Arxiu de la categoria: Esdeveniments

– CAVALCADA de REIS 2017 BCN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sóc Carter Reial !!! – 05.01.2017

CAVALCADA de REIS 2017 BCN – Sóc Carter Reial !!!

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El dia 10 de novembre del 2016, vaig rebre la confirmació que havia estat admès com a voluntari per poder participar en la Cavalcada dels Reis de Barcelona …. i des de llavors tot han estat nervis, però especialment moooolta il·lusió, perquè des de ben petit a casa dels meus pares, el dia de Reis era potser el dia més important de l’any.

No va ser fins al 16 de desembre que vaig ser assignat a la carrossa dels carters reials, després de dubtar molt entre aquesta, la del carbó (que diuen els entesos que potser és la més divertida) i la del rei Baltasar…. però en aquest últim cas, no vaig ser admès, perquè em van dir que em faltava una mica de morenor; el dia 27 va tocar assajar i provatura de vestuari al Palau número 7 de la Fira de Montjuïc.

preparacio-de-la-cavalcada-reis-dorient-2017-voltar-i-voltar-2

…. i per fi va arribar el dia assenyalat, la vigília del dia de reis. Abans de les dues de la tarda ja havíem d’estar novament al Palau per vestir-nos i maquillar-nos….. l’ambient era de bogeria, malgrat que tot estava super organitzat; cada grup al seu “corralet” ajudant-nos els uns als altres en col·locar-nos el nostre vestit, barret, guants…

Un cop vestits, toca maquillar-se i fer les fotos corresponents de cada un dels grups, malgrat que gairebé tots, després anàvem d’una banda a l’altre intentant captar imatges de l’increïble ambient d’alegria i il·lusió que es respirava per arreu…

This slideshow requires JavaScript.

De sobte escolto el meu telèfon mòbil que està sonant…. qui serà ara ?, els meus coneguts ja saben que estic en mig del sarau de preparació de la cavalcada….

Miquel Gascón ? … em pregunten a l’altra banda de la línia. Sí, sóc jo, responc.

El truquem per comunicar-li que li ha tocat la panera dels reis del barri. Que diu ?…. que li acaba de toca la panera del barri del Putxet i per tant, ha de passar en els pròxims dies pels 41 establiments que participen en aquesta panera virtual i en cada un d’ells té un obsequi !!!

No m’ho puc creure…. no crec pas en els miracles, però ara precisament que estic en mig de la preparació de la cavalcada… no pot ser que tingui tanta sort. Em pregunten que si puc anar on ara estan reunits, ja que els agradaria celebrar-ho amb mi amb una copa de cava…. evidentment els explico la situació…. ara mateix impossible.

Al voltant de les quatre de la tarda ens criden perquè ja toca pujar als autocars, que ens estan esperant a l’exterior del Palau; són 25 autocars i ja sabem quin ens toca.… nosaltres al núm. 17…. i a esperar que tothom estigui assegut en el seu autocar, perquè hem de marxar plegats en fila índia, custodiats per la guàrdia urbana, per Montjuïc pel camí de l’estadi, Miramar, Colón, fins a l’entrada del Parc de la Ciutadella, on ja estan les carrosses esperant en l’ordre que hem de sortir.

This slideshow requires JavaScript.

Ara passegem amunt i avall veient tot el muntatge, en un espai en què el públic no té accés i podem gaudir de la cavalcada abans que comenci, perquè hem d’esperar encara una bona estona fins que arribin els Reis, … cada un en un cotxe d’època, que hora i mitja abans han desembarcat al moll de Barcelona. Un cop ja estan a lloc i pugen a les seves carrosses, la cavalcada ja pot començar…. passen uns minuts de les 6 de la tarda.

This slideshow requires JavaScript.

Sortim al carrer Marques de l’Argentera, cantonada Passeig de Picasso…. i l’emoció es desborda; en veure tants centenars de nens amb la cara embadalida per l’emoció, no entenc el perquè encara, però els meus ulls s’omplen de llàgrimes i malgrat que vaig saludant i somrient als nanos, gairebé no veig res, perquè estic plorant de debò… és l’emoció que em sobrepassa i que no puc evitar.

Abans de la sortida he amagat el mòbil i no el trec en cap moment. La passejada dura unes 3 hores i mitja, però a mi se’m fa molt curt i en arribar davant les Fonts de Montjuïc penso que és una llàstima que tot s’acabi tan aviat. Pel camí, he picat de mans amb centenars de nens, he recollit alguna carta que m’han ofert expressament, he saludat amb les dues mans i sobretot he ballat al compàs de la música, que repetitivament anava explicant als nens que s’anessin ben d’hora al llit perquè els mags passarien a mitjanit….

This slideshow requires JavaScript.

Les fotografies de la cavalcada pròpiament dita, són de l’Imma i de la meva filla Ruth, que van intentar seguir-me des de Sepúlveda-Urgell fins a les mateixes fonts, amb algunes corredisses per la Gran Via, per tornar-me a trobar….. i jo sense assabentar-me.

This slideshow requires JavaScript.

Va ser un dels dies més feliços que recordo.

cargols-reis

cargol-rei-dorient

– Voltar i Voltar pel tradicional L’OU COM BALLA 2016 – 26/05/2016

Per Miquel Gascón

Avui és dijous de Corpus i a Barcelona se celebra amb l’OU COM BALLA; és el primer Corpus que he tingut la sort de viure intensament i de bon matí i sense presses … això de no treballar, cada dia m’agrada més i malauradament m’adono ara de què he estat 48 anys, tancat en una oficina que no m’ha permès gaudir dels petits moments com aquest, que et regala la vida.

L'ou com balla 2016El Corpus és una de les festes més antigues de la ciutat, que es caracteritza per l’activitat de “l’ou com balla”, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.

Enguany ” l’ou com balla” es pot veure a 19 llocs diferents de la ciutat i malgrat que he sortit de casa ben d’hora, únicament m’he pogut apropar a 10 d’aquests, tot fent una ruta que m’ha facilitat molt el fulletó que l’ajuntament ha editat i que es podia trobar en aquests punts.

He començat a l’Església de Santa Anna i el seu preciós claustre…

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint

– TEMPS DE FLORS 2016 – GIRONA – 07/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dissabte passat vàrem tornar a passejar pels carrers de Girona per tal de gaudir d’una nova edició de TEMPS DE FLORS; l’any passat no vàrem poder assistir perquè feia tan sols unes setmanes havia patit un absurd accident en sortir de la feina i llavors encara anava en cadira de rodes.

This slideshow requires JavaScript.

Els pronòstics del temps no eren gaire bons, ja que quan vàrem sortir de Barcelona plovia i durant tot el camí per l’autopista el limpia no va parar de treure aigua del parabrisa; curiosament a la sortida de Girona es va parar i en tot el dia no ens va caure una sola gota de pluja.

This slideshow requires JavaScript.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint

– La nostra passejada per SANT JORDI 2016

Tots els pronòstics preveien aquest any un SANT JORDI passat per aigua i això ens preocupava de debò, perquè és una festa que ens agrada moltíssim i la intentem viure intensament; per sort ha estat un dia solejat i amb una temperatura molt agradable, que ha provocat que els ciutadans de Catalunya sortissin al carrer en tromba.

SANT JORDI 2016 - b - 1

Potser ha afavorit també que aquest any era dissabte i al matí ens ha costat més de dues hores baixar per Rambla Catalunya des de la Diagonal fins a Plaça Catalunya…. crec que mai havia vist tanta gent un matí de Sant Jordi.

Continua llegint

– VOLTAR A TOT HORA – M’HE JUBILAT !!! 🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Si senyors, per fi m’ha arribat el moment de la llibertat total i de deixar d’estar tancat durant més de 8 hores diàries dins d’una oficina.

Aquesta setmana M’HE JUBILAT!!! …. i a més a més de forma voluntària, després de 48 anys i 24 dies de treballar sempre a la mateixa empresa.

Any 1967 - Banco Vitalicio de España. El de la melena del centre es en Miquel als 15 anys

Any 1967 – Banco Vitalicio de España. El de la “melena” del centre al fons, és en Miquel als 15 anys

Vaig començar a treballar el 20 de setembre de 1967 als 15 anys, a “Banco Vitalicio de España” i sense passar per l’atur en cap moment, deixo de treballar a la mateixa empresa (encara que ara sota el nom de “Generali Assegurançes”), el 13 d’octubre del 2015….. actualment una multinacional que en alguns moments ha deixat de banda el tracte humà d’altres temps, encara que ho pregoni pels passadissos ….

GeneraliGenerali. El mes important les persones

El que molta gent encara no sap, és que la meva mare l’any 1952, va trencar aigües al xamfrà on estava situada la seu central de “Banco Vitalicio”, en baixar del tramvia; anys més tard la meva mare m’ho explicava tot dient que el destí estava escrit..

Efectivament 48 anys o 577 mesos o 2.508 setmanes o 17.556 dies, en els que he viscut feliç e intensament (especialment els primers 40 anys), d’un ambient gairebé familiar on la companyonia i l’amistat eren uns valors prioritaris; he fet grans amics (la majoria dins de l’empresa) que per sort molts d’ells encara els mantinc i el millor de tot es que allà dins, vaig conèixer a la persona més important de la meva vida, l’Imma, que l’any 1972 va començar a treballar amb mi en el departament de Reassegurançes.

Continua llegint

– Parada “técnica” dels Voltaires…. per mala pota !!!

Ahir dimarts 24 de març en sortir de la feina plovia una micona….. i un dels voltaires va tenir el mal encert de relliscar a la rampa automàtica del pàrquing del Gran Via 2.

Resultat, trencadissa del peroné i parada tècnica durant uns dies. Esperem que ben aviat puguem continuar amb la nostra dèria de “Voltar i Voltar”… tant de bo sigui ben aviat;   almenys fins que n’aprengui prou per poder desplaçar-me amb crosses !!!

Peroné fet miques-imp

De moment haurem de cancel·lar alguns esdeveniments de la nostra atapeïda agenda … i el primer de tots avui mateix, en no poder assistir al recital del contratenor francès PHILIPPE JAROUSSKY al Gran Teatre del Liceu.

Cargol Voltaire aprenent a bellugar-se amb Crosses

Cargol Voltaire aprenent a bellugar-se amb Crosses

 

– El que hem fet, vist i escrit al blog, durant la temporada 2013/14

Demà per nosaltres començarà la nova temporada, perquè assistirem a la nostra primera representació teatral, despres de vacances. Es per això que creiem ha arribat el moment de fer balanç de la temporada passada, del període que va des de agost /setembre del 2013, fins al Juliol 2014.   Hem revisat tot el que hem escrit al Blog durant aquets 11 mesos, i com ja sabeu els que ens seguiu, únicament escrivim el que fem, viatgem o veiem dins del mon de la CULTURA al nostra abast, sigui TEATRE, ÒPERA, DANSA, CONCERTS, etc…

 Els números que han sortit esgarrifen , fins i tot a nosaltres mateixos…. jo diria que un mica ens espanten. No arribem a entendre la necessitat i capacitat de “devorar” la CULTURA que “cau” al nostre entorn….. però els números son els que son…. i aquí els teniu:

VIATGES – 24 cròniques

  En realitat es el que mes ens agrada i el que ens motiva mes de tot a la vida, però com encara treballem, les vacances son finites i amb aquest temps, fem el que podem.  L’any passat varen viatjar a Estats units i vàrem visitar les ciutats del Oest i 15 parcs Nacionals; malauradament per manca de temps no hem pogut fer encara la crònica sencera del viatge (algun dia la farem), però així i tot, hem escrit 15 cròniques d’aquell viatge. També hem escrit 9 cròniques mes, de viatges mes curts per Castella, Aragó i Catalunya.

Viatger sense gaire temps1-imp

Viatger sense gaire temps – aéroport de Toronto

ARTS ESCÈNIQUES – Teatre – Dansa – Òpera – Circ – en total 159 cròniques, repartides de la següent manera

TEATRE – 113 cròniques

 Sense cap mena de dubte som uns grans aficionats al Teatre, perquè veure i escriure l’opinió sobre 113 obres de Teatre, crec que poques persones poden afirmar…. incloent segurament a molts professionals que la seva única tasca és precisament aquesta. Això en cap cas vol dir que les nostres opinions són millors o pitjors que la d’altra gent; les nostres cròniques no són professionals e inclús poden estar mal escrites, però el que no se’ns pot negar, és que tenim almenys criteri per comparar i valorar. De les obres que hem pogut veure la temporada passada, voldríem destacar les 48, que des de la nostra opinió han obtingut una valoració 4 o 5 estrelles al Blog:

Continua llegint

– Avui ens ha deixat la nostra estimada NEU – 11/03/2014

Al gener de l’any 2.000 en una sortida amb l’autocaravana que llavors teníem, varem fer una sortida de cap de setmana al Pirineu, per veure la final de la cursa de la PIRENA.   Era una època que els nostres fills ens acompanyaven sempre anéssim on anéssim.  Aquell cap de setmana va ser molt especial per nosaltres quatre, perquè poc ens imaginàvem que aquella nit de dissabte acabaríem adoptant un cadell femella de la raça Husquy Siberià.

foto

En plena festa d’acomiadament de la cursa PIRENA, va sortir un participant amb una capsa de sabates on oferia gratuïtament 5 o 6 cadellets d’husquy, acabats pràcticament de parir; no es podia fer carreg d’ells en el viatge de tornada al seu paìs.  M’en recordo que vaig agafar l’ultim cadell de la capsa i al vaig posar dins del palmell de la meva ma i el vaig aixecar perquè l’imma el veies de lluny. L’Imma va fer un gest, que jo vaig interpretar com d’aprovació i ràpidament el vaig adoptar. Sembla que el gest de l’Imma era mes aviat com dient…. que vols ???, però ja era tard.

Saül - Ruth - Neu

Saül – Ruth – Neu

Llavors, teníem un altre gos que l’anomenaven DRAC  (un gos d’atura)…i aquella nit la nostra autocaravana va aixoplugar dos nens, dos adults i dos gossos. La varem alimentar com varem poder a base de llet, fins que a l’endemà varem poder comprar un biberó.

Com ens l’havien regalat a la PIRENA en la cursa sobre la neu, varem pensar que un nom molt apropiat per ella, podria ser NEU, encara que segons i com també li dèiem NEUS o MARRANA, i ella suposo que creia que tenia tres noms.

La NEU, no cal dir-ho ha estat al llarg d’aquets 14 anys que ha viscut amb nosaltres, com un mes de la família i ha estat la mes fidel gossa que hem tingut mai.  Abans que ella havíem viscut amb la BRUIXA i amb el DRAC, però com ella cap.

Per les persones que no han conviscut mai amb un gos, entenc que és difícil d’entendre i que arribin a fer-se creus de com tractem els animals de companyia tot dient que els tractem com si fossin fills nostres. És un error literalment parlant, però si és veritat que conviure amb ells, et canvia la vida….. son molts sacrificis per ells, alguns disgustos, però sobretot son uns companys fidels durant tota la seva vida que t’omplen de felicitat i a vegades mes que les pròpies persones que t’envolten.  No et pots comunicar amb ells amb paraules, però si amb gestos, mirades i fins i tot estan al costat d’ells en silenci, llegint un llibre o escrivint al blog,….. sembla que ells es troben mes tranquils quant et veuen a tu relaxat i feliç.

La NEU quant arribàvem  a casa, sempre ens venia a rebre amb ganes de jugar i es feia un quants passadissos corrent a munt i a vall tot intentant demostrar el feliç que l’havìem fet  al arribar a casa seva….. perquè evidentment era mes casa seva que nostre. Però ella quant realment es trobava feliç del tot és quant pujàvem al Parc del Putxet, al costat de casa, i la deixàvem còrrer deslligada.

Aquets ultims anys, quant els nostres fills ja no hi eren a casa, la NEU ha estat mes que una amiga per l’IMMA i jo crec que gairebé es podria dir que era la seva psicòloga de capçalera. De ben segur l’IMMA, serà la que patirà mes la seva forçada absència.

Avui l’hem hagut de portar a sacrificar a la nostra NEU, ja que les proves que li va fer ahir el seu veterinari  va deixar al descobert que tenia forces tumors grans al fetge i al pàncreas i la NEU estava patint molt i en silenci.  Mai es va queixar de res, pobre.

la-nostre-neu-amb-un-cargol

Et recordarem molt NEU !!!   … i no saps el que et trobarem a faltar, l’IMMA, en SAÜL, la RUTH i en MIQUEL.

Sara i Neu

Sara i Neu

Neu - foto de la Ruth - "És que la Neu era única"

Neu – foto de la Ruth – “És que la Neu era única”

Ruth i Neu

Ruth i Neu

– Dues-centes mil gràcies a tots vosaltres…. els “Voltaires” – 07/03/2014

Dues-centes mil gràcies a tots vosaltres….  els “Voltaires”, que heu aconseguit que “Voltar i Voltar” hagi pogut arribar avui a les 200.000 visites.

20140307-132807.jpg

Nosaltres la IMMA i en MIQUEL, continuarem aportant en aquest petit racó, les nostres experiències en tot allò que creiem ens ajuda a viure més intensament, molt especialment en tot allò que fa referència als nostres VIATGES i a les activitats CULTURALS a les que de moment, tenim la sort de poder assistir.

….i també, perquè no ? …. somiant de que molt aviat aconseguirem que la nostre Nació, CATALUNYA esdevingui un estat propi, i pugui així protegir la seva CULTURA i la seva LLENGUA, en total llibertat, sense estar subjecte als capricis del estat espanyol, el qual desitjaria ser una Nació com la nostre, quant la majoria dels seus habitants mai ho han considerat així.

20140307-131912.jpg