Arxiu d'etiquetes: A FILETTA

– Concert – VEUS POLIFONIQUES DE SARDENYA (🐌🐌🐌) – L’Auditori – Sala 4 – Alicia de la Rocha – Exposició “VEUS DE LA MEDITERRÀNIA” (🐌🐌🐌🐌) – 28/01/2015

Ja fa uns quants anys, el 2005 i 2006 vàrem assistir al Festival de Músiques Sagrades del Món a la ciutat marroquina de FES, i allà segurament per primer cop vàrem poder escoltar en directe algun grup tradicional de Músiques Polifòniques de les illes de Còrsega i Sardenya.

Més tard, l’any 2008 vàrem viatjar a l’illa de Còrsega, i l’any 2012 a l’illa de Sardenya, i a poc a poc ens vàrem començar a interessar molt més en aquests grups de veus Polifòniques; a partir de grups com A FILETTA o I MUVRINI, segurament menys tradicionals i més comercialitzats, però sens dubte a partir d’ells, ens vàrem deixar seduir cada cop més … aquí en teniu un bon exemple…

Fa uns mesos que ens vàrem assabentar que en ocasió de la inauguració de l’exposició “VEUS de la MEDITERRÀNIA” organitzada per l’Auditori de Barcelona, se celebraria un concert a Barcelona del grup TENORE S’ARBORINU DE ORUNE de Sardenya, i ràpidament vàrem comprar les entrades; malauradament el concert previst per la tardor del 2014 es va haver d’ajornar per acabar d’organitzar la mencionada exposició.

Veus de la Mediterrània - Voltar i Voltar 6-imp

Aquest passat dimecres 28 de gener per fi va arribar la data de la inauguració de l’exposició i de poder assistir a aquest concert inaugural, a la Sala Alicia de la Rocha . TENORE S’ARBORINU DE ORUNE es tracta segurament d’un grup molt més tradicional…. únicament són 4 veus ben diferenciades… boche, mesu boche, contra i bassu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ells canten en cercle i girant l’esquena al públic…. sembla que necessiten el contacte físic i visual per poder cantar com la tradició els hi demana per fer-ho com els seus avantpassats. De les quatre veus, únicament una, la boche canta paraules senceres i entenedores…. la resta, pronuncien tan sols síl·labes o sorolls guturals compassats.

Continua llegint

– Dansa – GREC 2013 (11) – PUZ/ZLE (*****) de Sidi Larbi Cherkaoui – Teatre Grec – 15/07/2013

Aquest dilluns passat  estàvem expectants, ja que teníem que assistir  l’espectacle en el que havíem posat segurament mes il·lusió de tota la temporada GREC2013.

PUZ-ZLE 4-impPUZ-ZLE 2-imp

Compartint lloc amb la xusma a la fila 3                               Les Autoritats a la fila 1

Tenim molta admiració per el coreògraf SIDI LARBI CHERKAOUI, des de que varem assistir al seu primer espectacle i des de llavors intentem no perdre’ns cap dels que va produint.

PUZ:LE - Grec 2013

De fet l’últim ballet creat per ell, DUNAS, el varem veure 2 cops, un al Teatre Grec2010 quant encara no escrivíem el Bloc… i l’altre al LICEU. D’aquesta ultima varem escriure una crònica i la varem valorar en 6 estrelles, quant el màxim son 5…. però era l’única manera de fer-vos arribar el nostre entusiasme. Si voleu revisar aquella crònica d’agost del 2011, cliqueu AQUÍ.

Ara veiem el seu següent espectacle PUZ/ZLE que va triomfar l’estiu passat al festival de Teatre d’Avinyo.   Sempre existeix el perill de que esperis massa quant l’anterior producció et va impressionar tant com per posar-li 6 estrelles…..  Aquesta per vergonya no ho faré y la deixo amb 5 que es el normal i lògic, però hem quedo amb les ganes, ja que no se valorar si està al mateix nivell o el supera .

De nou es tracta d’un espectacle on la paraula “espectacle” agafa tot el seu significat. Segurament amb paraules no es pot expressar o almenys  jo no soc capaç de transmetre el que vaig “sentir” alhora que estava veient  tanta bellesa tant en els moviments dels ballarins, en el moviment de les peces del PUZ/ZLE que formen part de l’escenografia i mentre  escoltava la extraordinària musica en viu en el entorn màgic del Teatre GREC.

Aquesta vegada em vaig reprimir (aixó no es bo, creieu-me) i em vaig quedar amb les ganes de fer alguna fotografia de record d’aquells moments irrepetibles, però vaig decidir que no ho faria per evitar-me problemes al Bloc.  D’altre gent al meu voltant, es van fer un fart de immortalitzar algunes escenes….. i es que és lògic.

Continua llegint