– 110 – Teatre – GODOY 1941 (🐌🐌🐌) – Club Capitol – (temp. 19/20 – espectacle 071) – 2020.01.17

GODOY 1941 (temp. 19/20 – espectacle nº 071)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Un dels humoristes amb més trajectòria al nostre país, Wellington Ángel Romero Godoy, més conegut simplement com a Godoy, presenta al Teatre Club Capitol un nou espectacle que ell ha anomenat “GODOY 1941“. Una proposta que no és un monòleg, ni un treball unipersonal, és una xerrada on ens parla de la memòria, de la vellesa, de la vida, del sexe, del pare, de la mare, del net, …..

Segons Godoy, 1941 va ser un any on tres fets  van canviar la història: el 7 de desembre la flota aèria japonesa ataca Peal Harbor precipitant l’entrada dels EUA en la II Guerra Mundial, el 6 de juny es publica per primera vegada “La Codorniz” la revista d’humor més audaç per al lector mes intel·ligent i el 18 de desembre neix l’humorista més extraordinari de tots els temps, Godoy.

Godoy va néixer a l’Uruguai i es va establir a Espanya el 1964. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic del seu país, que curiosament va ser fundada per Margarida Xirgu. El 1974 va fixar la seva residència a Barcelona i va començar a treballar en solitari.

Godoy practica un humor gens convencional, ja que juga amb les paraules, els equívocs i l’absurd. Ha estat actor i director d’espectacles teatrals com a ‘Humor In situ’, ‘Con el culo al aire’, ‘Humor y tango’, ‘Esperando a Godoy’ o ‘Godoy y yo’ entre altres.

La vida és la gran farsa que hem de representar“. Aquesta farsa és la que Godoy pretén interpretar en aquest espectacle que s’ha estrenat ahir divendres dia 17 a la Sala 2 del Club Capítol i que es podrà veure cada divendres fins al 28 de febrer.

GODOY 1941 està escrita, dirigida i interpretada per ell mateix, i és una disquisició del que és quotidià amb el seu toc surrealista. Ens ha parlat de gats que ja neixen “jubilats”, de gossos i gats que es rasquen cap enfora, de la finalitat d’una utopia, de la pèrdua de la memòria, d’autobusos plens, de vaques blanques i vaques negres, d’estúpids pobres i estúpids rics …… i, “de lo poco que queda de las cosas cuando se explican“.

Continua llegint

– 109 – UNA SEMANA MÁS (🐌🐌🐌+🐚) – La Badabadoc (temp. 19/20 – espectacle 070) – 2020.01.16

UNA SEMANA MÄS (temp. 19/20 – espectacle nº 070)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam fer cap a La Badabadoc en la que era una estrena molt especial, ja que els directors de la sala, Àngel Grisalvo i Guadalupe Cejas tornaven als escenaris, després de deu anys de no fer-ho, sota la direcció d’Ana Scannapieco.

UNA SEMANA MAS és una proposta inspirada en l’univers literari de Raymond Carver amb dramatúrgia de Lisandro Penelas. Pren com a base un dels seus relats i episodis de la vida de Carver relacionats amb la beguda.

Raymond Carver (1938-1988) va ser un contista i poeta estatunidenc reconegut com un dels exponents del moviment literari anomenat “realismo sucio“. En els seus contes, lacònics, precisos, d’una continguda intensitat emocional, transforma la vida en literatura. Un escriptor capaç de transformar éssers desemparats i desolats, colpejats per la vida, en herois quotidians.

Lisandro Penelas, al que vam descobrir com a director a “El amante de los caballos”, que protagonitzava Anna Scannapieco, és ara dramaturg i actor en aquesta proposta. Una coproducció de Moscú Teatro (Buenos Aires) i La Badabadoc. Ha estat Lisandro la persona que ha animat a Guadalupe i Àngel a fer el pas per actuar de nou.

Segons llegim a la pàgina web de la companyia, Moscú Teatre sorgeix a partir de la necessitat de crear un espai de cerca i risc, que permeti al públic trobar-se amb materials que decideixen oferir-se i compartir-se per la seva singularitat poètica. El mateix Lisandro Penelas i Francisco Lumerman en són els directors  de la companyia, de la sala teatral i de l’escola.

La Badabadoc, com sabeu, un dels nostres espais de referència, és una sala de teatre i un espai de creació que ofereix a companyies petites la possibilitat de mostrar els seus projectes. Com comenten els seus impulsors, La Badabadoc són moltes hores invertides, un somni fet realitat, que va obrir les seves portes el febrer de 2015.

Continua llegint

– 108 – Teatre – ROMANCERO GITANO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea (temp. 19/20 – espectacle 069) – 2020.01.15

ROMANCERO GITANO (temp. 19/20 – espectacle nº 069)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir, dimecres dia 15 de gener, vam fer cap al Teatre Romea per veure ROMANCERO GITANO, un espectacle creat per Lluís Pasqual especialment per a Núria Espert,  a partir del poemari homònim de Federico Garcia Lorca.

Amb aquesta proposta, Núria Espert torna al Romea on va debutar amb tretze anys, i on segons ha explicat vaig descobrir que volia ser actriu. L’espectacle compta amb una acurada selecció del poemari, altres obres de l’autor granadí, i amb vivències personals de l’actriu.

ROMANCERO GITANO és un poemari de Federico García Lorca publicat en 1928, compost per divuit romanços, i que té a Andalusia i als gitanos per protagonistes. El primer gran llibre de Federico on ell es reconeix com a poeta. Un mapa d’Andalusia on la pena és la figura central i està personificada en els gitanos.

Un llibre que evoca en tot moment les arrels del seu autor: l’amor a la seva terra, la seva passió, la tradició, la cultura, la història, la literatura i la religió. Són poemes de temàtica romàntica carregats de populisme i folklore, de sensualitat, però també de frustració, tragèdia i mort.

Fotografia de Sergio Parra

El Teatre Romea ple de gom a gom, amb el cartell d’entrades exhaurides, i aplaudiments incondicionals al “bona nit” de la Núria en sortir a escena. Núria Espert ens ha regalat un recital ple d’intensitat i emotivitat, que malauradament ha anat acompanyat per un “recital d’estossecs” injustificable que no han parat en cap moment i al que finalment s’ha afegit la melodia d’un mòbil, en el moment més inoportú.

Continua llegint

– 107  – Roda de premsa – HERÈNCIA ABANDONADA — i — CELEBRARÉ MI MUERTE – Sala Beckett (temp. 19/20 – RdP 031) – 2020.01.14

RdP – HERÈNCIA ABANDONADA – i – CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dimarts es van presentar a la Sala Beckett dos espectacles, inclosos dins del paraigua del cicle iniciat per aquest teatre aquesta temporada, sota el títol de “Memento mori. Recordem-nos de morir“, una invitació a mirar-nos la mort de cara, potser per intentar viure més intensament. Els espectacles són: HERÈNCIA ABANDONADA de Lara Díez i CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

———————————

HERÈNCIA ABANDONADA es podrà veure del 16/01 al 02/02/2020

Aquesta proposta va sorgir de l’interès de la seva autora, Lara Díez Quintanilla, per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren  I quin és el llegat que ens deixen ?

L’obra va néixer el 2014 com una peça curta que va escriure l’autora pel Cafè Bar de la Beckett, quan la Sala estava situada a Gràcia. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir-la en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Val a dir que aquesta proposta, estava programada amb anterioritat a la Sala Beckett, però la coincidència de les últimes setmanes de l’embaràs de l’actriu, amb la data d’estrena, va posposar-se la seva representació per mes endavant.

Continua llegint

– 106 – Òpera – AIDA de Giuseppe Verdi (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu (temp. 19/20 – espectacle 068) – 2020.01.13

AIDA de Giuseppe Verdi (temp. 19/20 – espectacle nº 068)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns dia 13 de gener era nit d’estrena al Teatre del Liceu, nit d’estrena “relativa”, ja que la producció d’AIDA de Giuseppe Verdi, és la producció històrica que nosaltres ja hem vist en diferents ocasions els darrers anys, amb els telons de Josep Mestres Cabanes, escenografia estrenada l’any 1945 i recuperada l’any 2001 per commemorar el centenari del naixement del compositor. En aquesta ocasió, la històrica escenografia de telons pintats ha estat adaptada per Jordi Castells.

Aquests telons pintats continuen sent una obra mestra de l’escola catalana d’escenografia. amb un domini impressionant de la perspectiva i el concepte estètic del naturalisme. Aquesta obra es va salvar en l’incendi del Liceu del 1994, quan es va perdre quasi tota l’obra que es conservava de l’escenògraf català. Segons han comentat, segurament serà la darrera vegada en què serà utilitzada a causa del seu estat de deteriorament. El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, no ha descartat la possibilitat d’una “reconstrucció absoluta” d’aquests decorats.

Els telons, els elements volumètrics que complementen l’escenografia, l’esplèndid vestuari de Franca Squarciapino i les coreografies d’Angelo Smimmo, han sabut crear l’atmosfera que aquesta gran tragèdia verdiana demana. La coreografia barreja la dansa clàssica amb l’art marcial de la capoeira afro-brasilera.

La dificultat afegida ha estat la il·luminació on Albert Faura hi ha hagut de conjugar amb la llum pintada en els decorats. El resultat ha estat, per nosaltres, fantàstic.

AIDA, és una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi (1813-1901), el compositor identificat amb les classes populars, autor de 26 títols, que va estar sempre amatent amb la qualitat i la teatralitat dels seus llibrets. Antoni Ghislanzoni (1824-1893) es va basar en un text de Camille du Locle sobre un relat d’un egiptòleg francès.

Continua llegint

– 105  – Roda de premsa – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – RdP 030) – 2020.01.13

RdP – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – RdP nº 030)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa de les dues a les que vaig poder assistir aquest passat dilluns; aquesta es va celebrar al Teatre Tantarantana, per presentar l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, que nosaltres ja vàrem poder veure l’any 2017 a El Maldà en versió catalana,  dirigida per Moisès Maicas (podeu llegir en aquest enlllaç aquella ressenya).

Una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, per qüestionar les societats democràtiques liberals. Un text que planteja la problemàtica entre el nord i el sud del planeta.

Dues parelles amigues d’ençà que estudiaven juntes la carrera de medicina. Porten sis anys sense veure’s. Intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa.

Frustracions, somnis no complerts, realitats no desitjades, acusacions, falses alegries, infidelitats, enveges, angoixes, pors,  … tot va desfilant davant nostra amb una gran cruesa.

En l’obra el conflicte esclata en un sopar, tant en l’aspecte social coma personal.

Avui dimecres 15 de gener, el Teatre Tantarantana estrenarà la versió en castellà, de mans de la cia “La Cantera”, dirigida per Jorge Sánchez, a partir d’una traducció d’Albert Tola. Aquesta companyia va fer una recerca entre els autors que els agradaria representar i van veure que per exemple aquest text no s’havia representat mai a Madrid.  Aquesta entre d’altres va ser una de les raons per escollir-la. A aquesta companyia el que principalment els interessa és el treball interpretatiu, per sobre de la plàstica de la seva posada en escena.

Continua llegint

– 104  – Roda de premsa – Cicle GRETA & FRIDAY – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – RdP 029) – 2020.01.13

RdP – Cicle GRETA & FRIDAY (temp. 19/20 – RdP nº 029)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns vaig poder assistir a un parell de rodes de premsa seguides. La primera d’aquestes es va realitzar a l’Escenari Joan Brossa, per presentar un cicle o díptic de dues obres, sota el nom de GRETA & FRIDAY.

Un díptic que vol ser un dels plats forts de la temporada d’aquest espai teatral, segons ens explica el seu director artístic, Marc Chornet.

Està basat en dos personatges que es coneixen durant a la seva adolescència, en la primera obra, AMOR PUR (d’Albert Mestres) …i que posteriorment es retroben anys després quan ja són adults en la segona proposta, AMOR MOR.(de Queralt Riera).

El díptic és un encàrrec del director artístic del teatre Marc Chornet, que busca, per una banda, trobar en aquests dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.

———————————–

La primera obra, AMOR PUR, està escrita i dirigida per Albert Mestres que ens dibuixa el retrat de dos joves (interpretats per Lola Carandell i José Luis Oliver) que es coneixen en el marc d’una manifestació del “Fridays for future. El seu amor pel món i les seves conviccions sobre com protegir-lo, esdevenen el punt d’inici d’una història d’amor amb un final incert. 

Albert Mestres ens comenta que en Brossa era molt amic del seu pare, i que ell sempre ha tingut ganes d’escriure quelcom que es pogués aixoplugar sota el seu paraigua. Fa un temps va conèixer a la Lola Carandell i ella sense saber-ho li va provocar les ganes d’escriure aquest text, entrellaçant-lo amb el món màgic del circ. “Si no hi ha futur, no té sentit la vida“.

Continua llegint