Arxiu de la categoria: Rutes culturals

– Festival d’arquitectura – 48 hores OPEN HOUSE BARCELONA – 25 i 26/10/2014

No he entès mai el perquè Barcelona no explota turísticament, encara mes, una de les seves principals vàlues, com és l’arquitectura; molts edificis estan tancats al públic i guarden en el seu interior verdaderes joies arquitectòniques desconegudes fins i tot pels seus propis ciutadans. Potser, és que jo tinc una tirada a ser xafarder de mena, però em fot molt, no poder conèixer suficienment la meva pròpia ciutat  i en canvi quan viatjo em permeten entrar a edificis, que segurament tenen menys valor que molts del que posseïm a casa nostra.

48H OPEN HOUSE BCN, és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l’arquitectura, un cap de setmana al mes d’Octubre de portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida.

Ofereix l’oportunitat d’experimentar l’arquitectura de forma excepcional i de franc. Les activitats de l’Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d’un espai ben construït i dissenyat. Aquest esdeveniment, va començar a Londres l’any 1992, i des de les hores ‘Open House’ s’està introduint arreu del món: New York, Dublin, Galway, Tel Aviv i l’any 2010 a Barcelona.

Aquest any és la seva 5ena edició i és que cada any, té més ressò a casa nostra i ja ha aconseguit el seu objectiu prioritari…. fer reconèixer als barcelonins l’arquitectura de la seva ciutat.

Nosaltres aquest any hem volgut “voltar” i conèixer amb profunditat alguns edificis de la nostra ciutat i en alguns casos, no ens hem sortit amb èxit, en comprovar les enormes cues que s’havien format davant de les portes d’alguns edificis; tot i així, hem pogut gaudir de sis visites molt interessants,  cinc d’ell situats relativament prop nostre, al districte Sarrià-Sant Gervasi i tan sols un, a l’Eixample:

CASA MULEY AFID - open house bcn 20-imp

CASA MULEY AFID – open house bcn

1 – CASA MULEY AFID (actual consolat de Mèxic)

Aquest edifici està situat al Passeig de la Bonanova, 55. És un obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1914) i restaurat i remodelat per Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas (2002), per tal d’acollir el consolat de Mèxic.

El sultà marroquí Muley Afid, quan es va haver d’exiliar del seu país, es va establir a Barcelona a l’hotel Oriente; de seguida es va posar a la ciutadania barcelonina a la butxaca, a les classes benestants amb festes luxoses sense escatimar res i als nens de Barcelona, regalant-lis una elefanta, la Júlia que es va fer molt popular, segurament tant com ara va ser fa pocs anys, ‘orangutà albí “floquet de neu”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan es va cansar de viure en l’hotel va encarregar als afores de Barcelona, a en Josep Puig i Cadafalch, aquest edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria amb terrasses i miradors sobresortints i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt; exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com element decoratiu, aplicat puntualment, al costat de teules vidrades de color verd i els plafons esgafriats damunt les obertures. El seu interior ha estat respectat al màxim destacant una sala amb serigrafies on va voler reflectir les aficions que ell tenia en aquella època, com per exemple el futbol. Una petita joia, que per primer cop s’ha obert al públic, el dissabte 25/10 al matí, i únicament durant 5 hores.

Continua llegint

– Visita guiada per la “ciutat jardí” de l’actual AVINGUDA TIBIDABO (****) Dr. Andreu versus Eusebi Güell, la ciutat-jardí que sí va triomfar – 11/10/2014

Feia força temps que no fèiem una passejada aprofitant la gran quantitat de propostes de visites guiades per la nostra ciutat, Barcelona; fa pocs dies, dins de l’espai de l’espai del subscriptor del diari ARA, vaig veure una que em va cridar l’atenció, ja que era una visita que bàsicament recorria l’Avinguda del Tibidabo, que està tan sols a uns 300 metres de casa nostra; moltes vegades, com podeu imaginar, hem caminat per aquesta Avinguda per tal d’anar a fer algun anàlisi clínic, o bé per menjar al restaurant “El Asador d’Aranda”… o visitar una i un altra vegada el CosmoCaixa, però moltes més hem passat ràpidament amb el cotxe anant cap a casa; queda lluny l’època en què de petit, pujàvem amb il·lusió al parc d’atraccions Tibidabo, utilitzant el tramvia Blau per pujar fins a l’estació del Funicular. El cert és que el més proper, potser és el més desconegut, i ens va picar la curiositat de conèixer la història d’aquesta avinguda.

Ruta Avinguda Tibidabo68-impEl títol d’aquesta ruta guiada es “ Dr. Andreu versus Eusebi Güell, la ciutat jardí que sí va triomfar”.

Pel que sembla durant la primera dècada del segle XX, van haver dues iniciatives d’urbanització del que volien arribar a ser “ciutats jardí”, amb cases o mansions rodejades de jardí per l’alta burgesia catalana, al que llavors eren les afores de la ciutat.

Ruta Avinguda Tibidabo08-impPer una banda el Dr. Andreu (el creador de “Pastilles del Doctor Andreu”, contra la tos, molt populars a la seva època, que es van comercialitzar a escala mundial); aquest prohom va iniciar la urbanització de l’Avinguda Dr. Andreu (ara coneguda com Av. Tibidabo), i tota la seva àrea d’influència. Va triomfar ràpidament, sobretot perquè va tenir en compte planificar el transport públic a la zona, per accedir amb facilitat, en el que ara es coneix com el Tramvia Blau, i també l’inici de l’actual parc d’atraccions del Tibidabo. La seva influencia, va provocar que molts burgesos, establiren la seva residencia a la zona o bé en tot cas una segona residencia per l’estiueig. Els barcelonins de a peu, també van acceptar de bon grat que aquesta avinguda, fos des d’aquell moment, el camí natural per accedir a la muntanya del Tibidabo.

Per l’altra banda el conegut comte Eusebi Güell, va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí, la urbanització d’una altra “ciutat jardí”, ara conegut com el Parc Güell; aquesta segona urbanització va resultar un estrepitós fracàs, ja que a banda de la casa que es va construir el mateix arquitecte, per tal de controlar les obres, únicament es va arribar a vendre dues parcel·les, en la que ara es poden veure les dues úniques cases construïdes, de les 60 prèviament previstes.

Continua llegint

– El que hem fet, vist i escrit al blog, durant la temporada 2013/14

Demà per nosaltres començarà la nova temporada, perquè assistirem a la nostra primera representació teatral, despres de vacances. Es per això que creiem ha arribat el moment de fer balanç de la temporada passada, del període que va des de agost /setembre del 2013, fins al Juliol 2014.   Hem revisat tot el que hem escrit al Blog durant aquets 11 mesos, i com ja sabeu els que ens seguiu, únicament escrivim el que fem, viatgem o veiem dins del mon de la CULTURA al nostra abast, sigui TEATRE, ÒPERA, DANSA, CONCERTS, etc…

 Els números que han sortit esgarrifen , fins i tot a nosaltres mateixos…. jo diria que un mica ens espanten. No arribem a entendre la necessitat i capacitat de “devorar” la CULTURA que “cau” al nostre entorn….. però els números son els que son…. i aquí els teniu:

VIATGES – 24 cròniques

  En realitat es el que mes ens agrada i el que ens motiva mes de tot a la vida, però com encara treballem, les vacances son finites i amb aquest temps, fem el que podem.  L’any passat varen viatjar a Estats units i vàrem visitar les ciutats del Oest i 15 parcs Nacionals; malauradament per manca de temps no hem pogut fer encara la crònica sencera del viatge (algun dia la farem), però així i tot, hem escrit 15 cròniques d’aquell viatge. També hem escrit 9 cròniques mes, de viatges mes curts per Castella, Aragó i Catalunya.

Viatger sense gaire temps1-imp

Viatger sense gaire temps – aéroport de Toronto

ARTS ESCÈNIQUES – Teatre – Dansa – Òpera – Circ – en total 159 cròniques, repartides de la següent manera

TEATRE – 113 cròniques

 Sense cap mena de dubte som uns grans aficionats al Teatre, perquè veure i escriure l’opinió sobre 113 obres de Teatre, crec que poques persones poden afirmar…. incloent segurament a molts professionals que la seva única tasca és precisament aquesta. Això en cap cas vol dir que les nostres opinions són millors o pitjors que la d’altra gent; les nostres cròniques no són professionals e inclús poden estar mal escrites, però el que no se’ns pot negar, és que tenim almenys criteri per comparar i valorar. De les obres que hem pogut veure la temporada passada, voldríem destacar les 48, que des de la nostra opinió han obtingut una valoració 4 o 5 estrelles al Blog:

Continua llegint

– Visita CASA MASÓ (****) – Girona – 30/11/2013

El passat dissabte 30 de novembre varem visitar la CASA MASÓ de Girona. L’Imma havia reservat per internet l’ultima hora de visita guiada a 2/4 de 6 de la tarda.  La veritat és que ens varem assabentar per casualitat de la seva existència i de què es podia visitar; el mes greu de tot és que no coneixíem ni la existència d’aquest gran arquitecte noucentista… i en el meu cas que vaig estudiar durant 5 anys disseny arquitectònic, és imperdonable.

Casa MasóRafael Masó (1880-1935), va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle XX. Masó va néixer a Girona en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada. Admirador d’Antoni Gaudí, durant els seus estudis a Barcelona Masó es va integrar en el grup d’artistes i escriptors que crearien l’alternativa al Modernisme, és a dir, el Noucentisme. L’actitud cívica, el catalanisme, i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó també es distingís com a poeta, urbanista, polític, i promotor de l’art i la literatura.

Casa Maso - Façana

La major part dels seus edificis son a la ciutat de Girona i a la seva àrea d’influència; va dissenyar tot tipus d’edificis. Les seves obres més destacades son, a Girona, la Farinera Teixidor(1910), la Casa Masó (1911), i el centre cultural Athenea (1912); la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914), i la ciutat-jardí de s’Agaró (1923).

Continua llegint

– Ruta cultural per Barcelona amb sopar jueu – L’EMPRENTA JUEVA A BARCELONA: tan desconeguda com fascinant. (***) – 8/06/2013

Casa de la Seda de Barcelona

Casa de la Seda de Barcelona

Fa unes setmanes l’Imma em va regalar per sorpresa, el poder assistir a aquesta iniciativa  que a Barcelona cada cop te mes sortida…. i és combinar amb una mateixa sortida la Cultura amb la gastronomia.  De fet es tracta de la mateixa empresa organitzadora (Sternalia), de la que ja us vaig deixar un apunt fa uns mesos, d’un sopar al Palau Requesens.

El sopar va ser en el saló principal de la Casa de la Seda de Barcelona, un edifici a la Via Laietana a tocar del Palau de la Musica.

La casa del Gremi dels Velers, o casa de la Seda,f ou construïda entre 1758 i 1763 com a seu del gremi de teixidors de veles, que existia a Barcelona des del 1553, però que va experimentar una gran expansió degut al creixement de la demanda de veles (de seda) per l’augment del trànsit marítim a partir de finals del segle XVII. Va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII a les façanes sud-oest (que dóna a la Via Laietana) i sud-est. L’altra façana, que dóna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l’obertura de la Via Laietana una paret mitgera, i coincidint amb la remodelació de l’edifici que dirigí el 1930 l’arquitecte Jeroni Martorell l’estucador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics. A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepció obra de Joan Enrich.
L’edifici és la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona.

La valoració de nou ha estat positiva, encara que torno a insistir com l’anterior vegada, que la part “cultural” queda una mica curta… i en lloc de tan sols una hora de ruta, sota el meu punt de vista deuria ampliar-se a dues com a mínim. En aquest aspecte varem tenir molta sort aquesta vegada, ja que la guia prevista no va poder estar, i el substitut va ser ni mes ni menys que Miguel Iaffa, el responsable de mantenir la Sinagoga Major de Barcelona. Els organitzadors ens van convocar a les 19:45 i la ruta cultural de fet va començar mes tard de les 20:00. Se li van donar les ordres expreses a en Miquel Iaffa de què havíem d’estar de tornada pel sopar a les 21:15, però ell va fer la ruta tranquil·lament i va explicar amb tota mena de detalls el que volia i el que li varem preguntar…. tornàvem sense presses 25 minuts desprès de l’hora marcada.

Continua llegint

– Rutes culturals – BOMBES SOBRE GIRONA (****) – Museu d’Història de la ciutat – 30/09/2012

Girona és una ciutat que ens encanta per la seva mida, per la seva increïble activitat cultural i pel seu casc antic, un dels mes macos de tot Catalunya. Encara que nosaltres som “pixapins” de mena, una segona opció per viure seria sense cap tipus de dubtes, aquesta ciutat.

Aprofitant que teníem reserva per sopar al “Celler de Can Roca”, varem mirar per Internet la possibilitat d’assistir a alguna activitat cultural que ens vingues de gust i l’Imma va trobar per diumenge al mati, una visita guiada per la ciutat, amb la perspectiva de visitar els llocs on havien existit refugis antiaeris de la guerra civil espanyola. No ens ho varem pensar gaire estona i varem fer la reserva.

Diumenge es va aixecar un dia assolellat, varem tenir molta sort dons, desprès d’un dissabte força plujós en què passejar per Girona sota el paraigua era agradable, però tan sols una estona. A dos quarts de 11 del mati, mitja hora abans de l’hora prevista ja estàvem al Museu d’Història de la ciutat al costat mateix de la catedral.

Fem un tomb pel museu que ja coneixem d’altres vegades tot esperant que comenci la visita guiada.

 

Jaume Prat

A les 11 en punt, es va presentar la persona que seria el nostre guia, en Jaume Prat, un “historiador d’espardenya”, com ell en broma es fa anomenar; varem quedar meravellats per la passió que transmet en la seva feina i el primer que va fer és disculpar-se perquè no podia complir amb la seva promesa de visitar per dins el refugi antiaeri sota la plaça Poeta Marquina, prohibit tan sols unes hores abans per l’ajuntament de Girona, argumentant que el citat refugi avui per avui, no té les mides de seguretat que requereix per visitar-lo en grup.

Continua llegint