– 037 – Voltar per la Literatura – Antologia de GABRIELE D’ANNUNZIO (🐌🐌🐌) –  (temp. 19/20 – llibre nº 002) – 2019.11.14

Antologia de GABRIELE D’ANNUNZIO (temp. 18/19 – llibre nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Una nova antologia publicada dins de la col·lecció Dramaticles, la col·lecció de textos teatrals coeditada per l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre. Una col·lecció amb tres línies de treball: les obres contemporànies, les clàssiques i les antologies.

Fins ara Gabriele D’Annunzio ha restat pràcticament inèdit en llengua catalana. En aquest llibre es recullen tres tragèdies que conformen una idea de l’obra d’aquest autor. Amb traducció de Marina Laboreo, i prologada per Francesco Ardolino aquesta antologia ens presenta les següents peces teatrals:

LA CIUTAT MORTA” (la città morta) escrita el 1896 és una tragèdia en cinc actes estrenada a París el 1898 amb Sarah Bernhardt en el paper de l’Anna. A Itàlia va ser estrenada el 1901 sent la protagonista femenina Eleonora Duse, amant de l’escriptor. Una obra que va suscitar perplexitat en la representació parisenca i a Itàlia, la reacció del públic, va fer interrompre l’actuació. Titllada com “tragèdia de passió exaltada i febrosa i violenta”, a Barcelona la peça es va estrenar al Teatre Romea el 29 de gener del 1923.

Alessandro segueix el seu amic Leonardo, amant de l’arqueologia, a una exploració per recuperar els antics tresors de la ciutat perduda de Micenas. Alessandro viatja acompanyant per la seva dona Anna, cega, i una dida. Leonardo està acompanyat per la seva germana Bianca Maria. Entre Alessandro i Bianca Maria neix l’amor que no s’atreviran a declarar per respecte a l’Anna. Però Leonardo també està enamorat de la seva germana.

Aquest amor incestuós portarà la tragèdia.

LA GIOCONDA” escrita el 1898, tragèdia en quatre actes que va ser estrenada a Palerm l’abril del 1899. A Barcelona l’obra va ser estrenada al Teatre Novedades el 7 de novembre de 1900 protagonitzada per la mateixa Eleonora Duse. Va rebre elogis per la seva representació però no per l’obra. L’any 1912 es va filmar un primer curtmetratge dirigit per Luigi Maggi.

Continua llegint

– 036 – Voltar per la Literatura – EL DESPERTAR DEL NAVEGANT (🐌🐌🐌🐌) de Maribel Torres – (temp. 19/20 – llibre nº 001) – 2019.11.13

EL DESPERTAR DEL NAVEGANT de Maribel Torres (temp. 18/19 – llibre nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Una història de detectius al voltant dels suborns, la corrupció política i l’especulació immobiliària. EL DESPERTAR DEL NAVEGANT, llibre publicat per Llibres del Delicte, editorial amb qui la Maribel va publicar en 2017 un relat, “Suïcidi sense motius aparents” dins del recull “Assassins de Girona“, relat on van néixer els dos personatges protagonistes de la novel·la, l’Ariadna i el Pau.

Quan l’asseguradora dels Masdeu detecta que el Miró valorat en tres milions d’euros que tenen al seu iot és una falsificació, contracten l’Adriana per descobrir com ha pogut desaparèixer el quadre original durant els últims viatges del matrimoni.

La investigació de la detectiva i del seu ajudant, un expert informàtic que haurà d’abandonar el món virtual i infiltrar-se al iot  per ajudar l’Adriana si volen resoldre el cas, els durà a una trama de corrupció política i especulació immobiliària a la Costa Brava on el Miró falsificat no és més que la punta de l’iceberg.

Aquesta és la tercera novel·la de l’autora, sent la primera que s’inscriu dins del gènere de novel·la negre. Situada a la província de Girona descriu i parla d’indrets que a mi particularment em són força familiars com la platja d’en Castell o el càmping Benelux.

Els dos protagonistes estan perfectament dibuixats i cadascú té un paper definit a la novel·la. L’Ariadna és una dona socialment oberta amb un gran sentit de la justícia, i molt perseverant, en tant que en Pau és un home socialment tancat, un hacker que s’amaga darrere del món informàtic que domina a la perfecció. Molt interessant també el personatge d’en Santi, que representa a l’asseguradora.

Continua llegint

– 035 – Teatre – LUZ PROFUNDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 021) – 2019.11.11

LUZ PROFUNDA (temp. 19/20 – espectacle nº 021)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns dia 11 vam tenir la sort de gaudir del “reportatge musical de Mariona Forteza”, batejat com LUZ PROFUNDA que es va presentar a la Sala Petita del Teatre Gaudí.

Un espectacle de caràcter íntim que es va estrenar el passat dia 1 de Novembre a la Sala Delirious de Palma de Mallorca, lloc d’origen de la companyia Carlos Garrido Escènic.

Com la mateixa Mariona ens explica, LUZ PROFUNDA és un reportatge que realitza a l’escenari sobre dos personatges excepcionals: El Beatle George Harrison i el  mallorquí Joan Mascaró i Fornés.

Mariona Forteza (Tarragona 1981), a la que nosaltres vam poder escoltar en un tema a la proposta “El dragon verde” al mes de febrer d’enguany; és periodista de professió i ha treballat gairebé una dècada a la premsa. Ara escriu i interpreta cançons, a la guitarra i la veu i ha participat a diversos espectacles de divulgació de la història i el patrimoni, a Catalunya i a Mallorca.

És autora del llibre “Periodismo después del periodismo” que ens anotem per llegir.

Carlos Garrido Escènic és una companyia mallorquina creada en 2011 i que s’ha especialitzat en la divulgació del patrimoni, la història i la cultura. Nosaltres vam conèixer en Carlos Garrido amb la seva proposta “Te lo contaré en un viaje” que vam veure en aquesta mateixa sala en 2017…. i que ens va fascinar.

LUZ PROFUNDA ens parla de la trobada de dos personatges totalment diferents que es van relacionar durant un espai curt de temps als anys 60. Dues personalitats ben distanciades, però unides per una mateixa inquietud espiritual.

El 4 d’octubre de 1967, George Harrison (1943-2001) i John Lennon van acudir a un programa televisiu. Els Beatles estaven immersos en l’època de la meditació transcendental. Entre el públic, un home discret i amb els cabells blancs va voler donar la seva opinió en el debat. Era el filòleg i pensador Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), nascut a Mallorca però resident a Cambridge.

Continua llegint

– 034 – Teatre – UNA HABITACIÓ BUIDA (🐌🐌🐌🐌) (temp. 19/20 – espectacle 020) – El Maldà – 2019.11.10

UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 19/20 – espectacle nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge, amb moltes ganes, vam fer cap al Maldà per veure UNA HABITACIÓ BUIDA, que ja havíem vist al Teatre Eòlia (aquí podeu veure aquella ressenya), tal com vam comentar a la roda de premsa del passat dia 5.

UNA HABITACIÓ BUIDA és una distòpia futurista sobre l’impacte de la tecnologia, una proposta que vol mostrar i qüestionar la doble cara de les noves tecnologies i parlar de l’essència humana a través del temps. Marc Artigau i Queralt és el dramaturg, Clara Peya és la compositora musical, la direcció escènica és de Joan Maria Segura i Bernadas i la direcció musical de Miquel Tejada.

Diumenge a l’escenari de El Maldà vam tornar a gaudir d’aquesta representació, que als nostres ulls creiem que ha guanyat en seguretat en les interpretacions dels joves intèrprets que repeteixen el cast, amb la incorporació de dues noves veus: Marc Arias (Ell 2), Ariadna Colomer (Muriel), Eric Oloz (Ciceró), Marc P.Balasch (Ell), Carla Pueyo (narradora), Cristina Vallribera (Iona), Ferran Enfedaque (Néstor) i Núria Llausí (John Lennon). Al piano els acompanya aquesta vegada en Miquel González.

Carla Pueyo ha estat una magnífica narradora que capta la nostra atenció amb la primera paraula i la primera mirada i ens explica les tres històries que s’acaben interrelacionant.

Passi de gràfics a la Roda de premsa

Continua llegint

– 033 – Teatre – UNA ILÍADA (🐌🐌🐌🐌) – L’off de La Villarroel (temp. 19/20 – espectacle 019) – 2019.11.10

UNA ILÍADA (temp. 19/20 – espectacle nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

D’ençà que vam saber que a l’Off Villarroel programaven de nou UNA ILÍADA ens vam reservar un espai a l’agenda per no perdre-la aquesta vegada. Aquesta proposta fou estrenada a Temporada Alta l’octubre del 2018 i a la Biblioteca de Catalunya el 18 d’octubre de 2018, coincidint amb el nostre viatge al Japó.

Eduard Farelo (nominat a un Premi Butaca per aquesta interpretació) monologa en aquesta versió contemporània del clàssic d’Homer.

UNA ILÍADA es va gestar com un projecte de “workshop Usual Suspects del New York Theatre” i es va estrenar Off-Broadway. Lisa Peterson i Denis O’Hare van reduir la Ilíada d’Homer a un potent monòleg sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos. En la versió catalana, traduïda per Neus Bonilla, ha comptat amb la revisió textual de Marc Artigau.

Eduard Farelo, dirigit per Juan Carlos Martel, assumeix totes les veus d’aquesta colossal epopeia. Les veus dels déus, dels herois, dels guerrers i dels reis, el fragor de les batalles èpiques i el llunyà rumor de les passions transformades en mites gairebé universals. Tot condensat en la força de la paraula d’un sol actor. Un soliloqui que narra la ira d’Aquil·les i els últims anys de la Guerra de Troia. Acompanyat pel contrabaix de Juan Pablo Balcázar que dóna el contrapunt just a la paraula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una interpretació que ens ha deixat literalment estabornits, per la complexitat del discurs, plagat d’autorepliques i pel seu contingut de noms. Meravellats amb la seva capacitat memorística en recitar totes les guerres de la història sense dubtar ni un segon.

Eduard Farelo entra a escena com si arribes d’una batalla amb el petate penjat a l’esquena, tot dient que ens vol explicar el que ha passat i que farà el que calgui perquè ho entenguem. Ens vol explicar la caiguda de Troia, el dolor que ha representat per a molts i fa una crònica de les guerres, de totes les guerres.

Continua llegint

– 032 – Teatre – IMPRO SIDE STORY (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudi (temp. 19/20 – espectacle 018) – 2019.11.09

IMPRO SIDE STORY (temp. 19/20 – espectacle nº 018)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I al mateix Teatre Gaudí, d’una comèdia a un show d’improvisació que torna a escena després del seu pas pel teatre Condal la temporada passada. IMPRO SIDE STORY, una producció de la companyia Les Improvisables formada per un elenc d’artistes vinculats al teatre musical. Rai Borrell i Roger Julià protagonitzen aquest nou espectacle acompanyats d’altres artistes.

Avui, nit d’estrena a la sala gran del Gaudí, han estat a escena, Rai Borrell, Roger Julià, Africa Alonso, Jordi Coll i Xavi Duch.

En entrar al teatre ofereixen als espectadors un paperet vermell on cal escriure una frase breu sobre el tema que voldríem que és tractes, paperet que es deixa dins un barret abans d’entrar a la sala.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tres actors, Rai BorrellAfrica Alonso i Jordi Coll, acompanyats al piano per Roger Julià, inicien l’espectacle amb una cançó de Marc Gómez, l’única de l’espectacle que no està improvisada. Apareix en Xavi Duch que s’ofereix a col·laborar. A partir d’aquell moment comença el show de “IMPRO” sense guió …ni partitura on res està assajat ni pactat.

Un dels paperets vermells serveix de fil conductor de la primera història, humor absurd, improvisació, i una simpatia desbordant ha provocat el riure i ens ha enganxat des del primer moment fins al final de l’espectacle. Divertits, espontanis, gamberros, amb uns diàlegs i unes cançons que van construint sobre la marxa a gran velocitat.

Continua llegint

– 031 – Teatre – JUGUEM A LA VERITAT (🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 017) – 2019.11.09

JUGUEM A LA VERITAT (temp. 19/20 – espectacle nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat, vam tenir un dia ple d’activitats culturals, al matí vam fer un recorregut pel barri de Vallcarca, anomenat (RE) VOLTA de Vallcarca, organitzat per “Òmnium Cultural”, i la cooperativa d’arquitectes “Voltes” on vam poder veure llocs desconeguts del nostre barri com “La Fusteria“, “l’Antic Forn de Vallcarca” (centre cultural alternatiu on de tant en tant també  es fan representacions teatrals), “Can Carol” i la plaça Farigola, l’antic consolat de Dinamarca, la Cantera, els jardins Maria Baldó, l’hort comunitari de Vallcarca i l’aula ambiental del bosc dels Turull.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una passejada reivindicativa molt interessant on vam poder constatar la lluita veïnal que vol impedir que el barri es degradi més i perdi encara més llocs emblemàtics.

_________________________

A la tarda vam fer cap al Teatre Gaudí per veure dues propostes consecutives, en primer lloc JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista.

Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat).

Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe.

Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant una dotzena, ella només una, però amb una durada de nou mesos. El joc per descobrir la identitat d’aquest amant comença.

La trucada, i la visita, d’un amic de tota la vida, en Manel (Màrius Hernández), recentment divorciat i a l’atur, provocarà una sèrie de situacions de recels i sospites, insinuacions … i afirmacions  que faràn sortir a la llum secrets que tots tres mantenien amagats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una comèdia amb una estructura típica, plantejant un conflicte de parella i l’aparició d’una tercera persona que sembla ha de fer desequilibrar la relació de parella o potser la d’amistat. Frases curtes, malentesos, indirectes, …. tot molt convencional, potser massa convencional per sorprendre al públic. Una comèdia àgil que parla de sexe, amor i amistat i posa en entredit la sinceritat com a element necessari en les relacions.

Continua llegint