– 129 – Teatre Musical – CIUTAT DE GESPA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.12.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 098)

CIUTAT DE GESPA (temp. 18/19 – espec. nº 098)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres al Teatre Maldà per veure la nova creació de Joan Vázquez “CIUTAT DE GESPA”.

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.

L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936).

Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i Luis Buñuel, que han rodat “Un perro andaluz (Un chien andalou)”, segons Lorca en una clara referència a ell. Els dos artistes i amics havien criticat obertament la qualitat del seu “Romancero gitano”.

A Nova York, Lorca està preparant una conferència, però no troba les paraules adients, ja que en aquell moment travessava per un una crisi artística i, personalment, tenia molts dubtes per resoldre.

75 anys abans, Walt Whitman gaudeix d’una vida plena sense preocupacions.

Encara que Lorca i Whitmann mai van poder coincidir als EUA -pertanyien a èpoques diferents- sí que coexisteixen en aquest muntatge.

Les dues històries s’entrellacen quan un nen li fa una pregunta a Whitman, una pregunta que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.

És de suposar que Garcia Lorca coneixia la poesia de Whitman abans d’arribar a Nova York i li va dedicar un poema en el seu llibre “Poeta a Nova York”, aquesta “Oda a Walt Whitman” …. podeu veure-la clicant en aquest ENLLAÇ …

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 128 – Concert – HORACIO FUMERO i PEDRO JAVIER GONZÁLEZ – Sala Jamboree (🐌🐌🐌🐌) – 2018.12.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 097)

HORACIO FUMERO i PEDRO JAVIER GONZÁLEZ (temp. 18/19 – espec. nº 097)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dimarts de música de Broadway al Onyric Teatre Condal, a música de fusió de diversos gèneres musicals a la Sala Jamboree, dins dels concerts programats en el “Jamboree & San Miguel 25 years Tohether

Horacio Fumero al contrabaix i Pedro Javier González a la guitarra ens van oferir un viatge musical a través del flamenc, les buleries, la samba, el tango ….

Horacio Fumero va néixer a Cañada Rosquín (Argentina) el 1949. Un virtuós del contrabaix, va estudiar al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires i al Conservatoire Superieur de Musique de Ginebra. El 1980 es va establir a Barcelona i va formar part del trio estable de Tete Montoliu amb el que va treballar fins a la seva mort, el 1997.

Ha actuat com a solista amb diferents orquestres,  i ha treballat amb artistes com Chano Dominguez, Chicuelo o Mayte Martin. Nosaltres el recordem del concert de Paco Ibañez al Teatre Grec a l’agost del 2017.

És professor de l’ESMUC i del Conservatori del Liceu.

Pedro Javier González García va néixer a Barcelona el 1962, és guitarrista, compositor i productor musical. Va iniciar la seva carrera musical com a guitarrista, el 1990, amb “El Último de la Fila”. L’any 1992 forma el grup “Arrebato” amb el cantant de flamenc Rafael Maya. Continua treballant en solitari (grava tres discos de la sèrie Guitarra) i fent col·laboracions amb altres artistes com Manolo García o Serrat. L’any 2006 impulsa la creació del grup “Trío” amb Roger Blavia (bateria) i Toni Terré (baix) fent concerts per Europa.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 127 – Teatre – BROADWAY A CAPELLA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Onyric Teatre Condal (temp. 18/19 – espectacle nº 096)

BROADWAY A CAPELLA (temp. 18/19 – espec. nº 096)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dimarts era la nit d’estrena d’aquest concert BROADWAY A CAPPELLA al Onyric Teatre Condal que ens havien presentat a la roda de premsa el mateix matí i del que havíem vist un tastet al programa de la Marató de diumenge.

Una fusió de música a cappella i teatre musical amb arranjaments i direcció de Gerard Ibañez  en aquesta proposta on 13 veus interpreten 35 temes musicals amb coreografia de Zuhaitz San Buenaventura.

13 veus a cappella et porten el millor de Broadway

Sense cap instrument i jugant únicament amb les seves veus, a BROADWAY A CAPPELLA, els 13 joves artistes ens han ofert un magnífic concert teatralitzat, trepidant, ple d’energia i d’un entusiasme que s’ha encomanat a tota la platea. Hem de destacar també, que en aquesta nova formació, cap d’ells porta auriculars com en altres casos, on poden escoltar la música de les cançons per ajudar-se en la seva correcta interpretació. Aquí no hi ha trampa ni cartó.

Avui hem vist actuar 13 dels 15 seleccionats, ja que dos d’ells actuaran de cover.

Una acurada selecció de temes de diferents musicals com Els Miserables, El Fantasma de l’Òpera, Sonrisas y lágrimas, Grease, Hair, … amb uns mes que encertats arranjaments, on totes les veus han estat acompanyades de Beatboxing (produir sons de bateries, imitar sons com el vent o la pluja, només amb la utilització de la boca, el nas, la llengua, els llavis i la veu).

David Freigenedo (Davbeatbox) (Madrid 1990), ha estat el primer a sortir a escena, baixant per les grades i engrescant al públic des del minut zero. Ens ha deixat bocabadats amb la seva enorme capacitat per al Beatbox. Hem de dir que l’enorme poder d’atracció d’aquesta tècnica i la incredulitat que genera, ha eclipsat en algun moment a la resta de veus.

Juli Algar (Barcelona 1996) amb uns greus a la seva veu realment impactants. Un jove al qual no coneixíem, i que forma part del Cor Jove de l’Orfeó Sarrianenc i del de l’Escola de Música ArtMusic de Barcelona.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

– 126 – Roda de premsa NOVETATS D’HIVERN a l’ONYRIC – Onyric Teatre Condal – 2018.12.18 (temp. 18/19 – RdP 027)

RdP – NOVETATS D’HIVERN a l’ONYRIC (temp. 18/19 – RdP nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig poder assistir a la roda de premsa que l’Onyric Teatre Condal, va oferir per presentar els nous espectacles que es podran veure aquest Nadal i durant bona part de l’hivern que ara comença.

En un ambient distès i fins i tot prenent una xocolata amb melindros, envoltat de periodistes i espectadors que estimen el gènere Musical, en Daniel Anglès embotit en un jersei molt nadalenc, ens presenta els espectacles que podrem veure a partir d’avui mateix.

Ens recorda que ara mateix s’està representant l’espectacle ARTABAN, La llegenda del quart rei mag, de la que nosaltres ja hem parlat en aquesta crònica. Es podrà veure fins al 4 de gener.

18 desembre a 27 de generBROADWAY A CAPPELLA – Diuen que la veu humana és l’instrument més poderós, expressiu, emocionant i complex que existeix. Aquest espectacle en format de concert teatralitzat és una increïble fusió de música a cappella i teatre musical. Sense cap instrument i jugant únicament amb les seves veus, Broadway a cappella oferirà un recital de les grans cançons de Broadway interpretat per tretze dels millors cantants de musicals de casa nostra.

13 gener al 3 de febrerROGER BERRUEZO. Naturalment – 4 concerts en diumenges al vespre al Club Onyric – L’actor i cantant que ha protagonitzat musicals de gran format com Mar i Cel, Rent, La Bella y la Bestia i Hoy no me puedo levantar, es presenta en format íntim i ens proposa un viatge emocional per aquelles cançons que tant coneixem i que tant ens ha fet emocionar.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 125 – Concert – CLARENCE BEKKER BAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2018.12.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 095)

Concert de CLARENCE BEKKER BAND (temp. 18/19 – espec. nº 095)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al teatre Tívoli va tenir lloc, dilluns, el principal concert celebrat amb motiu del 25 aniversari de la gestió de la cava Jazz Jamboree pel grup MAS i MAS i San Miguel,  ‘JAMBOREE & SAN MIGUEL 25 YEARS TOGETHER’. Tal com ens van anunciar a la roda de premsa, ha estat el concert de Clarence Bekker i la Clarence Bekker Band amb el títol de “A CHRISTMAS STORY”.

El Nadal ha estat el fil conductor d’aquest magnífic concert, on el cantant holandès ens ha deixat bocabadats per la seva veu i l’energia que desprèn dalt l’escenari.

Han ocupat l’escenari el cantant amb tota la seva banda composta per Paula Domínguez & Alba Pérez a les veus, Leo Torres a la trompeta, Roberto Albrecia al saxo alt, Pol Padrós al saxo tenor, Arecio Smith als teclats, Francisco Guisado “Rubio” a la guitarra, Charlie Moreno al baix i Carlos López a la bateria.

Els artistes convidats han estat la cantant Desiree Diouf, Little Light Gospel Choir, Esther scheller, Iris Loppis, Barbara Rose danza, Sheri Masala & Masala Bollywood Dancers, Philip cas cas.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 124 – Teatre – EL PERCEBEIRO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.12.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 094)

EL PERCEBEIRO (temp. 18/19 – espec. nº 094)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge a la tarda vam gaudir de valent amb “EL PERCEBEIRO y otros relatos sobre el no me voy a caer” que David Menéndez presenta al Teatre La Gleva.

Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, un projecte personal de David Menéndez al voltant de la filosofia del “no em cauré”.

Una obra que parla de la resistència que oferim per no caure ni física ni espiritualment, un pensament contracultural que s’oposa a la llei de la gravetat. Un monòleg sobre aquesta filosofia, que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. Una busca constant de les maneres possibles per mantenir-se en peu, costi el que costi.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, les primeres passes d’aquesta creació es van poder veure fa un parell d’anys a “Croquis BCN” de l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett.

Una proposta que comença parlant dels percebeiros, els homes que arrisquen la seva vida, penjats a les roques per caçar percebes. Uns homes que mai contemplen la possibilitat de caure. Uns homes que confien plenament en ells mateixos i creuen que els cops de mar que reben contra els seus cossos, mai els podran fer caure.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– 123 –  Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.16  (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge el nostre tercer concert de la temporada dirigit també pel seu director titular Kazushi Ono i que ha comptat amb el violinista Joshua Bell per a la segona peça interpretada.

Inicialment aquest concert estava previst amb un altre repertori, “El concert per a violí de Dvorák” que ha estat substituït pel concert per a violí de Saint-Saëns, a petició del solista amb l’aprovació del mestre Ono.

El concert ha estat interpretat per l’Obc en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya).

El programa ha estat doncs, el següent:

  1. MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA (València, 1980)

Ungebetenes Spiel 2 (2011) (🐌🐌🐌🐌)

Manuel Rodríguez Valenzuela és un dels compositors europeus més brillants de la seva generació, al que li agrada treballar el so des de l’inici. Ungebetenes Spiel 2 va ser estrenada per l’Orchestre National de Lorraine a Metz el 13 de juliol de 2011 i també s’ha pogut escoltar a Dinamarca i Alemanya.

Aquest compositor construeix el seu particular univers sonor juxtaposant idees i gestos que conformen enginyosos collages sonors. Aquesta és una obra breu en què ens proposa un joc de percepcions a partir de petits motius que es van succeint, enllaçant i retornant en un treball molt elaborat de construcció.

Una peça plantejada a partir de tres motius diferents que van apareixent i desapareixent i el contingut de les quals es van completant en el temps. Una obra que es pot veure com una espècie de prisma mòbil en que cada cara és un d’aquests diferents gestos musicals.

Una peça potent, de curta durada, però que ens ha sorprès i agradat molt. Potser ha estat amb la peça que hem gaudit més de tot el concert, per la seva originalitat i per la recerca de nous sons dintre de les formacions simfòniques.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 121 – Teatre – TOP MAGIC (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2018.12.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

TOP MAGIC (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja ho diu el mateix programa de mà TOP MAGIC by Hausson “Una màgia molt personal” i és això en el que consisteix l’espectacle. Un espectacle de màgia “molt Hausson”.

Tal com van comentar a la roda de premsa amb aquest espectacle vol celebrar el Premi Nacional de Cultura 2018, que va obtenir en reconeixement a la seva trajectòria. Una selecció de 10 números, el que podríem anomenar el Top 10 de la Màgia. El 85% dels números encara no els havia presentat en els seus anteriors espectacles.

Abans d’ocupar les nostres localitats hem vist l’exposició “El Capricho”, petites figures de ceràmica que representen mags executant números de màgia diferents. Una deliciosa exposició de Miquel Aneas.

Començant per un joc amb cartes, ens ha deixat bocabadats amb la seva capacitat de moviment de mans amb cartes i fitxes. Nosaltres a la fila 1 hem estat incapaços de seguir-les i no hem pogut veure en cap moment d’on “coll…..” sortien les cartes que de manera imparable anaven caient a l’interior d’un paraigua.

A continuació ha anat desgranant el programa dels tops 10:

En el nº 10 No es pot ser modern si no es coneixen els clàssics.

En el nº 9 No és igual una ampolla de vi que una ampolla de cervesa.

En el nº 8 Tenir més cares que un dau.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 120 –  Òpera – L’ITALIANA IN ALGERI de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

L’ITALIANA IN ALGERI (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres dia 14, tal com teníem previst vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per tal de veure L’ITALIANA IN ALGERI, dramma giocoso en dos actes, de Gioachino Rossini (1792-1868).

Tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat dia 5, feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de  Il naufragio felice.

L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.

Una comèdia d’embolics que es desenvolupa en un espai ple d’arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 119 – Roda de premsa LA NIÑA GORDA – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.14 (temp. 18/19 – RdP 026)

RdP – LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – RdP nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Divendres passat vaig poder assistir a la presentació del pròxim espectacle del Teatre Nacional de Catalunya, LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol, adaptada i interpretada per Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí.

A l’inici de la roda de premsa, els directors del TNC i de “Teatres en xarxa” es van felicitar mútuament per haver col·laborat a què algunes de les obres que es poden veure al TNC (com és el cas d’aquesta LA NIÑA GORDA) es puguin veure a diferents teatres de tot Catalunya. En cinc anys s’han pogut fer 141 funcions amb gran èxit de públic.

Diuen que LA NIÑA GORDA, es tracta d’una de les millors novel·les de la literatura catalana, i ara per primera vegada ha estat adaptada al teatre. Segons comenta Xavier Albertí, és una novel·la “botifarra” perquè dins la tripa compte un excel·lent farcit d’elements heterogenis.

Filla d’un lliurepensador alcohòlic que viu al carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, amb una educació sentimental a base d’exaltats fulletons sentimentals, LA NIÑA GORDA és una càndida adolescent que acabarà sent exhibida com una atracció de circ per la magnitud de les seves carns, rodejada per un món sòrdid que alimenta contínuament la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic.

Descriu amb gran fidelitat i esplèndidament el teatre de “barraca”. També és un al·legat a descriure com la societat és molt reticent a acceptar persones que són “diferents” i no solament com en aquest cas de “gegantisme”, sinó “diferents” en qualsevol altre aspecte. Ens mostra com arribem a ser de cruels quan mirem al “diferent”. També fa una crítica ferotge a la societat masclista en què vivim.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari