Arxiu de la categoria: Cinema

– 200 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (3) – SOLO (🐌🐌🐌+🐚) – RISING FOR THE TSUNAMI (🐌🐌🐌🐌) – ¿PUEDES OÍRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.22

Festival DOCSBarcelona 2020 (3) –  SOLORISING FOR THE TSUNAMI¿PUEDES OÍRME?  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 21 de maig vam veure tres dels documentals inclosos en el Festival DOCS Barcelona d’enguany:

  1. SOLO  (🐌🐌🐌+🐚)

El primer llargmetratge com a director d’Artemio Benki és aquest SOLO, un documental sobre la vida del pianista argentí Martín Perino, un nen prodigi que es va veure internat en un psiquiàtric a causa d’una malaltia mental.

Va ser estrenat a Canes dins de la secció ACID, i es tracta d’un documental observacional on l’ambientació juga un paper fonamental que afegeix riquesa al retrat emocional del protagonista. Un artista destruït pel seu propi geni que vol tornar a relacionar-se amb el món que l’envolta ajudat per amics i metges i per la música, que va provocar la seva caiguda mental i que al mateix temps és la que el pot ajudar a ressorgir.

Internat a l’hospital psiquiàtric “El Borda” de Buenos Aires, el pianista Martín Anibal Perino (Buenos Aires 1984), toca el piano sempre que pot. Va fer el seu primer concert a deu anys i va guanyar nombrosos premis. Va patir una crisi nerviosa quan treballava en la seva primera composició i va ser diagnosticat d’esquizofrènia paranoide.

Fumador compulsiu surt de l’hospital després de tres anys, i lluita per adaptar-se al món real on no sempre té l’oportunitat de tocar el piano.

Un bon documental amb escenes de la vida real del nostre pianista, que ens apropen a la duresa que pot suposar la readaptació d’una persona mentalment inestable. Tendre i dur al mateix temps.

FITXA:

Títol: SOLO

Direcció: Artemio Benki – Protagonista i música: Martín Perino

Fotografia: Diego Mendizábal

País: França, República Txeca, Argentina i Austria – Idioma: castellà

Any: 2019 – Durada: 85 minuts

——————————————–

  1. RISING FROM THE TSUNAMI  (🐌🐌🐌🐌)

Dirigida per Hélène Robert Jérémy Perrin, RISING FOR THE TSUNAMI tracta sobre la tragèdia del terratrèmol i el tsunami que va assolar una part del Japó l’any 2011.

Una tragèdia que nosaltres recordem molt especialment, ja que va avortar el viatge a Japó que teníem previst efectuar el mes d’agost de 2011, i del que fins i tot ja teníem comprats els bitlles d’avió (i que per cert, Air France es va negar a reemborsar, canviar dates o destí).

Com us podeu imaginar ens hem promès no viatjar mai més amb la companyia Air France.

Per sort a la tardor de l’any 2018, vàrem poder trepitjar JAPÓ durant un mes i mig… i ara mateix tornaríem amb molt de gust, ja que va ser un dels viatges més espectaculars que hem pogut viure.

RISING FOR THE TSUNAMI és una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que l’onze de  març de 2011 va trasbalsar Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia.

Un tsunami que va provocar més de 15.000 morts i desapareguts.

Pels habitants de Sendai, el mar s’ha convertit en un enemic i observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 quilòmetres que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku.

A través dels testimonis dels supervivents veiem com les seves vides han quedat profundament afectades i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents i tornen a casa.

FITXA:

Títol: Rising from the Tsunami

Direcció: Hélène Robert i Jérémy Perrin

País: França – Idioma: japonés

Any: 2019 – Durada: 68 minuts

——————————————–

  1. ¿PUEDES OIRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una proposta dirigida per Pedro Ballesteros i que ens convida a fer una volta arreu del planeta per descobrir les escultures de Jaume Plensa (Barcelona 1955),  i amb ell, descobrir com l’art pot transformar la nostra manera de veure, viure i estar al món.

Les escultures monumentals de Plensa, exposades en una bona part del planeta: Catalunya, Madrid, França, Suècia, Canadà, Estats Units, Japó …. responen a un procés creatiu molt especial del seu creador, un procés que ens va explicant al llarg del documental.

Esferes de lletres que corresponen a diferents alfabets i on cada lletra te vàlua en si mateixa, poetes que són l’ànima de la societat i que la il·luminen, parets transparents amb llum pròpia, cares femenines que esperen en solitud en diferents llocs de la terra … tota la seva creació sota una filosofia: harmonitzar la creació amb l’entorn i els éssers humans.

Una pel.licula estructurada en diferents capítols: Esferes, Paraules, Plaça, Llar, Memòria, Silenci i Temps on copsem els aspectes poètics i simbolistes de les escultures d’en Jaume Plensa i on ell ens explica el perquè de cada una d’elles i la importància del lloc per a on estan pensades.

Tal com ell manifesta “Tu no decideixes ser artista, és quelcom inevitable” o “la vida ens va tatuant amb tinta invisible” o “més important que anar és tornar i més important encara, saber on has de tornar” i tot sota la premissa de què la seva escultura és la relació del que és material amb allò que és immaterial, amb l’espiritualitat.

Magnífic documental que ens permet seguir el procés creatiu d’un artista excepcional de casa nostra.

FITXA:

Títol: ¿PUEDES OÍRME?

Direcció: Pedro Ballesteros – 

País: Espanya – Idioma: castellà i català

Any: 2020 – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 198 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (2) – HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚)  – 2020.05.20

Festival DOCSBarcelona 2020 (2) – HI, A.I.   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DocsBarcelona posa a disposició del públic a través del portal FILMIN, nous documentals cada dia a les 20 h; avui dimarts dia 20 de maig nosaltres hem escollit veure “Hi, A.I.

Hi, A.I.  (🐌🐌🐌+🐚)

Els robots van de mica en mica, ocupant espais en la nostra quotidianitat, i això és el que ha volgut recollir la directora Isabella Willinger en aquest documental. Una pel·lícula que comença en la consulta d’un dentista, però on, curiosament, la pacient que ocupa la cadira, és un robot.

Al llarg de la pel·lícula veiem un parell de robots que treballen de recepcionistes en una empresa o en un centre comercial, un petit robot, en Pepper, que una família japonesa compra per fer companyia a una àvia, però potser el més sorprenent és el cas d’en Chuck que compra com a parella a l’Harmony, un robot d’aparença humana amb el que interacciona com si es tractés d’un ésser humà.

L’Harmony és una humanoide amb intel·ligència artificial que és capaç de portar amb en Chuck una conversa “quasi” normal. Li agraden els llibres i pot parlar de temes transcendentals.

Amb un A.I., has de mantenir una comunicació amb frases curtes i clares”, és el consell que li donen a en Chuck quan recull a la seva companya, acabada d’arribar de la fàbrica.

En Chuck fa d’ella la seva xicota, la porta a la platja, la pentina i fins i tot li prepara sopars romàntics a la bora del mar.

Isa Willinger ens porta també de visita a laboratoris on s’estudien i es desenvolupen aquests robots dotats d’intel·ligència artificial. Diferents robots creats per a cobrir necessitats diferents, des d’una xicota, a un acompanyant o a una hostessa.

Un interessant documental que en aquests moments ens fa veure la soledat d’algunes persones, més que el mateix avanç tecnològic que implica l’existència d’aquests robots.

Un futur que nosaltres veiem molt llunyà però que de ben segur arribarà.

———————————————–

FITXA:

Títol: Hi, A.I.

Direcció: Isabella Willinger – Música: Robert Pilgram

Data: 2019 – Durada: 88 minuts

Idioma: Anglès, japonés, italià i alemany

– 197 – Cinema – Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.19

Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha començat la 23a edició dels DocsBarcelona que tindrà lloc del 19 al 31 de maig en versió online a través de la plataforma Filmin.

LETTER FROM MASANJIA ha estat la pel·lícula escollida per a la inauguració, va estar emesa, ahir dia 19 de maig, al programa Sense Ficció de TV3 i estarà disponible a Filmin fins a les 23.59 h del dia 20 de maig, és a dir, 24 hores.

La resta de documentals estaran disponibles durant 72 hores,  tret del que tancarà el Festival, “Forman Vs. Forman“. La clausura i entrega de premis tindrà lloc el 31 de maig a les 21 hores.

LETTER FROM MASANJIA  (🐌🐌🐌🐌)

Del cineasta canadenc Leon Lee la pel·lícula ens narra un període de la vida de Sun Yi, un defensor dels drets humans a la Xina.

Als Estats Units, Julie Keith va trobar una carta amagada en una caixa de decoracions de Halloween Made in China. Ella i la seva família preparaven la festa d’aniversari de la filla petita i tenien les decoracions guardades a les golfes. La carta estava escrita per Sun Yi i era un crit de socors que havia llençat des del camp de treball de Masanjia on estava internat.

La descoberta d’aquella nota, on declarava ser empresonat per les seves creences espirituals i sotmès a tàctiques de tortura per les autoritats xineses, es va fer viral a tot el món i va provocar el tancament del camp de treball. Un cop en llibertat, Sun Yi va declarar ser l’autor d’aquella carta i va passar a viure sota el punt de mira del govern xinès.

Fascinat per la història, el cineasta canadenc va contactar amb Sun Yi que estava decidit a deixar constància de la seva lluita. Sun Yi, malgrat saber que estava vigilat per les autoritats xineses, va accedir a capturar d’amagat imatges de la seva vida quotidiana com a defensor dels drets humans i de la llibertat de pensament de les personesLeon Lee li va ensenyar per Skype a utilitzar la càmera.

La seva dissidència i l’assetjament a què les autoritats xineses va sotmetre a la seva família el va forçar a fugir de la Xina i es va refugiar a Indonèsia on estava a l’espera de rebre asil polític. Fins allà es va desplaçar Julie Keith que desitjava conèixer en persona l’autor d’aquella carta que li havia canviat la vida.

Dos anys més tard Sun Yi va entrar en contacte amb un altre pretès dissident xinès i moria d’una sospitosa malaltia als ronyons.

Un documental colpidor de denúncia sobre la repressió governamental a la Xina.

——————————————

FITXA:

Títol: Letter from Masanjia

Direcció i producció: Leon Lee – Guió: Caylan Ford, Leon Lee

Música: Michael Richard Plowman – Fotografía: Marcus Fung

País: Canadà – Any: 2018

Durada: 75 minuts – Idioma: Anglès

– 195 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (10 de 10) – 2020.05.11

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 10 de maig i per tant és l’últim dia del D’A Film Festival de Barcelona que hem pogut veure en línia a través de la plataforma Filmin. Avui plou, seguim confinats, i els carrers són ben buits.

Segons vàrem veure ahir en el telenotícies de TV3 en una entrevista amb el director del Festival, a causa del coronavirus s’ha optat per mostrar totes les pel·lícules únicament a través de Filmin; curiosament aquest fet ha provocat que els espectadors d’aquesta edició s’ha multiplicat per deu, cosa que segurament farà replantejar en les pròximes edicions la possibilitat que aquesta opció de veure les pel·lícules des de casa, a partir d’ara, sigui un complement a l’explotació en els cinemes.

Divendres passat es van publicar el nom de les quatre pel·lícules guanyadores del Festival d’enguany, premis atorgats pel Jurat (Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner) i per la Crítica (Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso):

  • Premi Talents a la millor pel·lícula: “UN BLANCOBLANCO DIA(🐌🐌🐌🐌), del director Hylnur Pálmason. Premi que s’atorga a obres de directors amb menys de tres llargmetratges.
  • Menció Premi Talents al film britànic “NOCTURNAL(🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Nathalie Biacheri.
  • Premi de la Crítica a la pel·lícula algeriana “ABOU LEILA(🐌🐌🐌🐌), debut en la direcció d’Amin SidiBoumédine.
  • Menció premi de la crítica per al film espanyol  “LA MAMI” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Laura Herrero Garvín.

Els premis del públic: a través dels vots recollits a la plataforma Filmin

——————————————-

… diumenge 10 de maig, l’últim dia del Festival hem pogut veure les següents pel·lícules:

  1. ABOU LEILA  (🐌🐌🐌🐌)

Un thriller psicològic amb tocs surrealistes, co-produït per Algèria i França, escrit i dirigit per Amin Sidi-Boumédine.

Abou Leila és el nom d’un terrorista que els dos protagonistes persegueixen a través del desert d’Algèria. Però Abou Leila és també el nom d’un espectre, un djinn o dimoni de la cultura aràbiga que pot transformar l’ànima humana i posseir la ment.

SidiBoumédine dosifica la informació al llarg de tota la pel·lícula que comença amb un tiroteig al carrer entre un home armat i la policia. I no sabem res més d’aquest fet fins a gairebé al final de la pel·lícula. Dos amics, quasi germans, Slimane Benouari (S.) i Lyes Salem (Lofti) van en un cotxe sense tenir gaire clar el destí.

Ben aviat ens adonem de l’estat mental de S. que pateix malsons i pren una medicació que li dosifica Lofti. La primera part de la pel·lícula és una road movie on veiem el cotxe circulant pel desert, amb breus parades per dormir i sense que l’espectador sàpiga bé qui són i que persegueixen.

Una ruptura amb la narrativa de la primera part dóna pas a unes escenes que ens endinsen en un món surrealista i on el desert es converteix en el cervell malalt de S., és partir d’aquest moment que comencem a entendre qui són i que busquen. Traumes del passat que surten a la llum i una part final on es barreja realitat i somni.

Un impactant drama psicològic sobre els efectes de la violència en la societat. Una reflexió sobre la bogeria, sobre l’odi que engendra odi sobre els traumes. Una espectacular fotografia de Kanamé Onoyama, una banda sonora espectacular i unes interpretacions impactants.

FITXA: 

Títol : ABOU LEILA

Direcció i guió: Amin Sidi-Boumédine

Intèrprets: Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader, Fouad Megiraga, Meriem Medjkrane, Hocine Mokhtar i Samir El Hakim

Gènere: Ficció – País: Algèria, França, Qatar – Any: 2019

Durada: 135 minuts – Idioma: Àrab

——————————————-

  1. TO THE ENDS OF THE EARTH  (🐌🐌🐌+🐚)

Un drama escrit i dirigit pel cineasta japonès Kiyoshi Kurosawa que ens parla d’una presentadora de televisió que està gravant un documental en Uzbekistan. La pel·lícula està protagonitzada per la cantant de J-Pop Atsuko Maeda que interpreta el paper de Yoko i ens ofereix dues interpretacions diferents d’una mateixa cançó, Hymne a l’amour de Marguerite Monnot.

Una pel·lícula d’encàrrec per commemorar l’aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Japó i l’Uzbekistan. Un equip de rodatge transita per diferents indrets del país per realitzar un documental, tots estan a les ordres d’un despòtic director, Yoshioka (Shôta Sometani). Amb ells viatja un intèrpret, Temur (Adiz Rajabov), enamorat de la cultura japonesa.

Un documental centrat en els aspectes més banals del país, un país que no volen entendre i que fa que el director defugi rodar en museus o teatres que donarien una visió del bagatge cultural del país. Segons ell, aquest aspecte no interessa al seu públic.

La noia està aïllada de la resta del grup i surt sola a passejar per les localitats on s’instal·len. La por al desconegut en un país que no coneix i amb un idioma que no compren, es transforma en una por irracional que fa que la vida habitual que copsa en els carrers, es transformin per a ella en perills i amenaces de les que ha de fugir. El seu somni és ser cantant i se sent atrapada en un món que no és el seu.

Una pel·lícula que parla de les nostres pors i de la necessitat del descobriment d’un mateix. La por al que ens és desconegut sovint, ens aïlla. Una magnífica fotografia d’Akiko Ashizawa.

FITXA:

Títol : TABI NO OWARI SEKAI NO HAJIMARI

Direcció i guió: Kiyoshi Kurosawa

Intèrprets: Atsuko Maeda, Shota Sometani, Adiz Rajabov, Ryo Kase

Gènere: Ficció – País: Japò – Any: 2019

Durada: 120 minuts – Idioma: Japonès

——————————————-

  1. ALGUNAS BESTIAS   (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula guanyadora de la secció de New Directors de Sant Sebastià, dirigida per Jorge Riquelme Serrano, que ens ha atrapat pel seu pertorbador argument.

Una família de tres generacions (avis, pares i fills), desembarca en una illa deshabitada del sud de Xile amb el somni d’obrir un hotel. Però quan l’home que els ha portat fins allí desapareix misteriosament, es queden atrapats sense aigua i amb fred, i van descobrint-se les seves bèsties interiors.

La pel·lícula està rodada a la paradisíaca Illa de Chaullin, que, amb forma de cor trencat, està situada davant la costa xilena de Calbuco.

Un idíl·lic paratge al qual arriben tots els membres d’una família, els avis Dolores (Paulina García) i Antonio (Alfredo Castro), la filla Ana (Millaray Lobos), el seu marit Alejandro (Gastón Salgado) i els dos fills de la parella, Máximo (Andrew Bargsted) i Consuelo (Consuelo Carreño).

Nicolás (Nicolás Zárate) és el misteriós personatge que els acompanya a l’illa i aprofita la nit per marxar.

L’Ana i l’Alejandro volen convèncer els avis per invertir diners i transformar la casa en un hotel de luxe. Una família de la que anem descobrint comportaments estranys, relacions enrarides com la dels dos matrimonis entre ells, l’animadversió dels avis envers el gendre, les dels germans, o la de l’avi amb la seva néta. Una tensió creixent que ens manté lligats al sofà i que transforma l’illa paradisíaca en un lloc claustrofòbic i aterridor.

Una magnífica pel·lícula que traspua tensió i que ens parla de l’individualisme, la violència, el classisme i els abusos sexuals que poden dinamitar una família.

FITXA:

Títol : SOME BEASTS

Direcció: Jorge Riquelme Serrano – Guió: Jorge Riquelme Serrano, Nicolás Diodovich

Intèrprets: Paulina García, Alfredo Castro, Andrew Barqsted, Gastón Salgado, Consuelo Carreño, Millaray Lobos García, Nicolás Zárate

Gènere: Ficció – País: Xile – Any: 2019

Durada: 98 minuts – Idioma: Castellà

——————————————-

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del D’A Film Festival de Barcelona, relacionem les pel·lícules que hem pogut veure…. i la nostra valoració “cargolaire“.

  1. HABITACIÓN 212 (🐌🐌🐌+🐚)
  2. NOMAD-IN THE FOOTSTEPS OF BRUCE CHATWIN (🐌🐌)
  3. ROUBAIX, UNE LUMIÈRE (🐌🐌🐌+🐚)
  4. SATURDAY FICTION (🐌🐌+🐚)
  5. LA REINA DE LOS LAGARTOS (🐌)
  6. UN BLANCO, BLANCO DIA (🐌🐌🐌🐌)
  7. LITTLE JOE (🐌🐌🐌🐌)
  8. LOS LOBOS (🐌🐌🐌🐌)
  9. LA MAMI (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  10. NOCTURNAL (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  11. DWELLING IN THE FUCHUN MOUNTAINS (****)
  12. RESTOS DE COSAS  (🐌🐌🐌🐌🐌)
  13. NEVIA (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  14. MY MEXICAN BRETZEL (🐌🐌🐌🐌)
  15. LOS SONAMBULOS (🐌🐌🐌+🐚)
  16. ALL FOR MY MOTHER (🐌🐌🐌+🐚)
  17. AZNAVOUR BY CHARLES (LE REGARD DE CHARLES) (🐌🐌🐌+🐚)
  18. ADAM  (🐌🐌🐌)
  19. UNA VEZ MAS (🐌🐌🐌+🐚)
  20. OLEG (🐌🐌🐌🐌)
  21. NI OBLIT NI PERDO  (🐌🐌🐌)
  22. 16 DE DECEMBRO  (🐌🐌🐌)
  23. CARNE  (🐌)
  24. HOMEWARD (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  25. LAS BUENAS INTENCIONES (🐌🐌🐌+🐚)
  26. LOURDES (🐌🐌🐌🐌)
  27. ATLANTIS (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  28. PANTERES  (🐌🐌🐌)
  29. A STORMY NIGHT (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  30. ABOU LEILA (🐌🐌🐌🐌)
  31. TO THE ENDS OF THE EART  (🐌🐌🐌+🐚)
  32. ALGUNAS BESTIAS  (🐌🐌🐌🐌🐌)

——————————————- 

– 194 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (9 de 10) – 2020.05.10

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Doncs si, ja tenien raó que el temps havia de canviar, dissabte ennuvolat i força fresquet … tarda de cinema. Penúltim dia del Festival …..

  1. ATLANTIS  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Guanyadora de la secció Orizzonti del Festival de Venècia, ATLANTIS, dirigida per Valentyn Vasyanovych, es desenvolupa en el futur quan la Guerra d’Ucraïna amb Rússia ja ha acabat i el territori ha quedat totalment destruït, ple de mines i de cossos enterrats.

El protagonista, Sergiy, (Andrei Rimaruk) és un soldat amb estrès postreumàtic. Ell i el seu amic, i company de guerra, treballen inicialment en una fàbrica d’acer i dediquen el seu temps lliure a disparar a blancs metàl·lics amb forma humana, com una manera d’apaivagar els seus dimonis. Porten armilles antibales perquè també es disparen entre ells. Però un dia l’amic decideix suïcidar-se, i un temps després la fàbrica tanca.

Sergiy troba ocupació transportant aigua potable en un camió cisterna fins que, casualment, coneix els membres d’una missió humanitària que se n’ocupen de desactivar mines i recuperar cossos, i s’unirà a ells. Per a Sergiy s’obre una petita llum al final del camí.

La pel·lícula retrata la destrucció a la qual ha quedat sotmès el país, cases enderrocades, fàbriques abandonades, carreteres intransitables, desolació absoluta que es transmet en la forma en què la pel·lícula ha estat rodada, amb pocs diàlegs i llargs plans fixos. De fet, els diàlegs més llargs són els dels metges forenses quan descriuen, minuciosament, l’estat en què ha quedat el cos que estan examinant.

ATLANTIS mostra l’horror destructiu de les guerres tot deixant oberta una porta a què sempre és possible la reconstrucció, quan davant de situacions tan devastadores hi ha persones que lluiten per recuperar la memòria i sobreviure. 

FITXA:

Títol : ATLANTIS

Direcció i guió: Valentyn Vasyanovych

Intèrprets: Andrei Rimaruk, Liudmila Bileka, Vasil Antoniak

Gènere: Ficció – País: Ucraina – Any: 2019

Durada: 108 minuts – Idioma: Ucranià

————————————————–

  1. PANTERES  (🐌🐌🐌)

El curtmetratge Panteres, escrit i dirigit per Erika Sánchez va néixer de la necessitat d’explorar la pubertat femenina i presenta l’anorèxia (desordre alimentari que va patir l’Erika a dotze anys) com un fet que forma part del disseny de la identitat femenina. El cos, el físic femení com a materialització de la desigualtat i la vulnerabilitat.

Dues noies, la Nina (Rimé Kopoburú) i la Joana (Laia Capdevila) són dues amigues de tretze anys que han decidit “donar forma” a la seva aparença de forma diferent.

En el vestuari, la Joana estudia les condicions físiques d’altres dones i després de si mateixa en el mirall.  Es pot modular el teu propi cos? El teu gènere? La teva feminitat?

FITXA: 

Títol : PANTHERS

Direcció i guió: Erika Sánchez

Intèrprets: Laia Capdevila, Rimé Kopoburú

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2020

Durada: 22 minuts – Idioma: castellà, català

————————————————–

  1. A STORMY NIGHT  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula escrita, dirigida i coprotagonitzada per David Moragas és la que clausura el D’A Film Festival de Barcelona que enguany, de forma extraordinària, s’ha realitzat virtualment dins de la plataforma Filmin.

Rodada en blanc i negre entre Barcelona i Nova York, ens parla de Marcos (David Moragas) que ha de fer nit a la ciutat de Nova York, a causa d’una tempesta que li impedeix viatjar a San Francisco per presentar un documental que ha dirigit.

Una amiga que viu a la ciutat, i temporalment absent,  li cedeix la seva habitació en el pis de l’Alan (Jacob Perkins), un apocat programador de StarApp’s.

Els dos joves, Marcos i Alan,  passaran la nit junts i qüestionaran els seus plantejaments de la felicitat, de l’amor, de la monogàmia, de l’autosegregació gai,  ….

… un qüestionament que en paraules de David Moragas “És com un diàleg entre el diable i l’àngel, però les dues veus són meves, en realitat”.

Una pel·lícula que és una declaració d’amor al gènere favorit de l’autor, la comèdia romàntica, i que li ha permès parlar de tots els temes que a ell li han preocupat al llarg dels seus vint-i-set anys. Una pel·lícula que convida a reflexionar sobre tots els temes que envolten les relacions de parella en general i en particular les d’aquelles que queden fora del que es considera “normatiu”.

Un acurat guió, unes interpretacions autèntiques i una magnífica fotografia de l’Alfonso Herrera Salcedo.  Un esplèndid debut de David Moragas.

FITXA: 

Títol : A STORMY NIGHT

Direcció i guió: David Moragas

Intèrprets: Jacob Perkins, David Moragas, Jordan Geiger, Marc Di Francesco, Elena Martin

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2020

Durada: 75 minuts – Idioma: anglès, català

————————————————–  

…. continuarà …..

– 193 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (8 de 10) – 2020.05.09

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres dia 8 de maig, amb sol esplèndid que aprofitem des de la nostra terrasseta, ja que “els homes del temps” anuncien un canvi important a partir de diumenge. A la tarda nova sessió de cinema.  Ja fa cinquanta-vuit dies que restem confinats, sense sortir de casa

  1. – HOMEWARD  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula que amb el rerefons de la Guerra entre Rússia i Ucraïna, és la òpera prima de Nariman Aliev.

Un pare (Akhtem Seitablaiev) i el seu fill petit (Remzi Bilyalov) han anat a recollir el cadàver del seu fill gran i germà, mort a la guerra, per enterrar-lo a Crimea. 800 quilòmetres separen Kíev de Crimea i ho volen recórrer en cotxe amb el cos del difunt al maleter. Però Crimea està sota les forces armades russes i per això han d’enfrontar un munt de dificultats per intentar arribar.

Pare i fill mantenen una relació difícil i estan distanciats emocionalment i religiosament. Mustafà, el pare, està absolutament convençut que cal enterrar el seu fill a Crimea i que cal seguir estrictament les pautes que marca el dol musulmà. El fill anirà de mica en mica, entenent el seu pare.

El viatge canviarà completament la seva relació.

Una molt bona pel·lícula, que fa entendre una mica més el fet que els sentiments d’identitat estan sovint per sobre de fronteres i de racionalitats.

FITXA: 

Títol : EVGE

Direcció: Nariman Aliev

Guió: Nariman Aliev i Marysia Nikitiuk

Intèrprets: Akhtem Seitablaiev, Remzi Bilyalov, Dariya Barihashvili, Viktor Zhdanov, Veronika Lukianenko, Akmal Gurezov, Larysa Yatsenko

Gènere: Ficció – País: Ucrania – Any: 2019

Durada: 96 – Idioma: Ucrainés, Rus i Tàrtar

———————————————

  1. – LAS BUENAS INTENCIONES  (🐌🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula autobiogràfica de l’Ana Garcia Blaya que ens parla de les relacions de Gustavo (Javier Drolas), un pare divorciat, amb els seus tres fills: Amanda (Amanda Minujin), Lala (Carmela Minujin) i Manu (Ezequiel Fontela).

Un pare afable i divertit però absolutament desastrat i que arriba tard arreu. Aficionat al futbol, a la guitarra, a les relacions esporàdiques, i a les trobades amb amics, porta una botiga dedicada a la venda de discos, una “disqueria” amb el seu amic Néstor (Sebastian Arzeno) amb qui també comparteix pis.

Els nens gaudeixen del temps que comparteixen amb el pare d’una forma desendreçada i caòtica. Per contra, destaca la figura de la mare (Jazmín Stuart) i la seva nova parella (Juan Minujin) que porten una vida absolutament ordenada, han decidit traslladar la seva residència de l’Argentina al Paraguay, lluny de la crisi econòmica que pateix el país.

Amanda, la filla gran de deu anys decideix que no vol marxar i que vol quedar-se a Buenos Aires amb el seu pare.

Una pel·lícula amb molta música (Javier Drolas, el protagonista, forma part d’un conjunt musical) i on s’intercalen imatges reals filmades de la infantesa de l’Ana Garcia Blaya.

Un film que destil·la molta tendresa i humanitat cap a la figura d’un pare incapaç d’organitzar la seva vida i que estima incondicionalment els seus fills, i destaca el poder d’adaptació dels nens a totes les situacions.

Llàstima que no acabem d’entendre totes les paraules per la diferència de fonètica entre la parla utilitzada a Argentina i el castellà a què estem acostumats. Una pena que Filmin, no subtituli en català o castellà les pel·lícules americanes de parla castellana.

FITXA: 

Títol : THE GOOD INTENTIONS

Direcció i guió: Ana García Blaya

Intèrprets: Javier Drolas, Amanda Minujin, Ezequiel Fontenla, Carmela Minujin, Sebastián Arzeno, Juan Minujin, Jazmín Stuart

Gènere: Ficció – País: Argentina – Any: 2019

Durada: 86 – Idioma: Castellà

———————————————

  1. – LOURDES  (🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula que correspon a la retrospectiva dedicada a la directora Jessica Hausner (Viena 1972), rodada l’any 2009 i que ara hem pogut visionar doblada al català.

Christine (Sylvie Testud) és una jove que sofreix d’esclerosi múltiple i que porta gairebé tota la seva vida prostrada en una cadira de rodes. Per a sortir del seu aïllament, s’uneix a un grup de pelegrins que viatgen a Lourdes a la recerca de consol, de companyia, i, per què no, d’un miracle. Infermeres, voluntaris i sacerdots componen el grup que acudeix a la peregrinació.

Una jove sense fe que fa el que li diuen, banys, visita a la cova, pregaries, … i que davant l’escepticisme i enveja dels altres pelegrins del grup recupera la mobilitat. Recuperació temporal?? miracle??  Mirades, actituds, resignació, pors, esperances ….

Una pel·lícula que es mou entre la faula mística i la crítica despietada a l’explotació econòmica de la fe. Tal com ens va passar amb la visió de LITTLE JOE (podeu veure la nostra ressenya) observem en aquesta directora una gran fredor i distanciament envers els personatges que protagonitzen la pel·lícula. Tal com si es tractés de persones sense sentiments que eviten en tot moment contacte físic o emocional entre ells, i amb els espectadors.

FITXA:

Títol : LOURDES

Direcció i guió: Jessica Hausner

Intèrprets: Sylvie Testud, Léa Seydoux, Bruno Todeschini

Gènere: Ficció – País: Austria, Alemanya, França – Any: 2009

Durada: 99 minuts – Idioma: Francès

———————————————

…. continuarà ….

– 192 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (7 de 10) – 2020.05.08

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dijous 7 de maig nova tarda de cinema per aprofitar l’oportunitat de veure les pel·lícules de cinema independent, seleccionades pel D’A Film Festival de Barcelona per ser visionades a casa. Avui hem vist dos llargmetratges de llarga durada i hem complementat amb tres curtmetratges:

  1. UNA VEZ MAS  (🐌🐌🐌+🐚)

Guillermo Rojas i Jacinto Bobo, exalumnes de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla van emprendre el projecte de rodar la pel·lícula “UNA VEZ MAS” fa tot just un any. Un film que vol ser un retrat generacional de l’actual joventut europea.

Guillermo debuta en la tasca de director amb aquesta pel·lícula que protagonitzen Daniel (Jacinto Bobo) i Abril (Silvia Acosta). Ella fa cinc anys que viu a Londres on treballa en una important firma d’arquitectes, i ell treballa de contacontes en una llibreria de la ciutat de Sevilla. Fa cinc anys que van trencar la seva relació i no s’han tornat a veure. L’Abril torna a la ciutat amb motiu de la mort de la seva àvia i es retroben.

Aquest retrobament amb ell i les seves amigues fa que l’Abril es replantegi la possibilitat de tornar, i recuperar la seva antiga vida. La ciutat de Sevilla es converteix en una protagonista més de la història amb la passejada que els protagonistes fan pel barri de la Santa Cruz, el Parc de Maria Luisa o el Guadalquivir amb la Giralda al fons.

És una pel·lícula que ens parla del retrobament amb una època de la vida que ja ha passat i en la qual vas ser feliç, i l’intent de tornar a viure allò per última vegada.

La pel·lícula compta amb una banda sonora amb participació de bandes de l’escena indie sevillana com The Milkyway Express, Dani Llamas, All La Glory o Maga. La partitura original és obra del compositor Pablo Cervantes.

Hem vist una bona pel·lícula, amb unes magnífiques interpretacions de la parella protagonista i una fotografia esplèndida, però creiem que potser necessitaria una petita retallada en algunes escenes allargassades excessivament.

FITXA:

Títol : ONCE AGAIN

Direcció i guió: Guillermo Rojas

Intèrprets: Silvia Acosta, Jacinto Bobo, Teresa Arbolí, Celia Vioque, Julia Rodríguez, Beatriz Arjona, Asier Iturriaga, Alejandro Sigüenza, Cristina Domínguez, Jorge Naranjo, Verónica Morales, Tatiana Sánchez Garland, Guillermo Rojas, Fran Pérez, Laura Hojman

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019

Durada: 112 minuts – Idioma: Castellà

——————————————

20 – OLEG  (🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula impactant signada per Juris Kursietis, que ens parla de l’esclavitud dels nostres dies i la situació, més que precària, en què es troben els immigrants de l’est d’Europa.

Oleg (Valentin Novopolskij) és un jove carnisser de Letònia que arriba a Brussel·les amb l’esperança de guanyar-se la vida treballant en una fàbrica de carn. Una mala jugada d’un company farà que l’acomiadin i desesperat accepta el que li ofereix Andrzej (Dawid Ogrodnik) un “empresari” polonès que li promet casa, feina i dinar.

Sense saber-ho ha acabat en mans d’un mafiós, un personatge trastornat i imprevisible.

Oleg queda atrapat en una situació de la qual li és molt difícil escapar i que nosaltres, espectadors, vivim amb ell. Situacions angoixants manegades per una persona que ho controla tot i que mostra una bipolaritat alarmant envers les persones que conviuen, terroritzats, amb ell.

Una bona pel·lícula, que ens retrata les dificultats dels immigrants de l’est d’Europa que enlluernats per un futur millor inicien aventures impossibles. Esperances frustrades, somnis trencats, realitats terribles.

FITXA:

Títol : OLEG

Direcció: Juris Kursietis – Guió: Juris Kursietis, Liga Celma-Kursiete, Kaspars Odins

Intèrprets: Valentin Novopolskij, Dawid Ogrodnik, Anna Próchniak, Adam Szyszkowski, Guna Zarina

Gènere: Ficció – País: Letònia, Bèlgica, Lituània, França – Any: 2019

Durada: 108 minuts – Idioma: Anglès, Polac, Flamenc, Francès, Letò i Rus

——————————————

  1. NI OBLIT NI PERDÓ  (🐌🐌🐌)

El primer dels curtmetratges que hem vist avui és NI OBLIT NI PERDÓ, dirigit per Jordi Boquet Claramunt i basat en el cas real de Guillem Agulló.

El curt pretén mostrar i reivindicar la realitat de les víctimes del feixisme al nostre país i de la lluita de les seves famílies per mantenir intacta la seva memòria. Pretén evidenciar el dolor dels familiars que han de continuar vivint amb una absència injustificable.

La Betlem (Raquel Ferri) torna a casa, al poble valencià de Burjassot, per passar uns dies amb la seva família coincidint amb l’aniversari de l’assassinat del seu germà Guillem Agulló i Salvador (1974-1993), un jove independentista mort a mans d’uns joves d’extrema dreta.

Però com sempre que hi va, acaba recordant que hi ha coses que mai es podran oblidar, i que tampoc es poden perdonar.

FITXA: 

Títol : NEITHER FORGIVE NOR FORGET

Direcció: Jordi Boquet Claramunt – Guió: Jordi Boquet Claramunt i Tomàs Bayo Encontra

Intèrprets: Raquel Ferri, Isabel Rocatti, Marina Alegre, Pep Molina, Sergi Torrecilla, Amparo Moreno

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019  

Durada: 21 minuts – Idioma: Català

——————————————

  1. 16 DE DECEMBRO  (🐌🐌🐌)

Aquest curtmetratge dirigit per Álvaro Gago ha estat el guanyador del VII Festival de Curtmetratges contra la Violència de Gènere celebrat a Jaén.

Lucia (Cris Iglesias) de 25 anys, surt de fer esport i ha d’anar a recollir al seu germà petit amb la moto. Un incident amb uns joves que circulen en cotxe converteix aquest viatge en una experiència que no veurem explícitament però que endevinem. Ells han gravat l’agressió i mostren la seva intenció de penjar el vídeo a les xarxes socials. A partir d’aquest moment, de ben segur, la vida de la Lucia ja no serà mai més la mateixa.

FITXA: 

Títol : 16 DECEMBER

Direcció i guió : Álvaro Gago

Intèrprets: Cris Iglesias, Javier Valcarce, Fran Pérez, Diego Abal, Ruth Boente, Martín Duplà

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019

Durada: 14 minuts – Idioma: Castellà i gallec

——————————————

  1. CARNE  (🐌)

Cinema d’animació en clau feminista dirigit per Camila Kater, CARNE és un curtmetratge que aborda el cos femení i la seva representació, una de les pel·lícules més polèmica de l’últim Festival de Locarno.

Crua, poc feta, al punt, feta i molt feta. A través de relats íntims i personals, cinc dones comparteixen les seves experiències en relació amb el cos, des de la infància fins a la tercera edat.

FITXA: 

Títol : FLESH

Direcció: Camila Kater

Guió : Camila Kater, Ana Julia Carvalheiro

Intèrprets: Rachel Patricio, Larissa Rahal, Raquel Virginia, Valquiria Rosa i Helena Ignez

Gènere: Documental – País: Brasil, Espanya

Any: 2019 – Durada: 12 minuts – Idioma: Portugués

——————————————

…. continuarà …..

– 191 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (6 de 10) – 2020.05.07

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

…I ja som dimecres 6 de maig; avui, de nou, un dia espectacular. No trepitgem carrer, ja que encara continuem confinats i passem el matí fent exercici físic, reordenant un armari i llegint. Per dinar paelleta a la terrassa i després del cafetó tarda de cinema.

  1. ALL FOR MY MOTHER  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula dirigida per Malgorzata Imielska segueix la vida de la Ola (Zofia Domalik), una noia de disset anys, òrfena de pare i abandonada per la seva mare, que no vol creure que la seva mare no vol saber res d’ella i s’autoconvenç que l’està buscant i que ella ha de fer tot el possible perquè la trobi.

Ara viu en un centre de detenció on va ser traslladada per robatori des de l’orfenat on vivia. La relació amb les noies del centre és conflictiva i ella es dedica a entrenar-se per poder obtenir una plaça en els Jocs Olímpics. A diferència de les altres noies, rebutja proporcionar serveis sexuals al conserge a canvi de cigarrets o sumes petites de diners. Només espera, obsessivament, notícies de la seva mare.

Per vacances aconsegueix ser acceptada en una casa d’acollida prop de l’orfenat on s’hi estava, i ella hi va amb l’esperança de trobar la mare. Però allà esdevé una víctima de la violència sexual del cap de família i acabarà fugint.

Un retrat dur del món de les noies provinents de famílies trencades que viuen entre orfenats corruptes i famílies d’acollida disfuncionals. Una pel·lícula on la violència i la “foscor” que s’intueix en el centre de detenció, fa pensar en la gran solitud amb què aquestes noies han d’enfrontar el seu dia a dia, lluny de qualsevol suport.

FITXA: 

Títol : WSZYSTKO DIA MOJEJ MATKI

Direcció i guió: Malgorzata Imielska

Intèrprets: Zofia Domalik, Maria Sobocińska, Malwina Laska, Edyta Januszewska, Zuzanna Puławska, Helena Englert, Halina Rasiakówna, Magdalena Czerwińska, Jowita Budnik, Adam Cywka

Gènere: Ficció – País: Polònia – Any: 2019

Durada: 99 minuts – Idioma: Polonès

———————————————–

  1. AZNAVOUR BY CHARLES (LE REGARD DE CHARLES)  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula és una recopilació convertida en biografia sentimental de totes les pel·lícules casolanes que Aznavour va rodar al llarg de la seva vida i que guardava curosament. Una mena de vídeo-diari personal que el cineasta Marc Di Domenico ha transformat en un film introspectiu i avantguardista.

Charles Aznavour (1924-2018) cantant d’origen armeni que a més va ser actor, i que segons ell mateix era, abans de res, “petit, lleig, perfeccionista, irascible, irresistible i sentimental”, es va dedicar a gravar no tant el que veia o sentia com la seva pròpia mirada. El cos i ànima de l’operador de càmera que va ser ell es transforma i pren vida en tot el que filma, en tot el que veu.

A la seva mort, no només ens va deixar les cançons sinó que amb les seves filmacions ens va deixar un document únic sobre la visió que ell tenia de la seva pròpia existència.

El documental construït per Di Domenico ens convida a veure des de la pròpia òptica del cantant, la seva vida intima, les seves pors, els seus amors, els seus anhels. L’actor Romain Duris posa veu a les reflexions que el mateix Aznavour havia fet sobre les filmacions. Un documental que ens ha deixat escoltar algunes de les més de 800 cançons que Charles Aznavour va arribar a compondre.

Una visió d’una persona que havia fet de la càmera una extensió del seu braç i que amb ella captava tot el que veia i vivia a cada moment de la seva llarga vida.

FITXA:

Títol : AZANAVOUR BY CHARLES

Direcció : Marc Di Domenico – Narrador: Romain Duris

Gènere: Documental – País: França – Any: 2019

Durada: 75 minuts – Idioma: Francès

———————————————– 

  1. ADAM  (🐌🐌🐌)

Una comèdia ambientada en el món LGTBI i situada en el si de la comunitat de Nova York, durant l’estiu de 2006. Dirigida per Rhys Ernst, suposa la seva opera prima. La seva pròpia transsexualitat fa que aquest tema sigui un dels leitmotivs dels seus curtmetratges i el tema principal d’aquest llargmetratge. La guionista de la pel·lícula és la reconeguda novel·lista gràfica lesbiana, Ariel Scharg.

El protagonista de la història es Adam Freeman (Nicholas Alexander), un adolescent tímid que per escapar d’unes vacances amb els pares es trasllada a Nova York amb la seva germana Casey (Margaret Qualley). Ell no sap encara que la seva germana és lesbiana i una activista defensora dels drets de la comunitat LGTBI. La pel·lícula és un viatge de descobriment del nostre protagonista que observa, una mica astorat, les diferents realitats sexuals que coexisteixen, i que ell desconeixia. 

Coneix la noia dels seus somnis, Gillian (Bobbi Salvor Menuez) que el confon amb un noi transsexual. A partir d’aquest moment la pel·lícula es cobreix d’una pàtina d’inversemblança, ja que es fa difícil de creure la necessitat de l’Adam de seguir aparentant el que no és fins i tot amb el seu amic d’infantesa.

És cert que el film ens ofereix un panorama ampli de les diversitats sexuals que existeixen dins del col·lectiu LGTBI i les contradiccions i conflictes dins del mateix col·lectiu. La pel·lícula també ens presenta alguns personatges que inspiren una gran tendresa com June, l’amiga    enamorada (Chloe Levine) de la germana o Ethan, el company de pis (Leo Sheng) que assessora l’Adam amb la seva relació, que ell creu hetera.

Una entretinguda comèdia. 

FITXA:

Títol : ADAM

Direcció :  Rhys Ernst – Guió: Ariel Schrag

Intèrprets: Nicholas Alexander, Bobbi Salvor Menuez, Leo Sheng, Chloe Levine, Margaret Qualley, Ana Gasteyer

Gènere: Ficció – País: EUA – Any: 2019

Durada: 96 minuts – Idioma: Anglès

———————————————– 

continuarà ….

– 190 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (5 de 10) – 2020.05.06

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dimarts dia 5 de maig es presenta un dia ennuvolat i fresquet, no podem prendre el solet a la terrassa i ens toca lectura al sofà. Al matí comprem peixet a la nostra peixateria del barri que just avui ha reobert. I a la tarda nova sessió de cinema amb Filmin i el D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA.

  1. NEVIA (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Ambientada a la perifèria de Nàpols, al barri de Marinella, en un context de misèria, opressió masculina, delinqüència i prostitució, Nunzia De Stefano ens presenta la vida de Nevia (Virginia Apicella) i la seva germana Enza (Rosy Franzese). Un barri que la directora coneix prou bé en haver viscut allà a la seva adolescència. Com ella mateixa diu, Nevia té molt d’ella, de la seva infantesa.

NEVIA és una noia de disset anys que se n’ocupa de la seva germana petita i li fa de mare. Quan la deixa a l’escola fa el que pot per guanyar alguns diners i ajudar a l’àvia Nanà (Pietra Montecorvino) amb la que viuen, recollint escombraries dels veïns i roba vella per revendre.

La pel·lícula ens dibuixa un món gris i desesperançat amb la presència constant de les màfies criminals que dominen la vida de la gent que hi viu. La Nevia no vol aquesta vida i rebutja frontalment l’assetjament del fill del capo del barri que vol casar-se amb ella.

Un circ si hi ha instal·lat a prop d’on viu ella i ràpidament Nevia s’ofereix per cuidar dels animals. Veu amabilitat en les persones que hi treballen i amb el circ entreveu la possibilitat de canviar la seva vida.

La història d’una Ventafocs que ens ha agradat pel missatge que incorpora, què tothom pot ser conductor del seu propi destí prenent decisions, encara que aquestes l’allunyin del “confort” del que coneixen.

FITXA:

Títol : NEVIA

Direcció: Nunzia De Stefano – Guió: Nunzia De Stefano, Chiara Atalanta Ridolfi

Intèrprets: Virginia Apicella, Pietra Montecorvino, Rosy Franzese, Pietro Ragusa, Franca Abategiovanni Simone Borelli, Gianfranco Gallo

Gènere: Ficció – País: Itàlia – Any: 2019

Durada: 87 minuts – Idioma: Italià

———————————————-

  1. MY MEXICAN BRETZEL  (🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula que és un documental, o un documental que és una pel·lícula, en tot cas el resultat obtingut per Núria Giménez és atraient i diferent, molt diferent. Un film sobre l’elaboració de les mentides que ens mostra el diari íntim d’una dona de classe benestant il·lustrat per les filmacions casolanes fetes pel seu marit.

L’any 2011 Núria Giménez va trobar unes pel·lícules domèstiques rodades pels seus avis Ilse G.Ringler i Frank A.Lorang a mitjans del segle passat. Vivien a Suïssa i pertanyien a una classe social elevada, viatjaven a Nova York, París, Barcelona, Mallorca, …. i feien festes i trobades amb amics. Amb aquestes pel·lícules va construir una història, un personatge fictici … “Vivian Barret” es convertia en la protagonista de les cintes i un diari també fictici n’era el fil conductor.

Gairebé sense so, a vegades i  esporàdicament so ambiental, a la pantalla anem llegint el diari de la protagonista que lliga perfectament amb les imatges seleccionades. Una pel·lícula de ficció convertida en un fals documental que ens acabem creient.

FITXA:

Títol : MY MEXICAN BRETZEL

Direcció i guió: Núria Giménez 

Intèrprets: Ilse G. Ringier, Franj A. Lorang

Gènere: Ficció – País: Espanya – Any: 2019

Durada: 74 minuts – Idioma: Castellà

———————————————-

  1. LOS SONAMBULOS  (🐌🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula de Paula Hernández centrada en una tensa trobada familiar a la casa de camp de la família. El motiu de la trobada és la celebració del cap d’any. Allà hi van Emilio (Luis  Ziembrowski), Luisa (Erica Rivas) i la seva filla Ana (Ornela D’Elia). El matrimoni té problemes de convivència i la filla ha entrat de ple a l’adolescència.

Allà els esperen l’àvia paterna (Marilú Marini), i els germans de l’Emilio, en Sergio (Daniel Hendler) pare separat amb els seus dos fills petits i la Inés (Valeria Lois) amb un bebè. També es presenta l’Alejo (Rafael Federman), el fill gran del Sergio que viu bastant al marge de la família.

Un cop allà, no trigaran a sorgir recels, amenaces, baralles i tota mena de temes pendents.

El conflicte esclata quan l’àvia confirma la seva decisió de vendre la casa familiar, al mateix temps que l’Alejo inicia un doble  joc de seducció amb la seva cosina Ana i amb la seva tieta Luisa.

Una tensió en augment a la que es barreja l’alcohol i la desinhibició de tots els membres de la família que acaben dient el que pensen i fent el que desitgen, i que ens porta a un desenllaç, no per esperat, menys brutal.

FITXA: 

Títol : THE SLEEPWALKERS

Direcció i guió: Paula Hernández

Intèrprets: Érica Rivas, Ornella D’Elia, Marilú Marini, Luis Ziembrowski, Daniel Hendler, Valeria Lois, Rafael Federman

Gènere: Ficció – País: Uruguai, Argentina – Any: 2019

Durada: 107 minuts – Idioma: Castellà

———————————————-

continuarà ….

– 189 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (4 de 10) – 2020.05.05

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Encetem una nova setmana amb un sol esplèndid i una nova tarda-nit de cinema en perspectiva. Avui hem vist dues pel·lícules, la segona d’elles amb una durada de més de dues hores i mitja, i un curtmetratge del nostre admirat Xavier Bobés.

  1. NOCTURNAL (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Llegim que aquest és el primer llargmetratge de ficció de Nathalie Biancheri, destacada directora de documentals. I amb NOCTURNAL ens ofereix un film que retrata esplèndidament les emocions humanes des d’un triple vessant, la visió del que ho filma, la visió del que ho viu, i la visió del que ho veu.

Una pel·lícula on seguim la relació que s’estableix entre un home de trenta-tres anys, Pete,  (Cosmo Jarvis) i Laurie, una jove adolescent de disset (Sadie Frost), amb una visió quasi documental del conflicte personal entre els dos protagonistes.

Laurie acaba d’arribar a la ciutat natal de la seva mare a la costa de Yorkshire després d’haver estat tota la seva vida a Irlanda. No té amics i es refugia en els entrenaments d’atletisme mentre la relació amb la seva mare és cada vegada més freda i distant.

Pete subsisteix fent reformes i pintant cases. S’acaba de separar de la seva xicota i vol conèixer tot de la Laurie. Ella està cada cop més enganxada i Pete cada cop més distanciat.

Una aproximació entre dos desconeguts, que sembla encaminada a una relació sentimental i sexual. Una relació entre els dos protagonistes que es va tensant a mesura que avança la història fent entreveure secrets inconfessats que faran canviar la relació al cent per cent. Una pel·lícula en la que veiem actituds i intuïm el que veritablement passa. Sentiments i contradiccions que afloren davant nostre i deixa una porta oberta a l’esperança.

Un acurat guió que dosifica encertadament la informació que ens arriba, la magnífica interpretació de Cosmo Jarvis, l’excel·lent fotografia de Michal Dymek i la música suggerent d’Aaron Cupples dona com a resultat una pel·lícula que hem gaudit molt.

FITXA: 

Títol : NOCTURNAL

Direcció: Nathalie Biancheri – Guió: Nathalie Biancheri i Olivia Waring

Intèrprets: Cosmo Jarvis, Lauren Coe, Sadie Frost

Fotografía: Michal Dymek \ Música: Aaron Cupples

Gènere: Ficció – País: Regne Unit – Any: 2019

Durada: 86 minuts – Idioma: Anglès

————————————–

11. DWELLING IN THE FUCHUN MOUNTAINS  (🐌🐌🐌🐌)

Aquesta pel·lícula és el debut del xinès Gu Xiaogang en el món del cinema i ha estat presentada en el Festival de Canes. Ens explica la història d’una dona, la matriarca de la família Yu  (Du Hongjun) que durant la celebració del seu 70 aniversari pateix un vessament cerebral que li provoca demència senil.

Situada a la ciutat de Fuyang, al sud-est del país i lloc de naixement del cineasta, la pel·lícula se centra en la vida dels quatre germans que s’han de fer càrrec de la seva mare.

Una pel·lícula que explica un any de la vida de la família Yu i amb un títol que és també el nom d’una pintura de paisatge del segle XIV del mestre Yuan Huang Gongwang (1269-1354) considerada un dels tresors de l’art xines. Una pintura d’una llargada total de 7 metres que va ser dividida en dues parts, una part està en el Museu Provincial de Zhejiang a Hangzhou i l’altra en el Museu Nacional del Palau en Taipéi. La pel·lícula emula la pintura amb el desplaçament lineal de la càmera en l’episodi que té lloc al llarg del riu.

Un reflex de la vida real d’una societat que a nosaltres ens és aliena i que ens ha atrapat per la bellesa de les imatges de la ciutat i el riu, les estacions canviants, els costums i les diferents formes de vida que coexisteixen.

Un però, l’enorme lentitud d’alguns dels moments de la pel·lícula i el distanciament en algunes escenes que no deixa copsar les expressions dels actors. Després de dues hores i mitja acaba amb la indicació de “final del llibre primer” ….. i és que aquesta pel·lícula és la primera d’una trilogia cada una d’elles ambientada en un lloc diferent del riu. 

FITXA: 

Títol : CHUN JIANG SHUI NUAN

Direcció i guió: Gu Xiaogang

Intèrprets: Qian Youfa, Sun Zhangjian, Wang Fengjuan, Sun Zhangwei, Zhang Renliang, Peng Luqi, Du Hongjun

Música: Dou Wei – Gènere: Ficció – País: Xina – Any: 2019

Durada: 154 minuts – Idioma: Mandarí

————————————–

  1. RESTOS DE COSAS (🐌🐌🐌🐌🐌)

Aquest és un curtmetratge que va ser presentat en Temporada Alta en el marc del projecte The One Project, i que vol reivindicar la poètica de l’objecte.

El director de cinema Salvador Sunyer i el creador i director d’escena Xavier Bobés componen una narració en forma de poema fílmic amb la veu de José Sacristán, la fotografia evocadora d’Agnés Piqué i una banda sonora hipnòtica composta per Lucas Peire.

L’art de la manipulació d’objectes segueix sent avui un desconegut, ja que sempre s’ha vinculat a les arts visuals i performatives i a un públic minoritari. En aquest curtmetratge un home s’enfronta al seu passat a través dels objectes que el fan recordar. Un film que vol demostrar que la memòria també pot ser una cosa física.

Una forma diferent d’apropar-nos al particular llenguatge d’en Xavier Bobés, del que nosaltres som fidels seguidors. 

FITXA:

Títol : REMAINS OF THINGS

Direcció: Salvador Sunyer i Xavier Bobés

Guió: Salvador Sunyer, Xavier Bobés i Marta Lallana

Textos: Alberto Conejero \ Música original: Lucas Peire

Intèrprets: Xavier Bobés, Antonio González i José Sacristán (veu)

Gènere: Ficció – País: Espanya –Any: 2019 – 

Durada: 23 minuts – Idioma: castellà

————————————–

.. continuará