera. En canvi, la música és realment bellíssima.

Il Turco in Italia - Liceu 2-imp

La coincidència fa que en la mateixa setmana veiem 4 òperes, dos d’elles de Rossini i ens adonem que cada cop mes som mes Rossinians; les seves operes potser no posseeixen les millors àries, però en conjunt son molt agradables i amb moments inesborrables, sobretot quan fa cantar a varis dels seus protagonistes alhora.

Continua llegint