– Teatre – EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.02.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 192)

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS (temp. 17/18 – espectacle nº 192)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dijous vam anar a un passi estrena (del nostre abonament) a l’Espai Lliure per veure aquesta proposta conjunta del dramaturg argentí Pablo Messiez i els actors de La Kompanyia.

La temporada passada el director argentí va impartir un taller, a l’entorn de les emocions, als membres de La Kompanyia Lliure i d’aquella experiència, reelaborada i escrita, i traduïda al català per Marc Artigau ha sorgit EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS. Un treball construït conjuntament a partir de sessions on tractaven d’esbrinar les motivacions i les personalitats de cadascú dels actors, indagant en els temors i incerteses comuns sense por.

Aquest espectacle forma part del mapa “En convivència” com també les propostes “Si mireu el vent d’on ve”, “Watching Peeping Tom” i “El sistema solar”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Un espectacle que ens presenta dalt l’escenari dos universos paral·les, d’una banda, una parella (Clàudia Benito i Eduardo Lloveras), molt enamorats i optimistes, que lloguen un pis a la Júlia (Júlia Truyol) i s’hi traslladen a viure plens d’il·lusions. De mica en mica veurem com la seva relació es va esquerdant i empitjora cada cop més.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Teatre Tantarantana – 2018.02.15 (temp. 17/18 – RdP 060)

Roda de premsa  EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – (temp. 17/18 – RdP nº 60)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous al matí es va fer la presentació d’una nova proposta dins de la quarta temporada del CICLÓ. Es tracta de EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, de la Companyia “El Martell“, la seva primera aportació dins d’aquest cicle de “companyies independents en residència” que organitza el Teatre Tantarantana.

El Martell es defineix com una companyia de teatre polític i es va fundar l’any 2014 amb l’estrena de “Z” a Can Gassol de Mataró, malgrat que fins al 2015 no adopta la configuració actual. Des de llavors ha estrenat dues propostes escèniques, Y-X o LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES el 2016 … i AH ! (JUDIT) el 2017. Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, no es decanten per un teatre que sigui simplement d’oci.

Ferran Murillo ( Tantarantana) –  Andrea Artero – Toni Guillemat – Laia Alsina – Cristina Arenas – Martí Salvat

Amb EL MAR NO CAP …. pretenen submergir-se en la infància de tota una generació (la que a ells els va tocar viure…. anys 70 a 90), per fer-ne una revisió crítica, perquè mentre jugaven, al mateix temps integraven una determinada manera d’entendre el món. Potser l’espai de llibertat que ells veien al pati de l’escola, ara no el veuen tan ampli com llavors els semblava.

Vist des del món adult dels intèrprets, els nens no són pas tan espontanis i tan lliures com podria semblar. Pretenen amb aquesta proposta, donar als espectadors una visió crítica d’aquella infantesa, però sense arribar al pamflet.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre – ELS DIES QUE VINDRAN (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.02.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

ELS DIES QUE VINDRAN (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov.

Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX.

“La gavina”, “L’hort dels cirerers”, “Les tres germanes” i “L’oncle Vània” presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, ….

Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit de la pròpia existència, la mort, el fracàs, la lluita pel reconeixement, el treball com a estímul per poder donar sentit a la vida ….

Aquesta proposta, estrenada el passat novembre al Festival Temporada Alta, porta a escena el testimoni d’aquestes dones, imaginades per l’autor fa més de cent anys, que lluiten per aconseguir el que volen.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Escapada al llevant de la península (🐌🐌🐌) – del 2018.02.06 al 2018.02.12

Com segurament ja us heu adonat, hem estat uns dies sense publicar cap ressenya d’Arts Escèniques i és que l’Imma i jo hem decidit que de tant en tant prendrem distància del nostre dia a dia i farem alguna escapada, ara que disposem de temps per fer-ho.

La setmana passada amb l’excusa de fer una trobada familiar (amb dinar inclòs) a prop de Caravaca de la Cruz, on viu una germana de l’Imma, vàrem fer un viatge de 7 dies pel llevant de la península. Ara que ja hem tornat, veiem amb satisfacció que hem suportat força bé el “mono” de 9 dies sense trepitjar un teatre.

El nostre objectiu principal era trobar-nos a la població d’Almoradí (Alacant) al Restaurant El Cruce (🐌🐌🐌🐌) que vàrem conèixer fa uns anys i on se celebra anualment per aquesta època un festival de menjars a base de Carxofes, que te ressò internacional. El dinar era dissabte però vàrem sortir de Barcelona el dimarts anterior ben d’hora …. i és que els jubilats tenim tot el temps a la nostra disposició i ens permet fer bogeries com aquesta.

Dimarts vam fer una parada a Sagunt, ciutat a la que feia molt de temps que no paràvem i vam aprofitar per visitar el Teatre Romà, malgrat que les restauracions no han estat massa encertades. Per dinar vaig fer cas de la bona qualificació de Google i ho vam fer al Restaurant Andana Aljibe (🐌🐌🐌).

Continua llegint

Publicat dins de VIATGES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL de Miquel Esteve (🐌🐌🐌🐌) – 2018.02.12 – (temp. 17/18 – llibre nº 020)

NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL de Miquel Esteve – (temp. 17/18 – llibre nº 020)

Per Imma Barba

Aquest títol és la primera incursió de l’autor en la novel·la negra i policíaca. Un llibre que arranca a la tardor de 2015 a Barcelona, quan apareix, en un banc de la plaça Adrià, el cadàver d’una dona, l’Imma Esparza.

L’autor separa els personatges i el temps narratiu en dues parts, d’una banda el grup de persones que investiguen el crim, l’Adolf, un inspector en cap dels Mossos d’Esquadra, que vol resoldre el cas per consagrar la seva carrera, l’Ester, una advocada de l’administració de justícia que té la capacitat de contactar amb els morts a l’últim alè de vida i en Gabriel un sotsinspector dels mossos, enamorat de l’Ester.

Tots tres es mouen per la Barcelona de la freda tardor del 2015, i un narrador ens va parlant d’ells i les seves vides.

L’altre grup narratiu són les persones relacionades amb la víctima, d’una manera o altra. En Pol, un professor que viu a Tarragona, la Làrissa una prostituta, Nacho l’exmarit de l’Imma, i el Guti, un amic de la infància.

Aquest grup es mou entre Barcelona i Tarragona, l’estiu calorós del 2015, just abans de l’assassinat. Aquí, un narrador en primera persona segueix en Pol, ens descriu el que fa i el que pensa, i ens avança, a nosaltres els lectors quines són les seves decisions i quins són els seus pensaments més íntims.

Només dues pistes per “estirar del fil”, una nota escrita desada dins la boca de la víctima “no deixis de mirar al cel” i la targeta de Nirvana, una agència matrimonial de Barcelona.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre (monòlegs) – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌+🐚) & MACBETH  (🐌🐌🐌🐌)  – Laboratorio Teatro – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacles nº 189 i 190)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacles nº 189) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Laboratorio Escuela de Expresión Corporal Dramática” és l’escola de teatre de Laboratorio Teatro, dirigida per Jessica Walker, local situat a tocar del Mercat de Sant Antoni.

Amb més de 18 anys d’història a Barcelona, és una escola de teatre experimental conscient, per tal de connectar la tècnica i l’esperit. Combina el teatre físic, la meditació, la investigació escenogràfica i dramatúrgica mitjançant una metodologia que fa servir la improvisació, la investigació corporal i tècniques del clown, de la dansa i del ioga.

Havíem sentit a parlar dels monòlegs i duets que ofereixen els estudiants d’aquesta escola oberts al públic, i malgrat que som assidus a les propostes escèniques d’aquesta companyia, la veritat és que aquest tipus de representacions, diguem-ne “especials”, se’ns havien escapat fins ara. Diumenge, en sortir del Versus Teatre, finalment vam poder assistir a dos dels tres monòlegs que s’ofereixen aquest mes de febrer.

El primer monòleg que vam veure va ser FRANKESTEIN o el modern Prometeo, basat en la novel·la El Monstre de Frankestein de Mary Shelley (1797-1851), que va escriure quan tenia només 19 anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Neiran Tejeiro Paul, nascuda a Filipines, va estudiar disseny gràfic a Vitòria i actualment estudia a Laboratorio.

Ella ens ha ofert una adaptació lliure d’aquesta novel·la que és un romanç de terror gòtic, considerada la primera obra de ciència-ficció de la història. La història de Victor Frankesteien, un estudiant de ciències que dóna vida a un monstre en el seu laboratori. I ens ho explica des de la perspectiva del monstre que es veu obligat a viure sol i amagat de la resta del món. Un monstre que recrimina al seu creador, la seva lletjor i la seva solitud.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – HISTORIA DE UNA REVENTADA ARGENTINA (🐌🐌) – Versus Teatre – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 188)

HISTORIA DE UNA REVENTADA ARGENTINA (temp. 17/18 – espectacle nº 188)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge a la tarda, malgrat la pluja, ens vam apropar al Versus Teatre atrets per dues coses, el director i l’actriu de la proposta.

Es tracta de la peça HISTORIA DE UNA REBENTADA ARGENTINA que amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpreta l’actriu Ailin Migliora dirigida per Daniel J.Meyer.

Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En HISTORIA DE UNA REBENTADA ARGENTINA “La Lola Migliora” decideix explicar la seva història personal i un munt d’anècdotes d’argentina rebentada, absurdes i políticament incorrectes.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Concert de l’OBC – EL CLARINET DE MARTIN FRÖST – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌) – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 187)

EL CLARINET DE MARTIN FRÖST (temp. 17/18 – espectacle nº 187)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al matí tornem a l’Auditori i aquesta vegada sense saber ben ve que anàvem a escoltar; és un concert que entra en el nostre torn d’abonament i en aquesta ocasió assistim de forma rutinària, sense haver llegit res. La sorpresa serà majúscula, especialment en el que fa a l’actuació del clarinetista Martin Fröst.

La nombrosa aportació dels compositors escandinaus al repertori concertant per a clarinet en els últims anys l’ha ampliat amb un extraordinari ventall d’obres que exploren les possibilitats tècniques i expressives amb una irresistible combinació de virtuosisme.

La primera part va estar protagonitzada en la seva totalitat per Martin Fröst; sobre el paper aquesta part tenia una durada força curta, de tan sols 20 minuts. La realitat és que la duració va sobrepassar els 45 minuts, contant la peça de propina amb què va correspondre als nostres aplaudiments entusiastes.

Clarinetista, director i artista exclusiu de Sony Classical, Martin Fröst és conegut per sobrepassar els límits musicals. El New York Times el descrivia dient que posseeix un talent i un virtuosisme mai superat per cap clarinetista (potser inclús per cap instrumentista).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Curiosament durant la primera d’aquestes peces, Martin Fröst, va fer una interpretació teatralitzada ben curiosa, que va posar-se al públic d’entrada a la seva butxaca…. comença amb un solo de clarinet molt tènue i sense la participació de l’orquestra; quan aquesta entra a participar, ell es posa una màscara i toca el seu instrument fent també uns passos de dansa.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – ORATIONIBUS #SR (🐌🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.02.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

ORATIONIBUS #SR (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts.

En aquesta proposta Albert Arribas col·labora amb la responsable de vestuari i escenografia, Silvia Delagneau (tots dos formen Centaure Produccions) i amb els intèrprets Griselda Ramon i Àlex Jordi.

Laura Clos “Closca” és la responsable de la il·luminació i compta amb Clara Manyós com a ajudant de direcció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.

Un espectacle a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gai, Apel·lis Mestres, Enrique Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Griselda Ramon ha dut a terme la recerca documental i interpreta les peces líriques guarnida amb uns sorprenents barrets.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica, Música contemporània, Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Dansa – PROTAGONIST (Cullberg ballet) (🐌🐌) – Mercat Flors – Sala MAC – 2018.02.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 185)

PROTAGONIST (Cullberg ballet) (temp. 17/18 – espectacle nº 185)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vàrem comprar les entrades d’aquest espectacle fa uns quatre mesos i és que teníem grans expectatives d’aquesta proposta internacional de dansa; malauradament les expectatives no s’han complert.

Jefta van Dinther (Utrecht, 1980) és un coreògraf i ballarí criat a Suècia i format a Holanda; treballa entre Estocolm i Berlín i el seu treball es caracteritza per un enfocament físic enèrgic que comporta una investigació del moviment en si mateix. En els seus espectacles, el cos en moviment, centre de la seva obra, interactua amb la llum, el so i els diferents materials fins a acabar units en un tot.

Alguna de les seves obres més importants són Plateau Effect (2013) i Protagonist (2016), ambdues produïdes pel Cullbergbaletten; As It Empties Out (2014), This is Concrete (2012), Grind (2011), The Blanket Dance (2011), així com la més recent Dark Field Analysis (2017).

En la seva última etapa, Cullberg Ballet, la Companyia Nacional de Dansa de Suècia, ha fet un canvi radical a l’hora d’enfocar la seva visió de la dansa: ha passat d’un ballet clàssic a produir a peces contemporànies de joves artistes.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari