Arxiu d'etiquetes: Albert Abad

– 203 – Teatre Musical – Joan Vázquez – #MONDAYMONDAY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2019.03.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 149)

Joan Vázquez – #MONDAYMONDAY (temp. 18/19 – espectacle nº 149)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dilluns dia 4, Joan Vázquez ens va regalar un concert personal i únic dins del cicle de concerts #MondayMonday del Teatre Eòlia.

Segons ens van anunciar a la roda de premsa de presentació de temporada, aquest és el segon dels concerts d’aquest cicle i llegim a la web del teatre els concerts #MondayMonday neixen el 2016 amb la voluntat de “segrestar” cantants solistes de les grans escenografies per apropar-los al públic. Escenari i platea esdevenen un únic espai per oferir-nos moments íntims, riures conjunts i grans dosis de complicitat.

Amb Joan Vázquez va intervenir Laura G. Ballbé, guanyadora de la Marató MondayMonday.

Un repàs als 20 anys de carrera de Joan Vázquez que va anar desgranant records dels seus càstings inicials, les seves interpretacions en diferents musicals i anècdotes viscudes.

Amb el seu xou en solitari “Something’s Coming: un tribut a Sondheim” s’ha convertit en el primer artista de teatre musical del país a actuar en llegendaris cabarets de Broadway i el West End com el Crazy Coqs de Londres i el 54 Below de Nova York City.

This slideshow requires JavaScript.

Al llarg del recital va anar interpretant algunes de les seves peces favorites de musicals com Mamma Mia, Hair o Rent així com dels seus dos últims espectacles “Paquito Forever” i “Ciutat de gespa”. També ens va regalar una de les coples del nou espectacle que s’estrenarà a la tardor “Coplas para Ocaña” de Marc Rosich i direcció musical de Marc Sambola, que l’ha acompanyat en aquesta interpretació.

Continua llegint →

– 129 – Teatre Musical – CIUTAT DE GESPA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.12.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 098)

1 resposta

CIUTAT DE GESPA (temp. 18/19 – espec. nº 098)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimecres al Teatre Maldà per veure la nova creació de Joan Vázquez “CIUTAT DE GESPA”.

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.

L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936).

Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i Luis Buñuel, que han rodat “Un perro andaluz (Un chien andalou)”, segons Lorca en una clara referència a ell. Els dos artistes i amics havien criticat obertament la qualitat del seu “Romancero gitano”.

A Nova York, Lorca està preparant una conferència, però no troba les paraules adients, ja que en aquell moment travessava per un una crisi artística i, personalment, tenia molts dubtes per resoldre.

75 anys abans, Walt Whitman gaudeix d’una vida plena sense preocupacions.

Encara que Lorca i Whitmann mai van poder coincidir als EUA -pertanyien a èpoques diferents- sí que coexisteixen en aquest muntatge.

Les dues històries s’entrellacen quan un nen li fa una pregunta a Whitman, una pregunta que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.

És de suposar que Garcia Lorca coneixia la poesia de Whitman abans d’arribar a Nova York i li va dedicar un poema en el seu llibre “Poeta a Nova York”, aquesta “Oda a Walt Whitman” …. podeu veure-la clicant en aquest ENLLAÇ …

Continua llegint →

– Teatre Musical (116) – FLOR DE NIT, El Cabaret (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 07.12.2016

Deixa un comentari

FLOR DE NIT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.

Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.

Flor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil. I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Continua llegint →