Arxiu de la categoria: Música contemporània

– 386 – Teatre – NO CAL ANAR A L’HAVANA (🐌🐌🐌🐌) —- Teatre La Gleva – 2019.07.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 297)

NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 –  espectacle  nº 297)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La roda de premsa del passat 18 de juliol (vegeu la ressenya),  ja ens augurava que aquesta seria una proposta que ens agradaria, i deu dies més tard podem afirmar rotundament que ens ha agradat molt, que és una proposta magnifica. NO CAL ANAR A L’HAVANA és podrà veure fins al dia 4 d’agost al Teatre La Gleva.

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les.

A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia).

Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules del Marc Artigau ….

Un brindis pel qui som aquí i pels qui hi han estat abans que nosaltres. Un brindis per celebrar la vida i les havaneres. Sovint tenim la mirada plena de prejudicis sobre el nostre patrimoni cultural. Som, al capdavall, el resultat d’una llarga transmissió de cançons, dites, poemes i balls que configuren el nostre imaginari col·lectiu.

Un espectacle concebut a partir de la idea de la Cristina Arenas que, en escoltar havaneres en una petita cala, envoltada de bons amics, va pensar que era una bona idea traslladar aquestes havaneres i aquest caliu a un espai teatral afegint la dramatúrgia adient.

Un homenatge a les nits de rom cremat, a les cançons heretades dels nostres avantpassats, a l’amistat a la llum de la lluna, a l’amor, al mar, als pescadors, a les taverneres ….. i tot amb una mirada totalment nova, fresca i divertida. Un espectacle poètic on els espectadors som rebuts amb un rom cremat i fem un brindis col·lectiu pels que estan i pels que ja no hi són.

Continua llegint

– Roda de premsa – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA – L’Antic Teatre – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 080)

RdP – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA (temp. 18/19 – RdP nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest dimarts els mitjans estàvem convocats a la roda de premsa del Col·lectiu “Cultura de Base” a l’Antic Teatre. Pensava erròniament que seria una convocatòria a la que assistiríem quatre gats mal contats, en el que la premsa “oficial” estaria absent … però en entrar a la Sala em vaig adonar que estava totalment equivocat, perquè era una roda de premsa multitudinària i la visió era espectacular.

A la banda de les graderies estaven els representants de gairebé una cinquantena d’espais culturals de la ciutat de Barcelona, …. representants de sales de Teatre petites o mal anomenades “alternatives”, de festivals, d’artistes de circ, de treballadores de la llar, ballarins, agrupacions d’àvies, de llibreries, músics de carrer i artistes de cabaret …  tots ells com si estiguessin adormits … o esgotats de tant treballar de forma precaria o fins i tot de franc en el món de la cultura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De fet per poder entrar vaig d’haver de saltar diversos cossos estirats pel terra, per poder arribar a l’espai escènic, que estava ja completament abarrotat de periodistes i de mitjans gràfics … tanta gent, que totes les cadires ja estaven ocupades i després d’una llarga estona d’estar dret, vaig decidir seure a terra.

Aquest col·lectiu vol denunciar l’estat d’emergència de la cultura de base a la ciutat de Barcelona, que fa massa anys arrosseguen una precarietat insostenible i que a més a més actualment amb la pressió immobiliària, provoca que algunes d’aquestes entitats vegin perillar la seva continuïtat, com Telenoika que fa 20 anys treballa en la democratització del món audiovisual o el mateix Antic Teatre que sembla que torna a estar en perill. També l’Espai Poètic no pot adequar el local per seguir funcionant, si no rep urgentment ajudes econòmiques públiques.

Continua llegint

– 356 – GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.10 (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle nº 276)

GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle  nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.

Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina (us deixem aquí  l’àudio)…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

… i vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. Una persona vital que es transforma a escena Però en escena mostro la meva altra faceta. No es tracta d’un personatge ni d’una màscara. És una part de mi amb la qual ja porto 20 anys treballant“. 

L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.

La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.

Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.

L’espectacle és un organisme viu, que respira

Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.

Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.

Continua llegint

– 349 – GREC2019 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA – Sala Barts (🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 269)

GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle  nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.

The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.

Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.

Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.

CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.

Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).

Continua llegint

– 340 –  Concert – 30 ANIVERSARI DEL COR VIVALDI – Auditori del Conservatori del Liceu (🐌🐌🐌🐌) – 2019.06.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 261)

Concert del 30 ANIVERSARI DEL COR VIVALDI (temp. 18/19 – espectacle nº 261)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte vam poder assistir a la primera part del Concert del 30è aniversari del Cor Vivaldi a l’Auditori del Conservatori del Liceu. Malgrat que teníem un compromís posterior, vam voler estar presents en una celebració tan important per aquest cor, que en aquests moments ja podem assegurar que estimem de debò, ja que l’anem seguint amb entusiasme en gairebé tots els concerts que realitzen.

El Cor Vivaldi “Petits cantors de Catalunya”, va ser fundat l’any 1989 i el componen alumnes de l’Escola IPSI de Barcelona, alumnes que dediquen tots els migdies a assajar. El Cor no es podria haver tirat endavant sense la figura del director-fundador d’IPSI, Antoni Amorós, a qui se li va fer un reconeixement especial en el concert de dissabte.

Nosaltres hem tingut la sort d’haver estat convidats a molts dels concerts d’aquest Cor al qual vam escoltar per primer cop en un concert de l’OBC a l’Auditori, l’any 2012 (vegeu ressenya), malgrat que realment el vàrem conèixer de debò al Teatre del Liceu, l’any 2013 a l’òpera Street Scene (vegeu ressenya). Des de llavors hem deixat constància dels seus concerts en moltes ressenyes en el nostre Blog.

Un grup coral que ha esdevingut una entitat singular en el panorama musical de casa nostra, i que col·labora amb l’OBC i amb el Liceu, on durant tres anys consecutius ha ofert algunes audicions de la cantata d’Albert Guinovart, “Els Pastorets“.

Continua llegint

– 337 – GREC2019 – KRONOS QUARTET (🐌🐌🐌🐌🐌) ——– Espectacle inaugural – Teatre Grec – 2019.06.26 (temp. 18/19 – RdP 065 i espectacle nº 258)

GREC2019  – KRONOS QUARTET (temp. 18/19 – RdP 065 i espectacle  nº 258)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dimecres dia 26 va tenir lloc en el magnífic recinte del Teatre Grec el primer dels dos concerts inaugurals del Festival Grec 2019.

Un concert del KRONOS QUARTET del qual vam tenir informació privilegiada a la roda de premsa que es va fer el dia abans a la seu de l’ESMUC .

Alba G. Corral – David Albet – Núria Sempere – Cesc Casadesús – David Harrington

Després de la Roda de premsa, vaig tenir la sort de poder presenciar uns moments de les classes magistrals i assajos que els membres del KRONOS QUARTET, han estat donant durant uns dies als membres dels 4 quartets seleccionats per participar en l’espectacle inaugural d’aquesta edició del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo l’àudio de la Roda de premsa …

—————————————-

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les portes del recinte del Grec es van obrir a dos quarts de vuit i en els jardins estaven preparats quatre petits escenaris on a partir de les vuit vam poder escoltar a quatre quartets d’alumnes de l’ESMUC, tres de corda i un de saxofons.

La gran quantitat de gent i l’amplitud de l’espai només ens va “deixar intuir” la qualitat de tots els integrants dels quartets, potser hauria calgut una mica més de sonorització … Malgrat això, una experiència molt agradable que ha fet diferent l’inici d’aquest concert.

Continua llegint

– 334 – Teatre – IMPARABLES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2019.06.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 249)

IMPARABLES (temp. 18/19 – espectacle nº 249)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al mes de desembre de l’any passat va tenir lloc la roda de premsa (vegeu l’enllaç) de presentació d’IMPARABLES, la proposta musical protagonitzada pel quartet Mèlt amb la narració dramatitzada, direcció i interpretació d’Òscar Orbezo. No vam poder anar a El Molino on es va estrenar, i fins ara, al mes de juny, no hem pogut anar a veure l’espectacle al Teatre Poliorama.

Una proposta descrita com un viatge en el temps i la música, on el punt de partida són els Cors de Clavé i a partir d’allà viurem, d’entre altres èpoques, els cabarets de Barcelona dels anys 20, la Catalunya republicana, la Guerra Civil, la vaga de tramvies, el consultori de l’Elena Francis, la visita dels Beatles, la Nova Cançó, el 23-F, els Jocs Olímpics de Barcelona….

Els darrers 100 anys d’història de Catalunya en 16 cançons.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que inclou 16 cançons arranjades per 15 compositors diferents:  Michèle Alderete, Josep Baucells, Joan-Pau Chaves, Sebastià Gris, Bernardo Latini, Dani López, Josep Ollé, Xavier Pastrana, Xavier Puig, Pepa Roldán, Xavier Sans, Gerard Sesé, Arnau Tordera, Josep Vila i Paco Viciana. Totes les cançons interpretades a Capella, sense cap música enllaunada i una posada en escena amb un caràcter de Musical. Només una guitarra i un cajón apareixen a dues de les cançons.

El Quartet Mèlt és un grup vocal jove format a Sabadell l’any 2012, integrat per quatre cantants procedents de diferents indrets de Catalunya units pel món del cant coral català. Ells són la soprano Magalí Sare (Bellaterra), la contralt Ariadna Olivé (Barcelona), el tenor Eloi Fort (Tarragona) i el baríton Oriol Quintana (Sabadell).​ En aquesta ocasió, Carolina Alabau ha substituït a la Magalí Sare.

La popularitat del grup es va veure impulsada l’any 2015, gràcies a la seva participació en la tercera temporada del concurs musical de TV3 “Oh happy day”, de la qual es van proclamar guanyadors. Al desembre del mateix any van col·laborar en el disc de la Marató i l’abril de 2016 van publicar el seu primer disc “Maletes” on recullen peces treballades al llarg de la seva trajectòria. El novembre de 2017 van publicar el seu segon disc “Xarrampim!” dedicat a les nadales.

Continua llegint