Arxiu de la categoria: Teatre

– 068 – Teatre – 360 GRAMS (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde (temp. 19/20 – espectacle 041) – 2019.12.03

360 GRAMS (temp. 19/20 – espectacle nº 041)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir nit vàrem tenir l’oportunitat de veure aquesta proposta d’Ada Vilaró on comparteix la seva experiència amb el càncer. Es tracta de 360 GRAMS i l’hem vist a la Casa Elizalde.

Un monòleg sobre la seva vivència, que es va estrenar al Festival TNT i ha estat representat a la Sala Beckett dins de la 18a edició del Festival Escena Poblenou i formant part del cicle “Memento Mori. Recordem-nos de morir”, sobre la mort, tema que la Beckett ha convertit en l’eix central de la temporada.

Amb només un pit el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.

La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.

Una proposta que comença de forma contundent, amb una interpel·lació directa i una pregunta “però que ens passa?

No estem contents amb el que som, no estem contents amb com som, no estem contents amb el que fem … però que ens passa?

Hem de somriure, hem d’estar contents, hem de triomfar, hem de fer, hem de tenir, hem d’estar sempre bé … però que ens passa?

Llistes i llistes de coses a fer, temes que queden pendents i passen a la llista següent, agendes atapeïdes sense espai per nosaltres mateixos, sense espai pels amics, temps sempre ocupat, ….. però que ens passa?

Ada Vilaró té 47 anys i en fa nou que li van diagnosticar el càncer que li ha fet passar per quiròfan en quatre ocasions. La seva és una història de lluita i d’acceptació. Una proposta feta des del dolor i la ràbia que va sentir, i que el temps ha apaivagat. Com ella mateixa diu ….. volia posar llum a la vida des del mateix dolor. Des d’un dolor ja destil·lat.

Continua llegint

– 067 – Roda de premsa – REISEFÜHRER – Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 024) – 2019.12.03

RdP – REISEFÜHRER (temp. 19/20 – RdP nº 024)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí al Teatre Lliure de Montjuïc, en roda de premsa s’ha presentat la nova proposta,  que La Ruta 40 presentarà a l’Espai Lliure; es tracta de REISEFÜHER que es podrà veure des del 13 de desembre fins al 12 de gener de 2020.

Com segurament sabreu per voluntat del Teatre Lliure, La Ruta 40 ha estat convidada a ser la responsable de la programació de l’Espai Lliure, durant aquest primer semestre de la temporada 2019/20; han programat fins a 5 espectacles, entre els quals dos dels seus treballs: han recuperat CÚBIT (text de Josep Maria Miró), que ja s’havia pogut veure en aquesta mateixa sala al maig del 2017 … i aquest REISEFÜHER, un espectacle de nova creació conjuntament amb Ferran Dordal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta que vol parlar del TURISME com a fenomen global (des de la visió del turista), a partir d’experiències pròpies d’alguns membres de la companyia. Ha estat un treball de creació relativament curt, d’uns 3 mesos d’investigació i de recopilació d’anècdotes que han viscut ells mateixos, que posteriorment s’han transformat en una sèrie de peces d’una mena de trencaclosques, ja que en cada representació es podran incloure o no, o en tot cas modificar el seu ordre, per aconseguir una lectura de diferents capes.

Volíem parlar de viatges i hem acabat fent un espectacle sobre el turisme“, ha explicat el dramaturg i director de la proposta, Ferran Dordal durant la presentació. Malgrat que la majoria de peces està constituïda per experiències dels tres intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla, també s’han volgut incloure cites recollides d’alguns llibres, revistes o guies de viatges i d’entrevistes amb guies turístics.

Continua llegint

– 066 – Teatre – KRÀMPACK (🐌🐌🐌🐌) – Aquitània Teatre (temp. 19/20 – espectacle 040) – 2019.12.01

KRÀMPACK (temp. 19/20 – espectacle nº 040)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge vam tornar al Teatre Aquitània, després de molt de temps sense fer-ho, per veure el nou muntatge teatral de KRÀMPACK que ha tornat als escenaris 25 anys després de la seva estrena.

En 1994 s’estrenava en el Festival de Teatre de Sitges, aquesta comèdia de Jordi Sánchez que van protagonitzar el mateix Jordi Sánchez, en Joel Joan, l’Eduard Fernández i la Mònica Glaenzel (després Ester Formosa). Va assolir un gran èxit de públic i es va representar durant quatre temporades a la Villarroel. Va guanyar el Premi de la Crítica de 1994 i el Premi Max l’any 2003.

Fins i tot, l’any 2000 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Cesc Gay. Aquesta proposta va ser l’embrió de l’aclamada sèrie de televisió “Plats Bruts”.

Ara, aquest nou muntatge, en una producció de White Moose, està dirigit per Pep Antón Gómez i protagonitzat per Jaume Casals (Xavi), Lídia Casanova (Berta), Àlex Ferré (Pau) i Mikel Iglesias (José Luis).

El Pau, el Xavi i en José Luis són tres amics que han decidit anar a viure junts. El pis té quatre habitacions. Necessiten una persona més i en Xavi porta la Berta. Però ella resulta que és l’ex d’en Pau. Entre els amics es generen tensions vitals, sexuals i ideològiques.

De tant en tant el Pau i el Xavi fan un “krampack”, paraula amb la qual ells han batejat el fet de fer-se palles. Per passar-ho bé. Però del rotllo amics.

No és sexe, ni amor… o potser sí?

Un text que en el seu moment va suposar una gosadia pel llenguatge emprat, i la claredat amb què exposaven els dubtes sexuals dels joves post adolescents que presenta l’obra. Ara en canvi, és un text, que en algunes de les seves escenes podria arribar a ser titllat de masclista.

Continua llegint

– 065 – Teatre – RICHARD III REDUX OR SARA BEER [IS/NOT] RICHARD III (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 039) – 2019.11.30

RICHARD III REDUX OR SARA BEER [IS/NOT] RICHARD III  (temp. 19/20 – espectacle nº 039)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I continuant amb el Festival Simbiòtic, ahir dissabte vam tornar a la Sala Tallers del TNC per veure la producció RICHARD III REDUX OR SARA BEER (IS/NOT) RICHARD III de la guardonada i reconeguda dramaturga gal·lesa Katie O’Reilly. Una obra que ha estat nominada al James Tait Black Memorial Prize 2019.

La peça està dirigida per Philip Zarrilli i es podrà veure també avui diumenge.

Sara Beer, una actriu amb una escoliosi severa, es pren amb molt d’humor la majoria de les interpretacions que grans actors de l’escena  han fet de Ricard III, simulant diferents discapacitats i deformitats en els seus cossos.

Un espectacle que es nodreix de la història de Shakespeare des d’una perspectiva enginyosa, feminista i alternativa de la discapacitat.

Sara Beer s’enfronta al Rei i als anteriors actors sense discapacitat que l’han encarnat: Olivier, McKellan, Pacino, Sher i Eidinger. Acompanyada del cineasta Paul Whittaker, l’actriu explora el personatge i reflexiona a través de diferents interpretacions, rondalles, vídeos i projeccions en directe, com Richard III ha estat representat fins ara.

Una posada en escena simple on només ens enfrontem al monòleg de l’actriu, majoritàriament en directe i alternant algunes gravacions.

Una cadira que vols simular un tron i ella, que va desgranant els episodis de la seva vida que l’han marcat, la seva malaltia que la va tenir prostrada al llit, de cap per avall, moltes i moltes temporades, prostració que l’únic que li permetia era llegir o memoritzar tot allò que escoltava. Allà va sorgir el seu desig de ser actriu.

Continua llegint

– 063 – Teatre – ÓRDAGO A LA GRANDE (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 038) – 2019.11.29

ÓRDAGO A LA GRANDE (temp. 19/20 – espectacle nº 038)                                     

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres dia 29 vam fer cap a la Sala Tallers del TNC per veure la primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques “accessibles”.

A l’entrada de la Sala Tallers, ens vam trobar una curiosa exposició de “nassos” i olors, anomenada “NASEVO” que està realitzada per un artista sord, Ernesto Ventós, que ha desenvolupat el seu art d’aquesta manera tan peculiar. Ernesto és creador d’essències i col·leccionista d’art relacionat amb el perfum.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aina Pociello MasAna Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE.

En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir.

En els últims minuts, donen pas als seus instints més primaris i acaben la seva vida amb una orgia.

Dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, coautores de la dramatúrgia, ens expliquen l’actitud d’aquestes sis persones davant la mort i el seu balanç dels èxits i fracassos acumulats al llarg de les seves vides.

Tota la segona part de l’acció té lloc en una sala de vetlles.

«Fer un órdago» és un envit en el qual un jugador de mus aposta el joc complet i arrisca tot el que té. Si surt bé, guanya la partida.

Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un órdago?

Tal com ens comenten al col·loqui (us deixem l’àudio), que té lloc un cop acabada la representació, el projecte ha nascut d’un encàrrec i el procés de creació ha estat col·lectiu, un procés on han participat els sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.

Continua llegint

– 061 – Roda de premsa – Programació segon semestre 19/20 del Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 022) – 2019.11.28

Programació segon semestre 19/20 del Teatre Lliure (temp. 19/20 – RdP nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous al Teatre Lliure de Gràcia, es va presentar als mitjans de comunicació la programació del segon semestre de la Temporada 19/20, que completa la proposta artística del nou equip de Juan Carlos Martel Bayod com a director del teatre.

Però abans de parlar dels nous espectacles, es va fer un balanç positiu dels primers mesos d’aquesta temporada, especialment en l’increment del públic jove, però també del percentatge global d’ocupació que està al voltant del 80% de la capacitat de les sales. Es replantejarà les sessions que fins ara s’han fet a les 4 de la tarda, malgrat que la direcció ha reconegut que aquest horari s’ha obert a un tipus diferent de públic i s’ha assolit fins a un 60% d’ocupació.

Els espectacles programats aquest nou semestre, comparteixen el desig i la necessitat d’escolta interna davant d’un present complicat.

Són quinze els espectacles que el Lliure proposa en aquest segon semestre; cinc dels quals són produccions pròpies que s’estrenaran des d’inicis d’any fins a l’estiu:

    • El quadern daurat de Doris Lessing (Premi Nobel el 2007), dirigit per Carlota Subirós,  amb Nora Navas com a protagonista
    • La nostra parcel·la de Lara Díaz
    • Una de Raquel Cors, una proposta teatral entre el documental i la ficció sobre el plaer sexual
    • Les tres germanes dirigit per Julio Manrique, que reformula el clàssic d’Anton Txékhov, interpretades per Cristina Genebat, Laia Manzanares i María Rodríguez
    • Bonus Track de Carol López.

Continua llegint

– 060 – Teatre – EUROPA BULL (🐌🐌🐌🐌🐌) Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 037) – 2019.11.27

EUROPA BULL (temp. 19/20 – espectacle nº 037)                                     

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres vam fer cap a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, per veure una prèvia de la proposta EUROPA BULL de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d’Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt.

La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d’Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L’obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic.

El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, proposa exposar de forma poètica i elegant, però també amb humor, les pors i queixes com a europeus desemparats. L’obra actual és l’evolució d’aquella primera peça.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’autor i director, Jordi Oriol, creu que «Europa està a punt de petar, Europa bull i molt. Sembla una olla a vapor» i a l’obra tracta sobre l’eufemisme que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància o ceguesa dels òrgans i institucions europees enfront de les injustícies que es viuen als països membres, i més concretament, en veure la resposta o manca de resposta a la situació viscuda a Catalunya des de la tardor de 2017,  la pèrdua de llibertats i la manca de separació de poders dins de l’Estat Espanyol.

Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de fum. Europa retruny, està a punt de petar. És una olla de grills. Un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.

Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Ferro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets interpreten aquest muntatge “sobre una Europa que va ser raptada per un toro blanc i que ara se n’adona que no ho sabrà domesticar mai“. El títol de la proposta, doncs, no només fa referència a “l’ebullició” d’Europa sinó també al brau que la va raptar i violar.

Continua llegint