– Gala entrega de la XXII PREMIS BUTACA – Mercat de les Flors – 2017.11.27

Gala entrega de la XXII PREMIS BUTACA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta vol ser simplement una crònica de la Gala que es va celebrar aquest passat dilluns al vespre, malgrat que a hores d’ara tothom coneix de sobra el resultat dels premis Butaca i de fet es va retransmetre en directe per la xarxa de Televisions locals a Catalunya. Malgrat tot això, volem deixar constància en el Blog per poder-ho recordar en un futur.

Una hora abans de la Gala, ja ens trobàvem al vestíbul del Mercat de les Flors, on s’havia de celebrar l’acte, ja que els mitjans estàvem convocats per poder prendre fotografies als actors que es volguessin posar davant el PhotoCall que hi havia instal·lat al vestíbul.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com sempre la Gala va estar magníficament presentada per Glòria Cid i Toni Martin “inventors” dels Butaca fa 23 anys, un exemple de perseverança, il·lusió i feina ben feta.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Teatre de titelles – RETRETE CABARETE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 126)

RETRETE CABARETE (temp. 17/18 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge vam anar de nou (a les nou) a la Sala Fènix per veure aquesta proposta, dins del Cicle Ànima de titelles per a adults.

La companyia El Retrete de Dorian Grey està formada pel gallec Marcos Pett i el madrileny Ezra Moreno, i és una de les formacions de teatre d’objectes amb més prestigi internacional que ha participat en festivals i escenaris d’arreu del món. Un duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de les seves propostes. Van crear la companyia a Barcelona, on es van conèixer treballant a TVE, i ara tenen la seu a Santiago de Compostela.

RETRETE CABARETE es va plantejar, en inici, com una recopilació de peces curtes dels seus espectacles anteriors. Deu anys d’experimentació condensats en cinquanta minuts, sense paraules.

És un espectacle on es recullen alguns números de la seva primera obra “Rúa Aire“, de “Ne Me Quitte pas” gran clàssic de la companyia amb la manipulació de globus, i del seu últim espectacle “In Memoriam” que efectuen amb imatges retallades i manipulades amb les mans i dits. Un treball, aquest últim, sobre la pèrdua de la memòria.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – ELS NENS DESAGRAÏTS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 125)

ELS NENS DESAGRAÏTS (temp. 17/18 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia Arcàdia és una de les companyies residents de la Sala Beckett aquesta temporada 2017/2018. Amb ELS NENS DESAGRAÏTS la companyia tanca la seva trilogia sobre la família iniciada amb La terra oblidada i La pols dues propostes que vam poder veure a la Sala Flyhard. En elles parlen de les nostres arrels o de la impossibilitat de tallar amb elles per molt que ens hi esforcem.

La companyia Arcàdia va ser creada a l’estiu de 2009 i actualment està formada pels actors Guillem Motos i Muguet Franc i pel director i dramaturg Llàtzer García. Tal com ens van comentar a la roda de premsa Els nens desagraïts està basada en fets reals:

A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.

El text de Llàtzer Garcia parla bàsicament d’uns personatges atrapats per les creences dels seus progenitors, uns nens que sense criteri propi van viure dins d’aquesta comunitat tancada. Uns nens, que ja d’adults ens expliquen el que van sentir i viure i el que senten i viuen ara, un cop han passat els anys i es retroben amb motiu de la mort de la mare fundadora de la comunitat.

Ara viuen una crisi de creences i tenen por de tornar al lloc on van viure d’infants. Però al mateix temps tenen la necessitat de tornar i enfrontar-se al passat que els ha marcat la seva vida.

Teresa Vallicrosa interpreta a la mare fundadora d’aquesta comunitat, amb una fe ferma que aconsegueix dels seus seguidors una renúncia a la seva família, a tot allò que els lliga a la societat que ella rebutja. Aïlla als nens de la comunitat i els educa en la seva fe, tallant de soca-rel tot allò que ella considera que els aparta “d’ELL”.

El bé i el mal, Déu i el dimoni i l’esperada fi del món, presideixen amb una força abassegadora la vida i les accions de tots els membres de la comunitat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

 Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO  (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem assistit a dos concerts de l’OBC en dos caps de setmana seguits; aquest no ens pertocava en el nostre abonament, però el vam voler canviar pel que es va celebrar l’1 d’octubre passat, ja que la nostra prioritat aquell dia per sobre de tot era poder votar.

Un concert del qual esperàvem molt més del que hem tingut, especialment per una primera part que en bona mesura ha estat força decebedora.

El programa va ser el següent:

1 – BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Tres Interludis per orquestra – 1a audició (🐌+🐚)

La veritat és que nosaltres no tenim massa sintonia amb aquest compositor, que en aquests moments és resident a L’Auditori i ha treballat molt aquesta peça amb l’OBC. Un tipus de música amb el que no connectem normalment i de ben segur és per ignorància nostra, però és així i no podem fer res.

2 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Doble concert per a violí, violoncel i orquestra en La menor, op. 102 (🐌🐌🐌)

Solistes : Abel Tomàs (violí) i  Arnau Tomàs (violoncel)

 

Crèiem sincerament que aquesta peça seria la cirereta del pastís en aquest concert, primer perquè la música de Brahms ens agrada força i sobretot perquè som seguidors des de fa molts anys d’aquests dos germans, i més concretament de les interpretacions que fan en el grup de cambra al qual pertanyen, el nostre estimat Quartet Casals, del que som seguidors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta ocasió, malgrat que han interpretat a la perfecció amb els seus instruments aquest doble concert, creiem que els ha mancat “ànima” amb la seva fusió amb l’orquestra.

A la segona part vam poder gaudir de valent amb:

3 – DIMITRI DIMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 (🐌🐌🐌🐌)

Cada vegada ens agrada més la música de Xostakóvitx i en aquesta ocasió l’orquestra amb la direcció del seu mestre titular Kazushi Ono, no ens ha decebut pas. Una espectacular interpretació que ens ha aixecat l’ànim, després d’una primera part força ensopida.

Però crec que el millor és que opineu per vosaltres mateixos escoltant la gravació de Catalunya Música. Ho podeu fer clicant en aquest ENLLAÇ

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – DEMENTE (🐌+🐚) – Aquitània Teatre – 2017.11.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 123)

DEMENTE (temp. 17/18 – espectacle nº 123)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres passat, va ser la primera vegada que ens enfrontàvem a un espectacle de mentalisme. L’estreta línia que separa la genialitat de la bogeria. La línia que cal creuar per intentar creure en el que estàs veient.

DeMente és un espectacle de mentalisme de Luis Pardo que continua el seu camí a l’Aquitània Teatre. Segons ell mateix manifesta, aquest espectacle va néixer amb la mera voluntat de divertir i entretenir als assistents. Un espectacle ideat per posar a prova els límits del coneixement i acostar el mentalisme als espectadors que sentin curiositat.

Tot això és el que hem pogut llegir i nosaltres anàvem amb aquesta intenció, encuriosits per un tipus d’espectacle que mai havíem tingut oportunitat de veure. I el resultat va ser una estona entretinguda però que no ens va convèncer.

Luis Pardo ha dedicat gran part de la seva vida al món del mentalisme i l’any 2004 va guanyar el primer premi nacional de mentalisme. És considerat un dels millors mentalistes del món.

En el programa de mà podem llegir que han estat molts els grans genis de la història als quals s’ha titllat de bojos… Salvador Dalí, Ludwig Van Beethoven, Edgar Alan Poe, Alexander Graham Bell, Van Gogh, Isaac Newton, entre altres grans ments brillants han estat considerats dements únicament per les seves idees, per les seves obres, per la seva manera de pensar i de veure la vida.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Dansa – AUGURI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Ballet du Nord / Olivier Dubois – Mercat de les Flors – 2017.11.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 122)

AUGURI – Ballet du Nord / Olivier Dubois (temp. 17/18 – espectacle nº 122)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al principi de temporada en adquirir el nostre abonament de dansa al Mercat de les Flors, ens vam fixar especialment en els espectacles que integraven l’itinerari “Partitures” i en revisar els vídeos, un dels espectacles que ens van atreure més, va ser aquest AUGURI.

Fa poques setmanes ens van fer arribar algun comentari despectiu i degradant sobre aquest espectacle. Per sort no vàrem fer cas i vam apostar per veure’l i així poder tenir la nostra pròpia opinió. El cert és que sembla que alguns crítics conservadors han titllat aquesta proposta coreogràfica de poc menys que d’una presa de pèl, al no considerar-la dansa i en tot cas “teatre en moviment”, pel sol fet que durant la meitat de la proposta els 22 ballarins que la interpreten ho fan corrent en una carrera que a primera vista sembla caòtica.

A nosaltres literalment ens ha fascinat, malgrat que inicialment el primer quart d’hora ens va descol·locar per la seva excessiva lentitud i per la foscor en el que s’executaven els moviments de la coreografia; en finalitzar l’espectacle i veure’l en perspectiva hem entès que aquell inici era totalment necessari, perquè després i a poc a poc l’acció es converteix en una explosió de moviments escènics, on tot està absolutament mil·limetrat i sense cap oportunitat a fer improvisació, tal com ens van explicar el mateix Olivier Dubois en la Roda de Premsa, en una coreografia amb 1.140 entrades totalment pautades i amb una estructura molt rígida.

AUGURI, la nova creació d’Olivier Dubois, és també l’última part de la seva trilogia “Étude critique pour un trompe l’oeil”. Al llarg de set anys, ha creat les quatre peces que componen aquest cicle, una recerca de la felicitat. L’obra compta amb 22 ballarins que, amb moviments explosius i desenfrenats, donen lloc a un esclat de joia i ansietat. 

Una coreografia que com ja hem comentat, comença al fons de l’escenari gairebé en la foscor i van apareixent darrere les estructures en forma de cubs, com si fossin fantasmes, alguns ballarins; de sobte notem quasi sense veure’l, com algú travessa l’enorme espai escènic a una velocitat brutal. Durant una bona estona aquests moviments es van repetint, malgrat que les persones que apareixen cada cop són més nombroses.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre – REINA JUANA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 2017.11.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

REINA JUANA (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un personatge que en els llibres d’història de la nostra infantesa asseguraven que era boixa, que de tan enamorada s’havia trastocat fent impossible la convivència. I que per això la van tancar, amb 30 anys i que, per això va estar 46 anys aïllada del món.

Ernesto Caballero ha escrit un text on planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista.  Ens presenta una dona que sap que viu els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, i rememora els episodis més importants que ha viscut, davant del públic que adopta el paper de confessor.

Tal com ens comenta a la roda de premsa Gerardo Vera, el director de la proposta, volen donar a conèixer a una Reina Juana, destrossada emocionalment per les seves grans contradiccions i per la seva rebel·lia, una dona convertida en una ombra, primer pel seu marit Felipe “el Hermoso”, després pel seu pare, Fernando “el Catolico”, que la reclou a Tordesillas, i, finalment pel seu fill Carlos V que la ignora.

Concha Velasco és la Reina Juana, és ella amb el seu talent, la seva humanitat, la seva intel·ligència i la seva total entrega, la llum que il·lumina les parts més fosques i doloroses d’un personatge que sembla fet a mida.

La tragèdia d’una dona, filla dels Reis Catòlics, que de ben petita es veu arrossegada a obeir. Una dona que des de l’actualitat es contempla com una persona que no encaixava dins de les pautes de comportament de l’època, amb una falta d’adequació a la realitat que, segurament, avui seria diagnosticada amb algun tipus de patologia mental, però que no justificaria, en absolut, la reclusió forçosa de 46 anys a la que va ser condemnada.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – MY LOW COST REVOLUTION (Justificaciones del porqué soy una radical de mierda) (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella – 2017.11.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

MY LOW COST REVOLUTION (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous era nit d’estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s’autodefineixen com uns “radicals de merda”, que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. FAC és una companyia d’arts escèniques que crea peces originals basades en la creació col·lectiva. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari.

MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a “el radical”, és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope. Una investigació sobre com podria ser la nostra revolució i quins abismes hi ha entre la teoria de carrer i la pràctica d’accionar. Hi ha gent que lluita i una altra que protesta. El natural, sense generar un artifici.

Tot va estar a punt d’anar-se en orris, per culpa d’una espectadora a la que li va agafar un atac de riure descontrolat (i no va saber frenar a temps … o no va voler), en veure a l’escena inicial les tres actrius palplantades davant dels espectadors sense dir una sola paraula. Encara sort que la situació es va poder resoldre en les següents escenes, alguna força provocativa, que potser va ser el detonant per tallar de soca-rel situacions similars, en veure que la cosa anava en serio.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

– Roda de premsa – 25 IL.LUSIONS amb el MAG LARI – Teatre Condal – 2017.11.23 (temp. 17/18 – RdP 039)

Roda de premsa 25 IL.LUSIONS amb el MAG LARI –  (temp. 17/18 – RdP nº 39)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

Ahir dijous a la tarda vaig apropar-me al Teatre Condal, per assistir al passi de gràfics i roda de premsa del nou espectacle del MAG LARI, que té per títol “25 il·lusions”, amb el que vol celebrar els seus vint-i-cinc anys dalt dels escenaris.

Josep Maria Lari va començar a treballar molt jove, però la primera vegada que va cobrar pel seu treball va ser en un bolo a l’Hospital Asil de la Garriga, el 14 de desembre de 1992.

Immediatament abans de la Roda de premsa hem tingut la sort de poder veure un petit avançament d’aquest espectacle. El podreu veure en aquest vídeo que vaig poder gravar …

Amb aquest espectacle tanco una era i una manera d’entendre la màgia“, ha declarat Josep Maria Lari. “25 il·lusions és l’espectacle més personal que he fet“, ha afegit.

Per la seva banda, Jordi González, vicepresident d’Art i Continguts del Grup Focus, ha afegit que “és una satisfacció i una alegria tenir al Mag Lari amb aquest espectacle efervescent en què vol donar-ho tot al públic; despullar-se a l’escenari“.

25 il·lusions és un muntatge de nova creació per a tots els públics que revisita els números de màgia més emblemàtics que l’il·lusionador ha fet mai i n’incorpora 10 de nous. Noranta minuts d’espectacle en què el Mag Lari durà a terme un total de vint-i-cinc números de màgia, que se succeiran a ritme trepidant.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Visita a la CASA VICENS d’Antoni Gaudi (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2017.11.23

Visita a la CASA VICENS d’Antoni Gaudi

VOLTAR i VOLTAR per Barcelona – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

He trigat 65 anys a conèixer per dins la Casa Vicens i això que vaig néixer a 100 metres d’ella i a més a més vaig anar a l’escola paret per paret d’aquesta joia del modernisme, durant els primers anys de la meva vida, en la dècada dels anys 50 del segle passat. Durant tota la meva joventut he viscut a pocs metres i passat milers i milers de vegades per davant, inclús abans d’adonar-me de la importància que tenia l’edifici i de saber que aquesta va ser la primera construcció que va realitzar Antoni Gaudí.

Sempre havia admirat les reixes en forma de fulla de palma i l’harmonia exterior de l’edificació;  sempre havia tingut unes enormes ganes de descobrir el seu interior i encara mes a partir de què vaig cursar estudis de disseny arquitectònic a l’Escola d’Arts Aplicades durant 5 anys de la meva adolescència.

Per fi, ahir 23 de novembre del 2017 vaig poder complir un dels meus somnis i penetrar en el seu interior per descobrir els sus secrets….. i no m’ha decebut pas, sinó tot el contrari. Ha estat una meravellosa descoberta i com veureu hem fet un munt de fotografies per no perdre’ns cap detall i tenir per sempre mes un record inesborrable.

Us deixem un tast de les mateixes …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Exteriors

Continua llegint

Publicat dins de Esdeveniments, Exposicions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari