TABARNAK-CIRQUE ALFONSE (temp. 17/18 – espectacle nº 364)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir de nou al magnífic espai del Teatre Grec per veure l’últim espectacle de la companyia canadenca Cirque Alfonse, TABARNAK.
Cirque Alfonse està format per les famílies Carabinier i Lépine i alguns dels seus amics i pren el nom de Saint-Alphones-Rodríguez, el municipi de la regió de Lanaudière, al Quebec, d’on són originaries les famílies.
Van iniciar el seu recorregut artístic amb l’espectacle “Timber” l’any 2011 inspirat en el món dels llenyataires del Quebec. “Barbu” en 2014 s’inspirava en els carnavals quebequesos del segle XIX, i ara a TABARNAK s’inspiren en la vida comunitària centrada en la parròquia del seu poble, que era un lloc de trobada.
Una companyia que basa totes les seves propostes en la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà, en el folklore quebequès. Però sempre oferint una visió contemporània del circ. I ara ens han convidat a entrar a la seva església on han preparat una autèntica festa de circ i música.
Una companyia que ens ofereix un espectacle on el que més importa és el treball del cos, i la interrelació amb la resta de membres a través del treball físic. I ho fan ajudats d’elements simples com els fuets, les cordes, una politja, uns bancs … en un treball d’equilibri i força.
Mostren una gran empatia amb el públic, ja que des del minut zero ens conviden a participar de la festa on els números s’aniran succeint sense pausa i on la música, també arrelada a les tradicions, juga un paper fonamental. Una transmissió de positivisme i alegria constant, amb una frescor i vitalitat envejables.
Sis artistes, Antoine Carabinier Lèpine, Julie Carabinier Lépine, Jonathan Casaubon, Jean-Philippe Cuerrier, Genevieve Morin i Nikolas Pulka, i tres músics, Josianne Laporte, David Simard i Guillaume Turcotte omplen l’escenari amb una festa de circ i música que pren la forma d’una celebració del cel i l’infern, una mena de Via Crucis musical en el que l’orgue de l’església esdevé el centre de la festa.
La percussió potent i les veus han fet la resta. Les acrobàcies capgiren l’església de cap a peus. Els Alfonse ens donen la seva visió del sagrat i del profà i ens mostren la seva versió desenfrenada d’una missa solemne.