– 242 – Roda de premsa – EL TEMPS QUE NO TINDREM (Trilogia de l’amor) – El Maldà – 2019.04.16 (temp. 18/19 – RdP 042)

EL TEMPS QUE NO TINDREM (Trilogia de l’amor) (temp. 18/19 – RdP nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest dimarts passat vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació del tercer espectacle que tanca la “trilogia de l’amor“, EL TEMPS QUE NO TINDREM.

Una trilogia de Teatre Musical de petit format, tots ells escrits i dirigits per Alícia Serrat, però cada un d’ells amb la complicitat de diferents compositors. En els tres espectacles es parla de l’amor des de perspectives diferents.

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE, va ser la primera proposta que vàrem poder veure en aquesta mateixa sala l’any 2017. En aquest cas la música la va compondre Marc Sambola i va ser tota una aposta pel Musical de creació pròpia i en català, que El Maldà va acollir a ulls clucs. Va ser tot un èxit. L’espectacle és una carta d’amor a l’enamorament. perquè ens parla del fil vermell que ens uneix. Jugant a un joc de màscares, prínceps i princeses, és una medicina que et fa creure en l’amor.

TOT EL QUE NO ENS VAM DIR,  va ser la proposta que ens van oferir l’any 2018, i en aquella ocasió el compositor va ser Miquel Tejada. L’espectacle ens parla dels amors que fan mal. Per això ens fa viatjat als anys 90, on uns joves estudiants intenten respondre les preguntes d’un treball de filosofia mentre aprenen a estimar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara arriba el moment de tancar la trilogia amb EL TEMPS QUE NO TINDREM i la música ha estat creada per Dani Campos. Una declaració d’amor a la vida que ens portarà al primer dels amors que sentim, l’amor de la família. Seguint la mateixa línia, aquest tercer musical és proper i íntim amb dos personatges, l’actriu Mariona Castillo (que per primera vegada interpretarà el paper de “mare”) i l’actor Joan Mas, que de ben segur serà el gran descobriment per a molts amants del gènere musical.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 241 – Presentació TERRATS EN CULTURA 2019 – Antiga Fàbrica Damm – 2019.04.15

Presentació TERRATS EN CULTURA 2019 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És dilluns, 15 d’abril, i ens encaminem a la seu de l’Antiga Fàbrica Damm per quart any consecutiu per assistir a la presentació de la programació de TERRATS EN CULTURA 2019.

Aquesta és la setena edició d’aquest esdeveniment a Barcelona, la tercera a l’Hospitalet de Llobregat i la primera a Lleida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Coincidències (www.coincidencies.org) és l’associació cultural, nascuda la primavera de 2013, que impulsa aquesta iniciativa dels Terrats en Cultura amb el convenciment de que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai.

La presentació de la gala l’efectua en solitari Jordi Domenech i Navarro, bé, no del tot en solitari, ja que és ajudat per “Tiri” (la veu de Manar Taljo), la seva “partenaire virtual” que ens anirà descobrint la programació d’enguany:

A L’HOSPITALET 

20 d’abril (Biblioteca de Bellvitge) – PAU ALABAJOS en concert (música)

27 d’abril (CC La Bóbila) – MICRODANSA

19 de juliol (CC La Bóbila) – JOHNNY & VIENNA (cabaret)

20 de setembre (Biblioteca de Bellvitge) – NÉVOA+VICENÇ SOLSONA (música)

A BARCELONA 

17 de maig (La Pau) – THE SEY SISTERS ALS TERRATS (música)

31 de maig (Eixample) – TOCANDO AL FRENTE (teatre)

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Música contemporània, Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 240 – Teatre – EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA – Teatre Lliure – Espai Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 14, a l’Espai Lliure vam poder veure EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA, l’obra que la temporada passada va estar suspesa per l’accident de moto patit pel seu protagonista, Jordi Martínez. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller -endut per la força poètica a la manera de Rimbaud- només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.

Un pletòric Jordi Martínez, totalment recuperat, s’ha posat en la pell d’August, el pallasso cansat de no ser ell mateix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. August, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat.

Una proposta dirigida per Ramon Simó, qui també signa l’escenografia, d’aquesta nova versió del text traduït per Màrius Serra.

Un muntatge de teatre-circ que ens explica el moment vital de l’August, un pallasso que es busca a ell mateix i que vol mostrar-se a la gent tal com és quan s’ha desfet del seu maquillatge i del nas vermell. Un moment en el qual es planteja el dilema de continuar amb la seva tasca de fer riure al públic del circ ofegant la seva veu interior, o deixar de fer-ho i buscar una alternativa que li permeti ser ell, encara que això impliqui perdre la popularitat que ara, com a pallasso, té.

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 239 – Concert de l’OBC – ZACHARIAS interpreta el SEGON DE CHOPIN (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 175)

ZACHARIAS interpreta el SEGON DE CHOPIN (temp. 18/19 – espectacle nº 175)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

De nou diumenge de concert a l’Auditori, aquesta vegada amb tres peces de caràcter romàntic dirigides per Christian Zacharías. En una doble faceta de pianista i director ha programat tres partitures d’aquest caire que formen part del seu programari interpretatiu.

Christian Zacharías (Jamshedpur-India, 1950), és un pianista de nacionalitat alemanya que actualment ostenta el càrrec de director convidat de l’Orquestra i Coro de la Comunidad de Madrid. És membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música i tal com ens diuen al programa de mà s’autodefineix com a narrador: “Hom ha de “parlar” la música“.

El programa ha estat el següent:

  1. ANTONIN DVORÁK (Nelahozeves 1841-Praga 1904)

Llegendes núms. 1, 2 i 3 op. 59 (1881) (🐌🐌🐌)

Es tracta d’una primera audició d’aquestes tres peces que formen part de les deu miniatures que componen Llegendes. Dvorák va compondre aquestes peces en resposta a un encàrrec, quan també componia la Sisena simfonia.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 238 – Òpera – LA GIOCONDA de Poncielli (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

LA GIOCONDA de Poncielli (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 13, nit de Liceu amb LA GIOCONDA d’Amilcare Ponchelli, una òpera en quatre actes que va ser estrenada a la Scala de Milà el 8 d’abril del 1876 i al Liceu en febrer del 1883. La versió definitiva de l’òpera es va fer el 1880 després dels retocs fets pel mateix compositor, deguts a la llarga durada de la primera versió.

Es tracta d’un drama amb llibret d’Arrigo Boito que va signar amb el pseudònim de Tobia Gorrio. Inspirat en el drama “Angelo, tyran de Padoue” de Victor Hugo, l’acció està ambientada a la Venècia del segle XVII.

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor que va formar part del moviment anomenat scapigliatura que pretenia establir un nou model poètic i musical retornant al realisme social. Va ser autor de dotze òperes sent La Gioconda la seva obra més coneguda. Fill d’un organista va ingressar al conservatori de Milà amb nou anys i va dedicar tota la seva vida a la música.

La direcció musical d’aquesta proposta és de Guillermo García Calvo i la producció és de Pier Luigi Pizzi. Una producció ja clàssica, on Venècia es reconeix pels petits detalls, uns ponts corbats sobre els canals, la llum tèbia dels carrerons que s’intueixen o les góndoles i naus per on alguns personatges entren o surten d’escena. Els canals són els motius més característics de l’escenografia i els ponts són el punt d’accés dels venecians que en massa irrompen sovint a escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA GIOCONDA és una peça monumental que inclou un ballet en el tercer acte. La coneguda “Dansa de les hores” ha tingut a Alessandro Riga i Letizia Giuliani com a ballarins principals. Un ballet d’una gran bellesa melòdica que ha estat una autèntica delícia.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 244 – Voltar per la Literatura – MUDANCES (🐌🐌🐌🐌) de Gemma Sardà – 2019.04.15 (temp. 18/19 – llibre nº 015)

MUDANCES de Gemma Sardà (temp. 18/19 – llibre nº 015)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

L’he llegit d’una revolada, es tracta d’una novel·la breu molt fresca amb un llenguatge molt natural. Una novel·la on les paraules i els diàlegs flueixen amb una prosa molt acurada i detallista.

MUDANCES és la segona novel·la de Gemma Sardà, finalista de la 36ª edició del premi Just M.Casero de novel·la curta. Coincideix que és el segon títol que l’Editorial Comanegra publica dins de la col·lecció Narratives després de “I, DE SOBTE, EL PARADÍS” de Núria Perpinyà.

MUDANCES ens parla de la Lívia i del Marcel. Dos personatges inicialment oposats que s’acaben trobant.

La Lívia és una jove traductora de vint-i-sis anys amb una actitud d’aïllament voluntari i que s’autoimposa límits en les seves relacions sexuals. No li agrada la vida social, ni vol compromisos. Es queda sola en el pis de la ciutat que compartia amb dos companys. Es veurà obligada a buscar nous companys de pis. Aclaparada, surt de festa i és forçada en el lavabo d’una discoteca. No vol denunciar per la por a no ser creguda. Decideix canviar de vida i lloga un petit espai, un antic coniller rehabilitat, en un poble de l’Anoia on no hi havia estat mai.

El Marcel és rellotger i s’acaba de jubilar. Just en aquest moment vital, la Rosa, la seva dona, li demana el divorci. Ell és un home metòdic, de costums arrelades, de rituals. Decideix deixar la ciutat i se’n va a viure a la casa familiar del poble de l’Anoia on acostumava a estiuejar.

Una errada dels transportistes farà que les capses de la mudança s’intercanviïn. Gemma Sardà hi ha construït un joc literari partint d’aquestes capses plenes d’objectes. Dos personatges que fent un punt d’inflexió a les seves vides comencen una nova vida amb les coses d’algú altre.

Tots dos han crescut sense conèixer el seu pare. Ella perd la seva mare quan està a punt de fer deu anys. La mare d’ell és actriu i viu a París. Quan es coneixen, tots dos se senten perduts.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 237 – Teatre – LABERINT STRIPTEASE (🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.04.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 173)

LABERINT STRIPTEASE (temp. 18/19 – espectacle nº 173)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 12 va ser dia d’estrena a l’Escenari Joan Brossa, LABERINT STRIPTEASE, un espectacle creat, coreografiat  i dirigit per Roberto G. Alonso inspirat en l’univers brossià.

L’espectacle pretén redescobrir Brossa agafant com a punt de partida el seu llibre “Striptease i teatre irregular” i els seus poemes visuals mantenint l’humor i la crítica però fent una reinterpretació que ho transporta a l’actualitat.

Protagonitzat per un músic, Jordi Cornudella que és també el director musical de l’espectacle, una cantatriu, Elena Martinelli, una ballarina stripteasista, Laura Marsal, el saltimbanqui Davo Marin i el Mc Clowm que és el mateix Roberto G. Alonso (en algunes funcions aquest paper serà interpretat per l’actor Jordi Andújar).

Una proposta multidisciplinar que combina teatre, dansa, acrobàcia, música en directe, cant, play-back, transformisme i striptease.

Com a creador i com a intèrpret no podia perdre l’ocasió d’enfrontar-me a un repte majúscul com aquest. Com enfrontar-me a ella? Com reinterpretar les seves paraules? Com descontextualitzar-lo del seu temps per apropar-lo al nostre? Com no perdre el seu compromís polític? Com no trair el seu esperit crític? Com conservar el seu humor corrosiu? Per fortuna la resposta a totes aquestes preguntes eren al propi Brossa.

Un espectacle construït buscant un Brossa lúdic, crític i visual i qüestionant que passaria si Brossa fos viu en l’actualitat, i que compta amb la col·laboració de la companyia Roberto G. Alonso i amb la de Cabaret 13.

L’escenari de la Sala Joan Brossa està situat al mig amb el públic a dues bandes, un gran teló ho divideix en dues meitats. Mc Clown, el mestre de cerimònies, ens va rebent mentre ens acomodem a les nostres localitats tot esperant que l’Albert doni el senyal de sortida. Cau el teló central i a la nostra banda queden el músic i la ballarina. A l’altra banda del teló la cantant i el saltimbanqui…. Escoltem riures i ens “neguiteja” saber, que és el que ens estem perdent??

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 235 – Teatre – EL JARDIN DE LOS CEREZOS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 2019.04.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 172)

EL JARDIN DE LOS CEREZOS (temp. 18/19 – espectacle nº 172)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous 11 d’abril, vam fer cap al Teatre Nacional de Catalunya per veure EL JARDIN DE LOS CEREZOS de Txèkhov, de la mà d’Ernesto Caballero, en el seu últim muntatge abans de deixar la direcció del Centro Dramático Nacional.

Una proposta estrenada al Teatro Valle-Inclán de Madrid, al mes de febrer, en un muntatge que ressalta la comicitat, vitalitat i esperança que es pot despendre del text.

Segons el seu director, EL JARDIN DE LOS CEREZOS, parla del final d’una època, de com ens vinculem amb el passat i com gestionem la incertesa. Aquesta va ser l’última obra escrita per Txèkhov (1860-1904), al final de la seva vida i poc abans de la revolució russa de 1905. En ella fa un compendi de tota la seva obra, i barreja hàbilment la tragèdia amb la comèdia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La protagonista de la peça és la vida en si mateixa i retrata el declivi de l’aristocràcia i la pèrdua dels antics privilegis, en una societat aliena als valors tradicionals en procés de desaparició. El jardí és una metàfora del que és irrecuperable.

Ofegats pel pes dels deutes, els amos d’una vella hisenda es veuran forçats a subhastar la seva finca, on hi ha un emblemàtic hort de cirerers. El nou comprador serà el fill dels antics serfs, que voldrà convertir la propietat en un complex vacacional. Per tal d’aprofitar bé els terrenys, però, caldrà talar el famós hort dels cirerers.

Una obra que nosaltres coneixíem en la versió catalana de Joan Oliver com “L’hort dels cirerers i que van veure l’any 2010 en el Teatre Romea de la mà de Julio Manrique, i encara abans, l’any 2000 al Teatre Lliure de Gràcia de la mà de Lluís Pasqual.

En aquesta versió el repartiment està encapçalat per una magnífica Carmen Machi que es posa en la pell de Liubov Andréievna, una aristòcrata en decadència que torna a la finca familiar a punt de ser subhastada.

La resta de l’equip artístic està format per actors de Madrid, Chema Adeva, Isabel Dimas, Carmen Gutiérrez, Isabel Madolell, Fer Muratori i Didier Otaola, pels catalans Miranda Gas i Secun de la Rosa, el gallec Tamar Novas, el canari Paco Déniz, l’argentí Nelson Dante i la colombiana Karina Garantivá. Cal destacar que Ernesto Caballero ha volgut respectar l’accent idiomàtic propi de cada actor per tal de potenciar l’enorme riquesa de la llengua.

Una proposta que ens ha agradat molt, especialment per una esplèndida direcció i posada en escena i també per les supèrbies interpretacions, on els personatges amaguen el seu dolor i la seva alegria. On el que es veu dels personatges no és el que els passa per dins. Hem gaudit d’un magnífic treball grupal.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 236 – Voltar per la Literatura – ENTRE SUPERVIVENTS de Teresa Vergès Adrià (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.04.12 (temp. 18/19 – llibre nº 014)

ENTRE SUPERVIVENTS de Teresa Vergès Adrià (temp. 18/19 – llibre nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Gràcies a la nostra amistat amb la Teresa hem tingut l’enorme privilegi de poder llegir en primícia el seu nou llibre que sortirà publicat per Sant Jordi, ENTRE SUPERVIVENTS.

Un poemari nascut de la necessitat de l’autora de parlar d’experiències viscudes i parlar per la veu d’aquelles persones que no poden o no s’atreveixen a fer-ho, un llibre que reflecteix històries reals, dures i colpidores al voltant de la violència de gènere i les agressions violentes o denigrants a la que estan sotmesos els més desvalguts.

Com llegim a la contraportada ENTRE SUPERVIVENTS són pensaments poètics que voldrien conscienciar sobre realitats que tenim molt a prop.

Segons ens comenta la Teresa, aquest llibre va néixer de trobades de treball amb altres dones, que com ella mateixa, havien patit agressions. Sentiments de ràbia, rebuig, impotència i frustració van aflorar de sobte amb els records i la van empènyer a escriure aquest poemari de denúncia. Alguns dels poemes reflecteixen experiències personals, altres, vivències d’altres dones compartides en aquestes trobades.

Un llibre que, com el seu anterior poemari, incorpora imatges de la seva autoria i està estructurat en diferents apartats, “Pròleg”, “Menyspreu/maltractament”, “Abusos“, “Violació“, “Conseqüències” i “Epíleg“. Està precedit per una introducció de la mateixa autora i una presentació a càrrec de Núria de Gispert i Català gran defensora de la lluita per la igualtat i per la “Tolerància Zero” en els maltractaments.

Una obra necessària i que cal llegir i rellegir una i mil vegades per la bellesa, tendresa i emotivitat de molts dels seus poemes, però també per prendre consciència que aquests fets passen al nostre voltant i poden malmetre de forma irremeiable la vida de les persones que els pateixen. Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 234 – Roda de premsa – FESTIVAL GREC 2019 – Palau de la Virreina – 2019.04.11 (temp. 18/19 – RdP 041)

FESTIVAL GREC 2019 (temp. 18/19 – RdP nº 041)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous al matí, al Palau de la Virreina, es va presentar als mitjans de comunicació la programació del Festival de Barcelona GREC 2019. A la taula de presidència l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el comissionat de cultura (ICUB) Joan Subirats i el veritable protagonista de la jornada, Cesc Casadesús, director del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’unes paraules de cortesia dels dos primers, Cesc Casadesús va anant desgranant gairebé un per un els 94 espectacles que es podran veure en aquesta edició (52 al Grec Montjuïc i 42 al Grec Ciutat), que incrementa en 11 el nombre a la de l’edició passada. Si subdividim els espectacles per gènere, les xifres són les següents: teatre 29, escena hibrida 15, música 28, dansa 15, circ 5 i cinema 2. Per altra banda Casadesús ha destacat que aquest any hi ha paritat de gènere en la programació (50%).

Seguint la línia marcada fa dos anys per Cesc Casadesús, el viatge al voltant del món continua cap a l’orient, i proposa un apropament a les cultures de parla anglosaxona que parteix d’Austràlia i arriba fins a Nova York, amb l’ajuda dels directors del Festival de Melbourne i del BAM-Next Wave de Brooklyn.

S’han creat 4 itineraris per facilitat als espectadors poder escollir els espectacles segons les seves preferències:

1 – Itinerari de Melboune a Nova York – En el seu itinerari escènic pel planeta, el Grec 2019 creua l’oceà Pacífic i salta entre continents, sortint d’Austràlia i arribant a Nova York, per mostrar-nos alguns artistes que s’inspiren en aquests territoris.

2 – Itinerari Passions -Hi ha espectacles que ens conviden a emocionar-nos, d’altres ens proposen una reflexió sobre les passions, desitjos i emocions: la por, el riure, l’amor, la tristesa…

3 – Itinerari en companyia -Alguns s’han fet un públic i d’altres esperen que descobriu els seus mons de poesia. Són els col·lectius escènics que us conviden a viure un Grec “En (bona) companyia”

4 – Itinerari Nits d’estiu – El juliol barceloní és ple de propostes que, de vegades, ens faran somiar sota les estrelles, i, de vegades, a cobert. Són les intenses “Nits d’estiu del Grec 2019”

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Dansa, Música clàssica, Música contemporània, Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | Deixa un comentari