Arxiu de la categoria: Literatura de Viatges/països

– Voltar per la Literatura – 1001 CURIOSITATS de BARCELONA de Silvia Suárez i Anna-Priscila Magriñà (🐌🐌🐌+ 🐚)

Barcelona és una ciutat amb història, els vells carrers de la ciutat amaguen relats d’amor i de guerra, de passions i tragèdies, de revoltes i crits, d’il·lusions i esperances. Els seus edificis conserven entre les seves parets relats d’altres temps.

1001 curiositats de Barcelona

La ciutat de Barcelona és com un llibre obert. Repartits entre els seus carrers i places, milers d’històries viuen latents esperant a ser descobertes pels vianants.

Aquest és un llibre que fa un recorregut a pinzellades des de la Barcino romana fins avui. Curiositats, detalls al voltant de la història de Barcelona i que ajuden a entendre la ciutat. Però no és un llibre d’història, la historia és el fil conductor que serveix per ordenar les curiositats.

Un llibre ple de textos breus, fotos, anotacions, llegendes, fets, personatges, un llibre àgil i amè, divertit a estones i que desperta la curiositat i et fa exclamar una i 1001 vegades … ah! Això no ho sabia !!!!

El primer servei d’autobusos de Barcelona

  • El primer servei d’autobusos de Barcelona es va inaugurar l’any 1906 i constava de cinc vehicles que feien el trajecte plaça de Catalunya-plaça Trilla, a Gràcia, per la Rambla de Catalunya.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura: DIARIO DE UN NÓMADA (🐌🐌🐌🐌) de Miquel Silvestre

Aquest llibre ens relata la gestació i creació d’una sèrie televisiva que va néixer quan l’autor va acceptar una proposta de TVE per tal de fer una sèrie documental que hauria de ser finançada íntegrament per ell. Sense trobar patrocinadors, únicament la BMW que li va proporcionar la moto, decideix llençar-se a l’aventura finançant ell sol el projecte i amb l’ajuda d’un càmera espanyol i d’un xòfer sud-americà amb un 4×4 als que contracta.

diario-de-un-nomadaUn espectacular viatge per Sud-amèrica amb l’únic objectiu de rastrejar les petjades dels exploradors que van descobrir el nou món.

Viatja amb moto perquè segons ell és una experiència autentica que el permet al mateix temps sofrir i gaudir. Un goteig constant d’emocions, un conduir lent i sense presses per mirar, aprendre i conviure amb la gent. Per trobar histories i explicar-les.

“Creo que vale la pena dar testimonio y contar una mínima parte de las millones de historias del mundo. Pero es la gente la que construye la historia, la grande y la pequeña. Y es la pequeña la que mas me suele interesar”.

Continua llegint

– Teatre – EL TESTAMENTO DE MARIA (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabiá Puigserver – 19/03/2015

Havíem llegit que l’actuació de Blanca Portillo en aquesta nova proposta, que aquests dies es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc, realment pagava la pena veure-la, i ahir dijous 19 de març ho vàrem comprovar nosaltres mateixos. Totalment cert….. però anem a pams….

00007569

Una altra cosa és que el tema recurrent de la “verge Maria” a hores d’ara ens arribi a interessar i la veritat és que ja estem una mica/molt cansats d’un tema que des de ben petits se’ns ha imposat sempre…. des de l’educació forçada a l’escola en l’època franquista, des de la religió com a dogma de fe, incloent-hi l’amenaça de què ho has de creure si o si, per tal d’evitar anar a l’infern …. per descregut…. però també des de la mateixa societat, des de totes les facetes de l’art i la cultura de la qual formem part.

La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida.

c_josep_aznar_el_testamento_de_maria_03

Continua llegint

– El que hem fet, vist i escrit al blog, durant la temporada 2013/14

Demà per nosaltres començarà la nova temporada, perquè assistirem a la nostra primera representació teatral, despres de vacances. Es per això que creiem ha arribat el moment de fer balanç de la temporada passada, del període que va des de agost /setembre del 2013, fins al Juliol 2014.   Hem revisat tot el que hem escrit al Blog durant aquets 11 mesos, i com ja sabeu els que ens seguiu, únicament escrivim el que fem, viatgem o veiem dins del mon de la CULTURA al nostra abast, sigui TEATRE, ÒPERA, DANSA, CONCERTS, etc…

 Els números que han sortit esgarrifen , fins i tot a nosaltres mateixos…. jo diria que un mica ens espanten. No arribem a entendre la necessitat i capacitat de “devorar” la CULTURA que “cau” al nostre entorn….. però els números son els que son…. i aquí els teniu:

VIATGES – 24 cròniques

  En realitat es el que mes ens agrada i el que ens motiva mes de tot a la vida, però com encara treballem, les vacances son finites i amb aquest temps, fem el que podem.  L’any passat varen viatjar a Estats units i vàrem visitar les ciutats del Oest i 15 parcs Nacionals; malauradament per manca de temps no hem pogut fer encara la crònica sencera del viatge (algun dia la farem), però així i tot, hem escrit 15 cròniques d’aquell viatge. També hem escrit 9 cròniques mes, de viatges mes curts per Castella, Aragó i Catalunya.

Viatger sense gaire temps1-imp

Viatger sense gaire temps – aéroport de Toronto

ARTS ESCÈNIQUES – Teatre – Dansa – Òpera – Circ – en total 159 cròniques, repartides de la següent manera

TEATRE – 113 cròniques

 Sense cap mena de dubte som uns grans aficionats al Teatre, perquè veure i escriure l’opinió sobre 113 obres de Teatre, crec que poques persones poden afirmar…. incloent segurament a molts professionals que la seva única tasca és precisament aquesta. Això en cap cas vol dir que les nostres opinions són millors o pitjors que la d’altra gent; les nostres cròniques no són professionals e inclús poden estar mal escrites, però el que no se’ns pot negar, és que tenim almenys criteri per comparar i valorar. De les obres que hem pogut veure la temporada passada, voldríem destacar les 48, que des de la nostra opinió han obtingut una valoració 4 o 5 estrelles al Blog:

Continua llegint

Literatura de viatges – EN MARES SALVAJES (un viaje al Artico) de Javier Reverte

 El títol del llibre ja ens indica l’escenari del viatge que aquest cop va portar a l’escriptor Javier Reverte a creuar l’anomena’t Paso del Noroeste, navegar entre illes, penínsules i costes continentals de l’oceà Àrtic i travessar un dels Canals marítims que uneixen Atlàntic i Pacífic en les regions més septentrionals del planeta.

“Siempre que recorro los caminos de la leyendas, el corazón me palpita con fuerza y mis neuronas se aceleran. Comenzar la navegación del paso del Noroeste no era mal menu para la vida de un madrileño nacido en la posguerra española y criado entre los sueños de la epica del pasado” 

En Mares SalvajesL’estiu de l’any 2007 els gels del “Paso del Noroeste” es van obrir per primera vegada i van permetre el pas. Un any més tard Javier Reverte va trobar passatge en un vaixell oceanogràfic rus, l’Akademik Ioffe, un dels primers que travessaven el pas amb turistes a bord.

La seva tripulació exclusivament russa estava formada per 41 persones, 19 persones formaven part de l’equip de l’agència de viatges (monitors, dos cuiners i el maître) i 93 eren els passatgers, la majoria d’origen britànic, neozelandès o australià i amb una edat mitjana de 60 anys. Si el temps ho permetia feien dues baixades a terra on s’apropaven amb las zodíac, una a primera hora del matí i l’altre a primera hora de la tarda. La resta del temps era ocupada amb activitats culturals i d’oci.

Totes les baixades a terra implicaven el mateix procés : als camarots calia vestir se amb samarreta i pantis tèrmics, pantalons impermeables, jersei, forro polar, mitjons gruixuts, guants, gorra i parca. Un cop equipats es dirigien a la càmera d’embarcament oberta al mar i havien de canviar el calçat per botes de goma i colocarse el xaleco salvavides. I d’aquí per rigorós ordre baixar per l’escala de corda que des d’una plataforma penjada els permetia accedir a las zodíac que ja esperaven amb un dels monitors a bord. La primera de las zodíac portava a bord set o vuit monitors armats en previsió del que poguessin trobar al arribar a la platja.

vaixell oceanogràfic rus l’Akademik Ioffe

vaixell oceanogràfic rus l’Akademik Ioffe

Tot estava escrupolosament organitzat en el creuer.

Continua llegint

– Voltar per la literatura : Això no és africà

Per IMMA BARBA

El dia de Sant Jordi, vam coincidir a la llibreria Altair amb en Marc Serena (Manresa 1983), escriptor i periodista que es dedica a viatjar per escriure i que ja ha publicat dos llibres : “La Volta dels 25” i aquest que acabo tot just de llegir i que vam comprar aquell dia.

A mes tal com vam indicar en el post de la diada, el tenim dedicat ….

aixo-no-es-africa

A la contraportada podem llegir :

«Això no és africà!», diuen molts habitants, del Caire a Ciutat del Cap, quan se’ls parla dels amors que no són entre un home i una dona. Aquest és també el pretext perquè hi hagi persones perseguides, amenaçades, expulsades de les seves pròpies families, empresonades o tingudes per “posseïdes pel diable”…..

……Aquesta es la lluita per la llibertat i pels drets humans de gent rica i pobra, profundament religiosa i agnòstica, d’enormes metròpolis i de tribus remores. Un viatge a través de quinze països per saber si és cert que, per a algunes persones, Àfrica és el pitjor lloc on es pot nèixer.

  

Aquest llibre conté 15 testimonis inèdits d’homes i dones que viuen la seva sexualitat de forma amagada en països on ser diferent està perseguit i fins i tot castigat amb la pena de mort.  Segons ens indica el Marc totes les històries són certes, encara que el nom d’alguns dels protagonistes és fictici.

Un viatge de nord a sud del continent africà, del Caire a Ciutat del Cap, realitzat de setembre del 2011 al abril del 2012 a través de quinze països.

No es tracta d’un llibre de viatges ni tampoc és com el seu altre llibre un recull d’entrevistes, cada història esta explicada de forma diferent, una descripció de l’experiència compartida amb cada un dels protagonistes, ple d’anècdotes que fa mes fàcil la seva lectura tot i la gravetat de algunes de les situacions que descriu.

L’homofòbia imperant en el continent africà fa que gais, lesbianes, transsexuals o intersexuals es vegin obligats a viure en la marginalitat i el silenci. Com constata el Marc en el seu llibre ni tan sols sembla que les ONG internacionals com Amnistia Internacional, que treballen en el continent reparin massa en ells. A aixó caldria afegir la dada de que el 70% dels malalts de sida en el món estàn a l’Africa.

Continua llegint

– Voltar per la literatura de viatges : COM PREPARAR UN GRAN VIATGE – EL MANUAL DEL RODAMÓNS

Per IMMA BARBA

Havíem vist el llibre als taulells de la nostre llibreria de viatges de referencia “Altair”, i l’havíem vist en versió castellana (tapa vermella) i aquesta de tapa blava en català (versió que ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada d’altres viatgers). De fet l’havíem fullejat però com ara per ara no entra dins de les nostres possibilitats emprendre un viatge de llarga durada el vam tornar a desar.

coberta-Com-preparar-un-gran-viatge-PABLOSTRUBELL-1

 I sorpreses de la vida, fa uns mesos, el Pablo Strubell l’autor d’aquest llibre es posa en contacte amb nosaltres i ens coneixem personalment el dia de Sant Jordi, dia que tenen l’amabilitat de obsequiar-nos amb el llibre dedicat.

I ara que he finalitzat la seva lectura m’atreveixo a fer un petit apunt, tant mes difícil quan coneixes personalment als autors.

Aquest llibre es tracta d’un manual pràctic pensat per totes aquelles persones que desitgen emprendre un gran viatge, ja sigui la volta al mon, o recórrer la ruta de Marco Polo o el camí dels descobridors…

…. i un cop llegit també m’atreveixo a afirmar que es un manual absolutament valid i profitós per les persones que com nosaltres fan el seu viatget d’estiu d’un mes de durada.

Crec que es un llibre dirigit bàsicament a viatgers principiants que orientarà al lector en totes les fases d’un viatge, incidint molt en la importància dels preparatius i en el “xoc frontal” del retorn. Evidentment no obvia tota la part de desenvolupament del viatge aconsellant que fer en cada situació que es pugui presentar.

Continua llegint