Arxiu de la categoria: FUGIM d’aquesta Espanya feixista

– El nostre viatge a BRUSSEL·LES, per donar suport al nostre govern legitim (1 de 2)

A “Voltar i Voltar” estem molt satisfets dels resultats d’aquestes eleccions convocades il·legítimament pel govern de l’estat espanyol, a través d’un cop d’estat encobert amb la creació d’un article de la Constitució espanyola, prefabricat expressament amb l’única finalitat d’escombrar i intentar substituir el nostre govern, que va ser legítimament escollit pel poble de Catalunya.

Una jugada amb tuf feixista, per aniquilar les idees d’una bona part dels ciutadans d’aquest país, que desitgem assolir l’autogovern, en un nou estat en forma de República, lluny del control interessat d’un estat que ens menysprea i que aniquila les lleis que surten del nostre parlament. Un Estat que va actuar amb una vergonyant repressió, com la que vàrem patir els que vàrem anar a votar en aquell fatídic 1 d’Octubre, una repressió que no oblidarem mai i que no perdonarem.

Malgrat la persecució judicial d’aquest estat, en el que la separació de poders és pura fantasia, malgrat la campanya desigual per la intervenció de l’estat de la Generalitat de Catalunya, malgrat la presó injusta dels líders pacifistes de les entitats civils d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), malgrat la presó de dos membres del nostre govern legítim, Oriol Junqueres i Joaquim Forn, malgrat la ridícula persecució de símbols com la del color groc … Malgrat TOT, els ciutadans que desitgem la independència de Catalunya, hem tornat a guanyar i tornem a revalidar la majoria absoluta en el parlament de Catalunya.

Nosaltres hem confiat sempre i plenament en el govern legítim de la Generalitat i hem participat activament en totes i cada una de les manifestacions pacífiques que s’han celebrat arreu de Catalunya; però el passat 7 de desembre tocava fer un pas mes i anar fins a Brussel·les, per donar suport al President de la Generalitat, Carles Puigdemont i als consellers que l’acompanyen en el seu forçat exili.

Un viatge que ens va representar fer més de 2.900 quilòmetres conduint el nostre cotxe; el viatge d’anada el vàrem iniciar diumenge 3 de desembre i el vàrem decidir fer per Millau, al centre de França, on ens vam trobar força neu i fins i tot alguns trams de l’autopista gairebé impracticables per la neu acumulada, amb un únic carril net …. a 6 graus sota zero i amb l’aparició d’una densíssima boira en quant va desaparèixer la neu. Dos dies de pujada amb una parada per dormir als afores de la ciutat d’Orleans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam arribar a Brussel·les la tarda del dilluns dia 4 i ja després de la posta de sol, vàrem poder començar a passejar pel centre de la ciutat on havíem reservat feia moltes setmanes, l’hotel per 4 nits. Una ciutat que no coneixíem pas, malgrat que feia anys havíem viatjat a Bèlgica i Holanda, però que en aquell moment els nostres coneguts ens havien desaconsellat visitar-la.

Per sort, Brussel·les ens ha sorprès molt favorablement i l’hem gaudit de valent, i molt especialment cada dia dels que vam estar, a les 8 del vespre, hora en què ens trobàvem amb altres desconeguts “secessionistes” com nosaltres a la Gran Place i després de l’espectacle llum i so, reivindicàvem l’alliberament dels presos polítics que l’estat espanyol havia tancat dies abans a presons madrilenyes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

5 de desembre segon dia a Brussel·les

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sortim de l’hotel en direcció a la part alta de la ciutat, ja que al matí pretenem conèixer un dels complexos culturals més importants d’Europa, els Musées Royaux des Beaux Arts, que en el seu interior inclou tres interessants museus, el d’Art Ancien, el de Fin-de-Siecle i el museu Magritte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Musées Royaux des Beaux Arts – Museu d’Art Ancien

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Musées Royaux des Beaux Arts – Fin-de-Siecle

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Musées Royaux des Beaux Arts – Museu Magritte

Un matí intensíssim, per tal de veure el màxim d’obres d’art possibles. Gaudim molt, però quan ens adonem és hora de dinar i en sortir literalment esgotats, busquem algun lloc especial on puguem conèixer la cuina de qualitat de la ciutat belga…. escollim el Bozar brasserie i mengem un menú degustació que ens fa recuperar forces, per poder seguir la tarda que pretén ser encara més intensa.

Crec per error que he perdut el cable per carregar el telèfon mòbil i això ens fa retornar als museus, però no el trobem; és per això que busquem una botiga Apple per comprar un de nou; la llarga caminada no és en va, ja que per aquesta causa coneixem un parell de barris de la ciutat, Le Sablon i Les Marolles.

Des de Le Sablon baixem des de la part alta de la ciutat amb un ascensor de vidre que ens permet veure unes vistes magnífiques de Brussel·les, malgrat que el dia és gris i no acompanya massa a fer turisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les Marolles, ens agrada especialment, un lloc de la ciutat ple de galeries d’Art i de botigues de luxe entre les que visitem una botiga de Tin Tin…. i la xocolateria més famosa del món, Pierre Marcolini, on aprofitem a comprar xocolata negra per portar cap a Barcelona.

En fer-se de nit, tornem a la Gran Place per fer el ritual de cada dia, demanar la llibertat dels presos polítics, cantar els Segadors, sentir l’escalf dels que pensen com nosaltres i donar suport al nostre president Carles Puigdemont.

6 de desembretercer dia a Brussel·les

Comencem a estar esgotats de tant caminar i avui decidim agafar el Metro, per dirigir-nos de nou al barri de Les Marolles, per poder fer una passejada pel Mercat de les puces de la Place du Jeu de Balle; després fem una cerveseta a l’antiga caserna de bombers, a la mateixa plaça.

Tornem a utilitzar el Metro, per anar força lluny del centre per tal de veure un dels símbols de la ciutat, el Atomium…. i penetrem en ell per pujar en l’ascensor més ràpid d’Europa per veure unes magnífiques vistes; després podrem bellugar-nos pel seu interior pujant i baixant a través de les diferents esferes on s’esposen diferents exposicions … i com no, una de Magritte…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornem a l’apartament on l’Imma fa uns espaguetis per llepar-se els dits i descansem una estona abans de tornar a sortir per conèixer el barri de la Catedral i la versió femenina del Manneken Pis, abans de tornar-nos a dirigir-nos novament a la Gran Place,  on hem quedat amb els nostres amics, la Marta i en Salvador.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després marxarem a fet un tomb per les Galeries del Rei i de la Reina i finalment a sopar tots 4 plegats Chez Leon, per tastar el plat més emblemàtic de la ciutat, moules and frites.

Continuarà en una segona crònica

– La nostra passejada per SANT JORDI 2016

Tots els pronòstics preveien aquest any un SANT JORDI passat per aigua i això ens preocupava de debò, perquè és una festa que ens agrada moltíssim i la intentem viure intensament; per sort ha estat un dia solejat i amb una temperatura molt agradable, que ha provocat que els ciutadans de Catalunya sortissin al carrer en tromba.

SANT JORDI 2016 - b - 1

Potser ha afavorit també que aquest any era dissabte i al matí ens ha costat més de dues hores baixar per Rambla Catalunya des de la Diagonal fins a Plaça Catalunya…. crec que mai havia vist tanta gent un matí de Sant Jordi.

Continua llegint

– DIADA NACIONAL DE CATALUNYA – 11 setembre 2015

Fins avui no ens hem pogut posar a escriure i seleccionar les fotografies que vàrem fer divendres passat, Diada Nacional de Catalunya, quan vàrem acudir a l’extraordinària i multitudinària manifestació de la VIA LLIURE A LA REPÚBLICA CATALANA.

Diada Nacional Catalunya 2015 -01-imp

Nosaltres ens vàrem apuntar el primer dia que es podia fer al tram 116 de la Meridiana, per la senzilla raó de què era un indret on acudim força sovint, al Teatre Nacional de Catalunya i a L’Auditori. Ens va semblar que estar situats entre aquests dos edificis dedicats a la CULTURA, era potser el lloc mes adient per nosaltres.

Dinàvem molt d’hora, (13 hores), en contra de la nostra mala costum de dinar a les tantes, per tal de ser previsors i estar al lloc com més aviat millor i poder viure l’ambient que es respira tan sols en ocasions com aquesta. A les 14 hores ja estàvem al metro de la línia 3 (la verda) i a mesura que anàvem baixant cap al centre, veiem que s’anava omplint de gent il·lusionada com nosaltres, gairebé tots amb la samarreta blanca i molts amb l’estelada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En arribar a l’estació de Catalunya per tal de fer el transbord a la línia 1 (la vermella), vàrem comprovar que a l’andana no cabia ningú mes i que era totalment impossible baixar del vagó… semblava que el túnel d’accés cap al transbord estava tallat i la gent convertida en una massa gegantina empenyia cap a la sortida de Rambles, amb gran perill de caure a les vies; penseu que encara quedaven 3 hores pel començament de la manifestació, prevista a les 17:14 hores.

Continua llegint

– El que hem fet, vist i escrit al blog, durant la temporada 2013/14

Demà per nosaltres començarà la nova temporada, perquè assistirem a la nostra primera representació teatral, despres de vacances. Es per això que creiem ha arribat el moment de fer balanç de la temporada passada, del període que va des de agost /setembre del 2013, fins al Juliol 2014.   Hem revisat tot el que hem escrit al Blog durant aquets 11 mesos, i com ja sabeu els que ens seguiu, únicament escrivim el que fem, viatgem o veiem dins del mon de la CULTURA al nostra abast, sigui TEATRE, ÒPERA, DANSA, CONCERTS, etc…

 Els números que han sortit esgarrifen , fins i tot a nosaltres mateixos…. jo diria que un mica ens espanten. No arribem a entendre la necessitat i capacitat de “devorar” la CULTURA que “cau” al nostre entorn….. però els números son els que son…. i aquí els teniu:

VIATGES – 24 cròniques

  En realitat es el que mes ens agrada i el que ens motiva mes de tot a la vida, però com encara treballem, les vacances son finites i amb aquest temps, fem el que podem.  L’any passat varen viatjar a Estats units i vàrem visitar les ciutats del Oest i 15 parcs Nacionals; malauradament per manca de temps no hem pogut fer encara la crònica sencera del viatge (algun dia la farem), però així i tot, hem escrit 15 cròniques d’aquell viatge. També hem escrit 9 cròniques mes, de viatges mes curts per Castella, Aragó i Catalunya.

Viatger sense gaire temps1-imp

Viatger sense gaire temps – aéroport de Toronto

ARTS ESCÈNIQUES – Teatre – Dansa – Òpera – Circ – en total 159 cròniques, repartides de la següent manera

TEATRE – 113 cròniques

 Sense cap mena de dubte som uns grans aficionats al Teatre, perquè veure i escriure l’opinió sobre 113 obres de Teatre, crec que poques persones poden afirmar…. incloent segurament a molts professionals que la seva única tasca és precisament aquesta. Això en cap cas vol dir que les nostres opinions són millors o pitjors que la d’altra gent; les nostres cròniques no són professionals e inclús poden estar mal escrites, però el que no se’ns pot negar, és que tenim almenys criteri per comparar i valorar. De les obres que hem pogut veure la temporada passada, voldríem destacar les 48, que des de la nostra opinió han obtingut una valoració 4 o 5 estrelles al Blog:

Continua llegint

– PERLES FEIXISTES (1) d’un estat del que vull sortir el mes aviat possible

Cansat i avergonyit (cada dia mes) de pertànyer a la força a un estat, l’espanyol, que obliga als seus ciutadans a pertànyer, vulguin o no vulguin…. com si es tractes d’una presó de la que mai es podrà sortir, per designació “divina”….. avui 22 de març del 2014, començo a recollir per la memòria d’una molt aviat Catalunya lliure, frases que veig publicades als mitjans de comunicació que em recorden a la dictadura franquista i que en un estat “democràtic” haurien de ser mes aviat un revulsiu en contra del que pretenen aconseguir.

22/03/2014 – Alfonso Alonso (portaveu del PP): “ÉS TAN ANTIDEMOCRÀTIC IMPOSAR LA VOLUNTAT PER LA VIOLÊNCIA COM PER LES URNES“.


diari ARA – 22/03/2014

El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, assegura que “és igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència o per les urnes” perquè és igualment “antidemocràtic”. Alonso respon així a la voluntat del Parlament d’organitzar la consulta i afirma que “Espanya no es dividirà”.

Sí adverteix, però, d’un risc de divisió a la societat on es podrien trencar famílies i amistats perquè “hi hauria una part que hauria d’amagar els seus símbols” si el procés català prospera. En aquest sentit, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, recorre a la figura d’Adolfo Suárez el dia que s’ha conegut l’agreujament de la seva salut per reivindicar “l’amor a Espanya” i demanar a Mas que oblidi la consulta.

4HiMftF