– Voltar per la Literatura – EL MAL CAMINO (🐌🐌🐌🐌) de Mikel Santiago (L26) – 27.04.2017

EL MAL CAMINO de Mikel Santiago –

Per Imma Barba

Estem davant del segon llibre d’aquest autor (he de reconèixer que no he llegit el primer) i el seu protagonista Bert Amandale ens explica la història narrant-la en primera persona. Ell és un escriptor anglès, en hores baixes, que ha decidit viure durant un any a la Provença francesa en companyia de la seva dona Miriam i la seva filla adolescent, Britney. Té problemes de parella, problemes amb la filla i fa un temps que la inspiració l’ha abandonat…

A prop, s’ha instal·lat també una antiga estrella del rock, Chucks Basil, amic de la infància de Bert, que busca la tranquil·litat necessària per gravar un nou disc i tornar a gaudir de la fama.

Amb una narrativa fresca, un llenguatge proper i molts diàlegs, l’autor aconsegueix atrapar-nos en una lectura que resulta fàcil i totalment addictiva. Utilitza salts en el temps per revelar-nos el passat d’algun dels personatges i poder entendre la situació present i les seves reaccions.

En una carretera rural del sud de França, un home sorgeix de la foscor i és atropellat. Des d’aquest moment se succeeixen una sèrie d’estranys esdeveniments convertint en un malson les vides de l’escriptor Bert Amandale i el seu amic Chucks Basil.

Chucks ha atropellat una persona i es dóna a la fuga, penedit torna al lloc dels fets i el cadàver no hi és. Ningú no el creu, el seu passat paranoic lligat a les drogues i l’alcohol no li posa fàcil.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Teatre (263) – LA PROFESORA (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 25.04.2017

LA PROFESORA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

DNI+D és un cicle de lectures escenificades de textos de dramatúrgia iberoamericana, que està fent la seva quarta temporada a l’Atic22 del Teatre Tantarantana. Enguany s’ha volgut dedicar als dramaturgs veneçolans, de la mà de la directora del grup teatral la Salamandra, Loredana Volpe, una veneçolana que es va veure obligada a fugir del seu país i s’ha establert a Barcelona.

DNI+D és un projecte del Teatre dels Argonautes, associació cultural per a l’expansió, els intercanvis multiculturals i la circulació dels dramaturgs emergents de parla hispana. Les lectures escollides han de retratar les realitats i contradiccions de la societat actual del país que representi.

Enguany aquest cicle va començar el passat dia 11 d’abril i acabarà el dia 16 de maig, les lectures són gratuïtes i tenen lloc a l’Àtic 22 del Tantarantana.

Les obres presents en aquest cicle són:

11 d’abril – Adieu, Tatiene! de Roberto Romero sota la direcció de Kleber Luiz Bosque.

18 d’abril – Hija de gato de Machado, dirigida per Xavier Nicaise.

25 d’abril- La profesora de Daniel Dannery, dirigida per Loredana Volpe.

2 de maig – Submundos de Vladimir Vera, dirigida per Ramón Garrido.

9 de maig – Ubú Presidente de Loredana Volpe, dirigida per Ricard Gázquez i

16 de maig – Quiero ser diputado de Jan Vidal Restifo amb Jordi Sala com a director.

LA PROFESORA és el text que nosaltres vam poder veure/escoltar ahir dimarts i que ens presenta una aula d’una escola de classe alta de Caracas. El pare d’un alumne (Pau Sastre Puig) entra a l’aula perquè ha estat convocat a una entrevista amb la professora del seu fill. Mentre espera escoltem alguna conversa telefònica de la que podem deduir que està en procés de separació de la seva dona. El seu fill, es diu Santiago i té 16 anys. Ell és advocat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

– Roda de premsa – FEDERICO GARCÍA – Teatre Romea – 25.04.2017 – (rp93)

FEDERICO GARCÍA – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir al Teatre Romea es va celebrar la primera roda de premsa de l’etapa de Carles Canut com a director d’aquest teatre. Es presenta la proposta escènica de FEDERICO GARCÍA, el gran homenatge de Pep Tosar a la figura del poeta, amb la col·laboració de Evelyn Arévalo.

Aquesta proposta es va estrenar a la Sala Hiroshima, dins del marc de Festival Grec 2015; s’han arribat a fer tan sols 8 funcions, quatre a la Sala Hiroshima i les altres en gira per l’estat espanyol. En Pep Tosar afirma que no arriba a entendre el perquè aquest tipus de proposta no tenen més acceptació a la xarxa de teatres del nostre país.

Quan ell dirigia el “Circol Maldà”, intentava encabir-les encara que fos amb calçador dins de la programació, però ara troba dificultat per fer-les arribar al públic; malgrat tot, reconeix que el Teatre Romea ha estrenat almenys 3 de les seves propostes, de característiques similars.

En aquest espectacle la música beu bàsicament del “flamenc” i també en menor mesura del jazz. L’espectacle ofereix una mirada polièdrica a la figura de Lorca, basada en la seva vida i obra, i sempre des del punt de vista de Pep Tosar, Un viatge que segurament no s’acaba mai, perquè l’obra de Lorca és inabastable.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre (262) – LA AUTORA DE LAS MENINAS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 24.04.2017

LA AUTORA DE LAS MENINAS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una comèdia escrita i dirigida per Ernesto Caballero, director del Centre Dramàtic Nacional que coprodueix el muntatge amb Focus. Una comèdia on l’actriu Carmen Machi torna als escenaris catalans després de l’èxit de Juicio a una zorra, d’Antígona o de Les Troianes i La Madre (Dispara/Agafa tresor/Repeteix).

Fotografies de David Ruano

En aquesta peça interpreta el personatge de Sor Àngela, una monja que té una missió. És l’any 2037 i la comunitat europea que coneixem ha desaparegut. Governa el partit “Pueblo en Pie” en coalició amb el partit socialista. La crisi financera obliga al govern a vendre bona part del seu patrimoni artístic. Una monarquia petroliera que vol fer un museu al mig del desert ha fet una oferta de compra de Las meninas, considerada la joia del Museu del Prado.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

La nova directora del Museu, l’Alícia (Mireia Aixalà) contracta a Sor Àngela, especialitzada a fer còpies de pintures clàssiques, per fer una rèplica exacta del quadre. Ha de fer-se a les nits. La ministra de cultura va preparant un pla per convèncer a tothom de què la copia serà, potser fins i tot, millor que l’original i evitar que hi hagi rebuig social a la venda del Velázquez. Un guàrdia de seguretat, l’Adrià (Francisco Reyes) parla cada dia amb la monja i acabarà canviant la seva visió de tot plegat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Dansa (256 a 261) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 4art i últim dia – 23.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 4art i últim dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Avui es Sant Jordi i per això arribem abans d’hora al Teatre Principal per fer un tomb abans i veure com munten les parades de roses i llibres al passeig de l’escultor Miquel Blay; encara ni ha poca gent voltant…. un contrast molt fort amb el que viurem en sortir de la reunió de dues hores i encara més, amb la passejada per la rambla de Catalunya de Barcelona que farem a la tarda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Això s’acaba, perquè aquest matí tenim l’última reunió del grup “millor públic”, per acabar de parlar del que hem vist el dia anterior i fer un balanç del Festival, que enguany es fa també al matí, per deixar la tarda lliure i poder gaudir plenament de la diada de Sant Jordi.

Però abans de l’última reunió i per sorpresa, tenim un taller amb Quim Bigas, un joc de preguntes personals sobre el que hem viscut aquests dies al Sismògraf i que depenent de la nostra resposta, la resta del grup s’aproparà o allunyarà físicament de nosaltres, depenent de si estan o no d’acord. La veritat és que ho hem passat bé i novament hem après a compartir i acceptar opinions ben diferents.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marxem plegats en direcció al Parc Nou, on es celebraran les darreres actuacions d’aquest Festival de dansa, totes elles a l’aire lliure i obertes a tothom que es vulgui acostar de forma gratuïta.

– Dansa (256) – DOWNTANGO (🐌🐌+🐚) de Lucía Marote

Lucia Marote és ballarina i coreògrafa independent que ha treballat com a creadora amb l’artista plàstica Paula Villarroel buscant una unió intuïtiva entre la dansa i la pintura. Al 2013 comença a treballar amb Poliana Lima i ambdues ens presenten aquesta proposta.

Dowtango parteix de la trobada de dues dones que ballen un tango, i, sobtadament aquest tango es transforma entregant els cossos a una acció rítmica sense cap tipus d’identificació personal per acabar trobant la unitat i la connexió entre els dos cossos i la música. Busquen a través de la llibertat creativa i la transformació constant, que la pròpia acció sigui la protagonista i generadora d’imatges.

– Dansa (257) – BACH-SITE SPECIFIC(🐌🐌) de Mal Pelo

Mal Pelo és un grup creatiu interessat en la recerca de llenguatges i la producció de propostes escèniques transversals, senzilles i profundes. Maria Muñoz i Pep Ramis són els creadors i directors de la companyia que te com a tret identitari la col·laboració amb altres artistes.

BACH sorgeix de la col·laboració entre Maria Muñoz i la ballarina italiana Federica Porello que ha reinterpretat aquesta peça creada l’any 2004. Ambdues han treballat plegades per fer brillar aquesta combinació entre dansa, els preludis d’El clavecí ben temperat de J.S.Bach interpretats per Glenn Gould i la memòria d’algunes fugues ballades en silenci.

Una suma de dansa, música clàssica i pentagrames coreografiats. No creiem pas que aquest tipus de dansa estigui pensat per representar-se a l’aire lliure, perquè creiem que requereix que el públic tingui una visió i audició perfecta per captar la seva qualitat. La nostra valoració en aquest cas està molt influenciada per les condicions totalment desfavorables en el que el vàrem poder veure.

– Dansa (258) – EL AFILAÓ (🐌🐌🐌) de Gero Domínguez

Gero Domínguez format en flamenc al costat de mestres importants com Antonio Canales o Israel Galván va formar la seva pròpia companyia en 2011, “Gero Dominguez & Cia, Fundamentalmente flamenco”. Aquesta és la seva última peça.

EL AFILAÓ parla de professions i tradicions que agonitzen i que cal preservar en la memòria de tothom. Són labors de minories. Els “afilaors” són individus replets de sons i melodies que ens transporten de cop i volta a la infància. En un món cada vegada més deshumanitzat s’ha de buscar la essència de les arrels, dels orígens, per tal de no perdre la nostra identitat.

Afilaó, afila mis botas, mi alma y mi corazon

– Dansa (259) – DIS-CONNECT (🐌🐌🐌+🐚) de Diego Sinniger

Diego Sinniger de Salas treballa fonamentalment amb la fusió de la dansa contemporània i el hip hop. Es va iniciar en l’àmbit de la cultura urbana i ha ballat amb companyies de danses urbanes com Brodas Bros, Uniq, D’Block o Hermanos de Baile. Nosaltres el vam veure ballar a KOKORO de Lali Ayguadé en el Mercat de les Flors.

DIS-CONNECT és un solo de dansa d’un personatge desorientat i fràgil que ha perdut la noció del temps i del seu cos. Ja no sap si la ment controla el cos o el cos a la ment. Un personatge que s’endinsa en un viatge emocional. Tots ens hem trobat en circumstàncies puntuals de lluita interna per no defallir i caure en la por o en la desesperança. I és en aquell moment puntual que hem decidit prendre el control i deixar que els pensaments ens controlin.

Una proposta que comença amb el ballarí, magnífic Diego Sinniger, dalt d’un arbre i que ens ha emocionat i hem trobat d’una gran bellesa.

– Dansa (260) – BILLIE JEAN(🐌🐌+🐚) de La Intrusa

La intrusa és una companyia creada l’any 1996 per Damian Muñoz i Virginia García. Han combinat la producció d’espectacles de creació pròpia amb encàrrecs coreogràfics i col·laboracions teatrals. També duen a terme una important tasca pedagògica en diferents escoles. Amb les seves produccions s’han endut nombrosos premis obtenint el Premio Nacional de Danza en la modalitat de creació l’any 2015.

BILLIE JEAN una de les peces del àlbum Thriller (1982) un dels grans èxits musicals de Michael Jackson. Billie Jean fa referencia a una ambaixadora fictícia del fenomen groupie dels anys 60.

Aquesta proposta és un duo de dansa, interpretada per Agnès Sales i Gisela Roset, que indaga en l’estreta línia que existeix entre l’obsessió per exposar-se i xafardejar la vida dels altres, i la necessitat de preservar una privacitat possiblement no del tot perfecta.

– Dansa (261) –  5 MINUTS DE DANSA (🐌🐌🐌🐌) – Alumnes del CSDIT + Sol Picó

Sol Picó és coreògrafa i ballarina establerta a Barcelona. Coneixedora de la dansa clàssica, espanyola i contemporània, va fundar la companyia que porta el seu nom l’any 1988.

Un grup de ballarins del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre han interpretat al llarg del Festival, peces de cinc minuts de durada pel centre de la ciutat durant tot el dia.

La que hem vist al parc és la més espectacular de les propostes i que aconseguiria el premi que atorguen les famílies. Ens presenta un grup de ballarins que representen una fugida en barca neumàtica per intentar arribar a les costes de Grècia.

Una enorme balsa neumàtica, un arpista cec i una enorme ampolla de vidre. Moltes ganes, molta energia i una gran vistositat.

Una cloenda magnifica d’un festival que hem gaudit al màxim.

_____________________

A la tarda ja a Barcelona, donem el passeig habitual per la Rambla de Catalunya. Sant Jordi la festa més entranyable del nostre país, Catalunya. Esperem que ben aviat siguem lliures i tinguem un estat propi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Dansa (250 a 255) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia – 22.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 3er dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Comencem el dia amb la reunió habitual del grup “millor públic”, que hem avançat mitja hora la sessió perquè ahir se’ns va fer massa curt. En la reunió es va parlar força de la representació de Pere Faura en l’espectacle Sweet Precarity, focalitzant-ho amb els límits, els límits formals, els límits ètics o morals i els límits entre la realitat i la ficció; la veritat és que no tothom va coincidir amb la nostra visió dels fets, ja que va haver-hi defensors i detractors com nosaltres, d’aquella actitud.

També vam fer un exercici grupal, on per parelles vam enfrontar les nostres valoracions de l’espectacle de la Cia. Polaroiska, que gairebé tothom havíem vist.

Van tenir la sort de poder comptar amb el Lluc i la Clara de Brodas Bros; més tard també van venir Cecilia Colacrai i Anna Rubirola del col·lectiu Big Bouncers. Finalment vàrem poder xerrar també amb Claudia Solwat, ballarina i mà dreta de Pere Faura.

– Dansa (250) – DISPOSITIVO LABRANZA (🐌🐌🐌) – Colectivo Lamajara – Pla de Can Marcé

El colectivo Lamajara es va fundar el 2013 i està format per Daniel Rosado, ballarí format en el Conservatorio Nacional de Danza Reina Sofía de Granada, Reinaldo Ribeiro format com a ballarí de dansa contemporània entre Brasil i Argentina i Paloma Hurtado formada al Conservatori de dansa de Madrid i que es mou entre la dansa contemporània i la dansa-teatre. Ella és també la companyia Piel de Arena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dispositivo LABranza és una aposta per retornar a l’essència de les coses, la necessitat de tornar a la terra, que és la que ens sustenta. Una peça inspirada en els moviments del treball de camp, en la vitalitat de la seva gent i en les tasques que es duen a terme.

Una peça de dansa comunitària amb la participació de ciutadans d’Olot. El paisatge del camp es trasllada a la geografia del cos. La pagesia i la dansa s’agermanen, totes dues tenen la capacitat de modificar els terrenys i els cossos. Totes dues tenen en comú l’espai, el temps, el cos I l’esforç.

Cavar, llaurar, sembrar, fangar o recol·lectar són els moviments en els quals s’inspira la coreografia. Per preparar l’espectacle, els tres artistes van romandre quinze dies treballant en una granja ecològica.

Interessant proposta on es respira la il·lusió i l’esforç dels olotins que han participat.

– Dansa (251) – MONSTRUO (???) – de Laila Tafur – Núria Social

Laila Tafur va ser la guanyadora de la caravana de tràilers  del Festival Sismògraf 2016 i en el festival d’enguany presentava la peça sencera i acabada. En aquesta peça la Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa. Reivindica el gruny, el crit i el plor com una forma de llenguatge.

Una peça que no podem valorar perquè el lloc on es presentava, Núria Social, no tenia les condicions necessàries per veure-la, únicament els asseguts a terra o els de la primera filera podien veure els seus moviments, que d’altra banda els realitzava majoritàriament a terra. Vam decidir marxar després de la primera part de l’espectacle.

– Dansa (252) – BARBECHO (🐌🐌🐌🐌)  – de Natxo Montero Danza – Sala Torín

Una altra vegada a la Sala el Torín per assistir al últim dels espectacles de l’Erupció Basca.

Natxo Montero es va iniciar com a ballarí de dansa tradicional basca i posteriorment es va formar en dansa contemporània i interpretació. Va crear la seva pròpia companyia en 2008. BARBECHO, l’espectacle que presenta a la fira, és una obra estrenada en 2014 i compta amb la col·laboració de Laia Cabrera, ballarina i actriu catalana establerta actualment al país basc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El barbecho fa referència a la terra de conreu que es deixa sense sembrar un cert període de temps perquè reposi i es recuperi. D’aquesta idea sorgeix l’espectacle que reflexiona al voltant del procés de creació. Barbecho és el repòs, la necessitat del canvi, airejar-se per sortir renovat, enfortit i poder afrontar el que és quotidià.

Una primera part on observem als dos ballarins amb unes mascares de porc, que repeteixen els mateixos moviments en sonar una música que actua de disparador. Una vegada i una altra i una altra, incansablement, però al mateix temps arrossegant una sensació de cansament i avorriment … Estàs rallado ???

A la segona part una marxant d’art explica a un possible comprador l’obra d’un artista, en Natxo Montero. Realment còmica aquesta part teatral. I una tercera part on tornen les repeticions ja amb els ballarins despullats de mascares.

En paraules del creador L’oci és joc, i jugar és el Barbecho de l’ànima.

Una proposta que també ens ha agradat molt, ja que ens vam petar de riure per l’humor surrealista que incorpora i sobretot per una molt treballada i excel·lent posada en escena, que resulta força espectacular.

– Dansa (253) – SWEET TYRANNY (🐌🐌🐌🐌)  – de Pere Faura – Teatre Principal

Vam entrar a la sala del Teatre sabent que no podríem acabar de veure l’obra perquè teníem una altra proposta a les 22 h. I ho vam decidir així perquè aquesta obra de Pere Faura ja l’havíem vist al Mercat de les Flors al gener passat, i ja vàrem parlar en aquest article. Així i tot vam poder veure una gran part de la proposta.

Sweet tyranny és una peça construïda a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys 70 i 80. Aprofita aquestes coreografies per parlar de les relacions tiràniques que s’estableixen en el món de l’espectacle, en l’àmbit de la creació teatral, entre un coreògraf i els seus ballarins, entre un artista i el seu públic, o entre un director i els seus actors.

Un espectacle coral i reivindicatiu que planteja una analogia escènica entre la dansa com a evasió i la dansa com a professió.

L’hora i escaig que vam veure ens va agradar molt, inclús potser mes que el primer cop.

– Dansa (254) – LOWLAND (🐌🐌🐌🐌🐌)  – de Roser López Espinosa – Museu de la Garrotza

Per aquesta proposta no teníem entrada perquè va ser una decisió d’últim moment i vam anar a la porta del Museu de la Garrotxa a fer cua per poder entrar….. i vam poder. Per sort.

Roser López Espinosa és ballarina i coreògrafa que ha rebut el reconeixement internacional pel seu treball de creació i ha ballat amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Iago Pericot, Pere Faura o Katie Duck entre d’altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lowland és un espectacle que ens retorna a l’animalitat del cos i el moviment. “Volem aprendre a volar però per volar amb el cos ens cal enginy i imaginació per poder desplegar les ales“. Un imaginari del món de les aus i dels homes.

Una proposta que ens ha deixat hipnotitzats pels mil·limètrics moviments dels dos ballarins, la mateixa Roser López i en Guy Nader.

Una coreografia perfecta.

– Dansa (255) – MULÏER (🐌🐌🐌)  – Cia. Maduixa – Plaça Major

L’últim espectacle del dia és també a l’aire lliure, aquest cop a la Plaça Major on assistim a la representació de la cia Maduixa, companyia valenciana creada en 2004 per oferir representacions teatrals de sala i de carrer per a tots els públics.

MULÏER va rebre un premi a la millor estrena d’arts de carrer a Fira Tàrrega 2016. Un espectacle de dansa sobre xanques interpretat per cinc ballarines. Pretén retre un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat per mantenir viva la seva part més salvatge i per reivindicar el nostre dret a córrer, ballar i viure lliurement en la nostra societat.

Una coreografia mil·limètrica i una sincronització magnifica de les cinc ballarines han fet d’aquest un espectacle alegre i d’una gran poesia visual.

Un perfecte final d’un gran dia.

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Dansa (245 a 249) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 2on dia – 21.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 2on dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Comencem de bon matí amb la primera reunió del grup de “millor públic” en la sala “Casulà” del Teatre Principal d’Olot; som 18 persones que el formem i estarem assessorats per Toni Jodar, Bàrbara Raubert i Beatriu Daniel i Ferrer, amb la col·laboració de Quim Bigas el darrer dia; tots ells ens ho posaran fàcil des del minut zero; malgrat que molts ens vàrem conèixer durant el dia anterior, fem les presentacions i tot seguit comencem a parlar dels espectacles que vàrem poder veure ahir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A mesura que veiem espectacles, hem d’apuntar en una llibreta que ens han facilitat, les nostres sensacions i opinions de l’espectacle que acabem de veure i que ens servirà després en les reunions per debatre sobre ells.

A mitja reunió tenim la sort de comptar amb la presència de Daniel, Reinaldo i Paloma del Colectivo Lamajara, del que podrem veure dissabte el seu espectacle “Dispositivo Labranza”. Ens expliquen el procés de creació i s’obren a què els preguntem el que volem conèixer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També comptem amb la presència de Jon Maya, el coreògraf i ballarí de Kukai Dantza (grup nascut a partir de la dansa tradicional basca), que conjuntament amb els Brodas Bros ens presentaran avui mateix el seu espectacle “Topa”.

En acabar la reunió del “millor públic” (dues hores que se’ns han fet realment molt curtes), nosaltres optem per fer una passejada i pugem al volcà de Montsacopa, ja que el dia assolellat acompanya moltíssim a fer-ho.

Les vistes d’Olot des del crater són realment extraordinàries.

Al migdia ens apropem a la Torre Malagrida, per participar en un dinar a peu dret en els seus jardins, en companyia de programadors i artistes de dansa; un dinar en què vàrem poder conèixer i xerrar amb un munt de gent, professionals de la dansa o públic com nosaltres que els apassiona la dansa i les arts escèniques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un dinar que ens va deixar amb moltes ganes de tornar a l’apartament i fer una becaina abans de prosseguir amb el programa del SISMÒGRAF de divendres…

– Dansa (245) – THE ENDGAME (🐌🐌) – de Lokke / Olatz de Andrés – Sala Torín

Ens dirigim de nou a la Sala El Torin on s’han centralitzat els espectacles de l’Erupció Basca. La sala ha canviat d’aspecte i ara ofereix un escenari totalment blanc amb cortines de tires blanques tot al voltant. Al centre un pedestal i un tauler d’escacs.

Una partida d’escacs on una de les jugadores fa prevaldre l’estètica per damunt l’estratègia i fa derivar la partida a un joc on les contrincants entren en acció com a jugadores i, alhora, com a objectes, com a peces del joc. Dues partides simultànies, una sobre el tauler clàssic de 64 caselles, la segona ocupa l’escenari sencer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça de la coreògrafa i ballarina Olatz de Andres que s’ha estrenat en aquest festival i que al nostre entendre li cal una revisió, tècnicament perfecta però amb un joc escènic i de moviment que ens ha avorrit. Caldria revisar la durada, ja que la proposta se’ns ha fet llarga.

– Dansa (246) – TOPA (🐌🐌🐌🐌) – de Brodas – Kukai – Plaça del Torín

Sortim de la Sala Torín i ens dirigim a la Plaça situada a sobre.

Aquesta és una peça a l’aire lliure presentada per dos companyies …

Brodas Bros una companyia internacional de hip hop, dansa i cultura urbana nascuda l’any 2006 de la mà dels germans Lluc i Pol Fruitós i les germanes Berta i Clara Pons (en aquesta proposta intervenen en Lluc i la Clara) i …

Kukai Dantza que, creada pel coreògraf i ballarí Jon Maya, desenvolupa el seu treball a partir de la dansa tradicional basca i les col·laboracions amb altres coreògrafs amb altres estils i formes d’entendre la dansa. La companyia està integrada per set ballarins i en aquesta proposta participen únicament Ibon Huarte i Martxel Rodríguez.

Veiem als ballarins apareixent als balcons veïns, ara un, ara l’altra, per sortir de cop a la plaça on sona la música i arrenquen a ballar. Dues companyies, quatre ballarins units pel gust de ballar en el carrer. Ballar els fa ser allò que són. El ball és la seva forma d’expressió.

TOPA, és una proposta híbrida entre la dansa tradicional basca i la dansa de tradició urbana. Enèrgica, vital, d’una potència increïble que fa vibrar a tots els espectadors.

Aquesta peça ha estat estrenada en aquest festival. Realment magnífica. Hem gaudit de valent.

– Dansa (247) – O.V.N.I. (🐌🐌🐌) – de  Col.lectiu Big Bouncers -Escenari del Teatre Principal d’Olot

I de nou a l’escenari del Teatre Principal per tal de veure aquesta proposta del col·lectiu Big Bouncers format per tres coreògrafes: Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol, residents a Barcelona i amb una àmplia trajectòria en solitari o amb altres artistes. Van començar a treballar plegades el 2012 per aprofundir en nous llenguatges escènics.

O.V.N.I. pretén qüestionar la funció dels objectes, la funció d’un cos, la funció d’un artista, la funció d’un espectador. Planteja preguntes i proposa un viatge en el qual s’alteren les funcions dels cossos, els objectes i la mirada de l’espectador. Vol fer emergir noves maneres de mirar.

Els objectes van lligats a un us concret, però que passa si alterem les seves funcions?? Que passa quan deixen de ser identificables, nomenables ??

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta d’una complexitat extraordinària, no pensada per a un públic passiu i adaptada especialment a l’espai escènic. Un treball de tres anys on han hagut d’aconseguir els objectes i treballar-los amb una idea associativa per anar construint l’espectacle passant d’un objecte a un altre, d’una idea a un altre sense pausa.

Un d’aquests espectacles visualment molt potent, amb una gran energia i que ens agradaria poder tornar a veure, ja que en Miquel és va perdre part de l’espectacle per indisposició.

– Dansa (248) – PERRA DE NADIE (🐌🐌🐌🐌🐌) – de  Cia. Marta Carrasco – Museo de la Garrotxa

Al pati del Museu de la Garrotxa, de nou mantes, de nou fred.

Marta Carrasco és creadora escènica, ballarina, coreògrafa, intèrpret i professora de teatre. En 2016 va estrenar aquesta peça, la seva obra més intima, un espectacle que ha estat mereixedor de la menció especial del públic i dels professionals a la Fira Internacional de Dansa i Teatre d’Osca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Perra de nadie ens parla de la Lili, una gossa que està sola perquè és una gossa de ningú. En les parts més recòndites de cadascú hi habita una Lili, una gossa que te cura del món que tenim a dins nostre. Tan sols qui no és ningú, qui no pertany a ningú, pot accedir a la part més profunda de la nostra interioritat.

Un recorregut introspectiu que ens mostra aquest món interior amagat, on les intimitats de l’artista ballen i criden i juguen a la gallineta cega. Una Marta Carrasco amb una energia absolutament avassalladora on la seva força interior i la seva feblesa queden al descobert mitjançant els vestits o les mascares.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dominant totalment l’escena i a nosaltres que ens hem sentit captivats pel seu magnetisme. Genial ….. BRUTAL !!!

– Teatre/Dansa (249) – WELCOME (🐌🐌🐌) – de  Amebeu Teatre – Molí d’en Climent

L’últim espectacle del dia comença a les 23,59 h per tal de poder dir que correspon a divendres. Ens hem de dirigir al Molí d’en Climent, un indret situat a la sortida d’Olot, al costat del riu. Tindrem fred i humitat.

Una menció especial als components de la companyia o col·laboradors, que han tingut cura en tot moment de facilitar l’accés al lloc amb lots, un té calentet i vigilant en tot moment en els llocs mes “complicats” de transitar. Perquè el que iniciem és un viatge.

Amebeu Teatre és una companyia creada l’any 2003 per Josep Rodri, activista cultural, director i creador d’espectacles teatrals. L’equip artístic el conformen un grup de professionals de diferents àmbits. El denominador comú: la creació pròpia, la participació del públic, i de grups d’intèrprets del lloc on representen l’obra. Treballa sempre en escenaris no convencionals donant als espectacles una nova dimensió de l’espai escènic.

Estem prenent un te i escoltant una música engrescadora que anima a ballar, l’ambient és alegre … llavors esclata el que sembla una bomba. Ens recorda el que veiem cada dia a les notícies, a Síria, a Pakistan, a Iraq, a París, a Estocolm, …. Molta gent es veu obligada a marxar i a deixar casa seva, només l’imprescindible en una petita maleta. I això és el que fem, agafar una maleta i iniciar un viatge sense destí.

Welcome pren com a punt de partida el conflicte de Síria i l’actual crisi dels refugiats. Dansa, teatre, vídeo i instal·lacions per formular un simulacre de l’èxode. Un trajecte dels espectadors cap al desconegut, fugint d’una Guerra i on les condicions de supervivència són absolutament inhumanes, sense menjar, sense roba, sense esperances, només caminar i caminar. Un interessant espectacle participatiu que ens ha agradat força.

L’única pega és que arribem esgotats a l’apartament a les dues de la matinada…. i demà mes !!!

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | 3 comentaris