– Teatre – LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO – La Seca Espai Brossa (🐌🐌🐌) – 2017.10.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 64)

LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO (t. 17/18 – espec. nº 64)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca, per veure una proposta inspirada en “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll; aquest conte, no és pas un text que ens apassioni, sinó més aviat el contrari, perquè malauradament mai hem pogut connectar amb aquesta història, malgrat els múltiples intents que hem fet, i malgrat que som conscients que és un clàssic de la literatura universal, ple de fantasia i que a més a més amaga en el seu subtext molts simbolismes.

Deixant de banda aquest fet, teníem molta curiositat en veure LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO, per veure amb els nostres propis ulls, el que preveiem com una agosarada posada en escena, a partir del que ens van explicar a la Roda de premsa de presentació de Temporada d’aquest Teatre.

I no ens ha decebut pas, perquè dramatúrgicament és un espectacle molt treballat i reeixit, que barreja la interpretació de l’actriu Padi Padila, amb el teatre d’objectes manipulat en directe per Laura Galli i Consuelo Barrera.

L’Alícia ha arribat a l’edat adulta, necessita aturar-se però el món no deixa de córrer, és una fletxa llançada cap a la mort. L’Alícia cau en un somni profund, decideix contenir la seva ment i queda suspesa en el laberint de la seva imaginació. Hi arriben personatges insòlits de la seva infància com La Reina Vermella, La Reina Blanca, Humpty Dumpty, Tuideldin i Tuideldún entre d’altres. A través d’ells intentarà buscar respostes. Miralls i miratges fins a trobar la sortida on la vida i la realitat l’esperen.

Estem doncs davant d’un espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte, per la seva acurada sincronia entre el personatge de carn i os, els titelles, maquetes, ordinadors, càmeres de vídeo, projeccions en pantalla que barregen l’acció de diferents espais i un magnífic espai sonor, interpretat també en directe per Gerard Masalias Masalias i Xavier Ilveira.

Una proposta que ens ha agradat més per la manera en què està portada als ulls dels espectadors, que per l’argument que ja coneixem prou bé.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) La Vilella (🐌🐌🐌🐌) – 2017.10.12  (temp. 17/18 – espec. nº 63)

SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) (temp. 17/18 – espec. nº 63)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa tres anys, La Vilella va inaugurar temporada amb la primera proposta de la Companyia )e(espai en construcció, “ET VINDRÉ A TAPAR“, peça que nosaltres vam considerar una petita joia.

Enguany, La Vilella inaugura temporada amb una altra joia, el nou espectacle de creació col·lectiva d’aquesta companyia, “SI JO NO HI FOS (la festa seria més divertida)“.

Imagineu el petit i acollidor espai escènic de la Vilella, imagineu-vos una festa. Vosaltres l’heu organitzada. Sona música. Hi ha gent ballant, rient, bevent. L’ambient és alegre, distès. I al racó, apartada de tot, sola, hi ha aquella persona a qui tothom ignora. La  persona que tot ho observa. La que tot ho sap. La persona solitària del racó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues amigues, la Cristina (Blanca Solé) i la Julia (Maite Bassa) parlen sovint de les relacions, comparteixen aficions, comparteixen secrets. Tenen visions diferents dels homes i del que és important o prioritari a la vida.

La Cristina coneix en Marc (Xavier Pàmies), un escriptor propietari d’una llibreria I inicien una relació. Expectatives, inseguretats, pors.

Aquesta incipient relació és l’excusa per fer evident la presència de la nostra veu interior (Montse Bernad), la presència que condiciona les nostres actuacions, aquella presència invisible però que hi és, que sempre hi serà. La persona solitària del racó que tot ho sap. Una presència que representa la por, la inseguretat, la falta d’autoestima, l’orgull, el sentit del ridícul, l’angoixa, la tristesa, ….

Una figura que qüestiona, dificulta o facilita decisions i que és al mateix temps amiga i enemiga, dura i tendra, conciliadora o absolutament intransigent.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | 1 comentari

– 22a Mostra Teatre de Barcelona – EL SOPAR (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 62)

EL SOPAR – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 62)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

I seguim amb les propostes presentades en la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval, amb una obra paròdica que parla de la corrupció a la indústria immobiliària al nostre país.

EL SOPAR és una obra escrita en anglès (The Dinner) en 2012 i que va ser estrenada a Londres al Vaults Festival al febrer de 2015. L’autor i director de la proposta és el dramaturg espanyol Raúl Quirós Molina resident a Londres i fundador de la companyia Los sueños de Fausto.

Hem de dir que inicialment ens vam quedar descol·locats, ja que esperàvem una obra “seriosa” sobre el tema de la corrupció política i les primeres escenes de Fabra (Eduard Benito) i Camps (Carlos Briones) ens van semblar sobreactuades.

Al cap de poc ens vam adonar que ens enfrontàvem a una peça en clau de comèdia negra, fusionada amb teatre de l’absurd.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’acció té lloc en un soterrani d’un restaurant, encara que l’escenografia (que correspon a l’obra “La visita inesperada”) no transmet la sensació del lloc tancat i amb olor de resclosit que diuen que és.

Ja situats, ens deixem portar per la història, dos homes es reuneixen d’amagat per tancar un negoci amb un tal Adelson al que esperen per sopar. Fabra és propietari d’uns terrenys que Adelson ha de comprar per construir un enorme complex al voltant d’un casino. Camps és l’intermediari de l’operació que amb la comissió que espera rebre,  iniciarà una nova vida.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa PARADISE – Teatre Poliorama – 2017.10.11 (temp. 17/18 – RdP 020)

Roda de premsa PARADISE –  (temp. 17/18 – RdP nº 20)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Tercera roda de premsa d’ahir dimecres; aquesta en el Teatre Poliorama per presentar l’estrena en temporada de l’espectacle PARADISE, que ja es va poder veure la temporada passada en 5 úniques representacions en aquest mateix teatre.

Es tracta d’una comèdia que ens parla de la família, de la soledat i de l’amor i que explica tres històries que passen en un mateix espai, l’habitació d’un prostíbul: ‘El Paradise’. L’escenari idoni que proporciona la tensió necessària per a uns personatges a la recerca del seu paradís perdut. Un lloc on la consciència i l’inconscient es barregen amb una gran confusió.

En el primer relat coneixem als germans Beltran. El Jordi i el Ramon porten al seu germà David, un noi amb discapacitat psíquica, al Paradise per tal que perdi la seva virginitat. D’aquesta manera confien en què el David es faci un home i puguin recuperar d’una vegada l’equilibri familiar.

La segona història ens trasllada a una nit de Cap d’Any. Un client molt peculiar demana a la Vero una cosa molt més profunda que fer sexe. La trobada entre aquest mestre zen de províncies i aquesta dona de l’Est, produeix una espècie de miracle.

En la tercera història juguen alhora tots els actors de Paradise. Es tracta d’una història d’amor i llibertat. El Dufi, un pijo de la zona alta de Barcelona i la Rubi, una transsexual que treballa al Paradise, es coneixen una nit de manera inesperada, tot i que no trigaran a descobrir que comparteixen un passat.

Una proposta que es va iniciar amb l’estrena de la primera història a Microteatres Barcelona, a la que s’han anat incorporant altres dues històries diferents fins a aconseguir l’espectacle que ara veurem.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Presentació temporada 17/18 SALA HIROSHIMA – 2017.10.11 (temp. 17/18 – RdP 019)

Presentació temporada SALA HIROSHIMA –  (temp. 17/18 – RdP nº 19)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa d’ahir dimecres, aquesta per presentar la temporada de la SALA HIROSHIMA; ha estat una multitudinària presentació, la qual cosa demostra l’enorme interès per conèixer de primera mà els espectacles “trencadors” que habitualment podem veure en aquest espai.

Com sempre el director artístic Gaston Core, ens presenta personalment la quarta temporada que es va iniciar fa pocs dies. Els trets fonamentals seran:

  • un 50% de programació d’artistes internacionals
  • la figura de l’artista associat
  • noves estratègies per a l’ampliació i fidelització de públics

Els artistes associats de la temporada 2017-2018 són: Lautaro Reyes, Eulàlia Bergadá, Núria Guiu ( imatge de portada de la temporada 2017/2018), Kotomi Nishiwaki, Aina Alegre i Reinaldo Ribeiro. També s’amplia l’oferta de formació per a professionals amb vuit tallers.

Hiroshima tria com a eslògan de la temporada #thelongestfestivaloftheyear i vol treballar al voltant de la idea d’identitat col·lectiva. 

Alguns artistes ho fan des de la investigació coreogràfica, buscant en moviments concrets. Aina Alegre explora les danses i tradicions populars de Catalunya i del Mediterrani; el brasiler Reinaldo Ribeiro fa el mateix amb la samba del carnaval; Núria Guiu investiga al voltant dels fenòmens de masses que es generen a les xarxes socials… Altres artistes de la programació busquen generar una experiència col·lectiva de trànsit o ritual entre l’espectador i l’escena recuperant formes com l’expressionisme o la performance. És el cas de l’australià Luke George o de la caboverdiana Marlene Monteiro Freiras.

En la seva temporada 2017/2018 Hiroshima ofereix 37 propostes artístiques, 18 internacionals i 19 locals, amb 11 estrenes absolutes i 12 estrenes a Catalunya, i 8 tallers de formació.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Roda de premsa EL METGE DE LAMPEDUSA – Teatre Lliure – 2017.10.11 (temp. 17/18 – RdP 018)

Roda de premsa – EL METGE DE LAMPEDUSA –  (temp. 17/18 – RdP nº 18)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

A causa dels esdeveniments polítics que afecten la normalitat del dia a dia de Catalunya, el món del Teatre s’està veient molt afectat, tant en l’assistència d’espectadors a les sales de Teatre, com la quantitat de rodes de premsa suspeses o ajornades. És per això que ahir es van acumular diverses presentacions i jo gairebé tot el dia vaig estar pendent d’algunes d’aquestes… finalment vaig poder assistir a tres.

La primera roda de premsa es va celebrar al Teatre Lliure de Montjuïc, per presentar EL METGE DE LAMPEDUSA, una coproducció de Temporada Alta de Girona i el Teatre Lliure; la taula va estar presidida a banda i banda pels directors d’ambdues s institucions, Salvador Sunyer i Lluís Pasqual.

Salvador Sunyer – Miquel Gorriz – Xicu Masó – Anna Maria Ricart – Lluís Pasqual

Aquesta proposta serà estrenada aquest dissabte 14 d’octubre al Teatre de Salt de Girona i desprès farà temporada a l’espai Lliure del 20 d’octubre al 12 de novembre.

El text està basat en la novel·la Llàgrimes de Sal, relat de la vida del metge Pietro Bartolo escrita per la periodista Lidia TilottaAnna Maria Ricart n’ha fet l’adaptació i la dramatúrgia i Miquel Gorriz ha dirigit a Xicu Masó, que es posa a la pell del metge a Lampedusa.

A El Metge de Lampedusa, Xicu Masó s’ha fet seva la veu i la memòria del doctor Bartolo per fer entendre al públic la urgència de la catàstrofe dels refugiats, que segons el mateix Pietro “ha arribat a les mides d’un holocaust“.

Bartolo fa 26 anys que és metge en aquesta petita illa italiana, situada davant la costa de Tunísia i amb la seva feina s’ha convertit en un exemple de coratge, compromís i dignitat. Des del bell mig del Mediterrani acull els refugiats desplaçats a la força i escolta les seves històries de misèria, persecució i por.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ENGRUNES (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2017.10.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 61)

ENGRUNES – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 61)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Aquesta és la segona peça que hem pogut veure en el marc de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, que s’està celebrant al Teatre del Raval.

ENGRUNES és una proposta de la companyia Rumb Teatre dirigida per Montse Bonet i interpretada per Àgata Cabezas Pintani, Òscar Romera Fernàndez i Maria Jover Pujol.

La companyia Rumb Teatre va néixer sota la residència artística del Centre Cívic de Sant Andreu. Formada per dos actors, cursant estudis a l’Institut del Teatre, Maria Jover i Òscar Romera; neix amb la voluntat d’expressar i comunicar allò que ens colpeix des d’una visió crítica. Engrunes és el seu primer projecte i està dirigit per la directora i actriu Montse Bonet, que ens va enlluernar amb la seva direcció de BLANCA DESVELADA i a la que també hem vist treballar en altres propostes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Engrunes parteix de la història de Hansel i Gretel, dos nens que han de marxar de casa seva amb poc més que engrunes a les butxaques, engrunes que els ha de servir per marcar el camí de tornada. Durant el trajecte, els ocells han esborrat el rastre i no tenen possibilitat de tornar enrere, només poden tirar endavant a la recerca del somni de trobar la “casa de xocolata”.

La proposta s’enllaça amb les històries de les persones que, arreu del món, es veuen abocades a sortir d’un entorn conegut en cerca d’un futur millor, i estan obligats a endinsar-se en un entorn hostil i desconegut. Acompanyats per la incertesa del que es trobaran i l’enyor del que han deixat enrere: la seva família, els seus amics, els seus menjars, els seus cants, …. tot queda enrere en un record dolorós i llunyà.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ASSASSINES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 60)

ASSASSINES – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 60)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns va començar la 22a Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval.

La primera de les peces presentades ha estat ASSASSINES de Núria Vizcarro dirigida per Joan M. Albinyana i interpretada per Mar Esteban, Agnès EsquerraPadi Padilla.

Tots ells són membres de la companyia la Flor Innata, formada per un equip de professionals de procedències diverses. Aquest és el seu primer projecte i l’estrena d’aquesta proposta es va fer a El Maldà.

ASSASSINES és un espectacle en la línia del teatre-cabaret que ens parla d’un món de dones. Dues dones assegudes al fons de l’escenari van dient alternativament uns números, no sabem que fan. Una altra dona estirada a terra. Es lleva i ens pregunta a nosaltres el públic, si sabem que fan les altres dues. I tot comença.

Un espectacle que des de la ironia, l’absurd i una gran dosi d’humor qüestiona el model de dona de la societat actual. Dones que han lluitat per aconseguir alliberar-se i ser protagonistes de la seva vida, dones del segle XXI que treballen i gaudeixen d’independència econòmica, dones que poden dir el que pensen.

Però també són dones que, en un intent de recuperar la feminitat cauen en els esquemes d’uns comportaments conservadors. O no és imprescindible en la societat actual que la dona sàpiga fer magdalenes?? No és imprescindible que sàpiga fer patchwork, o punt de mitja o ganxet?? No és necessari que sàpiga explicar acudits??

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa 16a edició d’ESCENA POBLENOU – Rambla del Poblenou – 2017.10.09  (temp. 17/18 – RdP 017)

Roda de premsa – 16a edició d’ESCENA POBLENOU –  (temp. 17/18 – RdP nº 17)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Un any més, assisteixo a la Roda de premsa de presentació d’ESCENA POBLENOU, també com l’any passat al mig del carrer, però aquesta vegada a la cruïlla existent a la Rambla del Poblenou, davant la orxateria “El tío Che”.

La 16a edició d’aquesta iniciativa comptarà amb una programació centrada en les arts escèniques contemporànies, implicades amb la creació, el territori i la realitat social actual.

Durant quatre dies, del 19 al 22 d’Octubre, es podran veure un total de 17 espectacles, així com també activitats i propostes participatives a diferents espais del Poblenou,  com el Centre Cívic Can Felipa, la Sala Beckett, el Centre Moral del Poblenou, Can Ricart, l’Espai NIU i diverses localitzacions de l’espai públic.

Entre els espectacles que podrem veure, destaquen les propostes:

  • Espera de la Companyia Companyia de circ “eia”
  • Extraños mares arden de Txalo Toloza i Laida Azkona
  • Rebota rebota y en tu cara explota d’Agnés Mateus i Quim Tarrida
  • nova versió d’urGENTestimar d’Ada Vilaró i Josep Perelló.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Teatre d’objectes – AZÚCAR ! (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2017.10.08 (temp. 17/18 – espect. nº 59)

AZUCAR (temp. 17/18 – espectacle nº 59)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa pràcticament un any ens vam quedar enamorats d’un espectacle emmarcat dins del “Cicle Ànima de Titelles per adults” d’aquesta mateixa Sala Fènix. … POEMES VISUALS d’en Jordi Bertran, que ens va fascinar.

Ara, no hem dubtat a encabir a la nostra agenda els altres dos espectacles d’aquest autor en la retrospectiva de la seva obra que també organitza la Sala Fènix, amb motiu dels seus 40 anys dalt dels escenaris.

Aquest passat diumenge vam poder veure ¡AZÚCAR!, la història que ens parla d’Elena, una sucrera que lluita contra l’obesitat.

Dali M.Blanch i Nelo Sebastian són els manipuladors d’un munt d’objectes quotidians que prenen vida. Una proposta renovada, del espectacle que es va poder veure fa un temps sota el nom de “La sucrera diabètica“. Es tracta de Teatre d’objectes on els dos titellaires donen veu als objectes creant diferents espais, temps i situacions.

Una història que parla de l’acceptació del mateix cos i de la violència de gènere, on Elena, la sucrera, té problemes d’autoestima, de salut i amb el seu matrimoni.

Una proposta diferent, que convida a deixar que la fantasia ens porti a humanitzar objectes que prenen vida pròpia. Teteres, pots, pastissos, dolços, caramels, parlen i actuen com persones a les mans dels dos titellaires. I la protagonista, una sucrera que ens porta a reflexionar sobre nosaltres mateixos i el nostre afany de trobar sempre a qui fer culpable d’allò que ens passa.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari