Arxiu d'etiquetes: Aina Clotet

– Teatre – EL SISTEMA SOLAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2018.04.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 245)

EL SISTEMA SOLAR (temp. 17/18 – espec. nº 245)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge ens vam dirigir al Lliure de Gràcia amb por, ja que els comentaris llegits de l’obra no eren massa positius, però ves per on, molt sovint les opinions són dispars i en aquest cas a nosaltres, aquesta proposta ens ha agradat molt.

EL SISTEMA SOLAR és el primer espectacle a l’estat espanyol, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus (Lima, 1974), membre del Colectivo Viaexpresa (Col·lectiu de directors de teatre que va iniciar les seves activitats en el 2011).

Aquesta proposta s’ha dut a terme a iniciativa d’Aina Clotet que en veure l’adaptació cinematogràfica, estrenada el novembre del 2017, va proposar a la Carol López portar-la a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de kiku piñol

Aquesta peça havia estat estrenada teatralment, al Perú l’any 2012, dirigida per la mateixa autora.

Carol López ha volgut potenciar la part còmica en aquest drama que ens parla d’una família desestructurada.

Els membres de la família es retroben la nit de Nadal amb la intenció de reconciliar-se després de dos anys d’incomunicació. Els dos germans, Edurne (Aina Clotet) i Pavel (Marc Clotet) i el fill d’en Pavel, Puli (diumenge Joel Bramona) esperen al pare i avi Leonardo (Guillermo Toledo) que arriba acompanyat de la seva núvia Paula (Nausicaa Bonnín).

Continua llegint

– Teatre – JOC DE MIRALLS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Espai Lliure – 15/02/2015

Sorpresa majúscula a l’Espai Lliure amb aquest “JOC DE MIRALLS“, després d’haver llegit algunes opinions no gaire favorables, que es basaven en el tipus d’escenes massa curtes d’aquesta proposta. Us avanço que a nosaltres ens va agradar molt, precisament perquè a partir d’una mena de flaixos o de gairebé fotografies escèniques, a poc a poc passes de no entendre gairebé res, a entrar de ple en la personalitat de cada un dels personatges, potser inclús, mes que en altres ocasions, en obres de text més complex i profund.

annie-baker

annie-baker

El text està escrit per la nord-americana Annie Baker i l’any 2009/10 va estar considerada com una de les millors peces teatrals segons crítics del New York Times, el Time Out i el New Yorker. Aquesta dramaturga va obtenir el premi Pulitzer de Teatre l’any passat, amb tan sols 33 anys.

Encara que en principi la direcció de Juan Carlos Martel, et deixa descol·locat per la borratxera d’escenes curtes i molt seguides, de les que no treus l’entrellat del que passa ni el perquè passa…. (veus entrades i sortides dels actors, talls bruscos, foscos de llum a una velocitat que et deixa perplex )…. el resultat obtingut és molt bo. Es corre el perill de desconnectar en aquest punt, però si aconsegueixes no fer-ho i et deixes seduir pels personatges, veuràs en realitat una classe de com es fa el Teatre….. com es cuina per dins.

Joc de Miralls 4

joc de miralls – fotografies de ros ribas

I és que en realitat l’argument va d’això, una classe de com interpretar una obra teatral, amb una professora en un centre cívic, que arreplega quatre alumnes de diferents posicions socials i edats, que estan una mica perdudes a la seva vida, i recerquen quelcom que els doni una nova il·lusió per continuar lluitant en el dia a dia. Un altre vegada ens trobem amb una obra Teatral que ens parla de Teatre, aquesta vegada des del punt de vists dels actors, que no son mes que persones com la resta de gent, amb els seus problemes, les seves angoixes i que necessiten, com tothom estimar i ser estimades.

Continua llegint