– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Continua llegint

– 171 – Teatre – INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE — (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard (temp. 19/20 – espectacle 117) – 2020.03.02

INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE (temp. 19/20 – espectacle 117)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns és dia de teatre a la Sala Flyhard i allà ens trobem un grup de “teatraires de pro”, que aprofitem aquesta oportunitat de poder veure teatre en dilluns.

Vam fer cap per veure INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE, el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso que ja ens van sorprendre amb el seu primer treball, “Ovelles” vist en aquesta mateixa sala en 2018 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç)

La proposta d’avui, ens parla d’una mort i dels problemes que es deriven quan no es tenen els diners necessaris per fer un enterrament “com Déu mana”.

El pare del Toni (Eduard Buch) ha mort plàcidament mentre dormia al costat de la seva dona Aurèlia (Teresa Vallicrosa). El Toni intenta desesperadament aconseguir els 8.000 euros que li demana la funerària per l’enterrament i l’Emma (Sara Diego), la seva filla n’és partícip i li fa costat. No saben com explicar-li la situació a la seva mare i àvia i decideixen portar a terme l’únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte. 

INTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE denuncia amb humor i naturalisme, quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Parla dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.

Una peça que pren com a punt de partida el daltabaix emocional i econòmic que suposa la mort d’una persona propera, i el que implica mantenir les aparences, vist des de tres òptiques generacionals diferents. Tres generacions unides per vincles familiars que encaren de forma diferent el mateix fet de la mort.

Continua llegint

– 170 – Circ / Teatre – LA DÉVORÉE  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Theàtre de l’Archipel – Perpinyà – (temp. 19/20 – espectacle 116) – 2020.02.29

LA DÉVORÉE (temp. 19/20 – espectacle 116)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aprofitant la nostra estada a Perpinyà vam poder fer cap al teatre L’Archipel, inaugurat el 10 d’octubre de 2011 al nord del nucli històric de la ciutat de Perpinyà. Obra de les empreses d’arquitectes Jean Nouvel de París i Brigitte Metra, es compon d’uns edificis singulars, uns volums autònoms juxtaposats i que justament destaquen per la diferència de forma i de textura de cada una de les parts.

El conjunt està format per la sala d’assajos Le Studio, l’edifici administratiu, l’edifici logístic on s’allotja el magatzem, l’espai tècnic i on es preparen els decorats, Le Carré o Sala Petita i Le Grenat o Sala Principal, que amb forma de ferradura està embolcallada per una closca asimètrica de formigó amb acabat de resina. El teatre té una capacitat total de 1.200 espectadors. Actualment està dirigit per en Borja Sitjà (Barcelona 1956).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres havíem comprat entrades per veure l’espectacle LA DÉVORÉE de la companyia de circ Rasposo i la dramaturga Marie Molliens, que es representava a la Sala Petita. Una bona estona d’espera, ja que de fet l’entrada a la sala va tenir lloc 20 minuts després de l’hora prevista, almenys ens va permetre copsar la singularitat de l’espai.

Es tracta d’un espectacle basat en el personatge mitològic de Pentesilea on tots els elements del circ hi són presents: acrobàcies, equilibris, pallassos i música en directe.

Pentesilea era una regna amazona que va lluitar a la Guerra de Troia acompanyada de dotze amazones. Ella va ser abatuda per Aquil·les que la va ferir mortalment al pit amb una llança i que en veure-la va quedar captivat per la seva bellesa.

Continua llegint

– 169 – Escapada de 3 dies a PERPINYÀ  (🐌🐌🐌🐌🐌) ——- (en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí)  – 2020.02.28 a 2020.03.01

Estàvem molt atents de què s’anunciés la data en la que els nostres legítims líders polítics, (forçosament exiliats per la repressió de l’estat espanyol), tornessin a posar els peus a Catalunya, almenys a la Catalunya Nord, que sortosament per estar dins de l’estat francès, encara està lliure de les grapes de la “injustícia” espanyola.

Recordo que vaig veure pel telèfon mòbil i encara al llit, al voltant de les 7 del matí, el correu on s’anunciava que estarien a Perpinyà el dissabte 29 de febrer. Em vaig aixecar ràpidament a la recerca de l’ordinador i vaig entrar a Booking per intentar reservar allotjament a Perpinyà les nits dels dies 28 i 29; la meva rapidesa va tenir premi perquè vaig aconseguir un apartament en ple centre de la ciutat a 200 metres del Castellet, i a bon preu. Al cap de poques hores les places hoteleres s’havien exhaurit.

L’Imma i jo havíem estat també a la trobada a Brussel·les el desembre del 2017, i ara no ens volíem perdre de cap de les maneres aquest esdeveniment. En aquests dos enllaços podeu veure aquelles ressenyes… ressenya 1ressenya 2.

Totes les activitats culturals de Teatre i Música que ja teníem programades a Barcelona les vàrem cancel·lar o posposar ….. i divendres 28 de febrer de bon matí vam sortir amb el nostre cotxe cap a Perpinyà, ciutat que no trepitjaven des de feia massa temps i que ara hem redescobert, gràcies a la celebració d’aquest acte polític en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, actualment eurodiputats i per tant immunes gràcies als vots de la majoria independentista de la que orgullosament formem part.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No érem els únics que havíem pres aquesta opció, ja que divendres en sortir a passejar per la ciutat, després de dinar a l’apartament, vàrem comprovar que la ciutat estava ja totalment envaïda pels catalans del sud i l’ambient era màgic per la il·lusió que tots teníem i que les expectatives preveien de què l’endemà, l’acte polític seria tot un èxit de participació, com de fet així va ser.

Continua llegint

– 168 – Roda de premsa – EPICENTRE PIONERES — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 047) – 2020.02.27

RdP – EPICENTRE PIONERES (temp. 19/20 – RdP nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous passat, abans de marxar uns dies cap a Perpinyà, vaig poder assistir al Teatre Nacional de Catalunya, a la llaaaaaarga Roda de premsa de l’EPICENTRE PIONERES. Una presentació que va durar gairebé dues hores entre sessió fotogràfiques i parlaments, on van participar bona part de les persones implicades.

Cada temporada el TNC dedica un cicle a un epicentre patrimonial, a un determinat autor/a o gènere teatral que, per les raons que siguin, ha quedat fora del cànon teatral català, malgrat la seva rellevància artística. Al seu voltant es programen diversos espectacles i activitats per normalitzar la seva presència en el panorama teatral.

En aquesta ocasió, l’EPICENTRE PIONERES vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística, ja que van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i musicals.

Les dotze autores protagonistes de l’Epicentre Pioneres són: Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (Palmira Ventós), Víctor Català (Caterina Albert) i Dolors Monserdà.

Continua llegint

– 167 – Teatre – PER UN SI O PER UN NO  (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia (temp. 19/20 – espectacle 115 ) – 2020.02.26

PER UN SI O PER UN NO (temp. 19/20 – espectacle 115)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte.

Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) .

És per això que el primer que sorprèn d’aquesta versió és que la protagonitzen dues actrius, Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Una coproducció amb Vintana Teatre, amb direcció d’Elena Fortuny, la traducció al català és d’Albert Tola i d’Isabelle Bres, amb adaptació del mateix Tola.

PER UN SÍ O PER UN NO, explica la història de dues velles conegudes que es troben en un moment tens de la seva amistat. Anar al teatre els sembla una bona manera de retrobar-se, però quan arriben a la sala la tensió creix fins a un punt de no retorn. A partir d’una conversa    irrellevant, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables.

Continua llegint

– 166 –  Òpera – LA CLEMENZA DI TITO de Wolfang Amadeus Mozart  (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu  (temp. 19/20 – espectacle 114 ) – 2020.02.25

LA CLEMENZA DI TITO (temp. 19/20 – espectacle 114)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dins del nostre abonament del torn “A”, ahir dimarts vam poder veure LA CLEMENZA DI TITO de Wolfang Amadeus Mozart , òpera en dos actes sota la direcció escènica de David McVicar i la direcció musical de Philippe Auguin.

LA CLEMENZA DI TITO, és una història de l’imperi romà, al segle I de la nostra era i ens explica la conjura de Vitellia (Myrtò Papatanasiu), i del seu amant Sesto (Stéphanie d’Oustrac) per assassinar i enderrocar Tito (Paolo Fanale) l’emperador. Un emperador que, un cop coneguda la conxorxa, preferirà mostrar clemència perdonant els conspiradors.

McVicar ens presenta una posada en escena d’una sobrietat i foscor “monumentals”, tota l’escenografia amb tonalitats grises i el vestuari negre que anacrònicament no correspon a l’època que representa. Tan sols l’emperador i Servilia (Anne-Catherine Gillet) la germana de Sesto, vesteixen de blanc. L’única nota de color, la donarà la capa de l’emperador i el cap del bust de Vespasià que tenyit de vermell es descobreix al segon acte. Aquesta posada en escena és de llarg el que menys ens va agradar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de A. Bofill

Una escenografia per oblidar de David McVicar i Bettina Neuhaus, que compta amb cinc grans peces arquitectòniques que es desplacen horitzontalment i reiteradament al llarg de l’escenari, creant els diferents espais on transcorre l’acció, l’espai urbà, el Palau de l’emperador, el Capitoli o les estances privades. Una gran gelosia indica la separació entre interior i exterior.

Continua llegint