Arxiu de la categoria: Esdeveniments

– Visita a la CASA VICENS d’Antoni Gaudi (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2017.11.23

Visita a la CASA VICENS d’Antoni Gaudi

VOLTAR i VOLTAR per Barcelona – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

He trigat 65 anys a conèixer per dins la Casa Vicens i això que vaig néixer a 100 metres d’ella i a més a més vaig anar a l’escola paret per paret d’aquesta joia del modernisme, durant els primers anys de la meva vida, en la dècada dels anys 50 del segle passat. Durant tota la meva joventut he viscut a pocs metres i passat milers i milers de vegades per davant, inclús abans d’adonar-me de la importància que tenia l’edifici i de saber que aquesta va ser la primera construcció que va realitzar Antoni Gaudí.

Sempre havia admirat les reixes en forma de fulla de palma i l’harmonia exterior de l’edificació;  sempre havia tingut unes enormes ganes de descobrir el seu interior i encara mes a partir de què vaig cursar estudis de disseny arquitectònic a l’Escola d’Arts Aplicades durant 5 anys de la meva adolescència.

Per fi, ahir 23 de novembre del 2017 vaig poder complir un dels meus somnis i penetrar en el seu interior per descobrir els sus secrets….. i no m’ha decebut pas, sinó tot el contrari. Ha estat una meravellosa descoberta i com veureu hem fet un munt de fotografies per no perdre’ns cap detall i tenir per sempre mes un record inesborrable.

Us deixem un tast de les mateixes …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Exteriors

Continua llegint

Celebrem el 7è aniversari de VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 24.10.2017

Volem celebrar i compartir amb vosaltres el goig que ens fa, que avui 24.10.2017, ja fa 7 anys que vàrem començar aquesta aventura d’escriure aquest Blog.

El nom inicial de “Voltar i Voltar” el vàrem escollir per tal que el nom fos fidel reflex de la nostra inquietud de “no parar quiets”, d’anar gaudint al màxim la Cultura del nostre entorn i molt especialment tot el que fa referència a les Arts Escèniques, ja que aquest és un tema que ens apassiona tant a l’Imma com a mi, i que compartim amb la mateixa intensitat.

Ja fa temps que el Blog es dedica gairebé en exclusivitat a tot allò que tingui a veure amb les Arts Escèniques i va passar a anomenar-se:

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

D’ençà que vàrem començar aquesta temporada 2017/2018, l’1 de setembre del 2017, ja hem pogut veure i valorar 81 propostes escèniques, a les que hem de sumar l’assistència a 23 rodes de premsa, que també hem explicat en aquest Blog.

Estem molt satisfets de la quantitat d’informació que hem anat recopilant en aquests 7 anys de vida i del reconeixement que a hores d’ara comencem a tenir en aquest sector cultural.

També fa uns anys publiquem les nostres cròniques de “Teatre” en altres fòrums de les xarxes socials:

En aquests 7 anys hem escrit al Blog 2.118 apunts i hem rebut de forma directa més de 506.000 visites, a les que s’ha d’afegir un bon grapat de milers de lectures a través de Facebook, Twitter o del portal TeatreBarcelona.

Continuarem donant suport a la CULTURA des d’aquest petit espai, mentre tinguem salut i ganes. Esperem que aquestes ganes ens durin una bona pila d’anys.

Gràcies a tots els nostres seguidors “Voltaires”

– CAVALCADA de REIS 2017 BCN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sóc Carter Reial !!! – 05.01.2017

CAVALCADA de REIS 2017 BCN – Sóc Carter Reial !!!

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El dia 10 de novembre del 2016, vaig rebre la confirmació que havia estat admès com a voluntari per poder participar en la Cavalcada dels Reis de Barcelona …. i des de llavors tot han estat nervis, però especialment moooolta il·lusió, perquè des de ben petit a casa dels meus pares, el dia de Reis era potser el dia més important de l’any.

No va ser fins al 16 de desembre que vaig ser assignat a la carrossa dels carters reials, després de dubtar molt entre aquesta, la del carbó (que diuen els entesos que potser és la més divertida) i la del rei Baltasar…. però en aquest últim cas, no vaig ser admès, perquè em van dir que em faltava una mica de morenor; el dia 27 va tocar assajar i provatura de vestuari al Palau número 7 de la Fira de Montjuïc.

preparacio-de-la-cavalcada-reis-dorient-2017-voltar-i-voltar-2

…. i per fi va arribar el dia assenyalat, la vigília del dia de reis. Abans de les dues de la tarda ja havíem d’estar novament al Palau per vestir-nos i maquillar-nos….. l’ambient era de bogeria, malgrat que tot estava super organitzat; cada grup al seu “corralet” ajudant-nos els uns als altres en col·locar-nos el nostre vestit, barret, guants…

Un cop vestits, toca maquillar-se i fer les fotos corresponents de cada un dels grups, malgrat que gairebé tots, després anàvem d’una banda a l’altre intentant captar imatges de l’increïble ambient d’alegria i il·lusió que es respirava per arreu…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De sobte escolto el meu telèfon mòbil que està sonant…. qui serà ara ?, els meus coneguts ja saben que estic en mig del sarau de preparació de la cavalcada….

Miquel Gascón ? … em pregunten a l’altra banda de la línia. Sí, sóc jo, responc.

El truquem per comunicar-li que li ha tocat la panera dels reis del barri. Que diu ?…. que li acaba de toca la panera del barri del Putxet i per tant, ha de passar en els pròxims dies pels 41 establiments que participen en aquesta panera virtual i en cada un d’ells té un obsequi !!!

No m’ho puc creure…. no crec pas en els miracles, però ara precisament que estic en mig de la preparació de la cavalcada… no pot ser que tingui tanta sort. Em pregunten que si puc anar on ara estan reunits, ja que els agradaria celebrar-ho amb mi amb una copa de cava…. evidentment els explico la situació…. ara mateix impossible.

Al voltant de les quatre de la tarda ens criden perquè ja toca pujar als autocars, que ens estan esperant a l’exterior del Palau; són 25 autocars i ja sabem quin ens toca.… nosaltres al núm. 17…. i a esperar que tothom estigui assegut en el seu autocar, perquè hem de marxar plegats en fila índia, custodiats per la guàrdia urbana, per Montjuïc pel camí de l’estadi, Miramar, Colón, fins a l’entrada del Parc de la Ciutadella, on ja estan les carrosses esperant en l’ordre que hem de sortir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara passegem amunt i avall veient tot el muntatge, en un espai en què el públic no té accés i podem gaudir de la cavalcada abans que comenci, perquè hem d’esperar encara una bona estona fins que arribin els Reis, … cada un en un cotxe d’època, que hora i mitja abans han desembarcat al moll de Barcelona. Un cop ja estan a lloc i pugen a les seves carrosses, la cavalcada ja pot començar…. passen uns minuts de les 6 de la tarda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sortim al carrer Marques de l’Argentera, cantonada Passeig de Picasso…. i l’emoció es desborda; en veure tants centenars de nens amb la cara embadalida per l’emoció, no entenc el perquè encara, però els meus ulls s’omplen de llàgrimes i malgrat que vaig saludant i somrient als nanos, gairebé no veig res, perquè estic plorant de debò… és l’emoció que em sobrepassa i que no puc evitar.

Abans de la sortida he amagat el mòbil i no el trec en cap moment. La passejada dura unes 3 hores i mitja, però a mi se’m fa molt curt i en arribar davant les Fonts de Montjuïc penso que és una llàstima que tot s’acabi tan aviat. Pel camí, he picat de mans amb centenars de nens, he recollit alguna carta que m’han ofert expressament, he saludat amb les dues mans i sobretot he ballat al compàs de la música, que repetitivament anava explicant als nens que s’anessin ben d’hora al llit perquè els mags passarien a mitjanit….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les fotografies de la cavalcada pròpiament dita, són de l’Imma i de la meva filla Ruth, que van intentar seguir-me des de Sepúlveda-Urgell fins a les mateixes fonts, amb algunes corredisses per la Gran Via, per tornar-me a trobar….. i jo sense assabentar-me.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser un dels dies més feliços que recordo.

cargols-reis

cargol-rei-dorient

– Voltar i Voltar pel tradicional L’OU COM BALLA 2016 – 26/05/2016

Per Miquel Gascón

Avui és dijous de Corpus i a Barcelona se celebra amb l’OU COM BALLA; és el primer Corpus que he tingut la sort de viure intensament i de bon matí i sense presses … això de no treballar, cada dia m’agrada més i malauradament m’adono ara de què he estat 48 anys, tancat en una oficina que no m’ha permès gaudir dels petits moments com aquest, que et regala la vida.

L'ou com balla 2016El Corpus és una de les festes més antigues de la ciutat, que es caracteritza per l’activitat de “l’ou com balla”, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.

Enguany ” l’ou com balla” es pot veure a 19 llocs diferents de la ciutat i malgrat que he sortit de casa ben d’hora, únicament m’he pogut apropar a 10 d’aquests, tot fent una ruta que m’ha facilitat molt el fulletó que l’ajuntament ha editat i que es podia trobar en aquests punts.

He començat a l’Església de Santa Anna i el seu preciós claustre…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– TEMPS DE FLORS 2016 – GIRONA – 07/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dissabte passat vàrem tornar a passejar pels carrers de Girona per tal de gaudir d’una nova edició de TEMPS DE FLORS; l’any passat no vàrem poder assistir perquè feia tan sols unes setmanes havia patit un absurd accident en sortir de la feina i llavors encara anava en cadira de rodes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els pronòstics del temps no eren gaire bons, ja que quan vàrem sortir de Barcelona plovia i durant tot el camí per l’autopista el limpia no va parar de treure aigua del parabrisa; curiosament a la sortida de Girona es va parar i en tot el dia no ens va caure una sola gota de pluja.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– La nostra passejada per SANT JORDI 2016

Tots els pronòstics preveien aquest any un SANT JORDI passat per aigua i això ens preocupava de debò, perquè és una festa que ens agrada moltíssim i la intentem viure intensament; per sort ha estat un dia solejat i amb una temperatura molt agradable, que ha provocat que els ciutadans de Catalunya sortissin al carrer en tromba.

SANT JORDI 2016 - b - 1

Potser ha afavorit també que aquest any era dissabte i al matí ens ha costat més de dues hores baixar per Rambla Catalunya des de la Diagonal fins a Plaça Catalunya…. crec que mai havia vist tanta gent un matí de Sant Jordi.

Continua llegint

– VOLTAR A TOT HORA – M’HE JUBILAT !!! 🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Si senyors, per fi m’ha arribat el moment de la llibertat total i de deixar d’estar tancat durant més de 8 hores diàries dins d’una oficina.

Aquesta setmana M’HE JUBILAT!!! …. i a més a més de forma voluntària, després de 48 anys i 24 dies de treballar sempre a la mateixa empresa.

Any 1967 - Banco Vitalicio de España. El de la melena del centre es en Miquel als 15 anys

Any 1967 – Banco Vitalicio de España. El de la “melena” del centre al fons, és en Miquel als 15 anys

Vaig començar a treballar el 20 de setembre de 1967 als 15 anys, a “Banco Vitalicio de España” i sense passar per l’atur en cap moment, deixo de treballar a la mateixa empresa (encara que ara sota el nom de “Generali Assegurançes”), el 13 d’octubre del 2015….. actualment una multinacional que en alguns moments ha deixat de banda el tracte humà d’altres temps, encara que ho pregoni pels passadissos ….

GeneraliGenerali. El mes important les persones

El que molta gent encara no sap, és que la meva mare l’any 1952, va trencar aigües al xamfrà on estava situada la seu central de “Banco Vitalicio”, en baixar del tramvia; anys més tard la meva mare m’ho explicava tot dient que el destí estava escrit..

Efectivament 48 anys o 577 mesos o 2.508 setmanes o 17.556 dies, en els que he viscut feliç e intensament (especialment els primers 40 anys), d’un ambient gairebé familiar on la companyonia i l’amistat eren uns valors prioritaris; he fet grans amics (la majoria dins de l’empresa) que per sort molts d’ells encara els mantinc i el millor de tot es que allà dins, vaig conèixer a la persona més important de la meva vida, l’Imma, que l’any 1972 va començar a treballar amb mi en el departament de Reassegurançes.

Continua llegint