Arxiu d'etiquetes: Agrupación Señor Serrano

– 221 – Concert de l’OBC – LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER – Agrupación Señor Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.

Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.

A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.

I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.

La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.

This slideshow requires JavaScript.

En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – KINGDOM (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.07.05 (temp. 17/18 – espectacle nº 337)

Deixa un comentari

KINGDOM (temp. 17/18 – espectacle nº 337)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, dins del marc del Festival Grec, i al Teatre Lliure, vam veure KINGDOM, el nou espectacle de l’Agrupación Señor Serrano, companyia de la qual som fidels seguidors des de l’any 2012 quan vam veure la seva producció “Katastrophe” dins del Festival NEO 2012 a La Seca, després hem pogut veure “A house in Asia” (2014) a l’Auditori de Granollers, “Birdie” (2016) a la Sala Hiroshima, i “Brickman Brando Bubble Boom” (2013) que nosaltres vam “repescar” la temporada passada al Teatre Lliure.

Així doncs entendreu perque aquest KINGDOM era un dels espectacles que mes esperàvem de tots els d’aquesta edició del Festival Grec.

Tal com van comentar a la roda de premsa, KINGDOM vol donar una visió palpable de la societat capitalista i patriarcal actual. Proposa una identificació del model amb la figura de King Kong i els plàtans.

A través de King Kong i el que representa (virilitat, força irresistible, irreflexió, desig, instint, naturalesa salvatge) es mostren els mecanismes que actuen dins del model econòmic i social d’Occident i que ho arrosseguen a crisis cícliques.

L’altre element de l’espectacle són els plàtans i la indústria del plàtan com a exemple perfecte de què és el capitalisme i com funciona.

Un espectacle on es posa en un mateix sac tot d’elements dispersos que, en conjunt, generen la visió de la societat capitalista i patriarcal de la que volen parlar: plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’Estat, zoofília, homes, molts homes, en una festa sense fi.

Continua llegint →

– Teatre (30) – BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM – Teatre Lliure Montjuïc (🐌🐌🐌🐌🐌) – 23.09.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM –

Ja us he parlat en diverses ocasions d’aquesta companyia, Agrupación Señor Serrano, perquè la segueixo segurament des dels seus inicis, ara fa uns 10 anys, quan era molt difícil poder veure espectacles d’aquest estil i únicament els podíem gaudir en aquells memorables cicles de “Radicals” al Teatre Lliure, en l’època d’Àlex Rigola; més endavant també als Festivals NEO, i evidentment als Festivals TNT – Terrassa Noves Tendències, on precisament es va estrenar aquesta producció de la que ara us parlarem.

A partir del 2010 i potser provocat per la crisi econòmica, es van veure obligats a pensar com podien exportar les seves produccions teatrals fora de l’estat espanyol, perquè de fet no van ser mai profetes a la seva terra. Van pensar llavors en la creació d’espectacles amb altres formes de llenguatge, utilitzant miniatures i retransmissió de vídeo en directe, que els va permetre utilitzar molt poc equipatge en els seus desplaçaments per tot el món, on sí que han triomfat i obtingut reconeixement amb importants premis.

Malgrat que l’any 2011 ja us vaig parlar des d’aquest Blog, de l’espectacle MAD (Mutual Assured Destruction), en el que intervenia Àlex Serrano, l’etapa on van començar a treballar amb miniatures, es va iniciar amb KATASTROPHE, seguida per aquesta BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM, que nosaltres encara no havíem vist fins avui, A HOUSE IN ASIA i BIRDIE, espectacle que es va poder veure a la Sala Hiroshima aquest passat Grec i es podrà veure de nou al Festival TNT, dissabte 1 d’octubre a les 22 hores al Teatre Alegria.

BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM, per fi l’hem pogut veure i estem contents de fer-ho precisament al Teatre Lliure, un dels nostres Teatres públics; estem contents perquè el Lliure i la seva direcció torni a apostar per un teatre molt minoritari, però de grandíssima qualitat, i tot i saber que no atraurà potser a grans masses d’espectadors i per tant d’escassa recaptació d’entrades venudes, torni a obrir les seves sales a espectacles com aquest, que fins ara ha estat dificilíssim de poder veure a Catalunya i a l’estat espanyol.

Continua llegint →

– Roda de premsa – AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO al Teatre Lliure – (rp12) – 16.09.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

El passat divendres m’apropo al Teatre Lliure de Montjuïc, per assistir a la roda de premsa que la Agrupación Señor Serrano ha convocat, per presentar tres dels seus últims espectacles que es podran veure al Lliure del 22 al 25 de setembre, malgrat que l’última proposta que van presentar aquest passat Grec a la Sala Hiroshima (BIRDIE), ha quedat exclòs d’aquesta mirada retrospectiva, que ara ens oferiran.

Tres propostes que sorgeixen del món contemporani, per on fa temps que hi giren, i que aquí es podran veure de dos en dos o tots el mateix dia.

BRIVKMAN BRANDO BUBBLE BOOM és un biopic escènic, ideat per Àlex Serrano i Pau Palacios, sobre la vida de Sir John Brickman, el constructor més important de l’Anglaterra del segle xix, home visionari i emprenedor que va inspirar el primer sistema hipotecari de la història. (Aquesta és l’única que els “Voltaires” encara no hem vist, malgrat que ja tenim entrades pel dia 23).

A HOUSE IN ASIA, una creació d’Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal, és un western escènic on la realitat i les seves còpies es barregen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada que va seguir l’11-S, la llavor del segle XXI.

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de gominola conformen el món on es desenvolupa KATASTROPHE: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes, ideada per Àlex Serrano i Pau Palacios.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – BIRDIE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 06/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

BIRDIE

Una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquest Festival Grec, en quant va sortir tota la programació, perquè teníem clar que no ens volíem perdre la nova proposta de la Companyia Agrupación Señor Serrano.

A un dels seus components, Àlex Serrano, el vàrem descobrir l’any 2011, en aquells malauradament desapareguts RADICALS que l’anterior director del Teatre Lliure, Àlex Rigola va promoure; malgrat que llavors ja utilitzava la tecnologia, aquella “Mutual Assured Destruction” estava lluny encara del que ara podem veure.

Després del canvi de direcció del Teatre Lliure, RADICALS va desaparèixer i en la seva substitució es va crear un cicle molt més reduït sota el títol de NEO (Noves Escenes Obertes) i dins d’aquest vàrem veure “Katastrophe“, signada ja per la Agrupación Señor Serrano i la incorporació de Pau Palacios.

Però el salt qualitatiu es va produir en la proposta que van presentar al Grec 2014, en el que es va afegir un nou membre: Ferran Dordal; estem parlant de “A house un Asia“,que llavors se’ns va escapar, però que per sort el vàrem poder repescar l’any següent al Teatre Auditori de Granollers; aquell espectacle va girar internacionalment per mig planeta i va obtenir el Lleó de Plata de la Biennale di Venezia, malgrat que a Catalunya i a Espanya, a causa de tractar-se de “Teatre d’objectes”, els programadors no es van arriscar i va ser molt difícil de veure.

Pels que encara no coneixeu la seva obra, us haig de dir que el Teatre Lliure ha programat en la temporada vinent, del 22 al 25 de setembre, tres de les seves propostes, dues de les quals ja hem fet referència ….”Katastrophe” i “A house un Asia“; la tercera serà nova per nosaltres,”Brickman Brando Bubble Boom” i ja tenim les entrades reservades, dins del nostre abonament.

Però en aquesta crònica toca parlar de BIRDIE, que és l’espectacle que hem vist aquests dies a la Sala Hiroshima i hem de dir que hem tornat a gaudir de valent amb la seva nova proposta.

Teatre d’objectes i en la seva línia de denúncia, potser encara més acusada que en altres ocasions, perquè tracta sobretot de les migracions humanes que ara ens afecta tant directament i evidentment com sempre fent us de les tecnologies més sofisticades, amb un treball mil·limètricament controlat de vídeo en directe i maquetes molt i molt elaborades, però també incorporant text, performance, filmacions i so.

Continua llegint →

– Teatre – A HOUSE IN ASIA – (🐌🐌🐌🐌) Teatre Auditori de Granollers

4 respostes

Un espectacle que va ser estrenat al Grec2014 i que malauradament ens ho vàrem perdre per motius d’agenda, malgrat que vàrem poder veure 18 espectacles del Grec2014 durant els 20 primers dies que encara estàvem a Barcelona immediatament de fer la nostra escapada a Canadà.

Des de les hores ha plogut molt i A HOUSE IN ASIA, ha girat moltíssim internacionalment, obtenint grans èxits allà on s’ha pogut veure…. fins ara, sembla que a 64 llocs diferents; aquí a Catalunya únicament s’ha pogut veure al TNT de Terrassa, a la Fira de Tàrrega i a l’Escorxador de Lleida; els governs de dretes que tenim a Catalunya i a Espanya, no recolzen aquest tipus de cultura i més aviat sembla que els hi molesta que es programin aquest tipus d’espectacles, que no són gens convencionals, malgrat que aquesta companyia és catalana i té la seva seu a Barcelona ciutat.

Malgrat que per nosaltres anar a Granollers amb la cadira de rodes era força complicat, vàrem comprar les entrades en quant ens vam assabentar que es representava a l’Auditori de Granollers en una sessió única. Vàrem arribar potser un parell d’hores abans i amb mooooolta tranquil·litat vaig poder accedir per primer cop amb l’ajut de les crosses, recolzant el peu en terra i deixant la cadira (per fi) dins del cotxe (oe oe oeee !!!). Ha pagat la pena fer aquest esforç, perquè l’espectacle s’ho mereix i ens ha deixat gairebé sense paraules (bé… això en mi, és una mica difícil)

A HOUSE IN ASIA, no és ben bé Teatre, tal com el tenim conceptuat; podria ser teatre d’objectes, però va més enllà de tot això, ja que barreja les performances amb actors a l’escenari, amb les utilitzacions de maquetes i filmacions en directe realitzades en el mateix moment per ells càmera en mà, amb d’altres ja pregravades, inclús escenes de pel·lícules conegudes per tothom, que ens endinsen en l’argument …. la caça, captura i mort de Ossama bin Laden.

Continua llegint →

– Teatre – NEO 2012 (a) – Noves Escenes Obertes – KATASTROPHE (***)

Deixa un comentari

Aquesta setmana tenim un repte important de Teatre, i es que volem assistir a les màximes obres que ens permeti el nostre temps lliure, dins del Festival de creació i innovació escèniques i nous mitjans NEO 2012, que es celebra a 4 espais teatrals de Barcelona del 9 al 13 de maig 2012. Tres dels espais estan a la Plaça Margarita Xirgu (teatre Lliure de Montjuïc – Mercat de les Flors – Institut del Teatre) i el quart al barri de la Ribera a La Seca Espai Brossa.

El Festival NEO en realitat reneix com a hereu del cicle RADICALS LLIURE i ens porta una quinzena de propostes. Quan Alex Rigola va deixar la direcció del Teatre Lliure, ja us vaig avisar que aquell esplèndid cicle de Teatre RADICALS tenia les hores comptades… i per desgracia això s’ha fet realitat. Aquell cicle durant 5 anys va aglutinar a Barcelona gran part de les propostes menys convencionals. Ara recull aquella herència aquest “nou” festival dirigit per Jordi Fondevila, que vol ser un aparador de les noves creacions d’Autor.

Dimecres 9/05/2012 – KATASTROPHE (***) – (Agrupación Señor Serrano) – La Seca Espai Brossa

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments químics i accions subversives. Emmarcant l’espai, tres grans pantalles submergeixen l’espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Continua llegint →