Arxiu de la categoria: Cinema

Grec2017 – Teatre (310) – INFLAMMATION DU VERBE VIVRE (DES MOURANTS) (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 21.07.2017

INFLAMMATION DU VERBE VIVRE (DES MOURANTS) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Divendres ho havíem reservat íntegrament per anar al Teatre Lliure per veure les dues propostes de Wajdi Mouawad que completen el seu projecte de portar a escena el conjunt de tragèdies de Sòfocles.

Iniciat amb els projectes “Des femmes” (2011) i “Des héros” (2014), es completa ara amb “Des mourants“.

“Des femmes” no es va arribar a presentar al Festival Grec 2011 en ser vetada l’actuació del músic Bertrand Cantat acusat de l’assassinat de la seva companya Marie Trintignat.

Dones, herois i moribunds que en paraules de l’autor representen un paisatge de la vida humana que es desplega i parla de l’amor, del desig de grandesa i l’egoisme i de morir una vida que sigui bella. Un ambiciós projecte en tres fases agrupant les set obres de Sòfocles que s’han conservat.

En aquesta primera proposta del díptic DES MOURANTS, Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogràfiques per a un viatge físic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui.

Continua llegint

– Cinema (C02) – MOONLIGHT (🐌🐌🐌🐌) – Cinemes Balmes – 05.03.2017

MOONLIGHT

VOLTAR i VOLTAR 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Liberty City, és un barri de Miami, de majoria negra i amb una de les tasses de violència més elevada de tot EE.UU. En aquest barri és on van viure i créixer Barry Jenkins (director i guionista) i Tarell Alvin McCraney (autor del text), ambdós fills de mares solteres addictes al crack. I és en aquest barri on es va rodar gran part de la pel·lícula.

El guió de MOONLIGHT està basat en l’obra de teatre semi autobiogràfica de McCraney “In Moonlight Black Boys Look Blue” (Sota la llum de la lluna els nois negres semblen blaus).

El rodatge de la pel·lícula va començar el 14 d’octubre de 2015 i va ser filmada en l’anomenada plaça de la Llibertat, un complex d’habitatges en el barri de Liberty City. Tot el rodatge va comptar amb escorta policial. Aquest complex de Liberty Square, inaugurat en 1937, compta amb 753 habitatges d’una sola planta, i va arribar a estar separat per un mur, dels barris pròxims.

L’estrena mundial de la pel·lícula va ser en el Festival de Cinema de Telluride el 2 de setembre del 2016. En aquell moment era impensable que amb un pressupost d’1,5 milions de dòlars i parlant de la vida d’un jove negre enfrontant-se a la seva condició homosexual,  i  en un ambient de violència, pobresa i droga, pogués aconseguir les nominacions i els premis que ha obtingut:

  • Premis Oscar amb vuit nominacions aconseguint els premis a la millor pel·lícula, al millor actor de repartiment (Mahershala Ali) i al millor guió adaptat (Barry Jenkins i Tarell Alvin McCraney)
  • Premi Globus d’Or amb sis nominacions guanyant el de la millor pel·lícula dramàtica.

Continua llegint

– Cinema (C01) – LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND) – Bosque cinemes (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 25.02.2017

LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND)

VOLTAR i VOLTAR 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Malgrat que ens agrada molt el cinema i que en èpoques passades anàvem força sovint, ara mateix prioritzem tot el que fa referència al món de les Arts Escèniques; és el Teatre molt especialment, però també la dansa, l’òpera o el circ, que fa que la nostra agenda estigui gairebé col·lapsada per aquest tipus d’espectacles que ens apassionen i que no ens dóna marge per gaudir d’altres mons que formen part també de la cultura.

Però no hem pogut evitar tenir força curiositat per veure aquesta pel·lícula, abans que s’atorguessin els Òscars, ja que tothom donava per suposat que aquesta pel·lícula seria la gran guanyadora d’enguany. Dissabte passat abans d’anar al Teatre Lliure ens vam apropar als Cinemes Bosque per veure LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND). Com ja tothom sap, aquesta no va ser la pel·lícula guanyadora, malgrat que es va portar 6 Oscars de les 16 nominacions que tenia.

la-la-land-1

Mia (Emma Stone), una jove aspirant a actriu que treballa com a cambrera mentre acudeix a càstings, i Sebastian (Ryan Gosling), un pianista de jazz que es guanya la vida tocant en sòrdids tuguris, s’enamoren, però la seva gran ambició per arribar al cim en les seves carreres artístiques amenaça en separar-los.

La veritat és que nosaltres esperàvem un gran Musical i ens vam trobar amb una bona pel·lícula d’amor i desamor molt reeixida, amb alguns números musicals que segurament passaran a la història del cinema. Vol ser un homenatge a aquest gènere, però en cap cas es pot considerar una pel·lícula Musical al 100%.

Hem trobat a les xarxes socials un vídeo que ens ha agradat molt, perquè posa de manifest i amb exemples molt clars d’alguns moments de la pel·lícula en els que vol retre homenatges a Musicals que ja formen part de la història.

 

A nosaltres ens va agradar molt aquesta LA LA LAND, malgrat que potser esperàvem més del que hem trobat, ja que creiem erròniament que tota ella seria Musical…. i evidentment no és així ni de bon tros….. això sí, té moments realment màgics i inoblidables.

Continua llegint

– Teatre-Cinema – Grec2016 – HISTORIA DE AMOR (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

HISTORIA DE AMOR

Ahir, dins del Festival Grec hem tingut l’oportunitat de veure aquesta producció de la companyia Teatro Cinema de Xile.

Teatro Cinema, és una companyia que treballa en la recerca constant de noves formes de comunicar i explicar històries. “Historia de Amor” és la seva última proposta inspirada en el còmic. L’autor francès Régis Jauffret va escriure aquesta obra l’any 1988. Amb aquest muntatge, Teatro Cinema tanca una trilogia que inclou les obres “Sin sangre” (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco) i “El hombre que daba de beber a las mariposas”.

Historia de amor 4 - grec2016

Un professor d’anglès, en el laberint del metre subterrani d’una ciutat, va descobrir a qui sense dubtes hauria de convertir-se en la seva dona i en la mare dels seus fills. Per aconseguir-ho, s’apodera de la seva vida, dels seus espais íntims, dels seus espais públics, els seus espais genitals, mentals, fins que per ella no queda un altre opció que la de l’ostracisme i l’acceptació. Aquest amor malaltís dilueix la frontera entre justícia i psiquiatria; culpa i responsabilitat; impunitat i el silenci còmplice.

Es tracta d’una història molt dura, una història de violència física i psicològica d’una persona vers una altra, d’una persona que per aconseguir l’estimació de l’altra li talla tota possibilitat de comunicació, tota possibilitat de resposta. Una història aparentment suavitzada pel format escollit de cinema inspirat en el còmic però que no deixa de ser punyent i colpidora.

Continua llegint

– Cinema – SONITA (🐌🐌🐌🐌) – DOCS Barcelona Festival – 24/05/2016

Per Miquel Gascón

Aquest matí he tingut l’enorme sort de poder assistir a un primer passi per la premsa, de la pel·lícula documental SONITA a la Sala Auditori del CCCB; aquesta pel·lícula serà la que inaugurarà el Festival demà 25 de maig a l’Aribau Multicines en una sessió (amb invitació) en la que estarà present la directora iraniana Rokhsareh Ghaemmaghami.

També es podrà veure al mateix cinema, els dies 26 de maig a les 17:45 i el 27 a les 16:00 hores.

DOCS Barcelona Festival

Sonita és una noia afganesa de 18 anys que ha entrat a Iran sense papers i es busca la vida als suburbis de Teheran. El seu esperit jove, enèrgic i vital l’anima a lluitar pel somni de convertir-se en cantant de rap, tot i la forta oposició de la seva família. La passió per la música xoca amb els plans de la seva mare que vol casar-la a canvi de diners. Fins i tot ja li ha posat preu a la núvia: 9000 dòlars.

Continua llegint

– Dansa – INTRODUCING THE STAR (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 08/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia 8 vam fer cap a la Sala Hiroshima per poder veure aquesta proposta d’en Pablo Esbert Llienfeld i Federico Vladimir Strate que únicament ha estat tres dies, i que ens havíen anunciat com una de les propostes més interessants de la programació de la sala.

I realment va estar una proposta força interessant que a més tenia un doble interès, ja que a més de gaudir de l’espectacle de dansa i música interpretat per Pablo Esbert, vam tenir l’oportunitat de visionar la pel·lícula “Introducing The Star: The Choir Girls Diaries”.

INTRODUCING THE STAR - Sala Hiroshima 2

Introducing The Star és un espectacle de dansa, una pel·lícula i un àlbum de música. El projecte parteix d’un interès sobre la necessitat de comunió en situacions d’èxtasi col·lectiu físic i sonor, i planteja la possibilitat de creure en una figura que serveixi de facilitador per a aquestes experiències, un personatge anomenat The Star. Per a això s’apropia de l’imaginari i les estratègies del pop, desconstruint la identitat rotunda del líder en una altra identitat mutable i imprecisa, reflectant.
Introducing the Star és un gerundi, la introducció a un imaginari cosmogònic. És una ficció musical travessada pel autobiogràfic, una cosmogonia èpica i intimista, una faula amb coristes embarassades, virus voladors, gestacions, contagis, nadons, ciència ficció i música electrònica. És una narració fragmentada, saturada, plena d’errors i dubtes.

Llegim això en el programa de mà mentre esperem entrar a la sala i pensem, que ens espera? l’entendrem? Música pop? és realmet un espectacle per nosaltres?…. I si, per sort l’hem entès i ens ha agradat força aquesta arriscada proposta.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – assaig general PIRATES DEL CARIB – 01/04/2016

Aquest matí, he pogut assistir a l’assaig general del concert que aquest cap de setmana ofereix l’OBC a l’Auditori, amb la projecció de la pel·lícula PIRATES DEL CARIB; La Maledicció de la perla negra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dysney in concert, produeix aquest concert a ciutats de tot el món com són Londres, París, Munic, Frankfurt o Sidney. Aquesta mateixa tarda oferiran el primer d’aquests tres concerts, interpretant en directe la banda sonora de la pel·lícula, amb els més de 80 músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, mentre que al mateix temps es projecta la pel·lícula en versió original subtitulada en català.

Continua llegint