360 GRAMS (temp. 19/20 – espectacle nº 041)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir nit vàrem tenir l’oportunitat de veure aquesta proposta d’Ada Vilaró on comparteix la seva experiència amb el càncer. Es tracta de 360 GRAMS i l’hem vist a la Casa Elizalde.
Un monòleg sobre la seva vivència, que es va estrenar al Festival TNT i ha estat representat a la Sala Beckett dins de la 18a edició del Festival Escena Poblenou i formant part del cicle “Memento Mori. Recordem-nos de morir”, sobre la mort, tema que la Beckett ha convertit en l’eix central de la temporada.
Amb només un pit el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.
La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.
Una proposta que comença de forma contundent, amb una interpel·lació directa i una pregunta “però que ens passa?”
No estem contents amb el que som, no estem contents amb com som, no estem contents amb el que fem … però que ens passa?
Hem de somriure, hem d’estar contents, hem de triomfar, hem de fer, hem de tenir, hem d’estar sempre bé … però que ens passa?
Llistes i llistes de coses a fer, temes que queden pendents i passen a la llista següent, agendes atapeïdes sense espai per nosaltres mateixos, sense espai pels amics, temps sempre ocupat, ….. però que ens passa?
Ada Vilaró té 47 anys i en fa nou que li van diagnosticar el càncer que li ha fet passar per quiròfan en quatre ocasions. La seva és una història de lluita i d’acceptació. Una proposta feta des del dolor i la ràbia que va sentir, i que el temps ha apaivagat. Com ella mateixa diu ….. volia posar llum a la vida des del mateix dolor. Des d’un dolor ja destil·lat.