– 265 – Dansa – TRAMA (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 2019.05.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 194)

TRAMA (temp. 18/19 – espectacle nº 194)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la sala MAC del Mercat de les Flors, un nou treball coreogràfic de Roser López Espinosa, artista resident al Mercat les temporades 2018 a 2020, i dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”. D’aquesta coreògrafa hem pogut veure LOWLAND al Sismògraf d’Olot en 2017.

Roser López Espinosa va néixer a Granollers el 1980 i el seu treball es basa en una forta fisicalitat, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, elements acrobàtics i el detall. Complicitat i treball en equip en un imaginari vital ple de joc. Formada a la MTD d’Amsterdam, ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura, Iago Pericot i el cineasta Iñaki Lacuesta.

TRAMA és un projecte que parla del grup i de la singularitat dels components del grup. Interessada per les diferències, aconsegueix combinar formes de treballar diferents. TRAMA parla de cossos i relacions que s’entrellacen per arribar, des de la diferència, a un treball de conjunt on la perfecció no és l’objectiu.

Un treball que parla de l’ordre i del desordre dins del treball en equip: un entramat de cossos en l’espai, seqüències encadenades, passar d’un cos a l’altre, ….

Un treball que inclou tècniques de dansa i de circ, amb una gran fisicalitat i on, des de moviments individuals senzills evoluciona a moviments grupals complexos on la precisió sembla fonamental.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 267 – Voltar per la Literatura –  ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nº 017)

ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

De Miquel Aguirre només havia llegit el relat “El Mediocre” publicat en el llibre “Assassins de Girona” d’aquesta mateixa editorial i encara tinc pendent la seva anterior novel·la “Els morts no parlen” (núm. 10 de la col·lecció de Llibres del Delicte).

Ara he llegit ANIMALS DELS MARGES, aquesta faula negra que ens endinsa en una fosca organització de sicaris com a camí per preguntar-nos sobre les conseqüències d’exercir el dret a ser i pensar diferent.

Un llibre no convencional, amb dosis d’humor negre, surrealisme i ple d’ironia, on no hi ha ni investigadors, ni policies i quasi podríem dir, ni morts.

Un llibre que ens interroga sobre la llibertat individual, el risc a dissentir i la dificultat d’apartar-nos de les convencions i dels canons establerts.

Pere Sol treballa en una organització de sicaris amb una peculiar manera d’actuar a mig camí entre la brutalitat i el grotesc. Abandona un cadàver dins d’un cotxe i aquest fet comporta incomplir les regles de l’organització. Aquesta infracció li suposarà una condemna que haurà de complir.

Una organització criminal que utilitza els llibres com a símbol d’amenaça, qui rep un llibre sap que ha de morir. En paraules del mateix autor “Ara mateix, per a molta gent els llibres ja s’han convertit en una amenaça, en autèntics elements subversius”.

Capítols molt llargs que porten el títol d’un animal, tret de l’últim. Una novel·la plena de personatges perdedors i marginals que utilitza el diàleg entre ells per anar explicant els diferents punts de vista. El nostre protagonista es veurà immers en una turbulència de missatges xifrats, amenaces, execucions simbòliques i avisos amb l’únic objectiu que compleixi la condemna imposada.

L’acció té lloc en diferents indrets que podríem considerar atípics per una novel·la: benzineres, bars, hotels, aparcaments de camions o l’interior d’un cotxe, en general, llocs que, com els personatges, són espais desolats i sòrdids. Llocs i personatges que estan als marges de la carretera principal.

Una novel·la que m’ha atrapat pel simbolisme de moltes de les escenes descrites i perquè, sent gènere negre, s’aparta magistralment dels estereotips als quals estem acostumats.

Miquel Aguirre Oliveras va néixer a Banyoles l’any 1964. És llicenciat en Història Contemporània i columnista del diari el Punt. Col·laborador en diferents programes de ràdio com Ràdio Banyoles, Ràdio Salt i Ràdio Girona.

Autor d’assajos i llibres d’història,  aquesta és la quarta novel·la que publica: “Després del tro” (Proa, 2000), “La Cortina de saca” (Col·lecció Gabriel Ferrater, Servei de publicacions de l’UAB, 2012) i “Els morts no parlen” (Llibres del Delicte 2014).

Títol: Animals dels marges
Autor: Miquel Aguirre
Editorial: Llibres del Delicte
Data de publicació: Febrer de 2019
Pàgines: 292

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– LOURDES – 2019.05.09

LOURDES 

Diumenge 5 de maig, al vespre, després de tornar del Mercat de les Flors, vàrem rebre la tràgica notícia de la mort de la nostra neboda LOURDES, en un ridícul accident de moto que podria haver acabat en no res, però que per mala sort en la caiguda, va posar fi a la seva vida, quan feia pocs dies havia complert tan sols 37 anys.

És incommensurable l’enorme dolor que genera perdre una persona estimada. La mort és sempre injusta i colpeja fortament. Però encara és més dolorós quan la persona que ha marxat és jove i un maleït accident ho trunca tot.

Des d’aquí volem retre homenatge a la nostra estimada neboda Lourdes, la seva mort ens deixa plens de dolor, de ràbia i d’incomprensió.

Una immensa buidor.

LOURDES, sempre estaràs amb nosaltres. T’estimem.

Publicat dins de Esdeveniments | Etiquetat com a | 8 comentaris

– 263 – Dansa – TORDRE – RACHID OURAMDANE (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.05.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 193)

TORDRE – RACHID OURAMDANE (temp. 18/19 – espectacle nº 193)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge a la Sala MAC del Mercat de les Flors vam veure l’últim espectacle programat dins de l’itinerari Sorprenents, que ha estat integrat per peces inesperades que ens sedueixen per la seva proposta, la seva qualitat, el seu moviment, el seu llenguatge, el seu univers, la seva originalitat, els seus intèrprets, la seva imaginació, la seva recerca…

Es tractava de l’espectacle TORDRE de Rachid Ouramdane, una peça de dansa fascinant, hipnòtica. Una peça amb dues ballarines que interpreten solos, la ballarina lituana Lora Juodkaité i la ballarina britànica Annie Hanauer. Elles són dues de les col·laboradores d’Ouramdane des de fa molts anys.

Lora Joudkaité és coreògrafa i ballarina i col·labora amb Ouramdane des de l’any 2005. Annie Hanauer és ballarina i professora originària dels Estats Units i col·labora amb Ouramdane des de l’any 2011.

Rachid Ouramdane, que ha estat artista associat al Theâtre de la Ville en París de 2010 a 2015 i al Teatre Bonlieu de 2005 a 2015 a Annecy, crea els seus propis  projectes des de 1995; també realitza col·laboracions, com amb el Ballet de l’Òpera de Lió o la Candoco Dance Company. Des de 2016 codirigeix el CNN Centre Coreogràfic Nacional de Grenoble.

Un escenari enorme, blanc, i dues estructures negres a manera de barres mòbils. Les dues ballarines vestides de negre inicien una sèrie de moviments al ritme d’una música que es va repetint una vegada, i un altre.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 262 – Teatre – ELS MUSICS DE BREMEN in concert – Onyric Teatre Condal (🐚🐚🐚🐚🐚) – 2019.05.05 – (temp. 18/19 – espectacle nº 192)

ELS MUSICS DE BREMEN in concert (temp. 18/19 – espectacle nº 192)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 5 primera representació de les tres que tindran lloc al Onyric Teatre Condal, d’aquesta proposta de la Companyia POT teatre que es va estrenar el passat 4 d’octubre a la sala Barts.

ELS MUSICS DE BREMEN in concert és una adaptació en format musical del conte dels germans Grimm, amb Albert Gràcia a la direcció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recordem que POT Teatre, és un projecte de Femarec, una entitat d’acció social que neix l’any 1991 amb l’objectiu de construir una societat més justa, solidària i respectuosa amb la diversitat, cercant fórmules de lluita contra l’exclusió, eficaces i sostenibles, que permetin aportar noves propostes d’integració social, laboral i cultural per aquelles persones que es troben en situació de marginació o en un alt risc d’estar-ho, per tal d’assegurar-ne una atenció sistematitzada i de qualitat.

Aquest és el tercer espectacle de la companyia després d'”Aquí no paga ni deu, el musical” i “Tot esperant Godot, el musical” que vam poder veure el juny del 2018 a la Seca i el desembre a la Sala Barts, respectivament.

ELS MUSICS DE BREMEN in concert és un projecte amb cançons originals compostes expressament pel Keco Pujol, amb llibret i lletres del mateix Keco Pujol i d’Albert Gràcia, i coreografies de Griselda Astudillo. Una acurada posada en escena que incorpora temes cantats en directe.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 260 – Dansa – PANORAMIX (1993- 2003)- LA RIBOT ( 🐌????) – Mercat de les Flors (temp. 18/19 – espectacle nº 191)

PANORAMIX – LA RIBOT (temp. 18/19 – espectacle nº 191)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Primer de tot, cal dir que no sabíem bé el que anàvem a veure al Mercat de les Flors i el que ens hem trobat, no ens ha satisfet gens ni mica.

No ens atrevim a fer una valoració d’un espectacle que és un conjunt de “Peces distingides” de La Ribot sota el títol de PANORAMIX (1993- 2003). De les 34 “peces distingides” relacionades en el programa de mà, només hem vist, o millor dir, “entrevist” nou peces, quan hem decidit marxar.

Un espectacle de 3 hores concebut com una antologia que aplega, reorganitza i recol·loca les «peces distingides» de les tres primeres sèries/espectacles, creades entre el 1993 i el 2000

Presentat per primera vegada l’any 2003 a l’exposició Live Culture (Tate Modern, Londres), l’espectacle es va poder veure després al Museo Reina Sofia (Madrid) i al Centre Pompidou (París), entre altres espais insòlits.

La Ribot neix a Madrid el 1962 i actualment viu i treballa a Ginebra.

PANORAMIX (1993-2003), és una obra que sembla ser ha marcat la dansa contemporània i ajuda a entendre el seu projecte de “Peces distingides”. Cada sèrie de Peces distingides es presenta com una mena d’espectacles que marca la trajectòria de l’artista i les seves inquietuds.

Considerem que per aquesta proposta, el nombre d’espectadors que hem accedit a l’escenari de la sala Maria Aurèlia Campmany, era excessiu i això ha dificultat considerablement la visió de la performance d’una única artista en continuo moviment.

Resumint, ens hem equivocat d’espectacle; aquestes coses passen, i encara sort que no massa sovint.

Concepte, direcció i interpretació: La Ribot
Producció: La Ribot-36 Gazelles
Duració: 3 hores (varem veure 1 hora aproximadament)

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 259 –  Concert de l’OBC – LES VARIACIONS ENIGMA D’ELGAR (🐌🐌🐌+🐚) –  L’Auditori – 2019.04.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 190)

Hem estat una setmana “desapareguts”, perquè novament hem volgut gaudir d’un viatge en companyia d’uns bons amics. Aquesta vegada ha estat una escapada de 6 dies per la Vall de Baztan a Navarra, amb algunes visites puntuals al país basc francès. Vàrem preferir no portar l’ordinador i escriure les ressenyes pendents a la nostra tornada.

______________________

LES VARIACIONS ENIGMA D’ELGAR (temp. 18/19 – espectacle nº 190)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia d’eleccions i dia d’Auditori. Primer hem anat a votar a la candidatura presentada  pel nostre president legítim Carles Puigdemont, i després ens hem encaminat fins a l’Auditori per escoltar aquest concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Miguel Harth-Bedoya.

Miguel Harth-Bedoya (Lima, 1968) és en l’actualitat director de l’Orquestra de Ràdio Noruega a Oslo i director musical de l’Orquestra Simfònica de Fort Worth. Va estudiar direcció d’orquestra als EEUU i al seu Perú natal va ajudar a fundar, en 1993, l’Orquestra Filarmónica de Lima. És fundador i director de Caminos del Inka, organització dedicada a investigar, difondre i preservar el ric llegat musical d’Amèrica del Sud.

El programa ha estat el següent:

  1. JIMMY LÓPEZ (Lima, 1978)

Perú negro (2012) (🐌🐌🐌+🐚)

Es tracta d’una primera audició d’aquesta peça estrenada el 2013 i que el mateix compositor diu que està inspirada en la música afro peruana i fa referència a sis cançons tradicionals: 1. Pregon I– 2. Toro Mata– 3. Ingá– 4. Le dije a papá– 5. Pregón II– 6. Son de los diablos.

El primer moviment està construït sobre un pregó que es torna a repetir en el cinquè moviment amb una orquestració més rica en vent i percussió. El segon moviment té un caràcter melòdic que ens porta a Ingá, una dansa popular de començaments del segle XX i on dominen les cordes. El quart moviment està basat en la cançó “Le dije a papá” d’Eva Ayllón. I després del cinquè moviment ja comentat la peça conclou amb una dansa amb la qual, els descendents d’africans de la Colònia celebraven el Corpus Christi i els carnestoltes.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 258 – Teatre – LLACH POETA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2019.04.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 189)

LLACH POETA (temp. 18/19 – espectacle nº 189)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte 27 d’abril, a la Badabadoc, una de les sales “amb encant” de Barcelona, hem gaudit i molt, d’un espectacle que ens ha fascinat i que ens ha deixat literalment amb la “pell de gallina”, per les emocions que ens ha provocat.

LLACH POETA és un espectacle íntim on la música i la paraula de les cançons de Lluís Llach viatgen per separat, i a la vegada no poden deixar d’anar de la mà.

Cançons que són poemes?

Poemes que són cançons?

…tant se val, és així com ens agrada!

Les lletres de les cançons, mil vegades escoltades, prenen una dimensió absolutament diferent en ser recitades.

La veu de Joan Berlanga ens ha emocionat i la seva manera de recitar té quelcom de magnètic que ens ha atrapat. La música, a càrrec d’Albert Flores acompanya a la paraula i ens ajuda a recordar la cançó però mantenint-se al marge, donant, amb la delicadesa de la seva interpretació al piano, molta més força al text.

Les lletres de les cançons de Lluís Llach són poemes per si mateixes. Lletres intemporals, vigents.

Aconsegueixen transmetre la tendresa dels sentiments, el dolor per la pèrdua, l’alegria per la vida, l’amor universal, la critica cap a la injustícia, la ironia d’un país que se sap petit…

Joan Berlanga i Albert Flores van crear aquest espectacle l’any 2014 i durant tres anys la van representar a diferents poblacions de Catalunya. Després d’una parada obligatòria de dos anys a causa d’una malaltia d’en Joan, ara tornen als escenaris amb més ganes i força, reestrenant aquest espectacle a Barcelona ciutat, i segons ens comenten ells mateixos, va creixent a cada representació.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 257 –  Dansa – BALLET DE L’OPÉRA DE LYON (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 188)

BALLET DE L’OPÉRA DE LYON (temp. 18/19 – espectacle nº 188)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres novament vàrem assistir a una representació de dansa al Gran Teatre del Liceu; dins del nostre abonament de temporada, ens han assignat el BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, sota la direcció artística de Yorgos Loukos.

Amb el llenguatge molt personal, el coreògraf Jiří Kylián, llegenda viva de la dansa contemporània, ens han presentat un programa integrat per les tres peces més importants del seu treball. Un equilibri entre el modern i el clàssic i  que viatja musicalment des d’Heinrich Biber fins a Philip Glass, passant per Alessandro Marcello, Antonio Vivaldi, Wolfgang Amadeus Mozart o Johann Sebastian Bach, entre altres.

Partint de la racionalitat de l’exercici físic del cos s’endinsa en l’element espiritual de la figura humana en moviment.

Jiří Kylián (Txecoslovàquia, 1947) és un dels coreògrafs més prestigiosos del món, que va adquirir fama internacional,  d’ençà que es va  convertir en director artístic del Nederlands Dans Theater en 1975. Els últims anys el seu interès també s’ha centrat en la imatge, amb la realització de curtmetratges, vídeos i fotografia.

El BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, ha desenvolupat un repertori de dansa contemporània que inclou peces de grans mestres de l’art coreogràfic, relectures de grans clàssics i creacions pròpies. Actualment la companyia disposa d’un repertori de 117 peces, la meitat de les quals són creacions pròpies.

La primera peça WINGS OF WAX (🐌🐌🐌+🐚), es va estrenar el 23 de gener del 1997 per la Nederlands Dans Theater a La Haia i el 16 d’abril d’enguany ha estat la primera vegada que el Ballet de l’Opèra de Lyon l’ha representat.

Els 8 ballarins, en parelles, Caelyn Knight, Marco Merenda, Kristina Bentz, Adrien Délepine, Lore Pryszo, Giacomo Luci, Coralie Levieux i Raúl Serrano Núñez, surten vestits de negre i són absorbits pel negre que ho inunda tot. Un gran arbre penjat al revés ocupa la part superior de l’escena i un gran focus giravolta constantment al seu voltant. La caiguda d’Ícar és la idea central de la peça.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 256 – Roda de premsa ORSINI – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.04.26 (temp. 18/19 – RdP 043)

ORSINI (temp. 18/19 – RdP nº 043)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir divendres 26 d’abril es va presentar ORSINI al Teatre Nacional de Catalunya.

El director del TNC, Xavier Albertí, ens presenta als protagonistes d’aquesta proposta escènica, l’autor de la dramatúrgia, Aleix Aguilà, el director Xicu Masó i als components de la “companyia Solitària“, que actuaran per primera vegada com a companyia teatral als escenaris del TNC, malgrat que individualment ja ho han fet diverses vegades, Ells són: Míriam Alamany, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals.

Una ficció anarquista sobre la burgesia o una ficció burgesa sobre l’anarquisme? Uns nuvis continuen decidits a celebrar el seu casament el dia després d’una derrota que esdevindrà per sempre més un dia històric. Però alguna cosa grinyola i posa en alerta els convidats durant el banquet: una bomba Orsini apareix mig soterrada al jardí, un artefacte que va causar una explosió al teatre de la ciutat, avui just fa un segle.

Ens expliquen que l’argument de la dramatúrgia és NO lineal i que retrata un moment històric recent, el del 2017, fent un paral·lelisme amb els esdeveniments de l’esclat de la bomba “Orsini” que l’anarquista Santiago Salvador va fer esclatar el 7 de novembre de 1892 a la platea del Gran Teatre del Liceu.

L’objectiu llavors era clar: fer un atac directe a tota una classe hegemònica. El resultat d’aquell objectiu rebentaria, durant algunes setmanes, el somni del relat burgès, el que no permetia a la burgesia veure més enllà dels seus privilegis. Més enllà del somni, és clar, hi havia la realitat: l’esclavitud dels seus conciutadans obrers i treballadors.

Segons el seu autor, si aquesta obra tingués un objectiu, potser seria el de fer qüestionar a l’espectador quins relats li impedeixen veure la realitat, o bé, quins són els personatges que construïm en la nostra quotidianitat per voler pertànyer a una obra de teatre que ja considerem la nostra vida.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari