Arxiu d'etiquetes: Albert Baró

– Teatre – PARADISE (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2017.10.14 – (temp. 17/18 – espectacle nº 66)

PARADISE – (temp. 17/18 – espectacle nº 66)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem de començar dient que ens hem quedat gratament sorpresos per aquesta proposta, ja que a la roda de premsa vam creure que estàvem davant d’una comèdia on els actors protagonistes eren molt joves, però prou coneguts per la seva participació en les sèries de televisió com Merli o la Riera….. i que potser en això bàsicament radicava tot.

I la nostra sorpresa ha estat trobar una comèdia, que si efectivament està dirigida als joves, però apta també per no tan joves, amb un rerefons que podríem dir amarg i una generació d’actors molt preparada, que ha resolt amb solvència la posada en escena.

https://vimeo.com/225068192

PARADISE hem vist tres històries que passen en un mateix espai, l’habitació d’un prostíbul. Tres relats que ens parlen de la família, de la soledat i de l’amor. Cinc actors interpreten a nou personatges en la recerca del seu paradís perdut. Una comèdia construïda des del drama, amb tocs esperpèntics, i amb la Veroshka com a narradora i còmplice de l’espectador.

Dues d’aquestes tres històries s’havien estrenat al Microteatre, la primera amb el nom de “Purpurina” i la segona amb el de “Benjamín“, les dos al 2016. Ara ambdues s’han allargat i s’ha incorporat la tercera història.

Escrita i dirigida per Oriol Vila i Raquel Salvador, l’estètica i el to segueix la línia de la websèrie d’humor Nico&Sunset, que ells mateixos van rodar amb el telèfon mòbil.

Elisabet Casanovas és Veroshka, la narradora i fil conductor de les tres històries i la protagonista de la segona. Aquesta actriu a la que ja vam “descobrir” i ens va enamorar en el seu paper de Serafina a “La senyora Florentina i el seu amor Homer” i ara ens ha tornat a agradat molt, per la seva naturalitat i simpatia que  s’encomana en fer un paper entranyable que se’ns ha fet curt.

Continua llegint

2016.11.30 – Teatre (108) – LA FORTUNA DE SÍLVIA (🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita

LA FORTUNA DE SÍLVIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Potser esperàvem massa, potser perquè estem mal acostumats a què gairebé tot el que es representa al Teatre Nacional de Catalunya, ha de tenir la màxima qualitat possible… i aquesta representació des del nostre punt de vista no ha estat a l’alçada. El cert és que ahir vàrem sortir de la Sala Petita del TNC, molt decebuts.

Creiem que la causa no ha estat en l’elecció d’aquest text de Josep Maria de Sagarra, perquè creiem que cal donar a conèixer als espectadors de Teatre, els grans escriptors que posseeix la literatura catalana; la nostra decepció, és deguda especialment, al que creiem ha estat una direcció errònia en molts aspectes, que intentarem raonar en aquest espai.

la-fortuna-de-silvia-tnc-2

Sílvia és un personatge que posseeix un caràcter una mica bohemi, un estereotip que per l’època era gairebé un escàndol; volia educar als seus fills com creia que havia de fer-ho i no pas com li volia imposar la societat on vivia; no es tractava d’una activista però posseïa una gran lucidesa perquè tenia molt clar que volia ser lliure; al principi de l’obra depèn econòmicament dels altres i a poc a poc va trencant amb aquests lligams, perquè s’adona que la felicitat no la trobarà en una vida còmoda econòmicament, sinó en aconseguir ser lliure.

El primer quadre escènic ens presenta a Sílvia, la mare (Laura Conejero) i al fill Abel (Albert Baró), al menjador de casa seva, tot remenant unes fotografies, que els fan rememorar aspectes de quan la Sílvia encara no era vídua, fins que troben la fotografia on ella lluïa un preciós vestit de nit, que en bona part va marcar la resta de la seva vida. En aquesta llarga escena les interpretacions no ens les hem cregut en cap moment i ens han recordat una manera de fer de teatre molt impostat, que malauradament s’acostuma a utilitzar massa sovint al teatre madrileny, i que a nosaltres ens treu de polleguera.

Continua llegint

– Teatre – EL CERDITO DE ORO (🐌🐌🐌 + 🐚) – L’HERÈNCIA (🐌🐌🐌 ) – LA VENTAFOCS (🐌🐌 + 🐚) – Microteatre Barcelona – 26/07/2015

MICROTEATRES BARCELONA – Amb moltes ganes finalment hem pogut obrir un petit forat a la nostra agenda atapeïda de Grec’s, per poder estrenar aquest nou espai teatral de Barcelona.

Hem de reconèixer però, que malgrat que el format de MICROTEATRE, també es tracta evidentment de TEATRE, el poc temps de durada, tan sols de 15 minuts, no és el que més ens satisfà; creiem que no dóna temps suficient per establir com caldria, els tres elements necessaris en una narració (presentació, nus i desenllaç), o si s’aconsegueix, es fa d’una manera massa precipitada i llavors no pots assaborir, tal com a nosaltres ens agrada, d’un bon text, una posada en escena i unes bones interpretacions.

Microteatre Barcelona

La idea inicial de Microteatre, va néixer a Madrid amb un nou concepte de format teatral, presentant micro obres de quinze minuts sobre un mateix tema, les sales on es presenten són espais petits per a menys de quinze espectadors per passi i s’ofereixen 5 sessions al dia. Així, l’espectador pot escollir l’itinerari que vol recórrer, ja que cada obra és individual i es pot veure aïlladament de la resta.

Després de 3 anys d’èxit a Madrid MICROTEATRE comença a créixer arreu del món. Primer Ciutat de Mèxic i València. Poc després s’afegeix Costa Rica, Buenos Aires, Màlaga, Sevilla, Puebla, Guadalajara, Miami, Veracruz i Almeria. Finalment després de molts mesos de treball i recerca d’espai, Microteatre Barcelona s’adhereix a aquest projecte i obre portes el dia 2 de Juliol d’enguany.

Durant aquest primer mes de posada en marxa s’han ofert 10 propostes teatrals al voltant del tema “Per diners”. La temàtica anunciada pel mes d’agost és “Per Vacances”.

Nosaltres ahir vam escollir tres de les propostes possibles i hem de dir que l’experiència ens va resultar molt satisfactòria i vam observar que hi havia força moviment d’espectadors encuriosits per aquest tipus d’obres. Les comentem breument en el mateix ordre en què les vam visionar:

L’HERÈNCIA  (🐌🐌🐌 )

L'HerènciaTres germans esperen a l’avantsala d’un notari la lectura del testament del seu avi, parlen d’ell i de quan autoritari era. Però no els resultarà fàcil, perquè per accedir a l’herència han de contestar una sèrie de preguntes, únicament amb la veritat …. i un sistema informàtic molt sofisticat detectarà si les respostes són honestes. Descobrirem que cap dels tres personatges no són el que semblen.

Ens ha agradat per la naturalitat amb la qual actuen els tres intèrprets, unes molt joves promeses teatrals. El text ben construït, ja que és capaç, en tan poc espai de temps, transmetre l’angoixa dels protagonistes davant la situació en la qual es troben.

Text i dirección : Joaquim Bundó
Interpretació: Aida Qui, Albert Baró, Jordi Martí i Albert Salazar
Escenografía: Manel Ruiz

_______________

EL CERDITO DE ORO (🐌🐌🐌 + 🐚)

El Cerdito de Oro

Una prostituta entra amb el seu client a una habitació, a la tauleta de nit un porquet guardiola on ell ha de dipositar el preu del servei. Ell un home nerviós poc acostumat a allargar aquest tipus de situacions, ella controla totalment la situació. Inesperat final.

Molt convincent la interpretació de la Thais Buforn en el seu paper de prostituta; una nova faceta interpretativa del Carlos Briones al qual ja coneixem força per les seves actuacions al Teatre La Vilella, … aquí potser l’hem trobat un pel forçat en el difícil paper d’home apocat i insegur.

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb la Georgina de Yebra, la jove directora, a la que també coneixíem com a actriu i que ens ha manifestat el seu entusiasme per aquest text i les ganes de continuar treballant en el món teatral. La veritat és que ens ha agradat força la proposta, malgrat la seva curta durada.

Ens hauria agradat que la versió representada a Barcelona, hagués estat en català.

Text: Mario Fratti
Direcció: Georgina de Yebra
Interpretació: Thais Buforn, Carlos Briones i Roger Vidal
Fotografia: Gervasi Juan
Assessorament de vestuari i imatge: Júlia de Yebra

_______________

LA VENTAFOCS (🐌🐌 + 🐚)

La VentafocsUn home narcisista espera a casa seva, la seva dona que torna de treballar, ell no fa res, només viu a costa d’ella…. i a més a més, té el sant valor de dir-li a la cara que està amb ella tan sols pels diners. Ella sembla que aguanta el que sigui per tal de retenir-lo però en realitat, ella no és el que sembla.

Aquesta proposta també ens ha agradat, especialment per la interpretació de Jordi Cadellans; potser el text és el que menys contingut te de les tres obres que vàrem poder veure.

Text: Samuel Pinazo
Direcció: Roger M. Puig
Interpretació: Jordi Cadellans i Elise Solano

_______________

Una experiència força satisfactòria, malgrat que com ja hem dit a l’inici no és pas el tipus de Teatre que més ens omple, per la seva curtíssima durada; ara bé, estem segurs que repetirem en més d’una ocasió.

El porquet d'Or

– Teatre – ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

L’ultima activitat cultural que hem fet aquest 2012, i com ja us podeu imaginar és tornar al Teatre.  Aquesta vegada amb la sensació que no gaudirem massa, ja que les critiques llegides no eren molt optimistes.  ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET d’Albert Espinosa…. i per tant per nosaltres ha estat una bona sorpresa ja que ens ha agradat molt.

Els nosters tigres beuen llet

Una família que ha passat per situacions difícils i que amaga molts secrets. La vida d’uns germans que van viure moltes coses plegats i que han d’afrontar reptes en comú. La família. El que som i el que voldríem ser. Una història coral plena de sorpreses. Una història que comença amb un partit de futbol…

Albert Espinosa, artista polifacètic (dramaturg, director, escriptor d’èxit i guionista de sèries com Polseres vermelles), entra a la Sala Gran del TNC anys després de participar en el Projecte T6 (El club de les palles, temporada 2003/2004) i de col·laborar amb Comediants a El gran secret (temporada 2006/2007). Els nostres tigres beuen llet és una peça ambiciosa que ens convida a fer un viatge carregat d’humor i de tendresa, però també d’un dolor molt íntim.

Per arribar a bon terme, Espinosa recull tots els temes habituals en el seu imaginari (la família, la mort, la malaltia…) i es fa acompanyar d’actors amb els qui mai ha treballat en teatre i amb qui feia temps que volia treballar.

Wislawa Szymbroska

Wislawa Szymbroska

En paraules del mateix Espinosa:He creat la meva família fictícia amb el bo i millor del teatre català. Del present i del futur.“… “l’obra va néixer a partir de recordar el meravellós poema «Un encontre inesperat» de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska (Bnin, Polònia, 1923 – Cracòvia, 2012), que em semblen els versos més bonics del món. Ella va morir el dia que vaig acabar l’obra, i per això l’hi vaig dedicar“.

Continua llegint