– 198 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (2) – HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.20

Festival DOCSBarcelona 2020 (2) – HI, A.I.   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DocsBarcelona posa a disposició del públic a través del portal FILMIN, nous documentals cada dia a les 20 h; avui dimarts dia 20 de maig nosaltres hem escollit veure “Hi, A.I.

Hi, A.I.

Els robots van de mica en mica, ocupant espais en la nostra quotidianitat, i això és el que ha volgut recollir la directora Isabella Willinger en aquest documental. Una pel·lícula que comença en la consulta d’un dentista, però on, curiosament, la pacient que ocupa la cadira, és un robot.

Al llarg de la pel·lícula veiem un parell de robots que treballen de recepcionistes en una empresa o en un centre comercial, un petit robot, en Pepper, que una família japonesa compra per fer companyia a una àvia, però potser el més sorprenent és el cas d’en Chuck que compra com a parella a l’Harmony, un robot d’aparença humana amb el que interacciona com si es tractés d’un ésser humà.

L’Harmony és una humanoide amb intel·ligència artificial que és capaç de portar amb en Chuck una conversa “quasi” normal. Li agraden els llibres i pot parlar de temes transcendentals.

Amb un A.I., has de mantenir una comunicació amb frases curtes i clares”, és el consell que li donen a en Chuck quan recull a la seva companya, acabada d’arribar de la fàbrica.

En Chuck fa d’ella la seva xicota, la porta a la platja, la pentina i fins i tot li prepara sopars romàntics a la bora del mar.

Isa Willinger ens porta també de visita a laboratoris on s’estudien i es desenvolupen aquests robots dotats d’intel·ligència artificial. Diferents robots creats per a cobrir necessitats diferents, des d’una xicota, a un acompanyant o a una hostessa.

Un interessant documental que en aquests moments ens fa veure la soledat d’algunes persones, més que el mateix avanç tecnològic que implica l’existència d’aquests robots.

Un futur que nosaltres veiem molt llunyà però que de ben segur arribarà.

———————————————–

FITXA:

Títol: Hi, A.I.

Direcció: Isabella Willinger – Música: Robert Pilgram

Data: 2019 – Durada: 88 minuts

Idioma: Anglès, japonés, italià i alemany

– 197 – Cinema – Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.19

Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha començat la 23a edició dels DocsBarcelona que tindrà lloc del 19 al 31 de maig en versió online a través de la plataforma Filmin.

LETTER FROM MASANJIA ha estat la pel·lícula escollida per a la inauguració, va estar emesa, ahir dia 19 de maig, al programa Sense Ficció de TV3 i estarà disponible a Filmin fins a les 23.59 h del dia 20 de maig, és a dir, 24 hores.

La resta de documentals estaran disponibles durant 72 hores,  tret del que tancarà el Festival, “Forman Vs. Forman“. La clausura i entrega de premis tindrà lloc el 31 de maig a les 21 hores.

LETTER FROM MASANJIA

Del cineasta canadenc Leon Lee la pel·lícula ens narra un període de la vida de Sun Yi, un defensor dels drets humans a la Xina.

Als Estats Units, Julie Keith va trobar una carta amagada en una caixa de decoracions de Halloween Made in China. Ella i la seva família preparaven la festa d’aniversari de la filla petita i tenien les decoracions guardades a les golfes. La carta estava escrita per Sun Yi i era un crit de socors que havia llençat des del camp de treball de Masanjia on estava internat.

La descoberta d’aquella nota, on declarava ser empresonat per les seves creences espirituals i sotmès a tàctiques de tortura per les autoritats xineses, es va fer viral a tot el món i va provocar el tancament del camp de treball. Un cop en llibertat, Sun Yi va declarar ser l’autor d’aquella carta i va passar a viure sota el punt de mira del govern xinès.

Fascinat per la història, el cineasta canadenc va contactar amb Sun Yi que estava decidit a deixar constància de la seva lluita. Sun Yi, malgrat saber que estava vigilat per les autoritats xineses, va accedir a capturar d’amagat imatges de la seva vida quotidiana com a defensor dels drets humans i de la llibertat de pensament de les personesLeon Lee li va ensenyar per Skype a utilitzar la càmera.

La seva dissidència i l’assetjament a què les autoritats xineses va sotmetre a la seva família el va forçar a fugir de la Xina i es va refugiar a Indonèsia on estava a l’espera de rebre asil polític. Fins allà es va desplaçar Julie Keith que desitjava conèixer en persona l’autor d’aquella carta que li havia canviat la vida.

Dos anys més tard Sun Yi va entrar en contacte amb un altre pretès dissident xinès i moria d’una sospitosa malaltia als ronyons.

Un documental colpidor de denúncia sobre la repressió governamental a la Xina.

——————————————

FITXA:

Títol: Letter from Masanjia

Direcció i producció: Leon Lee – Guió: Caylan Ford, Leon Lee

Música: Michael Richard Plowman – Fotografía: Marcus Fung

País: Canadà – Any: 2018

Durada: 75 minuts – Idioma: Anglès

– 196 – Voltar per la Literatura – LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS d’André Brugiroux (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 022) – 2020.05.16

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS d’André Brugiroux  (temp. 19/20 – llibre nº 022)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El dia de Sant Jordi del 2019 vam ensopegar amb una petita tauleta, a la Rambla Catalunya, on dos viatgers venien els seus llibres, i no vam poder estar de comprar-los. Un dels llibres va ser LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS del francès André Brugiroux qui ens ho va dedicar i ens va explicar que hi havia emprat la seva vida a recórrer el món.

Un somni per a moltes persones que, com a nosaltres, ens agrada viatjar i conèixer el món.

Després ens hem assabentat que Andrè Brugiroux és considerat, per molts, el viatger més important del segle XX, el Marco Polo dels nostres temps.

En aquest llibre l’autor ens explica com va abandonar França amb disset anys per a llançar-se en una èpica odissea al voltant del món, que haurà de portar-li durant divuit anys a alguns dels paratges més remots de la terra, recorrent en autoestop 400.000 km i 135 països amb 1 dòlar al dia.

L’any 1955 va iniciar la seva primera volta al món en autoestop. Després de divuit anys de viatge, quan ell ja en tenia 35, es va veure obligat a tornar a París patint una disenteria que l’havia deixat amb 52 quilos de pes.

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS recull moltes de les seves experiències d’aquells divuit anys de viatge.

Després de la seva recuperació va començar el que ell anomena la segona etapa de la seva vida de viatger, fent sortides des de França amb una durada de set o vuit mesos. Això ho va fer sempre fins a l’any 2005. En la meva vida no he fet res fora d’això. He pres una vida sabàtica“.

Les seves aventures són innombrables. És així com va viure amb una comunitat hippie a San Francisco en els setanta i va passar una temporada amb els ‘talladors de caps’ a Borneo. Va viatjar per un Vietnam estripat per la Guerra, passant pels temples budistes de Bangkok.

Fent dit ha recorregut la distància que existeix entre la Terra i la lluna. Però no sempre va ser fàcil, va fregar la mort en algunes ocasions, va ser deportat, el van robar i va ser empresonat en diferents països, com a Bolívia on va ser pres per un revolucionari del Che Guevara.

Va emmalaltir i va passar gana, va patir un fred extrem a Alaska (-45 graus) i una calor abrusadora a Austràlia (+65 graus). Va utilitzar 1.978 mitjans de transport, sempre en autoestop, i en els divuit anys de viatge només va pagar una nit d’hotel a Moscou. Va fer servir sis passaports i va tramitar, sobre el terreny, una gran quantitat de visats.

Un llibre ple d’anècdotes que ens descobreix una persona optimista, que malgrat totes les experiències viscudes continua transmetent una enorme felicitat i la convicció de què la pau en el món és possible.

Un llibre que primer va llegir l’Imma i li va agradar força. Va recomanar la seva lectura a en Miquel, ja que estava segura que l’apassionaria …. i efectivament ell després se l’ha llegit amb fruïció i l’ha atrapat de totes totes.

“Fer la volta al món” sense dates de tornada, sempre ha estat un somni que en Miquel ha tingut i que segurament mai podrà realitzar. La lectura d’aquest llibre en part ens ha cobert aquesta necessitat, malgrat que nosaltres seríem incapaços de viatjar d’aquesta manera tan precària i encara menys a la nostra edat.

André Brugiroux va néixer l’onze de novembre del 1937 a Villeneuve-Saint-Georges. Els seus primers records són els associats a la segona Guerra mundial.

És practicant del bahaisme, una religió monoteista seguidora del profeta Bahá’u ‘lláh (1817-1892), a qui consideren la manifestació de Déu a la nostra època. Una religió basada en els principis de la unitat de Déu, la unitat de la humanitat i la unitat de les religions.

André Brugiroux ha difós aquests principis per tot el planeta.

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS és el títol del seu primer llibre com així també el de la seva pel·lícula, és la conclusió i la idea principal del seu primer viatge que va durar divuit anys (de 1955 a 1973) sense retornar a la seva llar fins a la seva finalització.

———————————————

Títol original: La terre n’est qu’un seul pays

Autor: André Brugiroux – Traductor al castellà: Carlos Rémi Labarías Gagnière

Editorial: Alcalá Grupo Editorial

Data de publicació: Octubre 2016 (original publicat el 1975)

Pàgines: 386  – idioma: castellà

– 195 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (10 de 10) – 2020.05.11

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 10 de maig i per tant és l’últim dia del D’A Film Festival de Barcelona que hem pogut veure en línia a través de la plataforma Filmin. Avui plou, seguim confinats, i els carrers són ben buits.

Segons vàrem veure ahir en el telenotícies de TV3 en una entrevista amb el director del Festival, a causa del coronavirus s’ha optat per mostrar totes les pel·lícules únicament a través de Filmin; curiosament aquest fet ha provocat que els espectadors d’aquesta edició s’ha multiplicat per deu, cosa que segurament farà replantejar en les pròximes edicions la possibilitat que aquesta opció de veure les pel·lícules des de casa, a partir d’ara, sigui un complement a l’explotació en els cinemes.

Divendres passat es van publicar el nom de les quatre pel·lícules guanyadores del Festival d’enguany, premis atorgats pel Jurat (Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner) i per la Crítica (Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso):

  • Premi Talents a la millor pel·lícula: “UN BLANCOBLANCO DIA(🐌🐌🐌🐌), del director Hylnur Pálmason. Premi que s’atorga a obres de directors amb menys de tres llargmetratges.
  • Menció Premi Talents al film britànic “NOCTURNAL(🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Nathalie Biacheri.
  • Premi de la Crítica a la pel·lícula algeriana “ABOU LEILA(🐌🐌🐌🐌), debut en la direcció d’Amin SidiBoumédine.
  • Menció premi de la crítica per al film espanyol  “LA MAMI” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Laura Herrero Garvín.

Els premis del públic: a través dels vots recollits a la plataforma Filmin

——————————————-

… diumenge 10 de maig, l’últim dia del Festival hem pogut veure les següents pel·lícules:

  1. ABOU LEILA  (🐌🐌🐌🐌)

Un thriller psicològic amb tocs surrealistes, co-produït per Algèria i França, escrit i dirigit per Amin Sidi-Boumédine.

Abou Leila és el nom d’un terrorista que els dos protagonistes persegueixen a través del desert d’Algèria. Però Abou Leila és també el nom d’un espectre, un djinn o dimoni de la cultura aràbiga que pot transformar l’ànima humana i posseir la ment.

SidiBoumédine dosifica la informació al llarg de tota la pel·lícula que comença amb un tiroteig al carrer entre un home armat i la policia. I no sabem res més d’aquest fet fins a gairebé al final de la pel·lícula. Dos amics, quasi germans, Slimane Benouari (S.) i Lyes Salem (Lofti) van en un cotxe sense tenir gaire clar el destí.

Ben aviat ens adonem de l’estat mental de S. que pateix malsons i pren una medicació que li dosifica Lofti. La primera part de la pel·lícula és una road movie on veiem el cotxe circulant pel desert, amb breus parades per dormir i sense que l’espectador sàpiga bé qui són i que persegueixen.

Una ruptura amb la narrativa de la primera part dóna pas a unes escenes que ens endinsen en un món surrealista i on el desert es converteix en el cervell malalt de S., és partir d’aquest moment que comencem a entendre qui són i que busquen. Traumes del passat que surten a la llum i una part final on es barreja realitat i somni.

Un impactant drama psicològic sobre els efectes de la violència en la societat. Una reflexió sobre la bogeria, sobre l’odi que engendra odi sobre els traumes. Una espectacular fotografia de Kanamé Onoyama, una banda sonora espectacular i unes interpretacions impactants.

FITXA: 

Títol : ABOU LEILA

Direcció i guió: Amin Sidi-Boumédine

Intèrprets: Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader, Fouad Megiraga, Meriem Medjkrane, Hocine Mokhtar i Samir El Hakim

Gènere: Ficció – País: Algèria, França, Qatar – Any: 2019

Durada: 135 minuts – Idioma: Àrab

——————————————-

  1. TO THE ENDS OF THE EARTH  (🐌🐌🐌+🐚)

Un drama escrit i dirigit pel cineasta japonès Kiyoshi Kurosawa que ens parla d’una presentadora de televisió que està gravant un documental en Uzbekistan. La pel·lícula està protagonitzada per la cantant de J-Pop Atsuko Maeda que interpreta el paper de Yoko i ens ofereix dues interpretacions diferents d’una mateixa cançó, Hymne a l’amour de Marguerite Monnot.

Una pel·lícula d’encàrrec per commemorar l’aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Japó i l’Uzbekistan. Un equip de rodatge transita per diferents indrets del país per realitzar un documental, tots estan a les ordres d’un despòtic director, Yoshioka (Shôta Sometani). Amb ells viatja un intèrpret, Temur (Adiz Rajabov), enamorat de la cultura japonesa.

Un documental centrat en els aspectes més banals del país, un país que no volen entendre i que fa que el director defugi rodar en museus o teatres que donarien una visió del bagatge cultural del país. Segons ell, aquest aspecte no interessa al seu públic.

La noia està aïllada de la resta del grup i surt sola a passejar per les localitats on s’instal·len. La por al desconegut en un país que no coneix i amb un idioma que no compren, es transforma en una por irracional que fa que la vida habitual que copsa en els carrers, es transformin per a ella en perills i amenaces de les que ha de fugir. El seu somni és ser cantant i se sent atrapada en un món que no és el seu.

Una pel·lícula que parla de les nostres pors i de la necessitat del descobriment d’un mateix. La por al que ens és desconegut sovint, ens aïlla. Una magnífica fotografia d’Akiko Ashizawa.

FITXA:

Títol : TABI NO OWARI SEKAI NO HAJIMARI

Direcció i guió: Kiyoshi Kurosawa

Intèrprets: Atsuko Maeda, Shota Sometani, Adiz Rajabov, Ryo Kase

Gènere: Ficció – País: Japò – Any: 2019

Durada: 120 minuts – Idioma: Japonès

——————————————-

  1. ALGUNAS BESTIAS   (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula guanyadora de la secció de New Directors de Sant Sebastià, dirigida per Jorge Riquelme Serrano, que ens ha atrapat pel seu pertorbador argument.

Una família de tres generacions (avis, pares i fills), desembarca en una illa deshabitada del sud de Xile amb el somni d’obrir un hotel. Però quan l’home que els ha portat fins allí desapareix misteriosament, es queden atrapats sense aigua i amb fred, i van descobrint-se les seves bèsties interiors.

La pel·lícula està rodada a la paradisíaca Illa de Chaullin, que, amb forma de cor trencat, està situada davant la costa xilena de Calbuco.

Un idíl·lic paratge al qual arriben tots els membres d’una família, els avis Dolores (Paulina García) i Antonio (Alfredo Castro), la filla Ana (Millaray Lobos), el seu marit Alejandro (Gastón Salgado) i els dos fills de la parella, Máximo (Andrew Bargsted) i Consuelo (Consuelo Carreño).

Nicolás (Nicolás Zárate) és el misteriós personatge que els acompanya a l’illa i aprofita la nit per marxar.

L’Ana i l’Alejandro volen convèncer els avis per invertir diners i transformar la casa en un hotel de luxe. Una família de la que anem descobrint comportaments estranys, relacions enrarides com la dels dos matrimonis entre ells, l’animadversió dels avis envers el gendre, les dels germans, o la de l’avi amb la seva néta. Una tensió creixent que ens manté lligats al sofà i que transforma l’illa paradisíaca en un lloc claustrofòbic i aterridor.

Una magnífica pel·lícula que traspua tensió i que ens parla de l’individualisme, la violència, el classisme i els abusos sexuals que poden dinamitar una família.

FITXA:

Títol : SOME BEASTS

Direcció: Jorge Riquelme Serrano – Guió: Jorge Riquelme Serrano, Nicolás Diodovich

Intèrprets: Paulina García, Alfredo Castro, Andrew Barqsted, Gastón Salgado, Consuelo Carreño, Millaray Lobos García, Nicolás Zárate

Gènere: Ficció – País: Xile – Any: 2019

Durada: 98 minuts – Idioma: Castellà

——————————————-

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del D’A Film Festival de Barcelona, relacionem les pel·lícules que hem pogut veure…. i la nostra valoració “cargolaire“.

  1. HABITACIÓN 212 (🐌🐌🐌+🐚)
  2. NOMAD-IN THE FOOTSTEPS OF BRUCE CHATWIN (🐌🐌)
  3. ROUBAIX, UNE LUMIÈRE (🐌🐌🐌+🐚)
  4. SATURDAY FICTION (🐌🐌+🐚)
  5. LA REINA DE LOS LAGARTOS (🐌)
  6. UN BLANCO, BLANCO DIA (🐌🐌🐌🐌)
  7. LITTLE JOE (🐌🐌🐌🐌)
  8. LOS LOBOS (🐌🐌🐌🐌)
  9. LA MAMI (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  10. NOCTURNAL (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  11. DWELLING IN THE FUCHUN MOUNTAINS (****)
  12. RESTOS DE COSAS  (🐌🐌🐌🐌🐌)
  13. NEVIA (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  14. MY MEXICAN BRETZEL (🐌🐌🐌🐌)
  15. LOS SONAMBULOS (🐌🐌🐌+🐚)
  16. ALL FOR MY MOTHER (🐌🐌🐌+🐚)
  17. AZNAVOUR BY CHARLES (LE REGARD DE CHARLES) (🐌🐌🐌+🐚)
  18. ADAM  (🐌🐌🐌)
  19. UNA VEZ MAS (🐌🐌🐌+🐚)
  20. OLEG (🐌🐌🐌🐌)
  21. NI OBLIT NI PERDO  (🐌🐌🐌)
  22. 16 DE DECEMBRO  (🐌🐌🐌)
  23. CARNE  (🐌)
  24. HOMEWARD (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  25. LAS BUENAS INTENCIONES (🐌🐌🐌+🐚)
  26. LOURDES (🐌🐌🐌🐌)
  27. ATLANTIS (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  28. PANTERES  (🐌🐌🐌)
  29. A STORMY NIGHT (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  30. ABOU LEILA (🐌🐌🐌🐌)
  31. TO THE ENDS OF THE EART  (🐌🐌🐌+🐚)
  32. ALGUNAS BESTIAS  (🐌🐌🐌🐌🐌)

——————————————- 

– 194 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (9 de 10) – 2020.05.10

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Doncs si, ja tenien raó que el temps havia de canviar, dissabte ennuvolat i força fresquet … tarda de cinema. Penúltim dia del Festival …..

  1. ATLANTIS  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Guanyadora de la secció Orizzonti del Festival de Venècia, ATLANTIS, dirigida per Valentyn Vasyanovych, es desenvolupa en el futur quan la Guerra d’Ucraïna amb Rússia ja ha acabat i el territori ha quedat totalment destruït, ple de mines i de cossos enterrats.

El protagonista, Sergiy, (Andrei Rimaruk) és un soldat amb estrès postreumàtic. Ell i el seu amic, i company de guerra, treballen inicialment en una fàbrica d’acer i dediquen el seu temps lliure a disparar a blancs metàl·lics amb forma humana, com una manera d’apaivagar els seus dimonis. Porten armilles antibales perquè també es disparen entre ells. Però un dia l’amic decideix suïcidar-se, i un temps després la fàbrica tanca.

Sergiy troba ocupació transportant aigua potable en un camió cisterna fins que, casualment, coneix els membres d’una missió humanitària que se n’ocupen de desactivar mines i recuperar cossos, i s’unirà a ells. Per a Sergiy s’obre una petita llum al final del camí.

La pel·lícula retrata la destrucció a la qual ha quedat sotmès el país, cases enderrocades, fàbriques abandonades, carreteres intransitables, desolació absoluta que es transmet en la forma en què la pel·lícula ha estat rodada, amb pocs diàlegs i llargs plans fixos. De fet, els diàlegs més llargs són els dels metges forenses quan descriuen, minuciosament, l’estat en què ha quedat el cos que estan examinant.

ATLANTIS mostra l’horror destructiu de les guerres tot deixant oberta una porta a què sempre és possible la reconstrucció, quan davant de situacions tan devastadores hi ha persones que lluiten per recuperar la memòria i sobreviure. 

FITXA:

Títol : ATLANTIS

Direcció i guió: Valentyn Vasyanovych

Intèrprets: Andrei Rimaruk, Liudmila Bileka, Vasil Antoniak

Gènere: Ficció – País: Ucraina – Any: 2019

Durada: 108 minuts – Idioma: Ucranià

————————————————–

  1. PANTERES  (🐌🐌🐌)

El curtmetratge Panteres, escrit i dirigit per Erika Sánchez va néixer de la necessitat d’explorar la pubertat femenina i presenta l’anorèxia (desordre alimentari que va patir l’Erika a dotze anys) com un fet que forma part del disseny de la identitat femenina. El cos, el físic femení com a materialització de la desigualtat i la vulnerabilitat.

Dues noies, la Nina (Rimé Kopoburú) i la Joana (Laia Capdevila) són dues amigues de tretze anys que han decidit “donar forma” a la seva aparença de forma diferent.

En el vestuari, la Joana estudia les condicions físiques d’altres dones i després de si mateixa en el mirall.  Es pot modular el teu propi cos? El teu gènere? La teva feminitat?

FITXA: 

Títol : PANTHERS

Direcció i guió: Erika Sánchez

Intèrprets: Laia Capdevila, Rimé Kopoburú

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2020

Durada: 22 minuts – Idioma: castellà, català

————————————————–

  1. A STORMY NIGHT  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula escrita, dirigida i coprotagonitzada per David Moragas és la que clausura el D’A Film Festival de Barcelona que enguany, de forma extraordinària, s’ha realitzat virtualment dins de la plataforma Filmin.

Rodada en blanc i negre entre Barcelona i Nova York, ens parla de Marcos (David Moragas) que ha de fer nit a la ciutat de Nova York, a causa d’una tempesta que li impedeix viatjar a San Francisco per presentar un documental que ha dirigit.

Una amiga que viu a la ciutat, i temporalment absent,  li cedeix la seva habitació en el pis de l’Alan (Jacob Perkins), un apocat programador de StarApp’s.

Els dos joves, Marcos i Alan,  passaran la nit junts i qüestionaran els seus plantejaments de la felicitat, de l’amor, de la monogàmia, de l’autosegregació gai,  ….

… un qüestionament que en paraules de David Moragas “És com un diàleg entre el diable i l’àngel, però les dues veus són meves, en realitat”.

Una pel·lícula que és una declaració d’amor al gènere favorit de l’autor, la comèdia romàntica, i que li ha permès parlar de tots els temes que a ell li han preocupat al llarg dels seus vint-i-set anys. Una pel·lícula que convida a reflexionar sobre tots els temes que envolten les relacions de parella en general i en particular les d’aquelles que queden fora del que es considera “normatiu”.

Un acurat guió, unes interpretacions autèntiques i una magnífica fotografia de l’Alfonso Herrera Salcedo.  Un esplèndid debut de David Moragas.

FITXA: 

Títol : A STORMY NIGHT

Direcció i guió: David Moragas

Intèrprets: Jacob Perkins, David Moragas, Jordan Geiger, Marc Di Francesco, Elena Martin

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2020

Durada: 75 minuts – Idioma: anglès, català

————————————————–  

…. continuarà …..

– 193 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (8 de 10) – 2020.05.09

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres dia 8 de maig, amb sol esplèndid que aprofitem des de la nostra terrasseta, ja que “els homes del temps” anuncien un canvi important a partir de diumenge. A la tarda nova sessió de cinema.  Ja fa cinquanta-vuit dies que restem confinats, sense sortir de casa

  1. – HOMEWARD  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula que amb el rerefons de la Guerra entre Rússia i Ucraïna, és la òpera prima de Nariman Aliev.

Un pare (Akhtem Seitablaiev) i el seu fill petit (Remzi Bilyalov) han anat a recollir el cadàver del seu fill gran i germà, mort a la guerra, per enterrar-lo a Crimea. 800 quilòmetres separen Kíev de Crimea i ho volen recórrer en cotxe amb el cos del difunt al maleter. Però Crimea està sota les forces armades russes i per això han d’enfrontar un munt de dificultats per intentar arribar.

Pare i fill mantenen una relació difícil i estan distanciats emocionalment i religiosament. Mustafà, el pare, està absolutament convençut que cal enterrar el seu fill a Crimea i que cal seguir estrictament les pautes que marca el dol musulmà. El fill anirà de mica en mica, entenent el seu pare.

El viatge canviarà completament la seva relació.

Una molt bona pel·lícula, que fa entendre una mica més el fet que els sentiments d’identitat estan sovint per sobre de fronteres i de racionalitats.

FITXA: 

Títol : EVGE

Direcció: Nariman Aliev

Guió: Nariman Aliev i Marysia Nikitiuk

Intèrprets: Akhtem Seitablaiev, Remzi Bilyalov, Dariya Barihashvili, Viktor Zhdanov, Veronika Lukianenko, Akmal Gurezov, Larysa Yatsenko

Gènere: Ficció – País: Ucrania – Any: 2019

Durada: 96 – Idioma: Ucrainés, Rus i Tàrtar

———————————————

  1. – LAS BUENAS INTENCIONES  (🐌🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula autobiogràfica de l’Ana Garcia Blaya que ens parla de les relacions de Gustavo (Javier Drolas), un pare divorciat, amb els seus tres fills: Amanda (Amanda Minujin), Lala (Carmela Minujin) i Manu (Ezequiel Fontela).

Un pare afable i divertit però absolutament desastrat i que arriba tard arreu. Aficionat al futbol, a la guitarra, a les relacions esporàdiques, i a les trobades amb amics, porta una botiga dedicada a la venda de discos, una “disqueria” amb el seu amic Néstor (Sebastian Arzeno) amb qui també comparteix pis.

Els nens gaudeixen del temps que comparteixen amb el pare d’una forma desendreçada i caòtica. Per contra, destaca la figura de la mare (Jazmín Stuart) i la seva nova parella (Juan Minujin) que porten una vida absolutament ordenada, han decidit traslladar la seva residència de l’Argentina al Paraguay, lluny de la crisi econòmica que pateix el país.

Amanda, la filla gran de deu anys decideix que no vol marxar i que vol quedar-se a Buenos Aires amb el seu pare.

Una pel·lícula amb molta música (Javier Drolas, el protagonista, forma part d’un conjunt musical) i on s’intercalen imatges reals filmades de la infantesa de l’Ana Garcia Blaya.

Un film que destil·la molta tendresa i humanitat cap a la figura d’un pare incapaç d’organitzar la seva vida i que estima incondicionalment els seus fills, i destaca el poder d’adaptació dels nens a totes les situacions.

Llàstima que no acabem d’entendre totes les paraules per la diferència de fonètica entre la parla utilitzada a Argentina i el castellà a què estem acostumats. Una pena que Filmin, no subtituli en català o castellà les pel·lícules americanes de parla castellana.

FITXA: 

Títol : THE GOOD INTENTIONS

Direcció i guió: Ana García Blaya

Intèrprets: Javier Drolas, Amanda Minujin, Ezequiel Fontenla, Carmela Minujin, Sebastián Arzeno, Juan Minujin, Jazmín Stuart

Gènere: Ficció – País: Argentina – Any: 2019

Durada: 86 – Idioma: Castellà

———————————————

  1. – LOURDES  (🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula que correspon a la retrospectiva dedicada a la directora Jessica Hausner (Viena 1972), rodada l’any 2009 i que ara hem pogut visionar doblada al català.

Christine (Sylvie Testud) és una jove que sofreix d’esclerosi múltiple i que porta gairebé tota la seva vida prostrada en una cadira de rodes. Per a sortir del seu aïllament, s’uneix a un grup de pelegrins que viatgen a Lourdes a la recerca de consol, de companyia, i, per què no, d’un miracle. Infermeres, voluntaris i sacerdots componen el grup que acudeix a la peregrinació.

Una jove sense fe que fa el que li diuen, banys, visita a la cova, pregaries, … i que davant l’escepticisme i enveja dels altres pelegrins del grup recupera la mobilitat. Recuperació temporal?? miracle??  Mirades, actituds, resignació, pors, esperances ….

Una pel·lícula que es mou entre la faula mística i la crítica despietada a l’explotació econòmica de la fe. Tal com ens va passar amb la visió de LITTLE JOE (podeu veure la nostra ressenya) observem en aquesta directora una gran fredor i distanciament envers els personatges que protagonitzen la pel·lícula. Tal com si es tractés de persones sense sentiments que eviten en tot moment contacte físic o emocional entre ells, i amb els espectadors.

FITXA:

Títol : LOURDES

Direcció i guió: Jessica Hausner

Intèrprets: Sylvie Testud, Léa Seydoux, Bruno Todeschini

Gènere: Ficció – País: Austria, Alemanya, França – Any: 2009

Durada: 99 minuts – Idioma: Francès

———————————————

…. continuarà ….

– 192 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (7 de 10) – 2020.05.08

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dijous 7 de maig nova tarda de cinema per aprofitar l’oportunitat de veure les pel·lícules de cinema independent, seleccionades pel D’A Film Festival de Barcelona per ser visionades a casa. Avui hem vist dos llargmetratges de llarga durada i hem complementat amb tres curtmetratges:

  1. UNA VEZ MAS  (🐌🐌🐌+🐚)

Guillermo Rojas i Jacinto Bobo, exalumnes de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla van emprendre el projecte de rodar la pel·lícula “UNA VEZ MAS” fa tot just un any. Un film que vol ser un retrat generacional de l’actual joventut europea.

Guillermo debuta en la tasca de director amb aquesta pel·lícula que protagonitzen Daniel (Jacinto Bobo) i Abril (Silvia Acosta). Ella fa cinc anys que viu a Londres on treballa en una important firma d’arquitectes, i ell treballa de contacontes en una llibreria de la ciutat de Sevilla. Fa cinc anys que van trencar la seva relació i no s’han tornat a veure. L’Abril torna a la ciutat amb motiu de la mort de la seva àvia i es retroben.

Aquest retrobament amb ell i les seves amigues fa que l’Abril es replantegi la possibilitat de tornar, i recuperar la seva antiga vida. La ciutat de Sevilla es converteix en una protagonista més de la història amb la passejada que els protagonistes fan pel barri de la Santa Cruz, el Parc de Maria Luisa o el Guadalquivir amb la Giralda al fons.

És una pel·lícula que ens parla del retrobament amb una època de la vida que ja ha passat i en la qual vas ser feliç, i l’intent de tornar a viure allò per última vegada.

La pel·lícula compta amb una banda sonora amb participació de bandes de l’escena indie sevillana com The Milkyway Express, Dani Llamas, All La Glory o Maga. La partitura original és obra del compositor Pablo Cervantes.

Hem vist una bona pel·lícula, amb unes magnífiques interpretacions de la parella protagonista i una fotografia esplèndida, però creiem que potser necessitaria una petita retallada en algunes escenes allargassades excessivament.

FITXA:

Títol : ONCE AGAIN

Direcció i guió: Guillermo Rojas

Intèrprets: Silvia Acosta, Jacinto Bobo, Teresa Arbolí, Celia Vioque, Julia Rodríguez, Beatriz Arjona, Asier Iturriaga, Alejandro Sigüenza, Cristina Domínguez, Jorge Naranjo, Verónica Morales, Tatiana Sánchez Garland, Guillermo Rojas, Fran Pérez, Laura Hojman

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019

Durada: 112 minuts – Idioma: Castellà

——————————————

20 – OLEG  (🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula impactant signada per Juris Kursietis, que ens parla de l’esclavitud dels nostres dies i la situació, més que precària, en què es troben els immigrants de l’est d’Europa.

Oleg (Valentin Novopolskij) és un jove carnisser de Letònia que arriba a Brussel·les amb l’esperança de guanyar-se la vida treballant en una fàbrica de carn. Una mala jugada d’un company farà que l’acomiadin i desesperat accepta el que li ofereix Andrzej (Dawid Ogrodnik) un “empresari” polonès que li promet casa, feina i dinar.

Sense saber-ho ha acabat en mans d’un mafiós, un personatge trastornat i imprevisible.

Oleg queda atrapat en una situació de la qual li és molt difícil escapar i que nosaltres, espectadors, vivim amb ell. Situacions angoixants manegades per una persona que ho controla tot i que mostra una bipolaritat alarmant envers les persones que conviuen, terroritzats, amb ell.

Una bona pel·lícula, que ens retrata les dificultats dels immigrants de l’est d’Europa que enlluernats per un futur millor inicien aventures impossibles. Esperances frustrades, somnis trencats, realitats terribles.

FITXA:

Títol : OLEG

Direcció: Juris Kursietis – Guió: Juris Kursietis, Liga Celma-Kursiete, Kaspars Odins

Intèrprets: Valentin Novopolskij, Dawid Ogrodnik, Anna Próchniak, Adam Szyszkowski, Guna Zarina

Gènere: Ficció – País: Letònia, Bèlgica, Lituània, França – Any: 2019

Durada: 108 minuts – Idioma: Anglès, Polac, Flamenc, Francès, Letò i Rus

——————————————

  1. NI OBLIT NI PERDÓ  (🐌🐌🐌)

El primer dels curtmetratges que hem vist avui és NI OBLIT NI PERDÓ, dirigit per Jordi Boquet Claramunt i basat en el cas real de Guillem Agulló.

El curt pretén mostrar i reivindicar la realitat de les víctimes del feixisme al nostre país i de la lluita de les seves famílies per mantenir intacta la seva memòria. Pretén evidenciar el dolor dels familiars que han de continuar vivint amb una absència injustificable.

La Betlem (Raquel Ferri) torna a casa, al poble valencià de Burjassot, per passar uns dies amb la seva família coincidint amb l’aniversari de l’assassinat del seu germà Guillem Agulló i Salvador (1974-1993), un jove independentista mort a mans d’uns joves d’extrema dreta.

Però com sempre que hi va, acaba recordant que hi ha coses que mai es podran oblidar, i que tampoc es poden perdonar.

FITXA: 

Títol : NEITHER FORGIVE NOR FORGET

Direcció: Jordi Boquet Claramunt – Guió: Jordi Boquet Claramunt i Tomàs Bayo Encontra

Intèrprets: Raquel Ferri, Isabel Rocatti, Marina Alegre, Pep Molina, Sergi Torrecilla, Amparo Moreno

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019  

Durada: 21 minuts – Idioma: Català

——————————————

  1. 16 DE DECEMBRO  (🐌🐌🐌)

Aquest curtmetratge dirigit per Álvaro Gago ha estat el guanyador del VII Festival de Curtmetratges contra la Violència de Gènere celebrat a Jaén.

Lucia (Cris Iglesias) de 25 anys, surt de fer esport i ha d’anar a recollir al seu germà petit amb la moto. Un incident amb uns joves que circulen en cotxe converteix aquest viatge en una experiència que no veurem explícitament però que endevinem. Ells han gravat l’agressió i mostren la seva intenció de penjar el vídeo a les xarxes socials. A partir d’aquest moment, de ben segur, la vida de la Lucia ja no serà mai més la mateixa.

FITXA: 

Títol : 16 DECEMBER

Direcció i guió : Álvaro Gago

Intèrprets: Cris Iglesias, Javier Valcarce, Fran Pérez, Diego Abal, Ruth Boente, Martín Duplà

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019

Durada: 14 minuts – Idioma: Castellà i gallec

——————————————

  1. CARNE  (🐌)

Cinema d’animació en clau feminista dirigit per Camila Kater, CARNE és un curtmetratge que aborda el cos femení i la seva representació, una de les pel·lícules més polèmica de l’últim Festival de Locarno.

Crua, poc feta, al punt, feta i molt feta. A través de relats íntims i personals, cinc dones comparteixen les seves experiències en relació amb el cos, des de la infància fins a la tercera edat.

FITXA: 

Títol : FLESH

Direcció: Camila Kater

Guió : Camila Kater, Ana Julia Carvalheiro

Intèrprets: Rachel Patricio, Larissa Rahal, Raquel Virginia, Valquiria Rosa i Helena Ignez

Gènere: Documental – País: Brasil, Espanya

Any: 2019 – Durada: 12 minuts – Idioma: Portugués

——————————————

…. continuarà …..