Arxiu de la categoria: Teatre

– 148 – Roda de premsa – LA ESPUMA DE LOS DIAS – Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 042) – 2020.02.10

RdP – LA ESPUMA DE LOS DIAS  (temp. 19/20 – RdP nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la presentació de LA ESPUMA DE LOS DIAS, el pròxim espectacle que es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, del 12 al 23 de febrer. Es tracta d’un espectacle basat en la novel·la “L’Écume des jours(1947), segurament la mes coneguda de l’autor francès Boris Vian.

La directora i dramaturga Maria Velasco, ha creat una adaptació “no realista” d’aquesta novel·la, reescrivint un nou text, i dirigint aquesta posada en escena força poètica i visual, d’una manera multidisciplinària, on es fusionen text, dansa i música. Aquesta proposta ha tingut una excel·lent acollida al Teatro Español de Madrid.

Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, ha iniciat la presentació anunciant que aquest espectacle “obre un seguit de propostes de dones directores i dramaturgues que s’estrenen a Teatre Lliure“.

LA ESPUMA DE LOS DIAS parla de l’amor, la mort i la vida, a través d’una història senzilla, en la qual la malaltia travessa una parella d’enamorats amb un tràgic final. Una malaltia que, com ha comentat Maria Velasco “entra de fet com un elefant dins d’una cristalleria, fent malbé tot el que està al seu pas“. “Una mena de metàstasi que circula des de les cèl·lules de la protagonista a les cèl·lules de la societat“.

Maria Velasco coneixia de jove la novel·la, però en realitat l’ha redescobert en la seva plenitud, en l’edat adulta.

Continua llegint

– 147 – Teatre – COBERTURA (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – (temp. 19/20 – espectacle 095) – 2020.02.09

COBERTURA (temp. 19/20 – espectacle 095 )       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge vam fer cap al Teatre Romea per veure COBERTURA, la proposta  que torna a reunir a la Clara Segura i el Bruno Oro en el mateix espectacle, amb l’al·licient afegit del debut de la Clara Segura en la direcció escènica, i que ha comptat amb la mirada externa de l’Alejo Levis.

Per tirar endavant el projecte, la Clara i en Bruno amb la seva companyia “Total Memos” han comptat amb la col·laboració de l’equip de la Perla 29.

Per fer honor a la veritat anàvem amb les expectatives molt baixes, després de llegir diferents crítiques, (la majoria negatives), que ens havien preparat per al pitjor. Per sort vàrem poder copsar l’entusiasme dels protagonistes en el seu projecte a la roda de premsa del passat 27 de gener i per això vam voler valorar per nosaltres mateixos l’espectacle. Ja avanço que ens va agradar força i que sobretot ens ho hem passat molt bé.

COBERTURA segueix un fil argumental basat en la carrera ascendent d’una actriu de cinema al mateix temps que la carrera del director de la seva primera pel·lícula, i company sentimental, guanyador d’un Oscar, ha caigut en declivi.

Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d’enfrontar-se amb el passat al rebre un homenatge per la cèlebre pel·lícula que el va dur a la fama, “Quiero nadar en tus ojos”, i a conèixer la seva actual parella, l’actriu Roxana.

La productora Nexflin li ret aquest homenatge, amb motiu de la inauguració del restaurat cinema Arcadia-Nexflix, en una gala que presenta Cayetana assistida per un becari, en Marçal. Els problemes tècnics de la sala impedeixen aquesta projecció i això dóna peu a un seguit de gags i una sèrie de flashbacks que ens porten a deu anys enrera, quan el director i l’actriu es van conèixer.

Continua llegint

– 145 – Teatre – VALE VALE VALE (🐌+🐚) – Sala Atrium – (temp. 19/20 – espectacle 093 – i RdP 041) – 2020.02.07

VALE VALE VALE (temp. 19/20 – espectacle 093 – i RdP 041)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres, a la Sala Atrium va tenir lloc l’estrena de la primera producció de la companyia    “Incautas Project”, anomenada VALE VALE VALE. Dimecres d’aquesta mateixa setmana va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle de la que us deixem l’àudio.

 

Segons llegim a la web de la companyia, aquesta va néixer en 2016 de l’associació de Ginebra VallCintia Ballbé, amb l’objectiu d’experimentar i obrir diferents formes escèniques i audiovisuals. Una companyia sorgida de l’energia creativa i del desig de col·laborar en una exploració al voltant del cos i la identitat femenina que construeixi en l’escena un espai de trobada, diàleg i experimentació col·laborativa més enllà de la subordinació tradicional de l’actriu.

VALE VALE VALE, amb dramatúrgia i direcció d’Alejo Levis és el primer projecte d’aquesta nova, i jove, companyia, que ens parla de dues dones, la Ginebra Vall i la Cintia Ballbé, que s’enfronten a la creació d’un projecte en comú i no aconsegueixen trobar el camí de consens. Una proposta que ens parla sobretot de l’amistat entre les dues.

Continua llegint

– 144 – Teatre – DECADÈNCIA  (🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – espectacle 092) – 2020.02.06

DECADÈNCIA (temp. 19/20 – espectacle nº 092)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

A la Sala Joan Brossa vam poder veure ahir, dijous DECADÈNCIA, l’obra de l’escriptor britànic Steven Berkoff dirigida per Glòria Balañá  i amb l’extraordinària i, entenem que complicada, traducció de Neus Bonilla i Carme Camacho.

Miriam Alamany i Carles Martinez són els magnífics intèrprets de les dues parelles d’amants de l’Anglaterra dels anys 80.

Aquesta proposta va ser presentada en l’última edició del “Temporada Alta” de Girona i estarà a l’Escenari Joan Brossa fins al 16 de febrer.

Steven Berkoff (Londres 1937) és considerat un autor maleït i punyent, que destil·la una gran ferocitat en els seus textos, com ja vam poder veure a la proposta “Com els grecs” que sota la direcció de Josep Maria Mestres es va oferir al Teatre Lliure la temporada passada.

Un autor que critica despietadament a les classes altes angleses de l’època de Margaret Thatcher, uns personatges de l’alta societat que viuen fent gala i ostentació dels seus privilegis, lliurats a tots els plaers, i menyspreant a tots aquells que són diferents per estatus social, raça o religió.

L’obra ens parla d’una parella d’amants rics, Helen i Steve, que viuen consumint òpera, llagostes, cigarretes, alcohol i sexe sense parar. Van a festes, van de cacera, van als millors hotels i restaurants, … no els importa res més que el seu particular paradís.

Continua llegint

– 143 –  Teatre – MAESTRO FELLINI  (🐌🐌+🐚) – T. Akadèmia – (temp. 19/20 – espectacle 091) – 2020.02.05

MAESTRO FELLINI (temp. 19/20 – espectacle nº 091)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres dia 5 de febrer, era el dia de l’estrena de MAESTRO FELLINI en català, ja que com van anunciar a la presentació en la roda de premsa del passat dia 20, prèviament ja s’ha pogut veure en italià i en castellà.

MAESTRO FELLINI, escrit a quatre mans per Ludovica Damiani i Guido Torlonia, és una peça que commemora el centenari del naixement d’una de les figures més importants del cinema italià. Pren com a referència l’espectacle i estructura de “Caro Maestro”, homenatge al director teatral Giorgio Strehler, que es va estrenar al mateix teatre durant la temporada 2017-18.

Segons llegim en el programa de mà aquesta obra forma part de la trilogia d’homenatges realitzats per recordar tres grans mestres, Federico Fellini, Luchino Visconti i Giorgio Strehler, tres dels maxims directors del darrer segle.

Federico Fellini (Rimini 1920 – Roma 1993) és considerat el cineasta italià de la postguerra més important del seu país a nivell mundial. Va guanyar quatre Òscar a la millor pel·lícula estrangera i el 1993 va obtenir l’Òscar honorífic a la seva carrera.

MAESTRO FELLINI ens endinsa en un viatge a través de l’univers del director italià, mitjançant entrevistes, cartes, escrits i notes de direcció que posen de manifest i evoquen una figura de primer ordre del món artístic italià i universal, ens presenta una oda al director en forma de lectura a dues veus.

És un conte autobiogràfic que narra la seva vida des de la infància i que la il·lustra amb imatges de la seva obra cinematogràfica perquè tot el seu cinema està inspirat o relacionat amb la seva vida, ha manifestat Guido Torlonia.

Mario Gas i Mar Ulldemolins són les dues veus de la versió catalana (Mario Gas també ha protagonitzat la versió castellana amb Serena Vergano), una proposta il·lustrada amb imatges dels seus projectes, dels seus assajos, dels seus càstings i que també inclou el testimoni d’amics i artistes que el van conèixer.

Continua llegint

– 142 – Roda de premsa – NOMÉS LA FI DEL MÓN – Teatre Biblioteca de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 040) – 2020.02.04

RdP – NOMÉS LA FI DEL MÓN  (temp. 19/20 – RdP nº 040)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí estàvem convocats per la Perla29 al Teatre de la Biblioteca de Catalunya per presentar NOMÉS LA FI DEL MÓN, el pròxim espectacle que es podrà veure en aquest teatre a partir del 12 de febrer.

Oriol Broggi, director artístic d’aquest espai, dirigirà aquesta propostaEs tracta d’un text del dramaturg Jean-Luc Lagarce, traduït al català per Ramon Vila.

L’Oriol primer de tot ha volgut presentar a les persones que presidien la taula … (a la foto i d’esquerra a dreta) … les actrius Màrcia Cisteró, Clàudia BenitoMuntsa Alcañiz i a l’altre costat d’ell, l’actor David Vert, Ramon Vila (traducció) i Albert Reverendo (ajudant de direcció). L’actor Sergi Torrecilla no ha pogut assistir a la roda de premsa.

This slideshow requires JavaScript.

Un projecte que segons Oriol Broggi tenien pensat des de setembre passat i en el que han pogut treballar relaxadament. En la seva posada en escena no s’ha volgut fer ús de cap mitjà audiovisual ni cap afegit escenogràfic, precisament per donar encara més valor a la paraula i a la interpretació dels actors.

Oriol reconeix que ell no és un gran coneixedor d’aquest autor, com sí que ho és en Ramon Vila. En el primer apropament al text, li va semblar força  “dura” de llegir, però posteriorment el va atrapar.

Jean-Luc Lagarce, és un escriptor que no va tenir massa èxit en vida i que després de la seva prematura mort a trenta-vuit anys, va assolir un gran èxit, molt especialment a França. Va escriure entre altres textos fins a 25 obres de teatre.    Aquí a casa nostra,  és un autor no massa conegut, malgrat que d’aquesta obra “NOMÉS LA FI DEL MÓN”, ja es va poder veure una versió al Teatre Tantarantana l’any 2003.

Continua llegint

– 141 – Teatre – STABAT MATER (🐌🐌🐌🐌🐌) —– La Gleva teatre – (temp. 19/20 – espectacle 090) – 2020.02.02

STABAT MATER (temp. 19/20 – espectacle nº 090)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha estat un afortunat cap de setmana de “repesques”, ja que si dissabte vam poder veure La Suite TOC núm. 6  de les Impuxibles, aquest diumenge hem pogut veure STABAT MATER a La Gleva després del seu pas pels magatzems del TNC a l’abril i maig del 2019.

STABAT MATER és la primera part dels “Quatre actes profans” d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons.

Antonio Tarantino (Bolzano 1938) pintor i dramaturg, va començar a escriure l’any 1992 i    STABAT MATER va ser la seva primera obra, un text que, com tots els seus, no està situat en cap època concreta, i dibuixa com pocs autors saben fer, un món marginat, un món alienat pel poder imperant.

This slideshow requires JavaScript.

Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, versió i direcció de Magda Puyo i produïda i interpretada per Montse Esteve, ha tornat a la Gleva on es representarà fins al 9 de febrer i on està exhaurint entrades merescudament.

Amb els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.

Una dona entra en una mena de traster ple d’andròmines, carregada de bosses. Aquesta dona necessita parlar i parlar per no haver de sentir el silenci que l’envolta. És una vella prostituta que es dedica a revendre roba, però no als moros, als moros no … havia quedat amb un antic amant, pare del seu fill, que li havia de comprar la roba, però ell no es presenta i ella truca a la seva dona … i parla i parla i ens explica que passa amb els moros i les seves polles amb anelles, que passa amb la dona de l’amant, que passaria si ella decidís fer uns quants dies de dieta i es convertís en una verge romànica …. i parla i parla ….

Continua llegint

– 139 – Teatre – SUITE TOC núm. 6  (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 088) – 2020.02.01

SUITE TOC núm. 6 (temp. 19/20 – espectacle nº 088)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Després de forces intents, per fi hem pogut veure aquesta proposta de Les Impuxibles que “se’ns havia escapat” d’ençà de la seva estrena en març del 2019 a la Sala Beckett.

SUITE TOC núm.6 és una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides.

A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas.

This slideshow requires JavaScript.

Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix.

Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest treball, Les Impuxibles han creat un llenguatge propi. Espectacles com “Aüc, el so de les esquerdes” ó “Limbo” ón queda pales el seu compromís social fent servir l’art com altaveu.

En aquest espectacle incorporen la llengua de signes com un llenguatge escènic més.

La simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) és el tema central d’aquesta peça SUITE TOC núm.6, una proposta que vol desestigmatitzar els trastorns mentals en general, redefinint els relats oficials de la malaltia.

Segons comenta Clara Peya, que té diagnosticat aquest trastorn, “és un tema encara tabú en la societat, i creiem que s’ha de parlar“. I l’Ariadna Peya incorpora a la peça la seva pròpia experiència …”als cuidadors cal cuidar-los en un moment molt emotiu on reivindica les seves pròpies necessitats” …. Perquè ocupes tant d’espai ?

Continua llegint

– 138 –  Teatre – LA INVASIÓN DE LOS BARBAROS – Teatre Gaudí (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 087) – 2020.01.31

LA INVASIÓN DE LOS BARBAROS (temp. 19/20 – espectacle nº 087)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La companyia valenciana Arden Producciones ja ens va sorprendre l’octubre del 2016 amb la seva producció “Shakespeare en Berlín”, que vam veure en aquesta mateixa sala, al Teatre Gaudí, i que versava sobre l’holocaust.

Ara, a punt de fer els 25 anys aquesta companyia fundada en 1995 per Juan Carlos Garés i Chema Cardeña ens porten aquesta nova producció LA INVASIÓN DE LOS BÁRBAROS, amb text i direcció de Chema Cardeña. També giravoltant sobre la Memòria Històrica, se centren ara en el nostre país i les ferides obertes amb la Guerra civil.

Amb aquesta proposta volen commemorar una sèrie de fets històrics coincidents en el temps, d’una banda els 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola, i dels 40 anys de dictadura que van seguir.

This slideshow requires JavaScript.

D’aquell trist episodi hi ha molt a recordar, molt a perdonar i absolutament res a oblidar d’una terrible contesa, la ferida de la qual continua oberta.

D’altra banda volen commemorar el bicentenari del Museu del Prado, testimoni viu de la nostra història. Amb aquest muntatge volen rendir tribut als homes i dones que van morir per un ideal, i que creien que l’art era el millor testimoni de la memòria i que per tant calia preservar-ho i defensar-ho per poder deixar el legat de la història.

Dues èpoques diferents distanciades per setanta anys, dos espais diferents, dues situacions també diferents, però amb moltes, masses, similituds per no creure que la història sempre es repeteix i que únicament la memòria pot fer que no sigui així.

Continua llegint

– 137 – R. de premsa – QUEMA LA MEMORIA – La Villarroel (temp. 19/20 – RdP 039) – 2020.01.31

RdP – QUEMA LA MEMORIA  (temp. 19/20 – RdP nº 039)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… I de la Sala Versus Glòries a La Villarroel per assistir a la presentació de la propera proposta de l’Off Villarroel, QUEMA LA MEMORIA, escrita, dirigida i interpretada per Paula BonetRamón Rodríguez i que oferirà 4 úniques funcions, els dilluns del mes de febrer.

QUEMA LA MEMORIA  és la taca, la música i la paraula d’un diàleg que ens recorda que res és per sempre. Un cubell d’aigua tèrbola i esquinçalls de paper mullat de pintura fresca són el bodegó que resta quan acaba l’espectacle. Tota una experiència multisensorial que a través de la música i la paraula enlluernen la foscor que coneixem i no esquivem perquè volem abraçar la llum. Les imatges muten de la mateixa manera que ho fa la veu. Ramón Rodríguez torna a demostrar que és un virtuós de la paraula. Paula Bonet es consolida com a artista i una de les millors pintores del món.

Cada funció és única i irrepetible i en ella Paula Bonet canvia la solitud del taller per l’escena, i Ramón Rodríguez se centra en la interpretació musical. Una pantalla ens anirà mostrant, en directe, el treball de l’artista, una imatge que anirà mutant com a resultat del diàleg entre la música i la paraula. En funció de la resposta del públic, la interpretació de la música pot canviar.

QUEMA LA MEMORIA és la posada en escena del cançoner il·lustrat del mateix títol, un llibre que en 2017 va reunir una selecció personal de cançons a manera de resum dels deu anys de carrera d’en Ramón (The New Raemon). Totes aquestes cançons, un total de 84, han estat il·lustrades per la Paula.

Continua llegint