Arxiu de la categoria: Teatre

– 165 – Teatre – CARTAS AL REY DE LA CABINA  (🐌+🐚) – La Badabadoc (temp. 19/20 – espectacle 113 ) – 2020.02.23

CARTAS AL REY DE LA CABINA (temp. 19/20 – espectacle 113)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir Diumenge, a l’Off de La Badabadoc vam voler veure una adaptació del llibre de Luis        María PescettiCARTAS AL REY DE LA CABINA.

Un relat d’amor fet de petits gestos, interrogants i silencis que no deixen el sabor del buit, sinó de la plenitud expressiva, en l’exquisida prosa poètica d’un gran autor.

L’adaptació teatral, realitzada en format unipersonal,  de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós.

A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut.

Querido Rey de la Cabina:
¿por qué llamamos amor al amor?
con lo que cuesta, con lo que duele,
con lo que tarda, con lo que arde,
con lo que falta, con lo que quema,
con lo que ausenciacon lo que tiene,
con lo que vienecon lo que ahueca,
con lo que silencia, con lo que canta,
con lo que arrullacon lo que leche,
con lo que vibra, con lo que abraza,
con lo que olvidacon lo que vida,
con lo que pajaritopajarito,
caracolito tan poco mío y de nadie.
Yo, que nunca te tendré.
Y aunque no te lleguen mis correos
te escribo,
y aunque no sepa si los lees
te escribo.
Te escribía.

No sabem ben bé el que ens ha mancat en la proposta teatral, potser una interpretació poc creïble de Cecilia Rodríguez, a la que hem vist actuar però a la que no hem vist “sentir”. Potser ha estat la direcció de la Verónica Aguada, o l’escenografia plena de caixes que no sabem ben bé que representen, o la llum, o la música ….

Continua llegint

– 164 –  Teatre – GRETA & FRIDAY II – AMOR MOR —   (🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa (temp. 19/20 – espectacle 112 ) – 2020.02.22

GRETA  & FRIDAY II – AMOR MOR (temp. 19/20 – espectacle 112)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.

El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència.

Ara ens retrobem aquests dos personatges, ja adults, en la proposta “AMOR MOR” escrita i dirigida per la Queralt Riera i interpretada per Annabel Castan i Òscar Muñoz.

Entre els dos relats han transcorregut quaranta anys, la parella viu en el seu pis de Barcelona i es planyen pel “pes” que suporten, el pes de la vida, el pes dels anys transcorreguts, el pes de la infelicitat, el pes del desencís, el pes de la rutina, el pes d’un mateix, el pes dels altres, el pes de l’altra.

Continua llegint

– 163 – Teatre Musical – A CHORUS LINE  (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Tivoli (temp. 19/20 – espectacle 111 ) – 2020.02.21

A CHORUS LINE (temp. 19/20 – espectacle 111)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres dia 21 era nit d’estrena al Teatre Tívoli, gent coneguda del món de les arts escèniques, familiars i amics dels intèrprets, periodistes i públic apassionat dels musicals… omplíem de gom a gom el vestíbul del teatre a l’espera de l’estrena a Barcelona de A CHORUS LINE.

Un espectacle que ve precedit per la fama del seu productor, Antonio Banderas, com ja es va poder copsar en aquella multitudinària roda de premsa que va tenir lloc el passat 27 de gener, de la que us vàrem fer cinc cèntims en aquesta ressenya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A CHORUS LINE es va estrenar a Broadway el 1975, concebut, dirigit i coreografiat originalment per Michael Bennett, amb llibret de James Kirkwood i Nicholas Dante, música de Marvin Hamlisch i cançons d’Edward Kleban, va guanyar 9 premis Tony i 1 Pulitzer.

Els vídeos i fotografies d’aquesta ressenya els vam poder gravar el mateix divendres al matí, al passi de gràfics al que vàrem voler assistir precisament per publicar-los en aquesta entrada.

Ara ens arriba un revival de la producció original a càrrec de Baayork Lee (Chinatown, Nova York 1946), coreògrafa i directora que va interpretar a Connie Wong en la producció original. Un personatge inspirat en ella mateixa, una noia americana d’origen xinès que té problemes amb la seva reduïda alçada.

A CHORUS LINE, es va estrenar el passat 15 de novembre al Teatro Soho CaixaBank de Màlaga, teatre d’Antonio Banderas que va inaugurar sota la direcció de Lluís Pasqual (qui recentment ha dimitit del càrrec). Un espectacle que compta amb 29 intèrprets a escena i una orquestra amb 15 músics en directe, sota la direcció musical d’Arturo Díez Boscovich.

Continua llegint

– 162 – Teatre – CORPUS (Xavier Bobés) (🐌🐌🐌🐌) ——– L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 110 ) – 2020.02.20

CORPUS (Xavier Bobés) (temp. 19/20 – espectacle 110)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Amb moltes ganes, dijous dia 20 de febrer, ens vam dirigir a l’Auditori de Barcelona on dins del cicle “Escenes” s’ha programat l’última producció de Xavier Bobés, CORPUS.

CORPUS proposa la trobada entre un manipulador d’objectes, un músic i un escultor. Un diàleg escènic a cau d’orella on 25 espectadors seiem al voltant d’una tarima circular, obra de Pep Aymerich, molt a prop, observant la construcció d’un paisatge.

Xavier Bobés, nascut a Barcelona en 1977, viu i treballa a Girona i feia uns quants anys que no estrenava a Barcelona. CORPUS és un espectacle que s’aparta de la línia del que fa normalment, en tractar-se d’una proposta molt més poètica, amb un caire recitatiu, música i molts moments de silenci.

Nosaltres no ens perdem cap de les seves propostes d’ençà que el vam descobrir amb       “Insomni” (NEO-Institut del Teatre 2012) i del que després hem vist “El rei de la soledat” (la Pedrera 2013), “Cosas que se olvidan fácilmente” (Mercat de les Flors 2016), “Primer Album” (Temporada Alta 2016) i “Cuaderno de campo” (Grec-Jardi Botànic 2018). Podeu accedir a les ressenyes dels espectacles clicant a sobre del nom de cada un d’ells.

CORPUS és un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent les hores d’una vida, retrocedint camins, empetitint per a desaparèixer de nou. Amb el desig que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència.

Xavier Bobés proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la manera d’interpretar-la, transformar-la i representar-la. Una mirada a com observem la vida i deixem que les coses passin. Un paisatge que es va construint a escena interaccionant amb l’escultura hiperrealista de Gerard Mas i la música de Frances Bartlett.

En paraules del mateix Xavier Bobés…

CORPUS és un ritual, la creació d’un paisatge en escena, un poema que cadascun interpreta de forma molt personal.

Un pas, un segon pas amb l’altre peu. Un arbre, un descans i un ocell. Abraço l’arbre. Escolto una melodia… és l’ocell? és el vent? és l’arbre?

Continua llegint

– 161 – Teatre – VESPRES DE LA BEATA VERGE (🐌🐌🐌) —– Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – espectacle 109 ) – 2020.02.19

VESPRES DE LA BEATA VERGE (temp. 19/20 – espectacle 109)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

És ben bé allò de les expectatives generades el que, de vegades, no fa possible gaudir del tot el que veus. És el que ens ha passat amb aquesta proposta VESPRES DE LA BEATA VERGE que no havíem pogut veure anteriorment i que esperàvem amb moltes ganes. Dimecres dia 19 era nit d’estrena a l’Escenari Joan Brossa.

Un text d’Antonio Tarantino que forma part dels “Quatre actes profans” juntament amb “Stabat Mater” (que hem vist recentment a La Gleva), “La Passió segons Joan” i “Lluentons”.

Basada en un fet real que el mateix Tarantino va viure de prop, un noi del seu edifici que es prostituïa transvestit va ser rebutjat pels seus pares i va marxar de casa. Poc després es va assabentar que el noi s’havia suïcidat, llençant-se per la finestra.

Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, direcció de Jordi Prat i Coll i interpretada per Oriol Genís i Roger Vilà, ha tornat a l’Escenari Joan Brossa després del seu pas per la Sala Beckett, on es va estrenar en 2012, i pel Teatre Akadèmia.

Un pare espera en un dipòsit de cadàvers per identificar el cos del seu fill que s’ha suïcidat. El dolor extrem per la pèrdua del fill es veu reconvertit en una conversa que, sota la forma d’una trucada telefònica entre pare i fill, és una forma de reinterpretació de la realitat, el pare converteix el suïcidi del fill en un viatge al més enllà i li dóna consells per fer el millor viatge possible, al mateix temps que divaga sobre les seves vides, els seus records, les seves experiències, el seu entorn familiar…

Continua llegint

– 160 – Teatre – SACARINA  (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà (temp. 19/20 – espectacle 108 – i RdP 046) – 2020.02.18

SACARINA (temp. 19/20 – espectacle 108 – i RdP 046)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts dia 18 de febrer, era nit d’estrena a El Maldà amb l’última proposta de La Ruta 40, SACARINA, que ens van presentar fa una setmana en una roda de premsa en petit comitè i força accidentada, ja que ens vam quedar a les fosques.

Us deixem l’àudio …

 

La companyia La Ruta 40, torna a la sala després de l’exitós “El llarg dinar de Nadal” que    nosaltres vam veure en 2014, i ha estat l’encarregada de programar l’Espai Lliure del Teatre Lliure durant tres mesos en aquesta temporada.

SACARINA és un text contemporani de Davide Carnevali, amb traducció de l’Albert Arribas  i dirigit per Sergi Torrecilla que ha decidit iniciar-se en la direcció amb un text d’aquest autor després de treballar com a actor a “Actes Obscens en Espai Públic” (TNC 2017) i “La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta” (Sala Beckett 2019).

Continua llegint

– 158 – Teatre – NO ES PAÍS PARA NEGRAS  (🐌🐌🐌) – Sala Fénix (temp. 19/20 – espectacle 105) – 2020.02.16

NO ES PAÍS PARA NEGRAS (temp. 19/20 – espectacle 105)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

…. I el mateix diumenge al vespre, després d’un matí de concert i una tarda a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, vam fer cap a la Sala Fènix per poder veure la proposta de Sílvia Albert Sopale, NO ES PAÍS PARA NEGRAS que no havíem aconseguit veure malgrat els seus cinc anys de recorregut.

Silvia Albert Sopale va néixer a Sant Sebastià el 1976, afro descendent de mare guineana i pare nigerià, i resident a Barcelona, és la protagonista d’aquesta proposta escrita per ella mateixa amb la col·laboració de Carolina Torres Topaga i Laura Freijó Justo. La direcció de la proposta és de Carolina Torres Topaga.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Representant diversos personatges i servint-se del llenguatge físic ens mostrarà humorísticament diferents punts de vista sobre el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat.

Al costat d’ella viurem quaranta anys i veurem com les cançons populars i anuncis televisius van marcar a una generació. Sílvia se servirà dels seus records i dels de tota una comunitat per explicar part de la història no explicada fins al moment, la història de les dones negres espanyoles.

“Negra soy, negra, negra, negra soy, negra, sí, negra soy. Y alisar mi cabello no quiero, no. Y voy a reirme de aquellos que llaman a los negros gente de color. ¿Y de qué color? ¡Negro!”

La dramatúrgia ens ofereix un relat que ens interpel·la, però no ens culpabilitza sinó que ens dóna arguments per reflexionar, amb una pàtina de comèdia que treu acritud a les veritats que la Silvia va deixant anar. Fent un repàs a les experiències viscudes per ella mateixa des de la seva infantesa, a l’escola, amb els amics, amb la seva primera parella, ens va desgranant les dificultats que pot suposar ser una persona de pell negra en un país de persones de pell blanca, encara que hagis nascut aquí.

Continua llegint