Arxiu d'etiquetes: AGUAS CALIENTES

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – AGUAS CALIENTES – de nou el MACHU PICCHU – OLLANTA – 2019.10.05 (crònica 28)

Ens llevem a les quatre del matí per tornar a pujar al MACHU PICCHU i entrar a les sis del matí quan obrin el recinte. Ja plou de bon matí. Agafem el bus i fem la cua i els tràmits pertinents per accedir a la ciutadella inca.

Avui malauradament la nostra guia Carmen, no pot estar per nosaltres, ja que té un compromís ineludible amb la seva filla que té una actuació a l’escola a Cusco. Ens han buscat un “guia” substitut per aquest dia, que resultarà un total fracàs.

Anem directament a la part alta per fer l’excursió que ens ha de portar al camí del pont de l’inca. Cada vegada que la boira es dissipa una mica, parem a fer fotos de la ciutadella.

Abans d’accedir al camí del pont ens hem de registrar indicant l’hora d’entrada i en sortir haurem de registrar també l’hora. Ho justifiquen dient que és per evitar que algú es quedi intencionadament dins del recinte un cop tancat, o que pugui patir algun accident.

El camí no és difícil tot i que en algun moment és especialment estret i el Miquel pateix força pel seu vertigen: per sort, malgrat la boira, podem veure l’anomenat “pont de l’inca“, una altra via d’accés a la ciutadella, un pont que restava aixecat per evitar visitants no desitjats.

Iniciem el camí de tornada i comença a ploure amb ganes, ens abillem amb les capes de pluja

Hem quedat a les vuit amb el guia substitut, en Franco, que no apareix. Ens connectem a internet per contactar amb ell i finalment després d’esperar més de mitja hora sota la pluja, decidim marxar sols. Força més tard, quan ja hem començat la visita pel nostre compte, apareixerà demanant disculpes, però l’engeguem a “dida”.

Entrem novament al recinte de la ciutadella i anem directes per poder visitar la piràmide truncada (alguns espais tenen uns horaris exclusius de visita i ahir no el vàrem poder veure). Continua plovent.

Un seguit de graons ens condueixen dalt de tot de la piràmide amb unes vistes espectaculars. La visita dins de la ciutadella és de sentit únic i per tant només pots anar avançant en direcció a la sortida.

A la cúspide de la piràmide truncada, trobem la “Intihuatana” que va ser tallada directament a la “roca mare”; es tracta d’una pedra ritual associada amb el rellotge solar o de calendari astronòmic inca, que servia per definir les estacions, segons l’ombra que donava el sol a la base d’aquesta pedra.

Intihuatana” és un terme quítxua que significa “on es lliga (o amarra) el sol (inti)”. Es caracteritza per superfícies complexes, plànols i angles i també se li adjudiquen funcions màgiques

Evidentment encara no ho sabem, però tal dia com avui, d’aquí a 365 dies exactes, el nostre fill Saül ens farà avis de dues bessones (Arlet i Gal·la) i en deu dies més, la nostra filla Ruth ens regalarà una tercera neta, l’Àlex.

El Machu Pichu i el seu “Intihuatana“, han generat la seva màgia.

No ens cansem d’admirar l’indret i les construccions. Meravellats fem fotos a cada pedra. El paisatge, amb pluja i boira, continua sent espectacular.

A les 10.30 h del matí agafem el bus de tornada al poble i anem a fer un tomb al mercat artesanal on comprem regalets. Després anem a visitar la part menys turística del poble d’AGUAS CALIENTES i arribem a un lodge de luxe al costat de l’altre riu. Tornem a poc a poc fins a l’hotel on deixem les compres i anem a dinar al restaurant Incontri del Pueblo Viejo.

Després de dinar un altre tomb pel mercat on ens tornem a firar abans d’anar a l’hotel a recollir les bosses per tornar a l’estació a agafar el tren que ens ha de dur a Ollantaytambo.

Una bona estona d’espera a l’estació que està de gom a gom de turistes. El nostre tren és el THE 360º amb “vagons-balcó” sense vidres ni seients i des d’on podem filmar el paisatge.

En arribar a l’estació ens esperen els de l’hotel Waman Machuppichu, recuperem les maletes que havíem deixat a consigna fa un parell de dies i sortim a sopar.

Anem al restaurant Chuspa i desprès fem un cafè en un bar de la plaça principal d’Ollantaytambo.

Quan tornem a l’hotel …encara no ens ho creiem, però dormirem quasi 9 hores !!!!!

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 27, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 29, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de CUSCO al Vall Sagrat dels Inques – PISAC – OLLANTAYTAMBO – AGUAS CALIENTES – 2019.10.03 (crònica 26)

Avui hem quedat amb la Carmen, la nostra guia, una mica més d’hora del que tocava per anar a visitar el Parc Arqueològic de SAQSAYHUAMÁN que ahir vam deixar pendent per la pluja. Una magnífica decisió, ja que el lloc és realment extraordinari i pagava molt la pena visitar-ho amb tranquil·litat.

Dins del recinte, primer de tot visitem la CHINKANA CHICA per enllaçar posteriorment amb l’espectacular TEMPLE DEL SOL de SAQSAYHUAMÁN, que erròniament algunes persones el consideren una “fortalesa cerimonial”.

Està situada a dos quilòmetres al nord de la ciutat de CUSCO, formada per tres muralles en terrasses de 300 m de llarg, a 3.700 m d’altura i amb una extensió total de 3.093 hectàrees.

Un enorme temple Inca, construït al segle XV; ens impressionen les seves dimensions (observem blocs de pedra de 9 m d’alçada) i també pensar que van intervenir més de 20.000 homes durant cinquanta anys per fer-la. Potser es tracta del monument més espectacular de la ciutat de CUSCO.

Continuem ruta passant, sense entrar, pel recinte arqueològic de Puca Pukara (construcció militar) i la vall de Ccorao on fem parada al mirador de Taray, el primer lloc des d’on es pot veure l’anomenat “Vall Sagrat dels inques“. El dia és esplèndid i ens permet gaudir de les vistes amb el riu Urubamba al fons de la vall.

La següent parada és per visitar el Parc Arqueològic de PISAC, un conjunt dividit en dues zones, la superior, l’antiga, amb les terrasses de cultiu i els petits pobles que estaven conformats per un pati comunitari i les habitacions familiars que el rodejaven.

Sembla que en aquests poblats únicament dormien, ja que no s’hi han trobat vestigis de cuines.

La zona inferior de PISAC, l’actual, és un enorme mercat artesanal al voltant de la plaça principal on també trobem el mercat de proveïments.

Comprem un pa de quinoa i fem un tomb. Pràcticament no hi ha turisme i ens obliga a pensar que aquí tothom ven, i no hi ha compradors …. de què viuen ??? …

Segons hem llegit a les guies, els diumenges es multipliquen el nombre de parades i el poble sencer es converteix en una fira.

De tornada a la Plaça anem a dinar a l’interior d’una joieria que “amaga” un forn de llenya on fan unes empanades molt bones.

Continuem ruta fins a Ollanta per visitar el complex arqueològic d’OLLANTAYTAMBO, impressionant, bellíssim.

Pugem fins dalt de tot i és fascinant el que ens va explicant la Carmencita, ja que segons ens diu tant la construcció de les terrasses com els graners o el temple del sol estan relacionades amb la muntanya del davant i el punt de la sortida del sol a cada estació de l’any.

Anem fins a l’hotel on dormirem d’aquí a dos dies, per deixar les maletes i ens enduem només les bosses amb el necessari per a dues nits. Ens dirigim a l’estació de tren per anar fins al poble d’AGUAS CALIENTES situat als peus del MACHU PICCHU.

En el tren fem coneixença amb una parella basc-argentina i anem xerrant l’hora i 45 minuts de trajecte.

En arribar ens esperen per acompanyar-nos a l’hotel Waman Machuppichu i de seguida anem a sopar al restaurant El indio feliz.

Anem a dormir d’horeta. Demà per fi, aconseguirem complir un dels nostres més grans somnis viatgers… i és que hem hagut d’esperar quaranta-cinc anys d’ençà que l’Imma i jo compartim les nostres vides.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 25, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 27, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–