Per Imma Barba & Miquel Gascón

Suposo que ens estem fent grans i no podem connectar massa amb un determinat tipus d’humor que malgrat que ens intenta dir coses, no les acabem de rebre. O potser és que s’ha tractat d’un batibull d’idees que poden ser molt potents però que malauradament es queden en idea sense aprofundiment. Això és el que ens va passar amb aquesta proposta de la Companyia Casa Real dins del cicle del CICLÓ en el Teatre Tantarantana.

Creiem que com a proposta és bona, creiem que el tema pot donar per moltes i moltes peces teatrals, debats i fins i tot discussions, però és potser aquesta superficialitat en el tractament de les idees que s’apunten, i al nostre gust, l’excessiu ús dels vídeos de personalitats conegudes tot parodiant un manual d’autoajuda, que ha fet que no la valorem millor.

Aquesta jove companyia ens trasllada a un Congrés del Fons Monetari  Internacional de la mà de 4 persones que viuen angoixades per les seves contradiccions, una empleada de banc (Sara Sansuan) que no creu en la bondat dels productes que ven als seus clients, una traductora simultània (Anna Tamayo) que molt sovint ha de traduir coses que entren en contradicció amb el que ella pensa, una professora de ioga (Rocío Manzano) que ha de treballar d’hostessa en fires i congressos i una publicista (Laura Vila) que treballa per una multinacional i té greus conflictes morals amb les campanyes que ha de tirar endavant.

Continua llegint →