Arxiu d'etiquetes: ALACANT

– Escapada al llevant de la península (🐌🐌🐌) – del 2018.02.06 al 2018.02.12

Com segurament ja us heu adonat, hem estat uns dies sense publicar cap ressenya d’Arts Escèniques i és que l’Imma i jo hem decidit que de tant en tant prendrem distància del nostre dia a dia i farem alguna escapada, ara que disposem de temps per fer-ho.

La setmana passada amb l’excusa de fer una trobada familiar (amb dinar inclòs) a prop de Caravaca de la Cruz, on viu una germana de l’Imma, vàrem fer un viatge de 7 dies pel llevant de la península. Ara que ja hem tornat, veiem amb satisfacció que hem suportat força bé el “mono” de 9 dies sense trepitjar un teatre.

El nostre objectiu principal era trobar-nos a la població d’Almoradí (Alacant) al Restaurant El Cruce (🐌🐌🐌🐌) que vàrem conèixer fa uns anys i on se celebra anualment per aquesta època un festival de menjars a base de Carxofes, que te ressò internacional. El dinar era dissabte però vàrem sortir de Barcelona el dimarts anterior ben d’hora …. i és que els jubilats tenim tot el temps a la nostra disposició i ens permet fer bogeries com aquesta.

Dimarts vam fer una parada a Sagunt, ciutat a la que feia molt de temps que no paràvem i vam aprofitar per visitar el Teatre Romà, malgrat que les restauracions no han estat massa encertades. Per dinar vaig fer cas de la bona qualificació de Google i ho vam fer al Restaurant Andana Aljibe (🐌🐌🐌).

Continua llegint

– Voltem i Voltem per ALACANT del 27 desembre 2014 a l’1 de gener del 2015 – ORIOLA, ALMORADÍ i SANTA POLA ( 3 de 4)

També dediquem un parell de dies a conèixer el sud de la província d’Alacant, encara que un d’ells, el dediquem en exclusivitat a la trobada amb els nostres germans Mercè i Raimundo, que viuen a Caravaca de la Cruz; la trobada la vàrem organitzar a una de les poblacions més monumentals de la província Alacantina, ORIOLA (en castellà Orihuela).

Turisme d’Oriola, en aquest cas ens va fer una mala jugada, ja que en demanar una visita guiada per la població amb la intenció de conèixer a fons l’arquitectura dels seus edificis més característics (per dins i per fora), ens van aconsellar fer una visita guiada en un trenet que visita la part monumental d’un parell d’hores. Li vàrem fer cas i la vam pifiar, perquè ens van arribar a fer el recorregut per llocs fora de la ruta monumental, incloent-hi un centre comercial, ple de supermercats, als afores de la ciutat.

Encara sort que nosaltres prèviament havíem visitat la preciosa catedral (una de les més petites d’Europa), amb el seu també petitíssim claustre exterior…. i havíem passejat una mica pel centre, carrer major, visitant també l’església Sant Just i Pastor.

L’únic encert d’anar amb el trenet va ser que ens van portar al convent de Sant Francesc, als afores i allà vàrem gaudir d’un Betlem artesà i enorme, dels millors que hem conegut mai.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però el millor de tot, va ser el dinar que vàrem fer a uns 15 quilòmetres d’Oriola, a la població de ALMORADÍ, en el restaurant EL CRUCE (*****); havíem reservat taula des de Barcelona feia més d’una setmana i vàrem estar entaulats més de 3 hores, menjant autentiques delícies culinàries.

IMG_5942-impLa especialitat d’aquest restaurant es “La pava borracha”, una mena d’escudella (puchero en tres vuelcos, sopa cubierta, relleno i cocido); nosaltres vàrem tastar la sopa i la pilota que estaba delicios…. però vàrem optar per tastar amb molta mes cura les escarxofes  cuinades en una infinitat de formes i maneres…. guisades, arrebosades, a la planxa amb fetge d’anec, guisades amb pop a la galega…. el pan phohibido (bonisssssiiiiimmmm) amb sobrasada i ou ferrat, pa amb llard de porc i anxoves, entrecot de bou, peix de la costa Alacantina …. BRUTAL !!!

Continua llegint

– Voltem i Voltem per ALACANT del 27 desembre 2014 a l’1 de gener del 2015 – DÉNIA, XÀBIA, MORAIRA, CALP, ALTEA i Benidorm (2 de 4)

Des de Guadalest, ens dirigim a la costa, per tal de conèixer la població de DÉNIA i com ja és hora de dinar escollim el restaurant CAN BROCH (****), a la Plaça de les Drassanes. L’hem escollit a la babalà i resulta un lloc realment extraordinari per la seva qualitat especialment del peix; un restaurant, creació de Tomás Arribas i Resti Castro, però recordem molt especialment la simpatia i disponibilitat del Xef Rafa Iturbe, que ens aconsella el que hem de triar, però també el que podem veure en el poc temps que disposem. Un encert inesperat.

Acabem de dinar i pugem al Castell de Dénia, ja que tenim poc temps per deambular pels seus carrerons i preferim després acostar-nos a veure alguna cala del voltant. Les vistes són realment extraordinàries.

Seguint els consells del Xef, ens apropem a unes cales conegudes com LES ROTES i creiem realment que estem a la mateixa costa Brava, encara que realment estem a tocar del cap de Sant Antoni i el Parc natural del Montgó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Queden poques hores de llum, però ens arribem al far del Cap de Sant Antoni i veiem la posta de sol i unes vistes de Xàbia, que visitarem demà, encara que haguem de fer una quilometrada per anar a dormir al nostre hotel d’Alacant.

Per sopar aquest cop anem al PIRIPI (***), del mateix propietari que el del NOU MANOLIN, però aquest cop ho fem a la barra com sembla que agrada fer als alacantins.

PIRIPI - Alacant-impL’endemà santornemi…… de nou ens apropem a XÀBIA, i és que no ens volem perdre res d’aquesta part de la costa tan feréstec. Passegem pel seu preciós casc antic, ple de carrerons amb finestres enreixades i visitem l’església de Sant Bartomeu i el mercat que conté un enorme Betlem.

Continua llegint

– Voltem i Voltem per ALACANT del 27 desembre 2014 a l’1 de gener del 2015 – GUADALEST (1 de 4)

No acostumem a fer-ho, ja que per aquestes dates Nadalenques sempre (fins a enguany), ens movem per Barcelona per tal de comprar els regals amb els quals intentem coincidir amb els gustos dels nostres éssers estimats; aquest any, però hem agafat uns dies de vacances i hem marxat 5 dies a ALACANT, una zona que coneixíem molt poc.

De fet sabem que també serà un petit viatge gastronòmic, perquè assistirem a un sopar el cap d’any en un restaurant d’una estrella Michelin. Per començar, pel camí d’Alacant fem una parada a Castelló i anem a dinar al restaurant ARBEQUINA (***), del cuiner Modesto Fabregat, que ha aconseguit un “sol” a la guia Repsol.

El local és força lleig i impersonal i tenim la mala sort de què un petit es passa tota l’estona amb una “rabieta” insofrible….. el dinar està bé, però no és dels millors d’aquesta sortida…. Carxofes laminades amb formatge de Almedijar, Cua de bou, arròs melós amb peix de llotja.

De fet l’estada ha estat a l’hotel Hospes Amerigo de la mateixa ciutat d’Alacant, però ens hem bellugat per bona part de la província com veureu tot seguit…

La primera nit a Alacant sopem en un restaurant que ens han recomanat moltíssim, i la veritat és que es tracta d’un dels millors… o el millor de la ciutat; es tracta del NOU MANOLIN (****) i sopem a base de tapes molt a gust…. tant, que tornarem en aquests dies vinents.

A banda de la ciutat d’Alacant, hem recorregut molt especialment el nord de la província al que vàrem dedicar un parell de dies. Primer el petit poble i castell de GUADALEST que potser és el que ens va sorprendre més, del que hem conegut aquests dies.

Guadalest - Alacant 28-12-2014 c

Guadalest – Alacant

Un dia de molt de vent i fred, però així i tot el gaudim al màxim visitant el castell i la població amb unes vistes increïbles.

El Castell de Guadalest, se situa en la Vall de Guadalest, a 595 m. d’altitud, i està voltat per les serres de l’Aixortà, Aitana i la Serrella. L’encant del poble i la proximitat nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s’hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme.

Continua llegint