– 111 – Teatre – TOT ESPERANT GODOT, El Musical – Sala Barts (🐚🐚🐚🐚🐚) – 2018.12.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 085)

TOT ESPERANT GODOT, El Musical (temp. 18/19 – espec. nº 085)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest és el segon espectacle que veiem de la Companyia POT Teatre de Femarec (formada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual), i com en l’espectacle que vàrem veure fa uns 6 mesos (AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical), tornem a valorar-la també de forma especial, amb la màxima puntuació cargolaire, perquè mereixen el nostre reconeixement per l’enorme esforç de tot l’equip que ha aixecat el projecte.

Dilluns al vespre, vam poder veure un nou treball d’aquesta companyia a la Sala Barts. Es tractava de l’estrena de “TOT ESPERANT GODOT, El Musical“, que oferirà al mes de maig vinent tres representacions més, en temporada al Tantarantana.

POT Teatre, és un projecte de Femarec, una entitat d’acció social que neix l’any 1991 amb l’objectiu de construir una societat més justa, solidària i respectuosa amb la diversitat, cercant fórmules de lluita contra l’exclusió, eficaces i sostenibles, que permetin aportar noves propostes d’integració social, laboral i cultural per aquelles persones que es troben en situació de marginació o en un alt risc d’estar-ho, per tal d’assegurar-ne una atenció sistematitzada i de qualitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composta per persones amb discapacitat, amb la voluntat de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu a espais de cultura i creació. Amb el pas dels anys han aconseguit conformar un grup estable d’actors i actrius que han après l’ofici i que han esdevingut professionals de l’escena.

TOT ESPERANT GODOT és una proposta musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i direcció d’Albert Gràcia. La música original interpretada en directe, i el text de les cançons són de Keco Pujol.

Una proposta singular i arriscada amb l’alt valor afegit del seu missatge social.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– 110 – Taula Rodona EL PERIODISME CULTURAL AVUI – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.10

Taula Rodona EL PERIODISME CULTURAL AVUI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una iniciativa la de La Perla 29 que hem de valorar molt positivament, la d’aquesta taula rodona al voltant del que significa avui en dia el periodisme cultural i més concretament el que tracta de les Arts Escèniques.

Ahir a la tarda al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, es va celebrar aquesta trobada de periodistes que parlen en els seus mitjans (premsa escrita i digital) del món que envolta als escenaris teatrals, escrivint critiques o articles d’opinió.

Oriol Broggi va seleccionar per aquesta “taula rodona” a les següents persones, a les que ell mateix va moderar:

  • Santi Fondevila, periodista cultural, crític de teatre
  • Laura Serra, periodista i cap de Cultura de l’ARA
  • Juan Carlos Olivares, periodista i crític teatral (actualment a La Vanguardia i Time Out ); també coordina l’Àgora Lliure-UPF del Teatre Lliure
  • Aída Pallarés, periodista cultural i sotsdirectora de la revista Entreacte.; també escriu a Público, Time Out i El Nacional.
  • Oriol Puig Taulé, historiador de l’art i fa de crític i cronista cultural al Núvol; ell mateix diu que no es periodista i que ara intenta acabar una tesi doctoral en Estudis Teatrals

Què és el periodisme cultural avui? Com arriba actualment la informació cultural al públic? Hi ha un públic concret per a cada canal/suport informatiu? Quins han estat els canvis dels últims anys? En què consistia la premsa fa uns anys en l’era del paper? Com conviuen ara el paper i el món digital? Com se sumen aquí les xarxes socials? 

Vàrem assistir perquè teníem molta curiositat de com els “periodistes culturals” que treballen i que per tant cobren un sou per fer la seva tasca, veuen el canvi imparable que la irrupció d’internet ha provocat en la “democratització de l’opinió” en la informació del món cultural; perquè a hores d’ara, els crítics professionals han deixat ser els únics que escriuen transmetent opinions dels espectacles, ja que ara persones del carrer, no professionals, potser amants de la cultura i les Arts Escèniques, també poden deixar escrita la seva opinió a través de les xarxes socials, els blogs o els portals teatrals.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 109 – Roda de premsa LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO – Sala Atrium – 2018.12.10 (temp. 18/19 – RdP 023)

RdP – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – RdP nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de “LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO“, la propera proposta escènica que es podrà veure a la Sala Atrium. Es tracta d’un text escrit conjuntament per dues actrius amigues, Bàrbara Mestanza (que també la dirigeix) i Ana Rujas (que la interpreta).

Es van conèixer a Madrid perquè Bàrbara va viatjar per un temps a aquesta ciutat a causa de la seva professió i Ana (nascuda a Madrid) s’acabava d’independitzar. Per un temps van viure juntes i malgrat que al principi no van connectar gaire, van acabar fent-se molt amigues i ara són inseparables.

Bàrbara Mestanza i Patricia Mendoza

La idea d’aquest projecte va sorgir en un viatge per feina a Nova York on van tornar a coincidir; això va ser a principis d’aquest 2018, quan les dues estaven passant una època força dolenta, plena de buidor interior. En una xerrada prenent en un cafè, van parlar de la necessitat que tenien ambdues de poder explicar “la merda interior” que cada una d’elles guardaven al seu interior.

Aquesta idea inicial s’ha transformat en una trilogia “La trilogia de la bestia“, que podrem veure als escenaris. Aquesta primera,”La mujer mas fea del mundo” parla del que és i significa la dona d’avui en dia, les seves esperances i frustracions en una societat kitch i consumista en el que gairebé tot és fals i mancat de “veritat”… i també parla sobre el buit inherent de l’ésser humà.

La segona proposta de la trilogia “Pocahontas, o la verdadera história de una traviesa“, es podrà veure molt aviat a la Sala Beckett, a partir del 31 de gener i parlarà de la dona del passat. La tercera proposta encara no té nom, però tractarà del que espera a la dona del futur.

Bàrbara Mestanza i Ana Rujas

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 108 – Concert Jazz – AARON  ABERNATHY (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Jamboree 2018.12.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 084)

AARON  ABERNATHY (temp. 18/19 – espectacle nº 084)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, després d’un magnífic dia en companyia d’uns amics molt estimats, vam anar a la Sala Jamboree per assistir a un dels concerts de celebració dels 25 anys de Mas i Mas al capdavant de la sala.

La Sala Jamboree és un local, un jazz cava que forma part del patrimoni cultural de la nostra ciutat. Un espai amb mes de cinquanta anys d’història. Un local per on han passat llegendes mundials de totes les èpoques del jazz i on s’han format generacions senceres de músics locals. Un espai que ofereix sempre jazz de qualitat en viu i que, com ahir, presenta una ocupació màxima.

Aaron Abernathy és un músic nascut a Cleveland que representa l’esperit inicial amb el qual Mas i Mas va iniciar la seva singladura a la Sala. Un músic format amb Gerald Levert que va estudiar a la prestigiosa Howard University on es va graduar en piano jazz. Ha mostrat un talent extraordinari als teclats i com a cantant.

Aaron Abernathy ha estat director musical de les gires internacionals de Black Milk i Slum Village, a banda de col·laborar amb artistes candidats als Grammy, com Jack White, The Foreign Exchange i Eric Roberson. A la primavera de 2015, Abernathy i el seu grup Nat Turner van actuar com a teloners de Black Milk a la seva gira europea. Es van guanyar llavors l’aquiescència del públic, gràcies a la seva magnífica combinació de veus inspirades en el gòspel, amb canvis sobtats i girs de funk que revelen influències de Prince i James Brown.

Convertit en tota una llegenda del soul modern, és un compositor i cantant que ens ofereix, amb les seves creacions un apropament al so espiritual de la música negra fugint del vessant pop i amb una gran connexió amb el soft jazz. Una aposta del cantant i pianista pel soul i el R&B (Rhythm and Blues). En aquests concerts oferits a la Jamboree ha interpretat cançons de “Dialogue” el seu àlbum editat en 2017 on reflexiona sobre el fet de ser un home afroamericà en la societat actual.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– 107 –  Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 106 – Teatre Musical – BON NADAL DR. GREENWICH (🐌🐌🐌) – Jove Teatre Regina – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 082)

BON NADAL DR. GREENWICH (temp. 18/19 – espec. nº 082)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa massa temps que no trepitjàvem el Jove Teatre Regina, malgrat ser un Teatre que està relativament a prop de casa nostra, al barri de Gràcia. Crec que la darrera representació que vàrem veure en aquest espai va ser “Celebracions (res a celebrar)“, i d’això ja fa un parell d’anys. La temporada passada vàrem assistir a la Roda de premsa de presentació de temporada, perquè considerem que s’ha de fer costat al teatre familiar i per joves, que malauradament els mitjans de comunicació “oficials” el tenen força oblidat.

Ahir vam fer cap al Jove Teatre Regina per veure l’última producció de La Trepa (companyia resident) destinada al públic familiar. BON NADAL DR. GREENWICH, un text original de Sílvia NavarroAlicia Serrat, amb música original d’Eduard Tenas  i dirigida per la mateixa Sílvia Navarro.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fa goig un teatre amb famílies senceres i criatures de totes les edats que esperen ansiosos l’inici de l’espectacle, sentir-los comentar el que ja veuen a l’escenari o el que esperen veure, i els comentaris a la sortida ….

Bon Nadal Dr. Greenwich és un musical que parla de l’estrafolari científic (Marc Miramunt) que inventa estris per mesurar els somriures, pesebres vivents en miniatura o aparells per aconseguir cantar. Per ell el Nadal és la seva època preferida perquè tothom és feliç. El seu jove ajudant Lewis Langton (Eloi Gómez) li fa costat en tot i secunda la creació de nous invents.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 105 – Teatre – HELEN (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Laboratorio Teatro – 2018.12.06 (temp. 18/19 – espectacle. nº 081)

HELEN (temp. 18/19 – espec. nº 081)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No hem dubtat ni un moment en anar al passatge de Sant Antoni Abad, 6 … on té la seu la Companyia Laboratorio Teatro i veure l’estrena de la seva última proposta, HELEN.

I no dubten perquè ells fan del fet teatral quelcom mes que una representació, ens ofereixen una manera diferent, intensa i màgica de viure el teatre. Cada vegada que entrem en aquell espai sentim, escoltem i olorem la litúrgia que ho envolta tot i que ens atrapa.

Aquesta és la seva cinquena obra després de “Hambret” (que malauradament no hem pogut veure), “Altazor“, “Hamletología” i “Así habló Zaratustra“.

HELEN és un homenatge a Helen Schucman (1909-1981), amb dramatúrgia col·lectiva dels membres de la companyia i direcció i posada en escena de Jessica Walker. Aquesta proposta està basada en la història real d’aquesta psicòloga.

Helen Schucman va ser una psicòloga i investigadora clínica nord-americana, atea, resident a Manhattan. Professora a la universitat de Columbia de Nova York, és coneguda per ser “l’escriba” del llibre “Un Curso de Milagros” (editat per primera vegada el 1975), un llibre que havia estat dictat per una veu interior.

Bill Thetford era el seu cap a la Universitat i mantenia amb ella una relació marcada per l’agressivitat i la ira: “Ha d’haver-hi una altra manera” li va dir a la Helen després de set anys de conflictes personals entre ell i la seva subordinada. A partir d’aquell moment, Helen comença a tenir uns somnis premonitoris i senyals que van ser el preludi del que va passar la nit del 21 d’octubre del 1965 quan va escoltar el següent: “Aquest és “Un Curso de Milagros” … Si us plau, pren nota.

La veu, que segons la mateixa Helen, s’havia identificat com a Jesucrist, va començar el dictat d’un extens tractat sobre l’amor, l’ego i Déu, que replantejava el nostre sistema de pensament i conduïa a reinterpretar els ensenyaments cristians des d’una perspectiva profundament espiritual, lluny dels clàssics conceptes de pecat, culpa i castic. Helen, dubtant de la seva salut mental, va demanar ajuda a Bill i van treballar en secret, durant set anys, per escriure aquest llibre.

L’any 1980 Helen Schucman va ser diagnosticada de càncer i va morir l’any 1981, va ser aleshores quan es va donar a conèixer que ella era l’autora del llibre. Posteriorment, la “Fundación para la Paz Interior” va publicar una col·lecció dels seus poemes, “Los regalos de Dios“.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 104 – Teatre – JOSE K. TORTURADO (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.12.05  (temp. 18/19 – espectacle. nº 080)

JOSE K. TORTURADO (temp. 18/19 – espec. nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dimecres, després de “Llueven vacas” que ens havia deixat amb el cor encongit, ens vam dirigir al Off Romea per veure aquesta proposta de Javier Ortiz amb dramatúrgia i direcció de Carles Alfaro i interpretada per Iván Hermes : JOSÉ K, TORTURADO.

I com era de preveure, ens va acabar de trasbalsar ….

Javier Ortiz (Sant Sebastià 1948-Madrid 2009) era un periodista que durant els seus anys de militància antifranquista va patir la tortura policial. Va viure denunciant permanentment l’abús policial i els espais d’impunitat que existeixen a les societats anomenades democràtiques. I ho va fer des del periodisme.

Aquest text, “José K, torturado” està carregat de polèmica d’ençà que en 1998 Javier Ortiz va donar una conferència sobre la tortura en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va provocar la sortida indignada de mig aforament enmig d’insults al ponent. L’editorial Atrapasueños va editar el text en 2009.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carles Alfaro (València 1960) fundador de la companyia Moma Teatre (1982), és dramaturg, director, actor, escenògraf i dissenyador de llums. Ha treballat durant sis mesos per donar forma a aquest muntatge teatral, recuperant molts dels esborranys de la conferència d’Ortiz.

En paraules del mateix Carles Alfaro, No vull saber gens de demagògies ni de moralines, m’interessen els problemes que implica tenir consciència. Es tracta de donar veu a tots: als morts, al botxí, als torturadors i al torturat de la manera més nua, per plasmar totes les contradiccions sense cap mena de rubor‘.

És més que evident que José K. és un “monstre” carregat de raons, encara que per nosaltres esdevinguin inacceptables.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 103 – Teatre – LLUEVEN VACAS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2018.12.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 079)

LLUEVEN VACAS (temp. 18/19 – espec. nº 079)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra de Carlos Be va ser escrita en 2006, publicada en 2008 i va ser portada al cinema l’any 2017 (Fran Arráez). Al mes de maig de 2018 va passar als escenaris teatrals dirigida pel mateix autor del text, Carlos Be. Ara tenim l’oportunitat de veure aquesta proposta LLUEVEN VACAS a la Sala Versus Glòries.

Una proposta sobre la violència de gènere que comença amb una conversa “aparentment normal” entre el matrimoni format per Fernando (Joan Bentallé) i Margarita (Lidia Navarro):

Fernando:  ¡Nena!
Margarita:  ¿Qué pasa?
Fernando:  ¡Llueven vacas! Mira
Margarita: Es verdad
Fernando: Mira esa qué grande. Es enorme. Ya no la ves. Qué rápido caen

I a partir d’aquesta inusual conversa assistim a un seguit d’escenes que ens van mostrant el domini de l’home en aquesta relació, de mil i una maneres ell sotmet a la dona a una humiliació constant fent-li creure el que ell vol i no admetent en ella el més mínim dubte sobre el quan ell li diu, si “llueven vacas” ella farà fotos. Ell inventa una realitat, ella hi creu en aquesta realitat ….  Que li falta una cama ?? Que no te mare ?? Que el telèfon no funciona ?? Que han fet l’amor ?? Que els focs de la cuina son arran de terra ?? ….

Ella acaba assumint la seva inferioritat, calla i accepta, dubta de la seva memòria, dels seus records, de la realitat que l’envolta …. es despersonalitza de tal forma que sense ell no és capaç de fer res, de pensar res. Fins i tot quan ell acaba portant a casa la seva “amiga” Coral (Carol Verano), ella ho accepta i es mostra feliç en tenir una “convidada” a casa.

Fins i tot, nosaltres com a espectadors, al principi comencem dubtant de l’estabilitat emocional de Margarita, per acabar veient que la manipulació de Fernando vers la seva dona pot acabar traspassant els murs de “casa seva”, arribant a convèncer a l’espectador del que ell vol que veiem.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– 102 – Roda de premsa TROIA, una veritable odissea – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.05 (temp. 18/19 – RdP 022)

RdP – TROIA, una veritable odissea (temp. 18/19 – RdP nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… i del Liceu al Teatre Nacional de Catalunya, per poder assistir a la roda de premsa de presentació del nou espectacle de Cor de Teatre, TROIA, una veritable odissea.

Una roda de premsa que s’inicia d’una manera molt especial, amb la interpretació d’una escena de l’espectacle, en un racó del vestíbul de la Sala Gran …

Un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de Cor de Teatre ens faran viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea.

Viurem en directe la famosa Guerra de Troia i les aventures d’Ulisses de retorn a Ítaca.

Aquesta odissea musical és alhora un recorregut a cappella a través de grans cors de la història de la música, amb peces de Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner.

La Ilíada i L’Odissea com mai te les han explicat. Un espectacle sense text i per a tots els públics, una fusió escènica i musical potent, expressiva i molt plàstica des de la mirada de Cor de Teatre.

Els integrants de Cor de Teatre (Operetta, Allegro…) ens faran viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics, fundacionals de la cultura europea. Reviurem l’Olimp i els seus déus, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, acompanyarem Ulisses en el seu perillós viatge de retorn a Ítaca, ple d’aventures.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre Musical | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari