Arxiu d'etiquetes: A MI NO ME ESCRIBIO TENNESSEE WILLIAMS

– Teatre – A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (PORQUE NO ME CONOCÍA) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.03.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 219)

A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (temp. 17/18 – espec. nº 219)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Quan la vam veure a Fira Tàrrega 2016, el tercer dia de la fira (10-9-2016), ja vam escriure en la RESSENYA que llavors vam publicar:  Sens dubte aquesta proposta és un dels millors espectacles d’aquesta Fira Tàrrega.

I ara no hem dubtat a repetir espectacle per tal de copsar les diferències entre representar-la a l’aire lliure, literalment a sota d’un pont, com va ser el cas, … a representar-la en un recinte tancat.

Diferències hi són evidentment, perquè la màgia del lloc on es va estrenar no la pot aconseguir un lloc tancat, malgrat l’esplèndida escenografia emprada a La Seca, però tot i això, podem tornar a repetir que és un dels millors espectacles que hem vist mai.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Roberto G. Alonso interpreta el personatge amb una gran autenticitat i, també aquesta vegada ens espera a l’escenari menjant a cullerades una llauna de foie gras. Passeja amunt i avall per la sala Joan Brossa de la Seca, que ha canviat totalment la seva fesomia. Extraordinària escenografia.

Un text escrit a quatre mans per Marc Rosich i el mateix Roberto G. Alonso, un text amb una sensibilitat extraordinària i amb moltes notes d’ironia i humor. Marc Rosich és el director de la proposta.

Una dona d’edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l’han convertida en la persona que és ara i s’emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennessee Williams o en les dives de la cançó.

Intenta mantenir la seva dignitat malgrat haver perdut l’amor i l’habitatge, viu sota un pont i lluita per la supervivència compartint amb qui la vol escoltar, les desil·lusions que l’han portat on és i al mateix temps recordant a través dels vestits que va poder portar amb ella, el que havia estat i el que hauria volgut ser.

Continua llegint

– FIRA TÀRREGA 2016 – tercera jornada – 10.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón & Imma Barba – 

Aquesta serà la darrera crònica de la FIRA TÀRREGA 2016 a “Voltar i Voltar”, que intentarà explicar el que l’Imma i jo vàrem poder veure durant dissabte passat. Ens vam quedar amb les ganes de viure l’últim dia, diumenge 11 de setembre, però vàrem considerar que per nosaltres era molt més important tornar a recolzar amb la nostra presència a Barcelona, la manifestació multitudinària amb la voluntat d’aconseguir com més aviat millor un estat propi per Catalunya. Fira Tàrrega a hores d’ara ja ha anunciat els dies de l’edició del 2017 i veiem que han descartat presentar espectacles durant la jornada de la Diada, ja que se celebrarà del 7 al 10 de setembre del 2017.

  • Teatre d’objectes (16) – L’ONIRIC MÓN DE DINS  (Cia. Holoque) – (🐌🐌🐌) – Espai Reguer

Una petita, molt petita instal·lació de fusta, amb peces que segons ens comenten s’encaixen perfectament entre elles i que els hi representa un procés de 90 minuts de muntatge, ens acull; tres bancs de fusta i un petit teatre. Tot fet de material reciclat. Només 16 persones poden veure aquesta petita peça que és la primera d’aquesta companyia liderada per Diego CaicedoEll mateix és qui actua i interactua amb titelles hologràfiques.

Hakan, és el protagonista i en despertar-se descobreix que ha perdut la seva llum interior, que és buit. En aquest punt inicia el seu recorregut per recuperar la llum a través d’hologrames que ell mateix ha invocat.

Una petita producció que ens ha agradat per la seva simplicitat i per la gestualitat d’en Diego que sense dir ni una paraula ens ha transmès el seu neguit per aconseguir trobar la llum que ompli la seva vida.

Continua llegint