Arxiu de la categoria: Circ

– 361 – GREC2019 – Circ – BACKBONE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.13 (temp. 18/19 – espectacle  nº 279)

GREC2019 – Circ – BACKBONE (temp. 18/19 – espectacle  nº 279)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte dia 13 de juliol, una altra nit magnífica al Teatre Grec, amb l’espectacle circense, BACKBONE de la Companyia Gravity & Other Myths.

Gravity & Other Myths (GOM) es va formar a Adelaide, Austràlia del Sud, en 2009. Eren un grup d’amics que feien circ amateur i van decidir muntar un espectacle. Van crear Freefall i amb ell van girar per Austràlia.  Mentrestant, ells tenien altres treballs i altres objectius professionals. Va ser amb el seu segon espectacle A Simple Space”, quan van decidir deixar-ho tot per dedicar-se al que fan ara, i que els ha convertit en un reconegut conjunt acrobàtic australià guanyador de diversos premis internacionals.

La idea era mostrar al públic la rebotiga d’una acrobàcia, oferir una altra mirada al llenguatge corporal.

La companyia crea i dirigeix el seu propi treball allunyant-se dels models tradicionals de circ i teatre, cap a una fusió de teatre físic acrobàtic. Donen vida a un circ contemporani diferent que es basa tant en la perfecció tècnica com en un missatge elaborat, amb l’ésser humà com a centre.

La companyia manté un fort compromís comunitari i ofereix un suport actiu a la comunitat circense d’Adelaida, així com a les comunitats circenses de les ciutats a les quals viatgen. Porten la seva activitat més enllà de la pista, participant en seminaris i workshops en els quals comparteixen el seu mètode de treball i els seus coneixements, oferint sempre suport a les noves generacions d’artistes. Fins i tot dediquen part dels seus recursos a facilitar als artistes emergents de circ i moviment uns microcrèdits que volen ser alternativa i complement al sempre complex sistema de subvencions oficials.

This slideshow requires JavaScript.

BACKBONE parla sobre la força física i l’emocional, sobre la força individual i la del grup. Com a motiu central, una “columna vertebral” (backbone) que gira al voltant de la força, del lloc on s’origina i de la manera com la mesurem.

Deu artistes i dos músics a l’escenari: Jacob Randell, Jascha Boyce, Lachlan Binns, Alyssa Moore, Jordan Hart, Rachael Boyd, Joren Dawson, Lachlan Harper, Lewis Rankin, Jackson Manson i els músics Nicholas Martyn i Alexey Kochetkov. Una proposta dirigida per Darcy Grant.

Continua llegint

– 361 – Roda de premsa – NOVA TEMPORADA 2019/20  – Escenari Joan Brossa – 2019.07.12 (temp. 18/19 – RdP 075)

NOVA TEMPORADA 2019/20  – Escenari Joan Brossa (temp. 18/19 – RdP nº 075)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest divendres vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació de la nova temporada 2019/20 de les diferents sales de l’Escenari Joan Brossa, que ha presentat el nou director artístic d’aquest espai, en Marc Chornet. La programació d’aquesta temporada estarà guiada sota el lema #somBrossa.

Una programació que s’ofereix amb antelació a diferència d’altres anys, on s’anunciava al setembre, …. ara durant la primera quinzena de juliol i amb moltes més propostes que altres vegades.

En Marc Chornet, voldria que l’esperit de Joan Brossa, ajudi a l’equip humà d’aquest espai a “mirar el present, rellegir la realitat i imaginar totes les opcions que aquest ens ofereix. Mirar una A, i ser capaços de descobrir que, si la girem, hi podem veure un cap de brau. Mirem el present, capgirem-lo i descobrim-hi futurs possibles“.

Com a novetat aquesta temporada els espectacles pivotaran al voltant de 7 cicles, i s’ha anunciat que es podran adquirir una mena de “Packs” per cada un dels cicles, a uns preus avantatjosos.

1 – Cicle #FutursBrossa:

La temporada començarà amb una sèrie d’espectacles que explícitament volen fer-nos pensar sobre la idea del FUTUR.

    • del 12 al 29 de setembre – iniciarem la temporada amb ‘EL FUTUR‘ de Joan Yago a la Sala Joan Brossa
    • del 18 de setembre al 13 d’octubre – a la Sala Palau i Fabre gaudirem d’una declaració d’intencions FLORS CARNÍVORESun text d’Anna Maria Ricart i dirigit per Marc Chornet.
    • del 16 d’octubre al 3 de novembre – gaudirem d’un resum dels 15 anys de carrera de Roger Conesa ambFACK15ANYSa la Sala Palau i Fabre
    • del 30 d’octubre al 3 de novembre – la Susanna Barranco ens presentarà el seu últim espectacle ‘ACCIONS DE RESISTÈNCIAa la Sala Joan Brossa

This slideshow requires JavaScript.

———————————————————–

Continua llegint

– 354 – GREC2019 – Circ – DÉJÀ VU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.09 (temp. 18/19 – espectacle  nº 274)

GREC2019 – Circ – DÉJÀ VU (temp. 18/19 –  espectacle  nº 274)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 9 de juliol vam poder veure dos espectacles al Mercat de les Flors dins del Festival Grec 2019. El primer d’ells, a la Sala Ovidi Montllor va ser DÉJÀ VU de la Companyia Manolo Alcántara.

Tal com ens va explicar a la seva presentació a la roda de premsa del 7 de juny (vegeu ressenya) DÉJÀ VU es tracta d’una proposta de circ teatralitzada. La companyia ha treballat durant tres anys en aquest espectacle d’una manera quasi artesanal. Nosaltres vam conèixer a Manolo Alcántara en el Festival Grec 2013 amb la seva sorprenent interpretació dins de l’espectacle “Wasteland” de Lluís Danés (vegeu ressenya).

Manolo Alcántara va néixer a Esparreguera en 1970 i es considera un artista autodidacta. Comença la seva carrera professional el 1994 i treballa sol o en col·laboracions, fins a l’any 2000 en què participa en la creació de la companyia Circo Imperfecto. Amb aquesta companyia i l’espectacle “Genuinos imperfectos” fa gira nacional i internacional al llarg de cinc anys.

En 2006 crea companyia pròpia, Solo Manolo i porta a escena l’espectacle “Locomotivo“. Va signar “Plecs” amb Xavi Erra, i finalment, l’any 2014 crea la Companyia Manolo Alcántara que va arrencar amb l’espectacle “Rudo”, que es va poder veure al Grec d’aquell any.

DÉJÀ VU és un espectacle que parla de l’home que realment és i de l’home que li hauria agradat ser. Un muntatge on s’interroga sobre la distància entre la vida i els somnis, entre la realitat i el desig.

Ho fa partint d’un únic personatge que es lliura a uns somnis ambiciosos i grandiloqüents, molt distants de la seva vida quotidiana. La mateixa música, interpretada en part en directe i en part enregistrada, i els sons que escoltareu us parlaran d’aquesta distància que separa realitat i somni, a cop de repeticions monòtones i de melodies alegres. És un somni tot plegat?

La magnífica composició musical i els arranjaments són de Laia Rius que interpreta també en directe i ha dirigit l’enregistrament de la part gravada amb Josep Traver (guitarres, llaüt, banjo), Ivan Tomasevic (contrabaix, baix elèctric), Pep Pascual (percussions), Maria Bou (violoncel), Xavi Túrnez (veus), i ella mateixa als violins i al violí octavat.

Continua llegint

– 308 – FESTIVAL PÍNDOLES 2019 – primera jornada – Castell de Montjuïc – 2019.06.07 (temp. 18/19 – espectacles  nº 224 a 230)

FESTIVAL PÍNDOLES 2019 – primera jornada (temp. 18/19 – espec.  nº 224 a 230)

  • Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (🐌🐌+🐚)
  • Circ – HIDRATICA (🐌🐌🐌+🐚)
  • Dansa – LONGING FOR #1 (🐌🐌🐌+🐚)
  • Teatre – GUARDAR LA ROBA (🐌🐌🐌🐌) Premi del públic 2019
  • Teatre – CASA (🐌🐌🐌+🐚)
  • Teatre – MY HEART WILL GO ON (🐌🐌🐌🐌)
  • Teatre – JOLIE (🐌🐌🐌)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició.

This slideshow requires JavaScript.

Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem trobat per tota la ciutat i especialment accedint a Montjuïc, on al vespre tindria lloc el concert d’Ed Sheeran a l’Estadi Olímpic.

I a les vuit tenim el primer dels espectacles d’aquesta jornada:

  1. Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (🐌🐌+🐚)

El nostre grup acompanyat d’en Martí, es dirigeix a la seu de les oficines del Castell on, a un despatx del primer pis, tindrà lloc aquesta representació. En un primer moment som només dotze espectadors, però el grup s’anirà engrandint a mesura que avança la nit.

La sinopsi del petit programa del festival indica:

1 Parella interètnica + 1 Sogra racista + 1 Mapa d’Àfrica = 1 Mala combinació

Una noia jove blanca (Anabel Riquelme) s’ha casat en secret amb un home madur de color (Oswaldo Martín), ell està divorciat i té un fill. A la sogra (Eva Cailà) no li agrada gens aquest matrimoni i quan els visita no deixa de fer comentaris de caràcter racista. Descobrirem també que és homòfoba.

Un plantejament a priori interessant, una comèdia que deriva cap a un discurs molt demagògic i gaire previsible. Pensem que necessita un replantejament. Les interpretacions una mica exagerades.

Continua llegint

– 307 – Roda de premsa GREC Festival – DANSA I CIRC – Palau de la Virreina – 2019.06.07 (temp. 18/19 – RdP 053)

GREC Festival – DANSA I CIRC (temp. 18/19 – RdP nº 053)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir divendres al Palau de la Virreina es va fer una nova roda de premsa del GREC Festival de Barcelona, per presentar una sèrie d’espectacles que s’han agrupat aquesta vegada sota el nom de “Dansa i Circ“.

  • 1 – HERE – Coreografia i concepte: Lali Ayguadé & Guilhem Chatir – Interpretació musical: Astrid Stockman (soprano) – Composició musical: Joana Gomila -Dramatúrgia: Aïda Gabriëls

Un espectacle que es va estrenar a Catalunya a Temporada Alta, però que ja ha rodat força inclús internacionalment; ara ha evolucionat molt i realment sembla un altre espectacle. Es tracta d’una peça d’un alt nivell coreogràfic, un espectacle conceptual per a gurmets de la dansa contemporània.

Lali Ayguadé i Guilhem Chatir investiguen com a vegades inevitablement necessitem trencar les coses i escapar per poder acostar-nos a la veritat. Tots dos s’han format a l’escola P.A.R.T.S d’Anne Teresa de Keersmaeker. Ayguadé ha treballat a la companyia d’Akram Khan; i Chatir a la de Wim Vandekeybus.

Dos coreògrafs i ballarins excepcionals i la veu d’una soprano dibuixen el retrat de dos personatges que neixen i s’integren en un món de normes i regulacions. En la seva lluita per acostar-se a la veritat, potser es veuran obligats a trencar-les.

Es podrà veure al Mercat de les Flors  el 3 i 4 de juliol

———————————–

Manolo Alcántara, Lali Ayguadé, Cesc Casadesús, Noel Olivé, Pepa Pana i Enric Ases

———————————–

  • 2 –  DÉJÀ VU – Idea, creació i direcció: Manolo Alcántara – Interpretació: Manolo Alcántara, Laia Rius, Andreu Sans – Interpretació de suport: Joan Trilla – Composició, direcció musical, arranjaments i interpretació musical: Laia Rius

Continua llegint

– 240 – Teatre – EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA – Teatre Lliure – Espai Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA (temp. 18/19 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 14, a l’Espai Lliure vam poder veure EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA, l’obra que la temporada passada va estar suspesa per l’accident de moto patit pel seu protagonista, Jordi Martínez. Convençuts que el pallasso místic de Henry Miller -endut per la força poètica a la manera de Rimbaud- només el podia encarnar ell, l’espectacle va ser ajornat i arriba ara, reposat com el bon vi.

Un pletòric Jordi Martínez, totalment recuperat, s’ha posat en la pell d’August, el pallasso cansat de no ser ell mateix.

This slideshow requires JavaScript.

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. August, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat.

Una proposta dirigida per Ramon Simó, qui també signa l’escenografia, d’aquesta nova versió del text traduït per Màrius Serra.

Un muntatge de teatre-circ que ens explica el moment vital de l’August, un pallasso que es busca a ell mateix i que vol mostrar-se a la gent tal com és quan s’ha desfet del seu maquillatge i del nas vermell. Un moment en el qual es planteja el dilema de continuar amb la seva tasca de fer riure al públic del circ ofegant la seva veu interior, o deixar de fer-ho i buscar una alternativa que li permeti ser ell, encara que això impliqui perdre la popularitat que ara, com a pallasso, té.

Continua llegint

– 234 – Roda de premsa – FESTIVAL GREC 2019 – Palau de la Virreina – 2019.04.11 (temp. 18/19 – RdP 041)

FESTIVAL GREC 2019 (temp. 18/19 – RdP nº 041)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous al matí, al Palau de la Virreina, es va presentar als mitjans de comunicació la programació del Festival de Barcelona GREC 2019. A la taula de presidència l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el comissionat de cultura (ICUB) Joan Subirats i el veritable protagonista de la jornada, Cesc Casadesús, director del Festival Grec.

This slideshow requires JavaScript.

Després d’unes paraules de cortesia dels dos primers, Cesc Casadesús va anant desgranant gairebé un per un els 94 espectacles que es podran veure en aquesta edició (52 al Grec Montjuïc i 42 al Grec Ciutat), que incrementa en 11 el nombre a la de l’edició passada. Si subdividim els espectacles per gènere, les xifres són les següents: teatre 29, escena hibrida 15, música 28, dansa 15, circ 5 i cinema 2. Per altra banda Casadesús ha destacat que aquest any hi ha paritat de gènere en la programació (50%).

Seguint la línia marcada fa dos anys per Cesc Casadesús, el viatge al voltant del món continua cap a l’orient, i proposa un apropament a les cultures de parla anglosaxona que parteix d’Austràlia i arriba fins a Nova York, amb l’ajuda dels directors del Festival de Melbourne i del BAM-Next Wave de Brooklyn.

S’han creat 4 itineraris per facilitat als espectadors poder escollir els espectacles segons les seves preferències:

1 – Itinerari de Melboune a Nova York – En el seu itinerari escènic pel planeta, el Grec 2019 creua l’oceà Pacífic i salta entre continents, sortint d’Austràlia i arribant a Nova York, per mostrar-nos alguns artistes que s’inspiren en aquests territoris.

2 – Itinerari Passions -Hi ha espectacles que ens conviden a emocionar-nos, d’altres ens proposen una reflexió sobre les passions, desitjos i emocions: la por, el riure, l’amor, la tristesa…

3 – Itinerari en companyia -Alguns s’han fet un públic i d’altres esperen que descobriu els seus mons de poesia. Són els col·lectius escènics que us conviden a viure un Grec “En (bona) companyia”

4 – Itinerari Nits d’estiu – El juliol barceloní és ple de propostes que, de vegades, ens faran somiar sota les estrelles, i, de vegades, a cobert. Són les intenses “Nits d’estiu del Grec 2019”

Continua llegint

– 184 – Circ – FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC ELEFANT D’OR 2019 (🐌🐌🐌🐌🐌) – Carpa a la Devesa de Girona – 2019.02.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 134)

FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC ELEFANT D’OR 2019 (temp. 18/19 – espectacle nº 134)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta ressenya va ser redactada durant tot el dimecres 20 de febrer, precisament per la dificultat d’editar tots el vídeos que compte la ressenya. En el moment de finalitzar la mateixa, ja era gairebé la una de la matinada del dijous 21. Com ja estàvem en la jornada de VAGA GENERAL, aquesta ressenya no ha estat publicada fins al dia d’avui, 22 de febrer.

Aquest passat dimarts dia 19 de febrer vam fer cap a Girona per assistir a la Gala Final de la 8a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or. Aquesta vegada han estat 6 dies d’actuacions, han participat 78 artistes de 13 països i s’han pogut veure 24 atraccions.

A través de la Circus Arts Foundation, amb en Genís Matabosch al capdavant, aquest Festival que va néixer l’any 2012, es torna a celebrar a les carpes instal·lades al Gran Camp de Mart de la Devesa de Girona. Enguany s’ha celebrat també la primera fira sectorial del món, el Circus World Market, al Palau de Fires.

Han estat 33.200 espectadors en aquesta nova edició i més de 3.000 persones han visitat el Circus World Market, d’entrada lliure i on es podia contemplar el Circ Gleich, la maqueta de circ més gran del món i que forma part de la col·lecció de la fundació promotora del festival.

This slideshow requires JavaScript.

La gala “d’Or”, d’aquest dimarts va ser un espectacular punt final amb la selecció dels 16 millors espectacles presentats en el Festival. Una gala presentada per en Genís Matabosch i amb música en directe de l’orquestra “París Circus” dirigida per Pierre Pichaud.

Una desfilada inicial de tots els artistes participants, plena de vistositat i color, que dóna pas a l’inici de les interpretacions.

1 – ELEFANT DE BRONZE i PREMI DE LA IMATGETROUPE KRASNOV de Rússia – un espectacle de funambulisme a gran alçada on cinc joves funàmbuls, tres d’ells fills del mestre Iurii Krasnov, caminen per un estret cordó d’acer. Molt impactant i vistosa l’esfera gegantina de miralls.

2 – SERGIO PAOLO de Xile – als malabars de rebot trencant la tradició del seu pare i el seu avi, presentadors d’espectacles de circ al seu país i canviant radicalment de la seva primera aposta per l’acrobàcia que un accident va truncar.

Continua llegint

– 076 – Teatre – LINK LINK CIRCUS (🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.10.09 (temp. 18/19 – espectacle. nº 057)

LINK LINK CIRCUS (temp. 18/19 – esp. nº 057)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La temporada passada no vam poder anar a veure aquesta proposta en el Teatre Akadèmia i no vam dubtar en comprar les entrades per no perdre-la en aquesta ocasió. I ves per on,  LINK LINK CIRCUS ha estat per nosaltres una gran decepció.

Aquesta vegada, el monòleg s’ha adaptat al francès. Davant nostra Isabella Rossellini, la famosa actriu que conserva tot el seu encant i com no podia ser d’un altre manera, demostra un enorme domini de l’escena. Ella ha ideat i escrit aquest espectacle que combina ciència i entreteniment.

This slideshow requires JavaScript.

Link Link Circus és un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. És molt important per a mi que el meu art sigui tan entretingut com científicament rigorós explica Rossellini. Un espectacle que gira entorn de la intel·ligència, les emocions i la comunicació animal.

Link Link Circus està il·lustrat amb els seus propis curts còmics i dibuixos i està acompanyada del seu gos, que interpreten alternativament Minnie i Darcy (a escena es diu “Pan”) i del titellaire i ensinistrador del gos, Schuyler Beeman. Aquesta proposta està co-dirigida per Guido Torlonia.

Però malauradament LINK LINK CIRCUS  no deixa de ser poc més que una conferència sobre els animals i la seva capacitat de pensar, una reivindicació de la seva intel·ligència, completada amb referències a la seva vida i a la seva carrera, la seva mare Ingrid Bergman, el que va ser el seu marit David Lynch …. amb projeccions que la mostren de nena i de jove i on veiem el seu interès pels animals.

Continua llegint

– 043 – Roda de premsa de ADETCA, prèvia a la Gala “Catalunya aixeca el teló” – Antiga fàbrica Damm – 2018.09.18 (temp. 18/19 – RdP 011)

RdP de ADETCA, prèvia a “Catalunya aixeca el teló” (temp. 18/19 – RdP nº 011)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta és una ressenya que hauria d’haver publicat dimecres passat, però que he estat rumiant molts dies si la publicava o no. Finalment ho faig, però no en el format en què tenia pensat fer-ho en el seu dia.

La raó, és que vaig sentir vergonya aliena de l’espectacle que se’ns va oferir a la Gala de “Catalunya aixeca el teló” al Teatre Coliseum i que vaig “patir” en directe assegut a la fila 14 de la platea d’aquest teatre.

Si aquesta és la manera d’intentar promocionar les Arts Escèniques al públic que no s’apropa gaire als Teatres, perquè ho faci més sovint… “vamos apañaos”.

En arribar a casa, vaig tenir el valor de veure la Gala novament sencera, a partir de la retransmissió en el fals directe que va oferir TV3, amb un decalatge d’uns 15 minuts; per això vaig utilitzar el “botó vermell” que ofereixen algunes cadenes com és el cas de TV3. Creia que no m’havia agradat gens perquè la Gala esta pensada únicament pel format televisiu …. i en directe potser havia perdut molt…. però oh!!!, sorpresa….. en format televisiu encara va ser pitjor.

El més important de la Gala, han estat l’entrega dels primers “Premis Catalunya de Teatre”, uns premis honorífics que es volen entregar cada any. Els guardonats han estat els següents:

  1. Premi a l’artista més prometedora de l’any: Sílvia Munt – per la seva trajectòria artística al llarg de la temporada 2017-2018, en què ha dirigit Les noies de Mossbank Road, a La Villarroel, o La Resposta, al Teatre Goya
  2. Premi a la trajectòria més rellevant, a la persona o entitat que més hagi contribuït a millorar la situació de les arts escèniques: Daniel Martínez – president del grup Focus (propietari de diversos teatres barcelonins)
  3. Premi a la millor sala privada: El Maldà per la programació més “destacada, coherent, rellevant i innovadora”
  4. Premi a la millor sala pública: Teatre Kursaal de Manresa
  5. Premi a l’entitat més prometedora de l’any: Teatre de la Gleva, de Barcelona, com a “sala i projecte artístic que té un futur més prometedor”

_____________________________

Continua llegint