– 171 – Roda de premsa – Presentació del nou projecte artístic i de Gestió del Teatre Lliure – JUAN CARLOS MARTEL BAYOD – Teatre Lliure (temp. 18/19 – RdP 033)

RdP – Presentació del nou projecte artístic i de Gestió del Teatre Lliure – JUAN CARLOS MARTEL BAYOD (temp. 18/19 – RdP nº 033)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de presentació del nou projecte artístic i de Gestió del Teatre Lliure, presentat pel recentment nomenat director artístic d’aquest teatre, en JUAN CARLOS MARTEL BAYOD.

Aquesta vegada contra tot pronòstic, he arribat un parell de minuts tard i quan he pogut entrar a la Sala la presentació ja havia començat i el nou director estava pronunciant les seves primeres paraules. Curiosament m’he despistat inicialment, perquè no sabia trobar la figura del director entre tanta gent, ja que erròniament el buscava assegut entre els periodistes situats a l’espai escènic de l’Espai Lliure.

Aquesta ha estat la primera sorpresa agradable, perquè de fet ell estava situat en mig de la grada A envoltat dels treballadors i tècnics del Teatre. Ha volgut indicar d’aquesta manera que ell com a director artístic del Teatre, tot sol no pot fer res i que dependrà absolutament de tot el seu equip i també dels assessors que formaran part dels Comitès que a partir d’ara treballaran amb ell.

Ha llegit als assistents, el seu projecte artístic i ha anunciat que quedarà penjat a la Web del Teatre a partir dels primers dies de febrer.

La impressió que particularment m’ha donat, és francament molt bona.

En finalitzar ha respost totes les preguntes que se li han formulat, sense voler tirar “pilotes fora”, malgrat que a algunes persones potser els hauria agradat tornar a remenar encara més el tema “Lluís Pasqual”, sense gaire èxit, ja que el nou director, ha afirmat que ara s’ha obert un nou capítol en la història del Teatre i el que toca ara és “treballar força” per tirar endavant el seu pla.

Intento aquí resumir en alguns paràgrafs el que ha presentat aquest matí …

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | 1 comentari

– 170 – Dansa – BACANTS, PRELUDI PER A UNA PURGA (Marlene Monteiro Freitas) (🐌🐌🐌🐌🐌) Mercat de les Flors – 2019.01.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 124)

BACANTS, PRELUDI PER A UNA PURGA (temp. 18/19 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Seduïts, bocabadats, hipnotitzats, entusiasmats …. i més …

Així vam sortir diumenge del Mercat de les Flors amb aquesta proposta escènica que ha fet d’obertura de la 7a edició del Festival Sâlmon. Marlene Monteiro Freitas ens ha ofert BACANTS-PRELUDI PER A UNA PURGA, peça guanyadora del Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2018.

Una proposta que ha estat definida com a excessiva, abrusadora, versàtil, orgiàstica, eixordadora …. i mes ….

El deliri, la irracionalitat, la histèria i la bogeria es barregen en aquesta peça inspirada en les Bacants, d’Eurípides, on conviuen la violència i una aspiració a una vida senzilla i tranquil·la. L’autor de l’Antiguitat ens convida a recórrer les profunditats humanes sota forces més enllà de la raó. La peça està interpretada per vuit ballarins i cinc músics que ens oferiran imatges exuberants pròpies d’aquesta coreògrafa.

Una explosió escènica on la creadora revisa les diferències entre l’apol·lini/racional i el dionisíac/visceral per a intentar crear una catarsi en l’ànima de cada espectador. Una bacanal desbocada a mig camí entre un carnaval i una festa amb ritmes que van del blues a la samba i dels ritmes llatins als afroamericans.

Segons comenta la coreògrafa, es tracta d’una proposta on la música convida a ballar els ballarins, però els seus cossos entren en contradicció entre la bellesa i harmonia d’Apol·lo i la part salvatge de Dionís. I s’estableix una lluita entre l’ordre i la racionalitat d’una banda i la irracionalitat i l’èxtasi per una altra, generant dins i fora de l’escenari imatges exuberants inspirades en els carnestoltes de Cap Verd i en la mitologia.

Els cinc trompetistes completen l’espai musical amb la banda sonora, però no es limiten a tocar la trompeta sinó que formen part de tota la proposta, desfilant  o intervenint amb la veu o convertint les trompetes en altres objectes indefinits. En molts moments la música eleva el to i es converteix en hipnòtica.

Una escena plena de faristols, molts faristols que durant l’espectacle tindran diverses funcions: màquines d’escriure, fusells, instruments musicals, joguina eròtica, …..

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 169 –  Concert de l’OBC –  SCHUMANN: LA RENANA – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚)- 2019.01.27  (temp. 18/19 – espectacle nº 123)

Concert de l’OBC – SCHUMANN: LA RENANA (temp. 18/19 – espec. nº 123)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge un altre concert del nostre abonament, que aquesta vegada ha estat dirigit per Hartmut Haenchen (Dresden 1943). Director de prestigi reconegut per la seva lectura de les obres de Richard Strauss, Wagner i Mahler. En el programa de diumenge els compositors escollits no ha estat cap d’aquests i per tant no podem corroborar ni refutar. La seva direcció ens va agradar però sense arribar a emocionar-nos.

A la segona part del concert han estat protagonistes el Cor Madrigal i el Cor de Cambra de Granollers. 

El Cor Madrigal fundat en 1951, en l’actualitat està dirigit per Mireia Barrera i és cor adscrit de l’Auditori i l’OBC des de 2012.

El Cor de Cambra de Granollers va néixer el 1996 en el marc de la Societat Coral Amics de la Unió i des de la seva formació està dirigit per Josep Vila Jover.

El programa ha estat el següent:

  1. ROBERT SHUMANN (Zwickau, 1810 – Endenich, 1856)

Simfonía núm. 3 en Mi bemoll major, op. 97, “Renana” (1850) (🐌🐌🐌)

Aquesta és la simfonia més popular del compositor que coincideix amb una de les etapes més felices de la seva vida quan  havia estat nomenat Director Musical Municipal de la ciutat de Dusseldorf.

Escrita a finals del 1850, va ser composta en tan sols cinc setmanes i va ser estrenada a Düsseldorf el 1851 sota la batuta del mateix compositor. El públic la va batejar com “la Renana” perquè comptava inicialment amb el subtítol d'”episodi d’una vida a la riba del Rin”.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 168 – Teatre – SAIGON (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 2019.01.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 122)

SAIGON (temp. 18/19 – espectacle nº 122)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Únicament dues funcions han permès gaudir d’aquesta proposta de la companyia francesa les Hommes Approximatifs. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, hem pogut veure aquesta peça coral amb una superba escenografia i una extraordinària posada en escena.

Caroline Guiela Nguyen (Niza 1981) és una de les directores i dramaturgues franceses de més renom d’ençà que va crear la companyia de les Hommes l’any 2009. Filla de mare vietnamita exiliada a França, la va acompanyar a la ciutat d’Ho Chi Minh quan va acabar la prohibició de tornar als ciutadans vietnamites.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Jean-Louis Fernandez

SAIGON és una història que bascula entre dues èpoques i dos països distanciats geogràficament amb un nexe comú, el restaurant de Marie-Antoinette. El restaurant es diu Saigon. Un restaurant atrapat en un espai-temps entre el París d’avui i el Saigon dels anys 50. Un restaurant que és a la vegada a París i a Saigon. Al mateix temps l’any 1956, a les portes de la sortida dels francesos d’Indoxina, i l’any 1996 quan la tornada dels exiliats al Vietnam és possible. SAIGON és a la fi un restaurant on els personatges es troben per esmorzar, dinar, cantar, beure, estimar, ballar, ….

Onze actors professionals i amateurs, que com els personatges són francesos, vietnamites o francesos d’origen vietnamita. Una història que ens vol explicar com va afectar-los la Guerra d’Indoxina.

Un procés creatiu que es va desenvolupar a la sala d’assajos i que va incloure un viatge de tota la companyia a l’antiga Saigon. A partir d’improvisacions i experiències personals va anant sorgint la història. Segons comenta la directora, l’experiència va ser complicada perquè no tots els actors parlen el mateix idioma i van necessitar la presència de traductors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Jean-Louis Fernandez

Amb els actors professionals de la Compagnie des Hommes Approximatifs, treballa una parella de vietnamites de 75 anys que no havien actuat mai

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 166 – Teatre Musical – CUENTOS CRUENTOS (🐌🐌🐌) – Jove Teatre Regina – 2019.01.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 121)

 CUENTOS CRUENTOS (temp. 18/19 – espectacle nº 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ha tornat a Barcelona la producció de Teatro Calánime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de Dino Lanti (Bernat Castany) que amb el mateix títol va publicar Thule Ediciones l’any 2008. La música de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet.

Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure.

Un espectacle creat a partir d’un text juganer i satiric, un recull de poemes irònics de Bernat Castany, magníficament dirigit per Hugo Guzmán. Tres actors cantants (Mariona Ginès, Pau Rubio i Joan Rigat) i dos músics que interpreten la música en directe (Pau Baigés i Hävard Enstad) i també canten i actuen.

El vídeo correspon a l’actuació al Maldà el 2014 i llavors eren 4 músics

Teatro Calánime està format per artistes de diferents disciplines, de diferents escoles i nacionalitats. El seu projecte intenta crear espectacles que transitin entre el muntatge clàssic i d’experimentació.

VO Quartet és un grup de quatre músics de corda (Rebecca Macauley, Sandrine Robilliard, Kirsten Tinkler i Naomi Wedman),  totes elles de formació clàssica, que es defineixen com un quartet de música de cambra contemporània, amb matisos de pop i folk i amanida amb música celta, llatina, klezmer i experimental.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 167 – Voltar per la Literatura – REINA ROJA de Juan Gómez Jurado  (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.26 (temp. 18/19 – llibre nº 008)

REINA ROJA de Juan Gómez Jurado (temp. 18/19 – llibre nº 008)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Després de “Cicatriz” publicada en 2015, Juan Gómez Jurado ha publicat un nou thriller, REINA ROJA. Aquest és el tercer llibre que llegeixo d’aquest autor.

La protagonista de Reina Roja és una dona molt especial, Antonia Scott. Una dona amb una extraordinària intel·ligència que ha aconseguit resoldre molts casos d’assassinat. Però ho ha perdut tot, i ara viu tancada en el seu pis pràcticament buit, no té interès per res ni per ningú.

Jon Gutiérrez és un inspector de policia acusat de corrupció i suspès de feina i sou. Està fort però no gros. Rep l’encàrrec d’anar a buscar Antònia i aconseguir que torni a participar en una investigació. Si ho aconsegueix, l’ajudaran a recuperar el seu lloc. Això el porta de Bilbao a Madrid, on aviat s’adona que l’encàrrec no és fàcil.

Una novel·la entretinguda, amb una trama molt potent que t’arrossega al llarg de les quasi sis-centes pàgines de lectura, gairebé sense respirar. Una novel·la de lectura fàcil amb un tàndem protagonista abassegador.

Un llibre que atrapa, estructurat en capítols curts que acaben amb alguna incògnita, fet que t’obliga a llegir el següent capítol sense pausa. Un llibre on en cap moment el lector sap més que els personatges de la novel·la.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– 165 –  Teatre – RASTRES_ARGELERS (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

 RASTRES-ARGELERS (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Torno al Teatre tot sol, ja que l’Imma encara té un episodi de febre alta que li ha provocat aquesta passa de grip. Torno a un espai que cada vegada estimo més … EL MALDÀ, un teatre petit on es representen obres de petit format, que no em defrauda gairebé mai.

Aquesta vegada vaig a veure RASTRES_ARGELERS, una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir.

Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats.

Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i de la direcció d’aquesta proposta escènica, al final de la representació, en el col·loqui, al que vaig tenir la sort de coincidir, ens va explicar que la idea inicial la va començar a treballar ara fa 3 anys, quan va fer una estada a la Catalunya Nord i es va interessar per aquesta època històrica, que per la seva joventut desconeixia gairebé tot. Durant un any va estar investigant i recopilant informació i en va poder recollir tanta que a l’hora de pensar en fer una dramatúrgia, li va ser molt difícil escollir el que volia explicar.

Va optar per crear 2 personatges, la Maria i la Lola, dues persones ben diferents; la primera, la Maria, està políticament compromesa amb els valors republicans, vivia a la ciutat i posseïa força cultura; la segona, la Lola, sense cap ideologia política, vivia en un poble de Catalunya, no sabia escriure ni llegir i s’ha exiliat seguint al seu marit que havia lluitat al bàndol republicà. Les dues havien escapat de l’Espanya feixista i havien perdut a les seves parelles en la fugida. Es troben al camp de concentració, es fan amigues i s’ajuden mútuament a sobreviure en aquelles condicions infrahumanes.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 164 –  Teatre – AL SOSTRE (🐌🐌🐌)- Escenari Joan Brossa – 2019.01.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

 AL SOSTRE (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir vaig haver d’anar tot sol al teatre, ja que l’Imma fa un parell de dies que està engripada … això vol dir que aviat també cauré.

Ahir tocava veure AL SOSTRE, una comèdia divertida escrita per l’actor londinenc Nigel Planer i dirigida per Israel Solà.

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte.

Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que va realitzar quasi per imposició del Papa Juli II. En aquesta pintura d’una superfície de més de cinc-cents metres quadrats, va plasmar diferents històries del Gènesi. Miquel Àngel hi va estar treballant des del 1508 fins a la tardor del 1512, i ho va fer tot sol, sense ajudants.

En aquesta proposta escènica en Miquel Àngel no surt pas, encara que es parla constantment d’ell; malgrat que la biografia de l’artista diu que la va pintar tot sol, en aquesta proposta els protagonistes de la història són dos artesans que ha contractat perquè l’ajudin a realitzar el memorable fresc.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 163 – Roda de premsa – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA – Sala Beckett – 2019.01.23 (temp. 18/19 – RdP 032)

RdP – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (temp. 18/19 – RdP nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… i del Jove Teatre Regina (gairebé amb un coet al cul, pel fet del desplaçament força complicat, i sobretot per la manca de coordinació entre teatres) …. a la Sala Beckett, on es presentava el cicle “Res no és mentida” i la producció teatral EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA.

A l’inici de la roda de premsa Toni Casares ens comenta que com és habitual, la Sala Beckett estructura la seva programació en cicles i ara amb la col·laboració de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) presenten aquest nou cicle, “Res no és mentida”, sota la coordinació de la comissaria Elisenda Ardèvol.

Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.

En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison. 

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 162 – Roda de premsa – NO HI ENTRO – Jove Teatre Regina – 2019.01.23 (temp. 18/19 – RdP 031)

RdP – NO HI ENTRO (temp. 18/19 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a dues Rodes de premsa seguides. La primera convocatòria ha estat a un cafè a prop del Teatre Regina, per presentar NO HI ENTRO, una proposta dins de la programació per adults d’aquest Teatre.

Es tracta d’una comèdia que vol reflectir les dificultats que té una persona grassa, en el seu dia a dia i la poca sensibilitat dels éssers humans que l’envolten, en no considerar-la com a “normal”, simplement per ser diferent dels estereotips de moda.

Està inspirada en el llibre No quepo!, No quepo! de Lourdes de Miquel.

Edu Pericas  (Els homes són de Mart i les dones de VenusConfessions de dones de 30Hombres desesperadosTuppersex…), fa un parell d’anys va començar a pensar en aquest projecte, quan va poder llegir el llibre, i amb la complicitat de l’autora ha fet una adaptació teatral, creant una nova dramatúrgia i afegint fins a 5 personatges secundaris, que envolten a la protagonista d’aquesta història.

 L’obra explica la història de la Júlia, una persona grassa que, al llarg dels anys, ha après que no podrà volar mai còmoda en companyies lowcost, que la roba de la seva mida s’anomena de ‘Talla Especial’ i que veure caure a una gorda sempre fa més gràcia que veure caure a una prima.

L’interpreten dues actrius, Esther Soto (La Pasión de Shirley, Una nit d’Òpera, Cómeme el coco, negro, La que se avecina, Homo Zapping…) que interpreta la protagonista i Mireia Ros (Little Night Music, Formentera Lady, El síndrome de Ulises, Merlí…), que interpreta els 5 personatges, que són com a fantasmes que envolten la vida de la primera … una dependenta de botiga, l’amiga, una venedora de productes miracle per aprimar, una “couche” de “sana la teva ment, sana el teu cos” i finalment la mare “castrant”, que malgrat ser-ho l’estima com ningú.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari