– 069 – Teatre – NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 050)

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS (temp. 18/19 – esp. nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I de l’Àtic22 als Baixos22 del Tantarantana per veure la proposta NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS que forma part de l’Itinerari “Tria Plats amb D.O.” que ens ofereix espectacles de diferents orígens que ens aporten una mirada sobre el teatre de creació fora de Catalunya.

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS es tracta d’una producció de les companyies valencianes Tabula Rasa i Wichita Co, del dramaturg Víctor Sánchez Rodríguez que també s’encarrega de la direcció de la peça. Un text que el va fer guanyar el Premi a la Millor Autoria Revelació als Premis Max 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El text es va estrenar l’any 2012 al Teatre Lliure en format d’Assaig Obert, i reflexiona sobre la generació dels 80, els anomenats “millennials”. Una generació educada en l’individualisme amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit professional, generació en la qual es van dipositar moltes expectatives, i que avui lluita per sortir del sot de la precarietat i la incertesa.

L’acció està situada en un petit poble al costat del mar, és el 16 de juliol, dia de la Verge del Carme, i el poble sencer es prepara per a la processó. Un grup de vells amics, que fa temps que no es veien, han estat convidats a dinar.

Blanca (Laura Romero) que acaba de tornar de Londres és l’amfitriona i vol compartir amb els vells amics una notícia. Marina (extraordinària Lara Salvador) està embarassada i es pregunta constantment que ha de fer amb el seu fill, ja que no té parella ni feina. Arriben Elena (Silvia Valero) l’aparent triomfadora del grup que ha pogut aixecar una empresa pròpia, Miguel (Bruno Tamarit), és escriptor i homosexual i diu que està escrivint un altre llibre, i Sigfrido (Román Méndez de Hevia) al que van acomiadar de la feina i ara treballa de “pollastre” els caps de setmana. Està casat, però la seva dona no forma part del grup. Ja hi són tots. Feia temps que no es veien tot i que no saben per què van deixar-se de veure.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 068 – Teatre – OBLIVION (🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 049)

OBLIVION (temp. 18/19 – espectacle nº 049)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres vàrem poder fer “doblet” al Teatre Tantarantana, aprofitant que la durada del primer espectacle OBLIVION a la Sala Àtic22, permetia poder veure immediatament després una segona proposta a la Sala Baixos22.

OBLIVION O CISNES QUE SE REFLEJAN COMO ELEFANTES de la companyia andalusa “Teatro Xtremo“, vol reflexionar sobre la cara fosca del món de l’òpera, especialment enfocat a l’assetjament sexual. Així almenys ho va afirmar el seu creador Ricardo Campelo, el dia de la seva estrena, tot dient que “els cantants d’òpera pateixen pressions, per la pròpia autoexigència, es veuen avocades a dopar-se, a assistir a audicions abusives … i fins i tot també a vegades pateixen assetjament sexual“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És molt trist veure que els favors sexuals per aconseguir papers o mantenir-los afecta un món tan brillant en aparença com el de l’òpera

Malgrat tot creiem que no és un problema exclusiu del món dels artistes, sinó que s’estén a molts altres treballs que no tenen res a veure amb les Arts Escèniques.

Susana toca el piano Spiegel im Spiegel d’Arvo Pärt. Ruth es prepara per entrar a escena. Ricardo, amb la seva càmera, comparteix en temps real la seva mirada amb el públic. El retrobament dels tres a l’escenari ens portarà, a través de confessions molt íntimes, imatges, accions performatives i àries d’òpera per descobrir una necessitat compartida: Oblivion.

Oblivion o cisnes que se reflejan como elefantes és una investigació entorn a la lírica, el teatre i la performance que tracta sobre el somni, l’oblit i la mort.

Els tres actors que surten a escena utilitzen la lírica per cridar l’atenció sobre aquests problemes, en un format en el que han buscat la inspiració en el compositor Monteverdi, que va compondre l’òpera “Oblivion” segles abans que aquest gènere és poses de moda al segle XIX. Però també ho han fet d’una forma molt plàstica, pensant en la genialitat de la pintura “surrealista” de Salvador Dali, concretament amb el quadre ‘Cisnes que se reflejan como elefantes‘.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 067 – Roda de premsa LA FAMILIA ADDAMS – Teatre Coliseum – 2018.10.03 (temp. 18/19 – RdP 014)

RdP – LA FAMILIA ADDAMS (temp. 18/19 – RdP nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ara fa un any que el musical de LA FAMILIA ADDAMS es va estrenar al Teatre Calderón de Madrid, i després de fer gira per diverses ciutats de l’estat espanyol, arriba al Teatre Coliseum de Barcelona, on s’instal·larà a partir dia 19 d’octubre, amb una previsió de 3 a 4 mesos.

Avui hem estat convocats a la roda de premsa de presentació en un lloc inhabitual, la sala de la Cúpula del Teatre Coliseum, que com hem llegit en algun lloc, és un espai oblidat que en el seu dia va ser la seu de l’escola de Teatre Adrià Gual. La cúpula dissenyada per Valeri Corberó està flanquejada per dues torres neo-barroques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com la Familia Addams es fa esperar, tenim temps per sortir a la terrassa i fer unes magnífiques fotografies de les torres i de les vistes que ens ofereix aquest magnífic indret per nosaltres desconegut.

Assisteixen a la roda de premsa Iñaki Fernández, productor artístic, Esteve Ferrer que ha fet l’adaptació del musical i el dirigeix, i “terroríficament” caracteritzats, Carme Conesa-Morticia, Xavi Mira-Gómez, Lydia Fairen-Miércoles, Frank Capdet-Fétido, Meritxell Duró-l’avia, Alejandro Mesa-Pugsley i Javier Canales-Lurch.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens comenten que la Familia Addams, el musical de Broadway, està basada en el llibret de Marshall Brickmann i Rick Elice i la música d’Andrew Lippa, i ha estat adaptada als nostres escenaris per Esteve Ferrer i Silvia Montes, després d’obtenir els drets de la versió de gira del musical.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 066 –  Teatre – PERDUTS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Aquitània – 2018.10.01 (temp. 18/19 – espectacle. nº 048)

PERDUTS (temp. 18/19 – espectacle nº 048)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I un altre inici de temporada, aquesta vegada a L’Aquitània Teatre amb PERDUTS una comèdia escrita i dirigida per Ramon Madaula.

PERDUTS és la quarta obra escrita per Ramon Madaula (Sabadell, 1962), després de “Coses nostres” que vam veure en 2015 a la Sala Atrium, “L’electe” la temporada passada a la Sala Muntaner, “Ignots” que es va poder veure a El Maldà i “Adossats” al Teatre Romea, també la temporada passada i on vam veure treballar per últim cop a l’escenari a Carles Canut.

PERDUTS està basada en fets reals i ens parla de l’amistat de dos homes, pares de família i companys de feina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Joan i el Lluís, dinen cada dia al mateix restaurant. Estan casats i porten els seus fills a fer les activitats extraescolars que impliquen desplaçaments fora de la ciutat. Han arribat a la quarantena i tenen tot el que consideren indispensable per gaudir de la vida: feina, dona, fills, salut, …. Parlen de tot. Els hi manca alguna cosa. Un dia inicien una conversa que començarà com un joc i es transformarà en un embolic del qual no sortiran indemnes.

Tot i que parlen en tot moment de les seves dones (l’Ester i la Maria) l’obra està interpretada només pels dos personatges masculins que encarnen els actors Xavier Bertran i Jordi Coromina (quina veu!!!!). De fet l’obra inicialment portava el títol d’ELLES canviant a Perduts durant el procés d’assajos.

El sainet de dos bons homes que tenint-ho tot, estan a punt de perdre-ho tot.

Unes interpretacions que ens han semblat del tot convincents, amb la dificultat que entenem que ha de suposar fer tota la representació asseguts a una cadira amb petits canvis de lloc entre escenes. Una escenografia de Laura Orri molt senzilla però molt efectista, que situa la taula amb les dues cadires a tocar de la vidriera que separa el restaurant del carrer. Una vidriera on s’anuncien les especialitats de la casa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una conversa entre dos amics amb moments molt divertits, i tot i que ja de bon principi preveus cap on anirà tot plegat, no per això deixes d’estar pendent de la història que ens expliquen amb una gran agudesa, agilitat i sentit de l’humor.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 065 – II Festival Fado de Barcelona – MISIA (🐌🐌+🐚) – Sala Barts – 2018.09.30 (temp. 18/19 – espectacle. nº 047)

MISIA (temp. 18/19 – espectacle nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El segon concert del Festival Fado de BCN 2018 ens porta de nou a la Sala Barts, diumenge dia 30. Ens espera una artista pionera del nou Fado portuguès dels anys 90, MISIA.

MISIA és el nom artístic de Susana Maria Alfonso de Agular que va néixer a Porto el 18 de juny de 1955 de pare portuguès i mare catalana. Allà va passar la seva infància i adolescència i va cantar fado a les cases de fado. No obstant en els seus inicis professionals va treballar com a ballarina de cabaret al Teatre el Molino de Barcelona. Després s’instal·la a Madrid fins que decideix tornar a Lisboa amb la decisió presa de dedicar-se al fado professionalment.

Amb un repertori format bàsicament per fados inclou també cançons d’altres artistes i d’altres estils com “La gavina de Marina Rosell, alguns temes de Luis Eduardo Aute o la cançó de Serrat “Plou al cor que va cantar en català en el disc del 2007 de la Marató de TV3.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ha publicat els discos “Misia” (1991), “Fado” (1993), “Tanto menos, tanto mais” (1995), “Garras dos Sentidos” (1998), “Paixoes diagonais” (1999), “Ritual” (2001), “Canto” (2003), “Drama box” (2005) amb el que es va presentar per primera vegada al Palau de la Música en el marc del Festival Únicas, “Ruas” (2009), “Senhora da noite” (2011), “Delikatessen Café Concerto” (2013), “Para Amália” (2015) i “Do primeiro fado oa ultimo tango” (2016).

En el Festival de Fado d’enguany presenta el seu nou treball “Pura Vida” resultat de la feina dels dos últims anys. Aquest treball presenta un repertori de 12 fados i dos inèdits i és el resultat del treball amb el pianista Fabrizio Romano que ha fet els arranjaments dels temes.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 064 – Teatre – EL PAN Y LA SAL (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver 2018.09.30 (temp. 18/19 – espectacle. nº 046)

EL PAN Y LA SAL (temp. 18/19 – espectacle nº 046)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Estrenem temporada al Teatre Lliure amb la lectura dramatitzada de “EL PAN Y LA SAL, JUICIO A LA MEMORIA HISTÓRICA”, de la companyia Teatro del Barrio, amb text de Raúl Quirós i dirigida per Andrés Lima.

“EL PAN Y LA SAL” es va estrenar l’octubre del 2015 al Teatro del Barrio de Madrid.

Estem davant d’un text sobre la Memòria Històrica que ens parla dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Un text al qual no s’ha afegit cap línia de ficció, el relat teatral de la causa en contra de la recuperació de la memòria històrica, contra el jutge Baltasar Garzón, que fou acusat de prevaricació i en el que els parents de les víctimes testimoniaven com van desaparèixer els seus familiars.

Al territori espanyol hi ha més de dues mil fosses comunes, que contenen com a mínim les restes de més de 114.000 desapareguts. El segon país del món després de Cambodja.

Com diu el seu autor Raúl Quirós, és una obra que vaig escriure perquè encara a dia d’avui se segueixen perpetuant els mites instal·lats pel franquisme sobre la Guerra Civil i del que va anar el franquisme. El text recull els testimoniatges directes de les persones que van haver d’asseure’s en una banqueta per defensar-se del fet de voler recuperar les restes dels seus éssers estimats, alguna cosa impensable en qualsevol democràcia avançada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Testimonis de familiars de víctimes i desapareguts que amb les seves paraules, amb les seves històries, són un clam contra el silenci institucional, contra l’oblit.

Un espai escènic, de Beatriz San Juan, ple de fotografies de persones desaparegudes durant i després de la guerra civil.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 063 – Concert de l’OBC – LA CINQUENA DE MAHLER (Concert inaugural) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori  – 2018.09.30  (temp. 18/19 – espectacle. nº 045)

Concert de l’OBC – LA CINQUENA DE MAHLER (temp. 18/19 – espectacle nº 045)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al juny vam acabar la temporada de concerts 2017-2018, amb un concert espectacular, una obra monumental que escoltàvem per primera vegada: El Rèquiem de Dvorák.

I aquest passat diumenge dia 30 de setembre hem començat la nova temporada amb un altre concert magnífic que en acabar ens va fer aixecar de les cadires aplaudint enfervorits: LA CINQUENA DE MAHLER. 

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono, que tal com ens van informar a la roda de premsa d’inauguració de la temporada, seguirà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya fins a la temporada 2021-2022.

El programa va ser el següent:

  1. ROBERT SCHUMANN (Zwickau, Alemanya 1810 – Endenich, Alemanya 1856)

Peça de concert per a quatre trompes i orquestra, op 86 (1849)

Es tracta d’una curiosa partitura qualificada pel mateix compositor com una peça inhabitual. Un concert de màxim virtuosisme creat per experimentar les possibilitats d’aquest instrument solista. Amb un heroic inici del moviment Lebhaft, el segon moviment …Romanze, d’una gran bellesa melòdica s’encadena amb el tercer moviment Sehr lebhaft.

Els quatre solistes han estat: Stefan Dohr, solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, Juan Manuel Gómez, solista de l’OBC, José Vicente Castelló i José Miguel Asensi.

Molt aplaudits, ens van regalar la interpretació de “El cant dels Ocells”.

  1. GUSTAV MAHLER (Kalixte, República Txeca 1860 – Viena 1911)

Simfonía núm. 5 en Do sostingut menor (1901-1902)

Una obra estructurada en tres partes amb cinc moviments en la qual l’autor va treballar durant dos estius, en una època feliç per ell en haver conegut i després haver-se casat amb Alma Schindler.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 062 – II Festival Fado de Barcelona – KATIA GUERREIRO (🐌🐌🐌🐌) – Sala Barts – 2018.09.29 (temp. 18/19 – espectacle. nº 044)

KATIA GUERREIRO (temp. 18/19 – espectacle nº 044)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Deixem enrere el Festival TNT de Terrassa i canviem de registre, ja que a Barcelona aquest passat cap de setmana s’ha celebrat la segona edició del Festival de Fado de BCN, amb un programa que ha inclòs, al Museu Marítim de Barcelona, una exposició i una conferència sobre “El Fado y la internacionalización”, dues projeccions cinematogràfiques “Carlos do Carmo-Um Homen No Mundo” i “Mariza nos palcos do mundo”, i dos concerts a la Sala Barts, amb KATIA GUERREIRO i MISIA.

Fa molts anys que som fidels seguidors del FADO, un tipus de música que ens arriba a l’ànima directament i que ens emociona. D’ençà dels nostres viatges a Portugal i les visites a les cases de Fados de Lisboa i Porto, aquest seguiment s’ha incrementat exponencialment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El primer concert al què vam poder assistir va ser el de KATIA GUERREIRO, el passat dissabte dia 29 de setembre.

El FADO va ser declarant per la Unesco, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2011. Amb una història de dos-cents anys el fado ha traspassat les fronteres culturals i geogràfiques del seu país d’origen.

El mateix 2011 va néixer a Madrid el primer Festival de Fado, festival que s’ha estès a 9 ciutats d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, arribant a Barcelona en 2017. Nosaltres també vam poder gaudir dels recitals que fa un any ens van oferir Carminho i Anna Moura.

KATIA GUERREIRO és el nom artístic de Kátia d’Almeida d’Oliveira Rosado Guerreiro Ochoa, i va néixer a Sud-àfrica el 23 de febrer de 1976. Va viure i créixer a les illes Açores i es va llicenciar en medecina a Lisboa. Quan estudiava l’especialitat d’oftalmologia, va descobrir la seva faceta fadista publicant el seu primer disc “Fado Maior” en 2001. Després va publicar “Nas Maos do Fado” (2003), “Tudo ou Nada” (2005), “Fado” (2008), “Os Fados do Fado” (2009), “10 Anos-Nas Asas do Fado” (2010), “Património” (2012), “Até Ao Fim” (2014) i “Sempre” (2018).

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 061 –  Festival TNT – NUU (🐌🐌🐌) – Nova Jazz Cava de Terrassa – Sala cúpula – 2018.09.28 (temp. 18/19 – espectacle. nº 043)

Festival TNT – NUU (temp. 18/19 – espectacle nº 043)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És divendres al vespre, sortim eufòrics de l’espectacle inaugural i ens dirigim a la Nova Jazz Cava per estar una estona al concert que oferirà NUU, abans de tornar a Barcelona.

Aquest duet barceloní format per Aida Oset i Guillem Llotje, presenten al TNT el seu disc Gloom, editat el 2017. Componen i produeixen la seva música, melancòlica i emocional. El seu disc representa una manera de concebre la música com un viatge, la música com a incentiu perquè el públic viatgi.

Gloom significa penombra. Un lloc parcialment il·luminat que hi ha entre l’ombra perfecta que projecta un cos il·luminat i la plena llum.

Aquest va ser el seu disc de debut editat per “Cydonia Records” al febrer del 2017. Les cançons que inclou el disc són:

  1. Taxidermia
  2. Lights
  3. Oitmactta
  4. Saw
  5. Dhers
  6. Ophelia
  7. Refraction

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 060 –  Festival TNT – COLD BLOOD (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Principal de Terrassa – 2018.09.28 (temp. 18/19 – espectacle. nº 042)

Festival TNT – COLD BLOOD (temp. 18/19 – espectacle nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I del Teatre Alegria al Teatre Principal, sense interrupció. Ens espera l’espectacle “inaugural” que porten des de Bèlgica, Michèle Anne de Mey, Jaco Van Dormael i Collectif Kiss & Cry.

COLD BLOOD és un viatge cap al més subtil. Una aventura escènica entre la microdansa i el cinema. Mans que ballen o cinema coreografiat en directe.

Els dits són els protagonistes d’aquesta meravella de proposta, les càmeres els segueixen i es desenvolupen set històries curtes. Amb una característica especial, totes expliquen maneres de morir i l’últim record abans de la mort. Ens mostra com pot ser d’absurda o fins i tot còmica la mort.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com explica l’autor del text, Thomas Gunzig, “El final pot ser mecànic de vegades, de vegades de forma natural, de vegades immòbil, o fins i tot eròtic en la naturalesa

Però la peça no enfoca de manera macabra o trista el fet de morir, l’obra és un cant a la vida i ens recorda la naturalesa fràgil d’aquesta i la necessitat de viure plenament els moments seriosos, els tristos, els alegres, els sensuals, … i emmagatzemar en el nostre cor tots els records possibles.

COLD BLOOD (creat en 2015) és una oda a la vida i a la màgia del teatre. Creada pels artistes belgues Jaco Van Dormael (1957) i Michèle Anne de Mey (1959), cineasta i coreògrafa que duen a terme una pel·lícula en directe en el mateix escenari, amb els dits de les mans com a protagonistes, els textos de Thomas Gunzig i el treball de creació del col.lectiu Kiss & Cry.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari