Arxiu d'etiquetes: Albert Barros

– 278 –  Dansa – GRAN BOLERO – JESÚS RUBIO GAMO – Mercat de les Flors (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.05.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 201)

GRAN BOLERO – JESÚS RUBIO GAMO (temp. 18/19 – espectacle nº 201)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte al Mercat de les Flors vam poder veure GRAN BOLERO, la proposta de Jesús Rubio Gamo, una dansa sobre l’obstinació, sobre el trànsit entre el plaer i l’esgotament i també sobre el pas del temps. Aquesta peça ha estat programada dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”.

Amb una partitura de José Pablo Polo, basada en Bolero de Maurice Ravel, la peça GRAN BOLERO presenta una rítmica hipnòtica i repetitiva, in crescendo, amb dotze ballarins a escena que dansen fins a l’extenuació.

Jesús Rubio Gamo (Madrid 1982) és ballarí, coreògraf i escriptor independent, que produeix les seves pròpies produccions des de 2008. Format a Londres, propicia en aquesta ocasió un intercanvi entre el Mercat de les Flors i els Teatros del Canal amb sis ballarins de cada ciutat per parlar de l’esforç i del plaer de resistir. En 2016 va crear el duet Bolero, amb els ballarins Alberto Alonso i Clara Pampyn, una peça minimalista, fascinant i extenuant, amb la durada i la música de Ravel original.

Aquesta peça va ser seleccionada per al programa europeu Aerowaves, Dance Across Europe 2017 fet que el va decidir a ampliar la peça convertint-la en el que és ara, el GRAN BOLERO, que suposa la seva incursió en peces de gran format.

A la pàgina web de Jesús Rubio podem llegir el que ell concreta d’aquesta peça:

GRAN BOLERO és cos, és temps i també és un lloc en el qual sis ballarins de Madrid i sis de Barcelona poden trobar-se per a malbaratar energia junts i revisitar la música que Ravel concebés en 1928 com un assaig orquestral basat en un ball tradicional espanyol.

GRAN BOLERO és una gran oportunitat per a recordar que un dia decidim confiar que la dansa i la música anaven a salvar-nos de tota la resta.

GRAN BOLERO és una peça sobre l’esforç i el plaer de resistir; una dansa obstinada sobre el trànsit entre el gaudi i l’esgotament, un ball per a celebrar el temps i espai que compartim, la intensitat i la fugacitat, el pressentiment i l’assossec.

Continua llegint