– 383 – Teatre – RITA (🐌🐌🐌🐌) – Terrats en cultura – 2019.07.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 294)

RITA (temp. 18/19 –  espectacle  nº 294)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam tenir la sort d’estar convidats a una preestrena d’una nova proposta de la Marta Buchaca, RITA, que es podrà veure avui i demà dins de Terrats en Cultura 2019  i a la sala Beckett del 29 d’octubre al 17 de novembre del 2019 (A la sala Beckett el paper de Júlia el farà l’Anna Moliner).

Recordem que Terrats en Cultura és una iniciativa de l’associació cultural Coincidències, nascuda a Barcelona en 2013, amb la vocació de fer sortir el teatre de les sales convencionals, en considerar que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà. Enguany ha obtingut el Premi Butxaca a la Millor iniciativa per a públics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fins uns dies abans no hem sabut el terrat on tindria lloc la representació, al barri de les Tres Torres. Un magnífic espai on l’any passat ja vam poder veure “Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo”. (en aquest enllaç podeu veure aquella ressenya)

L’obra de Marta Buchaca tanca el seu díptic sobre la mort que va iniciar amb LITUS, la proposta que vam poder veure a la Sala Flyhard en 2012. (vegeu aquella ressenya)

RITA és una obra sobre la família, sobre els germans, sobre l’amor mare-fills, i, també, és una obra sobre la incapacitat d’acceptar la mort.

RITA es tracta d’una tragicomèdia que protagonitzen dos germans, la Júlia (Sara Espígul) i el Toni (David Bagés). Ella és oncòloga i està embarassada, ell viu sol, amb una gossa que es diu Rita i està separat. Té una filla de catorze anys que es diu Martina.

Són dos caràcters totalment diferents, ell és de tirar pel dret i ella sembla que és incapaç de prendre decisions. Ell és un hipocondríac malaltís i ella una persona tranquil·la i conformista.

Tenen la mare, la RITA, afectada per una malaltia degenerativa, tal vegada Alzheimer, … i està ingressada en una residència. Ja no els reconeix, no parla i gairebé no menja. El seu deteriorament és evident i ells la visiten amb assiduïtat…. bé, més ella que ell.

Continua llegint

– 382 – Teatre – FORQUILLA MITJÓ ARRACADA (🐌🐌🐌) – Nau Ivanow – 2019.07.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 293)

FORQUILLA MITJÓ ARRACADA (temp. 18/19 –  espectacle  nº 293)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa unes setmanes que vam coincidir amb la Judit Beltri a l’Institut del Teatre i ens va parlar d’aquesta proposta que estava assajant a la Nau Ivanow, i hem aprofitat que ahir precisament es feia un assaig matinal, per poder veure-la.

FORQUILLA MITJÓ ARRACADA és un text escrit i dirigit per Queralt Riera expressament per a les dues actrius integrants de la companyia Tres i un quart. Aquesta companyia neix el dia en què la Vanesa Isbert i la Judit Beltri no es poden aguantar les ganes de viure en primera persona i en la màxima intensitat un procés creatiu com deu mana. D’aquesta voluntat neix tot un impuls per portar a escena la seva primera peça dramàtica. Són una productora nova, jove, petita, però ja sabeu què diuen: on es guarda la bona confitura ...

Una proposta on predominen el color rosa i el malva tant en els elements escenogràfics com en el vestuari, a la dreta de l’escena llibres, a l’esquerra ampolles.

Quetsia, una dona de mitjana edat (Vanesa Isbert)  està sola a casa, els seus fills han marxat de colònies i el seu marit ja fa temps que t’aventures extramatrimonials i moltes nits no dorm a casa. Ella és extraordinàriament ordenada, fins i tot amb els seus sentiments que controla al detall. A dos quarts d’onze del matí ja ho té tot fet. Per endavant la resta del dia per avorrir-se. Únicament la distreu la lectura dels llibres de la seva extensa biblioteca. Ella mateixa se sorprèn quan s’adona que porta una forquilla recollint el seu cabell …..

Joana, una jove fisioterapeuta (Judit Beltri) es presenta a casa de Quetsia amb l’objectiu de fer sessions d’exercicis Kegel consistents en exercitar els músculs de la vagina. Aquest és el regal que li van fer les seves amigues per Nadal. Amb moltes reticències inicien les classes i una relació d’amistat entre les dues que a poc a poc s’anirà transformant. Un mitjó solitari dins d’una maleta tindrà molt a veure.

Continua llegint

– 381 – Teatre –  LIKES (🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.07.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 292)

LIKES (temp. 18/19 –  espectacle  nº 292)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dimecres vam fer cap a la sala Versus Glòries perquè no és volíem perdre l’últim espectacle de la companyia Dara Teatre que ja se’ns havia escapat al febrer. Es tracta de LIKES escrita i dirigida per Roc Esquius i interpretada per Núria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat i Míriam Tortosa.

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols en vermell, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia).

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció.

La Berta (Núria Deulofeu), la Lídia (Míriam Tortosa), el Toni (Isidre Montserrat) i el Pol (Bernat Mestre) són quatre companys accidentals que comparteixen un espai de coworking, mentre miren de tirar endavant cada una de les seves professions. Cap dels quatre ha aconseguit treballar de la manera que esperava fer-ho. Bé, treballar sí, el que no han aconseguit és vendre’s i guanyar-se un bon sou; ningú els coneix.

A partir d’una foto fortuïta i una reacció inesperada a les xarxes, els quatre veuran com les seves vides canvien dràsticament. I és que comencen a ser algú, i saben com anar a més. El que no saben és on porta el camí. El què no saben és qui és aquell algú en qui es van convertint.

Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l’espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou interessant, perquè tracta del món de les xarxes socials que coneixem prou bé, on els instagramers, youtubers o inclús els Blogs com el nostre, lluiten molt aferrissadament per aconseguir seguidors i “likes” (m’agrada), en les seves fotos, vídeos, frases o ressenyes; malauradament alguns d’aquests els importa ben poc, si el que es diu és veritat o no, fins i tot arriben a ser muntatges “fake news“, …. el que de veritat els importa és aconseguir la fama virtual.

Continua llegint

– 380 – R. de premsa ??? – “Royal Tomacada” al rei PHILLIPE THE SIXTH – Sala Barts – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 081)

RdP – “Royal Tomacada” al rei PHILLIPE THE SIXTH (temp. 18/19 – RdP nº 081)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts passat els mitjans que parlem d’Arts Escèniques, estàvem convocats a una roda de premsa molt però que molt especial, al mig del carrer davant la Sala BARTS.

La companyia LAminimAL reivindica el debat sobre la monarquia amb una “Royal Tomacada”  al rei PHILLIPE THE SIXTH. La cita era per presentar una nova proposta escènica que es podrà veure a la Sala BARTS a partir del 18 de setembre; una comèdia palatina que interpretaran “Els reis de Shakespeare”.

El titol de la proposta serà “Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de PHILLIPE THE SIXTH”.

Els diferents actors ens han fet una petita mostra del que ens esperarà al setembre, amb diferents parlaments d’un tal “Borrell“, una tal “Arrimades“, …. però la perla de la tarda ha estat el parlament “reial” de PHILLIPE THE SIXTH encarnat en l’actor Eloi Benet.

Malgrat que han intentat amb els seus discursos, convèncer al poble dels valors monàrquics i la necessitat de seduir convenientment als súbdits amb les paraules reials…. sembla que aquests parlaments no han agradat massa al públic, perquè han volat tomàquets bona part de l’acte.

Curiosament Els tomàquets han aparegut moments abans d’iniciar-se l’acte, i ens han informat que ha estat un obsequi pels pagesos del baix Llobregat a la ciutadania de Catalunya, pel seu ús més convenient.

Continua llegint

– Roda de premsa – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA – L’Antic Teatre – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 080)

RdP – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA (temp. 18/19 – RdP nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest dimarts els mitjans estàvem convocats a la roda de premsa del Col·lectiu “Cultura de Base” a l’Antic Teatre. Pensava erròniament que seria una convocatòria a la que assistiríem quatre gats mal contats, en el que la premsa “oficial” estaria absent … però en entrar a la Sala em vaig adonar que estava totalment equivocat, perquè era una roda de premsa multitudinària i la visió era espectacular.

A la banda de les graderies estaven els representants de gairebé una cinquantena d’espais culturals de la ciutat de Barcelona, …. representants de sales de Teatre petites o mal anomenades “alternatives”, de festivals, d’artistes de circ, de treballadores de la llar, ballarins, agrupacions d’àvies, de llibreries, músics de carrer i artistes de cabaret …  tots ells com si estiguessin adormits … o esgotats de tant treballar de forma precaria o fins i tot de franc en el món de la cultura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De fet per poder entrar vaig d’haver de saltar diversos cossos estirats pel terra, per poder arribar a l’espai escènic, que estava ja completament abarrotat de periodistes i de mitjans gràfics … tanta gent, que totes les cadires ja estaven ocupades i després d’una llarga estona d’estar dret, vaig decidir seure a terra.

Aquest col·lectiu vol denunciar l’estat d’emergència de la cultura de base a la ciutat de Barcelona, que fa massa anys arrosseguen una precarietat insostenible i que a més a més actualment amb la pressió immobiliària, provoca que algunes d’aquestes entitats vegin perillar la seva continuïtat, com Telenoika que fa 20 anys treballa en la democratització del món audiovisual o el mateix Antic Teatre que sembla que torna a estar en perill. També l’Espai Poètic no pot adequar el local per seguir funcionant, si no rep urgentment ajudes econòmiques públiques.

Continua llegint

– 378 – GREC2019 – Circ – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Musica – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)

GREC2019 – EN MASSE (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle  nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 23 de juliol, el Festival Grec ens va dur a un lloc molt estimat per nosaltres i a on mai havíem vist res que no fossin concerts o recitals, al Palau de la Música Catalana on Circa Contemporany Circus estrenava el seu espectacle EN MASSE.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest mateix dilluns ens havia estat presentat en la roda de premsa de la qual, com és habitual, adjuntem els àudios per si és d’interès.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Circa Contemporany Circus té la seva seu a Brisbane (Austràlia) i és la pionera de la manera com la física extrema pot crear actuacions poderoses, i al mateix temps impregnades d’una sensibilitat i poètica realment impactants. Va ser creada en 1987 amb el nom de “Rock & Roll Circus” per Derek Ives i Antonella Casella, en 2004 canvia el seu nom sota la direcció del seu director artístic, des del 1999, Yaron Lifschitz i des d’aleshores recorre el món amb els seus espectacles.

Una companyia que continua empenyent els límits de la forma artística, desdibuixant les línies entre moviment, dansa, teatre i circ, i que nosaltres vam conèixer a la inauguració del Festival Grec 2013 amb el seu espectacle OPUS, (vegeu aquella ressenya) … espectacle que vam tornar a veure al Teatre Lliure en 2018 (vegeu la ressenya).

EN MASSE neix de la necessitat cultural d’una societat en crisis, d’una societat que està canviant, d’una societat que està estressada. Circa, des del circ, ens proposa dues visions de la fi de la humanitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EN MASSE està dividit en dues parts, una primera que parla del final de les coses amb música de Schubert relacionada i connectada amb la música electrònica de la compositora sueca Klara Lewis. Ambdues músiques tenen el mateix sentit amb una altra mena de paladar musical. Els lieder de Shubert, Winterreise (Viatge d’hivern) i Schwanengesang (El cant del cigne), han estat interpretats en directe al piano i amb la magnífica veu del tenor Hans Yorg Mammel, malgrat que s’ha de dir, la seva veu ha estat amplificada, aspecte gens habitual en aquest espai.

A la primera part viurem un passeig caòtic pels impulsos d’uns cossos que només es tenen els uns als altres per sobreviure. Sense comunitat no hi ha supervivència.

La segona part amb música per a 2 pianos a 4 mans (Jordi Masó i Miquel Villalba), la Consagració de la Primavera de Stravinsky, ens parla del naixement violent. Utilitza l’eina que durant tota la seva evolució l’ésser humà ha portat a terme per alliberar-se de la seva angoixa, de les seves crisis: el ritual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les dues parts estan relacionades i van estar creades conjuntament com dues cares de la mateixa moneda.

Continua llegint

– 377 –  GREC2019 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC — Espai Lliure (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.22 – (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 290)

GREC2019 – ABANS QUE ES FACI FOSC (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 290)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns vam fer cap a l’Espai Lliure per veure, dins del Festival Grec, ABANS QUE ES FACI FOSC, una proposta que estarà en temporada al mes d’octubre.

El passat dia 16 de juliol a la roda de premsa on es van presentar diverses propostes teatrals, entre les que es va parlar d’aquesta proposta; deixem l’àudio en aquesta ressenya ….

… si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació (a partir del minut 11:15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

…. estaven presents en Pep Pla i la Míriam Iscla, director i protagonista d’aquest viatge sideral i íntim d’una astrònoma cap a la ceguesa. La idea de posar en escena  aquesta proposta va venir de part  de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg “Ivan i els gossos” (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor.

ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14.

Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva vida en la mirada llunyana cap a l’univers. Afectada d’una malaltia, la retinosi pigmentaria, va perdent la visió i amb això canvia el seu punt de vista, ja que de mirar lluny es veu obligada a mirar cap endins.

Forçosament canvia la seva manera d’enfocar la feina, canvia la relació amb la seva filla i amb la seva mare i amb la vida en general. El seu procés de mirar lluny a mirar endins passa pel procés de dol que provoca qualsevol pèrdua: la negació, la rabia, la tristesa, i finalment el pacte amb el que és inevitable.

Un monòleg dividit en 29 escenes, moments curts i concrets en els que anem veient l’evolució de l’Anna, escenes situades en diferents llocs: al planetari, a casa, al carrer.

Una magnífica posada en escena amb la creació d’un viatge emocional, un món visual, lumínic i un món sonor. Barreja de tecnologies que ha comptat amb un gran equip tècnic: Xavi Erra espai escènic, Miriam Compte vestuari, Joana Serra disseny de la il·luminació, Vicenç Vilaplana disseny del vídeo, Irene Ferrer ajudant de direcció i regidoria i Toni Ubach a l’espai sonor.

Continua llegint