– Festival Masimas – Jazz – BLUE NOTE MEMORIAL PERICO SAMBEAT (🐌🐌🐌🐌) – Sala Jamboree – 2018.08.03 (temp. 17/18 – espect. nº 375)

BLUE NOTE MEMORIAL PERICO SAMBEAT (temp. 17/18 – espectacle nº 375)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, dins del San Miguel MasiMas Festival, vam fer cap al Jamboree Live Music per assistir a un concert dirigit pel principal músic de jazz de la península, Perico Sambeat.

Perico Sambeat va néixer a Godelia (València) el 1962, es va iniciar en la música a 6 anys i en 1982 es trasllada a Barcelona per iniciar els seus estudis de música de jazz al Taller de Músics de Barcelona. El 1991 es trasllada a New York per ingressar a la New School for Jazz & Contemporany Music on va tocar amb mestres com Lee Konitz, Jimmy Cobb o Joe Chambers. Ha participat en festivals i programacions arreu del món i està considerat un dels grans músics de jazz espanyols. Toca preferentment el saxo alt, el saxo soprano i la flauta travessera.

BLUE NOTE MEMORIAL PERICO SAMBEAT va ser un concert on van conjurar l’esperit d’una de les eres daurades del jazz i la música de les gravacions de Blue Note dels 60 i 70. Tal com va comentar el mateix Sambeat havien escollit uns temes que estaven en la memòria de tots els intervinents en el concert.

L’any 1939 es va crear a Nova York, el segell discogràfic BLUE NOTE RECORDS, dedicat en exclusivitat al jazz. Molts anys després, l’any 1981 es va obrir també a Nova York el mític club de jazz BLUE NOTE, considerat com un dels escenaris més famosos del món. Nosaltres l’any 2004, vàrem tenir l’enorme sort de poder assistir en aquest espai, a un concert en directe de la cantant de jazz Dianne Reeves.

Però tornem al concert d’ahir …

Els intèrprets del concert eren el mateix Perico Sambeat al saxo alt, Eddie Henderson a la trompeta, Jesús Santandreu al saxo tenor, Dan Ben Lior a la guitarra, Stephen Keogh a la bateria alternant amb Francesco PetreniMasa Kamaguchi al baix i Bruce Barth al piano.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 2018.08.02 (temp. 17/18 – espect. nº 374)

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – espectacle nº 374)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous 2 d’agost, amb una calor difícilment suportable, havíem d’acomplir amb la tradició estiuenca d’anar a veure “als de Parking Shakespeare” al Parc de l’Estació del Nord. Enguany, i tal com ens van explicar a la roda de premsa, representen la 10a i última de les comèdies de William Shakespeare TOT VA BÉ SI ACABA BÉ.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All’s Well That Ends Well), segurament escrita el 1604, va ser publicada el 1623. El muntatge està codirigit per Mònica BofillJudith Pujol i compta amb la participació de tots els membres de la companyia Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna MatasSanti Monreal i Ricard Sadurní.

Un text, traduït per Salvador Oliva, que es considera “menor” dins de l’obra del dramaturg bard, i per això la companyia, que amb els anys, ha esgotat el repertori de comèdies de Shakespeare, va decidir crear una dramatúrgia paral·lela, que a manera de meta-teatre, dialoga amb l’obra original i exposa al públic els entrellats de la mateixa companyia.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Festival Masimas – Flamenco – EL YIYO Y EL TETE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Tarantos – 2018.08.01 (temp. 17/18 – espect. nº 373)

EL YIYO Y EL TETE (temp. 17/18 – espectacle nº 373)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El passat mes de maig vam publicar una entrada de la roda de premsa de presentació del 16é San Miguel MASiMAS Festival, d’enguany, i dimecres, després de la “borratxera” del Festival Grec vam tenir l’oportunitat d’anar a una de les propostes, concretament a veure ballar a EL YIYO I EL TETE.

Vam fer cap a la Sala los Tarantos, a la que per cert no hi havíem entrat mai, una sala plena de turistes delerosos per veure una mica de flamenc.

El Yiyo i el Tete són dos joves germans badalonins nascuts en el si d’una família gitana que, tot i la seva joventut, ja s’han guanyat un lloc destacat en el terreny del ball flamenc.

Miguel Fernández Ribas, té 19 anys, i el podem veure com a model en revistes de moda, ell és el Yiyo, un nom reconegut com un dels “bailaors” amb més projecció actualment, tant pel seu ball una mica salvatge, com per la seva presència física, i en alguns mitjans parlen d’ell com el nou Joaquin Cortes. Ell té com a referents a Farruco, Antonio, Carmen Amaya i Michael Jackson. Ha compartit escenaris amb Estrella Morente, Miguel Poveda, Farruquito, Eva Yerbabuena i Pitingo i ha actuat a New York, Taiwan i París.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Música contemporània | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La nostra valoració del GREC 2018 – Voltar i Voltar per les Arts Escèniques

Un cop ha finalitzat aquesta edició del Festival Grec 2018, toca fer una valoració dels espectacles que nosaltres hem pogut veure durant aquests dies.

En total hem vist 35 espectacles dins d’aquesta programació del Festival Grec, i 10 més fora de la programació, perquè no hem volgut oblidar algunes que s’han representat als Teatres de Barcelona, que malauradament queden a l’ombra del Festival més important de casa nostre:

Recordeu que clicant a sobre del nom de cada espectacle, podreu accedir a la ressenya amb els arguments de la nostra valoració ….

Les propostes que hem pogut veure dins de la programació del Festival Grec, són:

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | 4 comentaris

– Roda de premsa – BALANÇ GREC 2018 – Palau de la Virreina – 2018.08.01 (temp. 17/18 – RdP 118)

RdP – BALANÇ GREC 2018 (temp. 17/18 – RdP nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al Palau de la Virreina es va fer l’última RdP d’aquesta edició del Festival Grec, per fer balanç i presentar números.

La línia principal de programació ha estat la dels “Viatgers de la ruta de la seda“, centrada en espectacles que exploraven el diàleg orient occident. És per això que hi ha hagut diversos artistes asiàtics i coproduccions amb espais de Hong-Kong, Singapur, Corea, Xina, o el Japó. També hi han hagut col·laboracions amb festivals europeus importants com el Kunstenfestival des Arts de Brussel·les, el Festival d’Avinyó o el d’Edimburg.

Ens anuncien que l’any vinent viatjarem a Austràlia.

Si comparem aquesta edició amb la de l’any anterior, s’han reduït el nombre d’espectacles (de 102 a 84), primant la qualitat; potser això ha contribuït a l’augment en les xifres d’ocupació al Grec “Montjuïc” i a la sensació de ‘Festival’, malgrat que hi ha hagut una davallada en l’ocupació del Grec “Ciutat”. S’ha destacat l’alt percentatge d’ocupació al Teatre Grec (90% de mitjana), així com l’alta assistència als espectacles internacionals per sobre d’anys anteriors.

Grec Montjuïc: 45 espectacles – 104 funcions – 61.052 espectadors – 89,04% d’ocupació

Grec Ciutat: 39 espectacles – 295 funcions – 46.399 espectadors – 59,49% d’ocupació

Us deixo el detall per cada un dels espais del GREC MONTJUÏC

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Dansa, Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre – FILOCTETES (🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2018.07.31 (temp. 17/18 – espect. nº 372)

FILOCTETES (temp. 17/18 – espectacle nº 372)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És 31 de juliol i el Festival Grec tanca portes. Arribem d’hora al Teatre Grec per tal d’ocupar una taula i sopar una miqueta abans d’enfrontar-nos amb FILOCTETES de Sòfocles, l’últim espectacle.

Hem de reconèixer que potser aquesta proposta era la que ens feia més “por” de tota la programació, ja que no som gaire de teatre clàssic i tampoc coneixíem el text de Sòfocles; tot i això, la vàrem escollir a l’hora de comprar les nostres entrades, per dues raons, perquè vàrem veure que era una versió de Jordi Casanovas i sobretot perquè era la proposta escollida per fer la cloenda del Festival.

A aquesta peça l’anomenen els erudits, “la tragèdia oblidada de Sòfocles“, una tragèdia que va ser representada per primera vegada en el Festival de les Dionísies de l’any 409 aC. i on va aconseguir el primer premi. Sòfocles tenia aleshores més de vuitanta anys i aquesta va ser la darrera obra escrita pel dramaturg grec. Enguany, versionada per Jordi Casanovas i Antonio Simón, qui també la dirigeix, ha estat presentada en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.

Una nova lectura d’aquesta peça que ens parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques.

FILOCTETES va ser escrita en el transcurs de la Guerra del Pelopones (431-404 aC) i té com a fons la guerra de Troia. Ens mostra un conflicte entre tres personatges, Ulisses (Pepe Viyuela), l’home polític que farà el que sigui per aconseguir els seus objectius, manipulant la voluntat dels que li poden ser útils.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) – Teatre Gaudí – 2018.07.31 (temp. 17/18 – RdP 117)

RdP – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – RdP nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig assistir potser a una de les darreres Rodes de premsa de la temporada. El Teatre Gaudí és una de les poques sales de teatre a Barcelona, que no tancarà durant el mes d’agost; la ciutat de Barcelona es queda amb un trist panorama gairebé desèrtic pel que fa al món de les Arts Escèniques.

El Teatre Gaudí a més a més continua apostant i arriscant pels Musicals de petit format. Precisament ahir es va presentar un de nou, amb el provocador títol de “EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai)“, una producció de “Generació de merda”, que s’estrenarà demà dia 2 d’agost i es podrà veure fins al 2 de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va començar la presentació amb unes paraules del director artístic d’aquest teatre, Ever Blanchet, que va voler reivindicar un millor suport a la cultura, principalment l’econòmic, per part de la Generalitat i de l’ajuntament de Barcelona; “es trist que no es recolzin propostes escèniques amb texts en català o musicals creats totalment a casa nostra i en català“.

Pel que fa a aquest nou espectacle, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), segons els seus creadors “és una comèdia esbojarrada però construïda des de la veritat“.

A la lliga espanyola hi juguen uns sis-cents futbolistes, però no hi ha cap jugador que s’hagi declarat públicament homosexual, un fet que, estadísticament, és impossible que no es doni entre els esportistes d’elit. “Evidentment que hi ha jugadors gais, però el problema és que s’amaguen”, diuen els seus directors, Xavier Morató i Gerard Sesé. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol ha estat la raó per la qual han decidit estrenar aquesta proposta.

Cal recordar, per posar un exemple, que fa pocs anys un jugador de futbol de la selecció nacional de Nigèria, va sortir de l’armari i va fer saber que ell era gai… el buit que se li va arribar a fer va set tan gran, que va provocar que l’any següent acabes per provocar el seu suïcidi.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre – L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.07.30 (temp. 17/18 – espect. nº 371)

L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I) (temp. 17/18 – espectacle nº 371)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I ara ja si, penúltim Grec a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, on hem pogut veure la nova proposta del director suís Milo Rau (1977) i la seva companyia International Institute of Political Murder, creada en 2007, que amb L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I), inicien un cicle de produccions que tenen com a tema principal, el Teatre.

Tal com indica  el títol “The Repetition. Histoire(s) du theatre (1)”, aquest es el primer lliurament sobre la història del teatre, una de les formes artístiques més antigues que ha produït la humanitat.

Un director i una companyia que fa quinze anys que traslladen a l’escenari la violència i els esdeveniments traumàtics. Parlant de les que han estat representades a casa nostra, nosaltres hem vist “Hate Radio” (Grec 2013) on parlaven de la violència tribal en el conflicte ètnic entre hutus i tutsis ruandesos, i  “The civil wars” (Grec 2015) parlaven del terrorisme a la vella Europa; en canvi ens vam perdre “Five easy pieces” (2016) de la violència individual d’un assassí de nens; aquest últim no el vàrem voler veure potser perquè en aquella època ja començàvem a estar una mica saturats d’aquest tipus de teatre.

Ara, en canvi aquesta nova peça l’hem tornat a escollir entre els espectacles del Festival Grec, perquè ja feia 3 anys de l’última proposta que havíem vist de Milo Rau, i també perquè ara ens parlaven de teatre.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre musical – CAROUSEL EN CONCERT (🐌🐌🐌🐌🐌… +) – Teatre Grec – 2018.07.29 (temp. 17/18 – espect. nº 370)

CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón 

A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.

Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL  havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.

Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.

Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.

Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández)  enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Festival GREC 2018 – Teatre – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – Teatre Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2018.07.28 (temp. 17/18 – espect. nº 369)

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA (temp. 17/18 – espectacle nº 369)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià.

Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i familiar “Ifigènia en taxi”, de Sílvia Navarro.

L’any 1995, José Saramago (1922-2010) escrivia Assaig sobre la ceguesa on imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava, de cop i volta, tot un país. L’any 2004 escriu “Assaig sobre la lucidesa” que es pot considerar la continuació del primer i on ara, aquells mateixos protagonistes, decideixen votar en blanc a les eleccions.

Una història, irònica i pessimista, sobre les possibilitats de practicar la democràcia d’una manera real. Una faula contemporània sobre la relació entre governats i governants.

Un text difícil per ser adaptat teatralment i que la companyia ha decidit escenificar fent que els mateixos protagonistes ens expliquin el que va passar i ens intentin fer entendre els fets. Un escenari absolutament buit i una posada en escena que juga amb el terra convertint-lo en una pissarra on ells van dibuixant o escrivint a mesura que avança el relat.

Una magnífica il·luminació de Sylvia Kuchinov i l’espai sonor d’Enric Monfort i Roger Julià acompanyen perfectament, sense dubte, el moviment escènic dels intèrprets.

Una obra que es fa absolutament vigent d’ençà dels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya i que posa en relleu el necessari debat entorn de l’anomenada “democràcia real”. El poder no s’arriba a creure el resultat electoral, acusa de moviment sediciós la voluntat popular, anul·la el resultat i torna a convocar eleccions, amb un resultat calcat a l’anterior….. us sona ???

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari