Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CHACHAPOYAS – 2019.09.14 (crònica 7)

Ruta terrestre del Nord del Perú

Al baixar del bus que ens ha portat fins a CHACHAPOYAS, ens estan esperant amb un cotxe per acompanyar-nos a l’hotel, la Casa Hacienda Achamaqui, que està situat a uns 20 quilòmetres de la ciutat, a la riba del riu Utcubamba. Ens donen habitació i esmorzem. Avui tenim el dia lliure per descansar en aquest extraordinari hotel.

Estem ja a una alçada de 2.483 metres. En una nit de bus hem passat dels 27 metres sobre el nivell del mar de Chiclayo a més de 2.400 d’alçada en la regió de Amazonas; l’hotel, una antiga casa colonial, està situat en mig de la natura.

Sortim a fer un tomb i segons ens aconsellen a l’hotel tenim la intenció d’arribar caminat al “sarcòfag” que segons ens indiquen està força a prop.

Travessem un curiós pont sobre el riu i fem una mica de caminada, però el camí molt estret, pedregós, costerut i mig penjat sobre l’abisme a sobre mateix del riu…. fa que la precaució, en estar al principi del viatge ens “aconselli” fer mitja volta.

Tornem a l’habitació on decidim descansar un parell d’horetes. Dinem una mica de dieta i un mate de “muña” que ens recomana el director de l’hotel, perquè sembla que fa miracles amb les panxes. Val a dir que ens aficionarem a prendre sovint aquest tipus de mate durant el viatge.

La muña, provinent d’una planta llenyosa que creix en les zones alto-andinas, entre 2500 a 3500 metres, posseeix moltes propietats curatives, a més de ser cicatritzant i una bona alternativa per a reduir dolors extrems, sent molt eficaç per la gastroenteritis.

Anem a fer una passejada pels immensos terrenys de la “Hacienda”, la piscina i les altres cases on estan distribuïdes les habitacions. Nosaltres tenim la nostra habitació a l’edifici principal.

En aquest terrenys cultiven xirimoies per a l’exportació, ja que curiosament al Perú no les mengen, segons ens ha dit el conductor d’aquest matí … “dicen que tienen un sabor muy suave” Curiosament també passa el mateix amb els espàrrecs i les carxofes que únicament cultiven per a l’exportació però no les consumeixen.

Ens acomodem a llegir a la terrasseta del costat del riu, un lloc molt agradable fins que la manca de llum ens obliga a passar a una sala interior on esperem que ens vinguin a buscar per anar a fer una pizza.

Aquest matí ens hem apuntat a un “taller” per fer pizzes; som tres parelles que elaborem per sopar la nostra pròpia pizza, conduïts per un cuiner.

Després de sopar anem a dormir i si bé d’entrada tenim una mica de fred, acabem descansant tota la nit.

L’endemà ens llevarem bastant millorats del mal de panxa. El dia de descans ens ha anat de perles.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 6, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 8, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CHICLAYO – TÚCUME – Museo TUMBAS REALES (Señor de SIPÁN) – HUACA RAJADA – CHACHAPOYAS – 2019.09.13 (crònica 6)

Avui hem “mig” dormit a CHICLAYO, ja que no ens trobem gens bé; avui ja som els dos que tenim gastroenteritis i la veritat és que en aquestes condicions tenim poques ganes de voltar. …. però no ens volem perdre l’excursió a TÚCUMEHUACA RAJADA i al Museo de les TUMBAS REALES, on es va trobar la tomba original del “SEÑOR de SIPÁN”.

Encreuem els dits i no ens ho pensem gaire; com a la nit marxem amb autocar a CHACHAPOYAS, deixem les maletes a la consigna de l’hotel i sortim; el més fotut és que es tracta d’una excursió compartida… la primera i crec que l’única de tot el viatge; això comporta que hem d’anar recollint més gent en altres hotels.

Per acabar-ho d’espatllar, avui no connectem gaire amb la guia, Carmen, que ens acompanya.

Ens dirigim en primer lloc 33 km al nord de CHICLAYO, al complex arqueològic de TÚCUME, ciutat religiosa amb piràmides o huacas d’adob on la més gran té 750 metres de llarg, 150 metres d’amplada i 40 d’alçada.

Un conjunt format per dotzenes de huacas que el converteixen en un dels llocs arqueològics més grans d’Amèrica. Des del mirador només observem 5 piràmides, però l’excursió no inclou la visita de cap d’elles.

De lluny difícilment podem albirar la meravella d’aquestes piràmides, ja que es poden confondre fàcilment amb simples muntanyes.

El Museu tampoc és comparable als que ja hem vist i és d’aquelles visites que no compensen el desplaçament per unes carreteres en bastant mal estat i amb molta brutícia arreu.

Parem a la població de LAMBAYEQUE a dinar al “Rincón del Pato“, un restaurant massa turístic i on tot i demanar, no podem dinar perquè els nostres estómacs no toleren res.

En aquesta mateixa població de Lambayeque està el MUSEO TUMBAS REALES de SIPÁN, ubicat en un edifici ultramodern construït segons l’estil arquitectònic dels mochicas. Malauradament no deixen entrar càmeres ni mòbils, ni cap mena d’aparell electrònic.

Al baixar de l’autocar tenim la gran sort de coincidir amb l’arqueòleg Walter Alba Alba, descobridor de la tomba del “Señor de Sipán”, i que ara dirigeix aquest museu. Parlem una estona amb ell i ens pregunta d’on venim, … se sorprèn que viatgem des de Barcelona, perquè pocs turistes europeus arriben a aquesta part del país.

El Museu és una autèntica meravella, magníficament condicionat, una autèntica joia que recull elements seqüencials de la vida del “señor de Sipán”, antic governant mochica del segle III, i els objectes trobats a la seva tomba. Es tracta d’un home d’uns quaranta anys i 1,65 m d’alçada.

Al centre del Museu trobem la Sala Real amb el Señor de Sipán guarnit com a guerrer amb totes les seves joies, la seva cambra funerària amb els vuit esquelets dels seus acompanyants (tres dones, dos homes, un nen i dos guardians), i de tres animals (dues llames i un gos), tots ells sacrificats a la mort del Señor de Sipàn perquè l’acompanyessin a la vida d’ultratomba.

També es mostren les restes d’un sacerdot, contemporani al Señor de Sipán i les del “vell señor de Sipán”, que va aparèixer enterrat tres pisos per sota del Señor de Sipán i va viure tres-cents anys abans que ell.

En sortir del museu, ens emportem un disgust, perquè la botiga ja ha tancat i no ens podem portar ni un trist record d’aquest meravellós museu, un dels més extraordinaris d’Amèrica. Un altre punt negatiu d’aquesta guia, que no ha estat capaç d’avisar-nos a l’entrada..

Tornem a Chiclayo per deixar un dels passatgers a l’aeroport i després continuem fins al lloc arqueològic de HUACA RAJADA on es va trobar la tomba original del Señor de Sipán.

Tres piràmides truncades, dues de grans proporcions connectades per rampes i una gran plataforma, i una piràmide o huaca més petita, apartada de les anteriors, que és on es va trobar la tomba.

Per sort un dels nostres companys d’excursió és metge; ell és el doctor Gomez de la Torre i en comentar-li que no estem gaudint massa per culpa de les nostres panxes, ens recepta una medicació per la gastroenteritis que podem comprar en arribar a Chiclayo (comentar que al Perú els medicaments es venen amb recepta i només la quantitat exacta de medicació prescrita). Gràcies a ell en un parell de dies estem com a nous.

En arribar a l’hotel ja ens estan esperant per acompanyar-nos a la terminal d’autobusos des d’on sortim a les 20.30 h per anar a CHACHAPOYAS on arribarem a les 6.30 h del matí de l’endemà.

Estem situats al pis superior a primera fila i les butaques s’estiren 180°… un autèntic luxe; encara que donen sopar, nosaltres mengem una mica de pa i formatge que havíem comprat, prenem la medicació i mig dormim tota la nit.

En arribar a CHACHAPOYAS ja ens estan esperant.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 5, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 7, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – TRUJILLO – EL BRUJO – CHICLAYO – 2019.09.12 (crònica 5)

Ruta terrestre pel nord del Perú

Avui deixem TRUJILLO amb destinació a la ciutat de CHICLAYO, i de camí visitarem el complex arqueològic EL BRUJO. Ubicat a la vall del riu Chicama a uns 60 km al nord de Trujillo, aquest complex arqueològic, obert al públic des del 2006, va ser el lloc on es van trobar les restes momificades de l’anomenada SEÑORA del CAO.

El complex és un antic centre cerimonial i està conformat per la Huaca Prieta, la Huaca Cao Viejo i la Huaca Cortada. Segons ens explica la guia en el recorregut que fem pràcticament sols, aquest lloc ha estat ocupat de fa 5.000 anys, per diferents cultures prehispàniques: cupinisque, moche, lambayeque, chimú, inca i l’època colonial.

El Museu conserva la mòmia i l’aixovar de la SEÑORA del CAO, una dona amb estatus de governant considerada quasi divina. Pertanyent a la cultura mochica va morir amb uns 20 anys aparentment a conseqüència d’un part.

El seu cos va ser trobat a la Huaca Cao Viejo, cobert de nombroses joies i presentava tatuatges encara visibles, que és el que ha fet pensar que ocupava un càrrec polític o religiós important. Amb ella van enterrar una noia de quinze anys i quatre homes que van ser sacrificats per acompanyar-la en la vida després de la mort.

Amb motiu d’aquest descobriment es va realitzar el documental “La Dama de Cao: El Misterio de la Momia Tatuada” dirigit per José Manuel Novoa.

En sortir del complex ens acomiadem de la guia, que ha vingut amb nosaltres des de Trujillo i ara se’n torna i seguim ruta acompanyats únicament del xofer fins a CHICLAYO, on arribem al voltant de les tres de la tarda.

Un trajecte amb un paisatge molt àrid (de fet un desert) i amb molta brutícia, les construccions molt deficients i molta gent per la carretera que demana o que ven productes. Circulen molts tricicles, cucuts i molts camions atrotinats. Podríem dir que vam veure força pobresa arreu del camí.

Un dia en el comencem a sentir amb força el típic “mal del viatger”, amb forces dolors d’estómac i diarrea, suposem que a causa del canvi alimentari o bé dels excessos del mega sopar a Lima o del cebiche a Huanchaco.

Estem allotjats a l’Hotel Intiotel que el trobem força bàsic, encara que molt cèntric.

Sortim a voltar, i la població de CHICLAYO ens sembla molt lletja, sobretot si la comparem amb el que ja hem vist fins ara. Observem que aquí tothom ven …. qui és qui compra??? 

Visitem la catedral que és també força decebedora i ens apropem al mercat. Un mercat limitat per tanques i molta, molta policia. Hi ha persones que ens alerten que és millor que marxem.

Són les cinc de la tarda i no hem dinat, anem a fer-ho al “Café 900’s“; demanem arròs “norteño” i “beef saltado”. La dona que ens atén és molt amable i la veritat és que dinem/sopem força bé. Prenem una infusió de menta i tornem a l’hotel a descansar.

No ens trobem massa bé, i potser això ens ha influenciat massa en la valoració negativa d’aquesta ciutat, que per ella sola no té res turísticament parlant, malgrat que està molt a prop de monuments i excavacions imperdibles, que veurem demà.

L’Imma ha començat amb una gastroenteritis, que li farà passar una nit de corcoll.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 4, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 6, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – TRUJILLO – visita a HUACAS MOCHE – HUACA ARCO IRIS – HUANCHACO – CHAN CHAN 2019.09.11 (crònica 4)

Avui iniciem la primera ruta terrestre, utilitzant tota mena de vehicles, cotxes particulars, taxis, autocars nocturns, cavalls, tot terreny i també una bona part caminant …. per poder conèixer la zona nord del Perú. Iniciem aquesta ruta a TRUJILLO on ara estem i l’acabarem dies més tard a la ciutat de CAJAMARCA des d’on volarem de nou a LIMA.

Una ruta preciosa que molts viatgers desconeixen, ja que a Europa i també a Estats Units, únicament es promociona la part sud del Perú, especialment el que fa referència al “Valle Sagrado”, el “Machu-Picchu” i el llac “Titicaca”.

Però per sort Perú és molt més del que les agències de viatges del primer món saben vendre, i paga molt, moltíssim la pena passar almenys dues setmanes pel nord i conèixer complexos arqueològics meravellosos, ciutats colonials i paisatges de muntanya que s’endinsen a l’Amazònia. Un cop conegut el país, si ens fessin escollir entre el nord o el sud, sincerament no sabríem dir que faríem, per què el nord és més autèntic i molt menys explotat turísticament.

Avui ens aixequem ben d’hora per, després d’esmorzar, poder voltar un parell d’horetes per TRUJILLO i passejar per algun mercat del centre de la ciutat antiga. Ahir quan vàrem arribar ja era fosc i ara la veiem a plena llum del dia … i ens fascina.

Una ciutat colonial, que ens recorda altres ciutats que hem pogut visitar a l’Equador o Colòmbia, en altres viatges.

A l’hora convinguda, ens vénen a recollir a l’hotel, avui ens acompanya la guia Gianny, per anar a HUACAS MOCHE, un complex arqueològic situat al sud de la ciutat de Trujillo. Aquest lloc va ostentar la capitalitat de la cultura moche o mochica des del segle I aC fins al IX dC. El conformen dues estructures arquitectòniques, les Huacas (o piràmides) del Sol i de la Luna, separades pel que va ser el nucli urbà. Per a la seva construcció es van superposar estructures d’adob que conformaven plataformes.

Les Huacas Moche van ser construïdes en el segle 1r abans de Crist i abandonades al segle 9.

Huaca del SOL

La HUACA del SOL, només és visitable a l’exterior des de la distància. Es tracta d’una piràmide esglaonada construïda amb un rol cívic-administratiu. Amb una alçada de 43 metres està pendent, per manca de pressupost, de què es puguin realitzar treballs arqueològics en el seu interior.

El Museu de Huacas del Moche presenta objectes de ceràmica d’una gran bellesa trobats a les excavacions, i ens mostra aspectes de la vida dels moches, i del culte al poder i als déus reviscut a la iconografia. És un espai amb sales d’exhibició i un centre d’investigació. No podem deixar fotografies del seu interior, ja que molts museus del Perú tenen expressament prohibit fer fotografies de les seves col·leccions … una veritable llàstima perquè no permet promocionar-los.

La HUACA de la LUNA és una meravella, 12 mil metres quadrats de murals policromats realitzats amb cinc colors (blanc, negre, vermell, blau i groc) obtinguts dels minerals. Podem veure representada la divinitat moche anomenada Ai Apaec. Diverses plataformes amb un altar cerimonial al temple superior, on van ser descobertes les restes de 40 guerrers sacrificats. Per aquesta cultura les batalles acabaven sempre amb el sacrifici dels perdedors. Sense cap mena de dubte és un dels monuments que més ens va impressionar de tot el viatge.

Des d’aquí ens dirigim novament amb el cotxe a la HUACA del Arco Iris o del Dragón, ubicada al nord de Trujillo. Es tracta d’un monument religiós i centre cerimonial construït també en adob i que presenta murals decorats amb frisos en relleu mostrant figures antropomorfes en forma de drac i l’arc de sant Martí. Atribuït a la cultura Chimú (1100-1450).

El gos de la fotografia és d’una raça declarada patrimoni nacional del Perú; es tracta del gos peruà “chimú o viringo”, sense pèl al cos. Aquest exemplar el tenien els cuidadors d’aquesta Huaca, i era extremadament afectuós.

Ens dirigim per dinar a HUANCHACO, un poblet de pescadors reconegut en 2013 com a Reserva mundial de surf sent la primera platja llatinoamericana i cinquena del món en obtenir aquest reconeixement. Però aquest poble-balneari és reconegut també per les seves embarcacions, els “caballitos de totora” utilitzades per a la pesca des dels temps dels mochicas. Actualment els pescadors mantenen aquesta tradició.

Un caballito de totora és una embarcació construïda amb tiges i fulles de la totora, una planta perenne aquàtica. Només pot portar una persona i els seus estris de pesca. Normalment té una llargada de 5 metres i una amplada de 0,6 a 1 metre, i el seu pes és de 50 kg. A l’hora que arribem estan totes les embarcacions a la platja, si bé tindrem la sort de veure sortir una d’elles.

En un dels restaurants del passeig, aconsellats per la guia, “El sombrero”, dinem un magnífic cebiche i uns llagostins en fritura. 

Continuem ruta cap a la ciutadella de CHAN CHAN, un magnífic conjunt monumental conformat per nou petites ciutats emmurallades. Només podem visitar per dins l’assenyalat amb el número vuit….. i aquest és immens, ja que la visita ens ocupa com a mínim un parell d’hores. Un altre monument que ara el recordem com una de les fites del viatge.

Construïda al voltant de l’any 850 pels chimues, totalment en adob, és la segona ciutat més gran del món en aquest material i va ser declarada patrimoni de la Unesco l’any 1986 i inclosa dins de la llista de patrimoni de la humanitat en perill.

CHAN CHAN deriva del quingnam chang (idioma chimú) i significa Sol Sol. Es creu que és a causa de la intensa exposició solar que suportava la ciutat.

Avui ens ha agradat molt tot el que hem visitat, ha estat realment un dia extraordinari, però també hem de dir que ens ha sorprès molt negativament la brutícia espaordidora que hem trobat a la sortida de Trujillo. Tota la carretera fins a les Huacas de Moche era plena de plàstics i deixalles. Arreu. Semblava un abocador … Colpidor.

En els dies següents ens adonarem que sobretot a la part nord del país on el turisme internacional és escàs, aquesta brutícia desgraciadament és normal. Manca una política educativa per conservar el medi ambient, com existeix en els països més desenvolupats.

També ens hi ha sorprès la gran quantitat de veneçolans, famílies senceres, que circulen per la carretera, segons ens comenta la guia, hi ha més d’un milió de persones que fugint del seu país … estan instal·lats per tot el Perú sense feina o bé és desplaçant més cap al sud per entrar a Xile. Hem notat una manca d’empatia dels peruans vers a aquesta pobra gent que han de fugir del seu país per sobreviure.

De tornada a TRUJILLO i a l’hotel, anem a fer un volt pel mercat on és barreja de tot, roba amb joguines, menjar amb ferreteria, un popurri de parades i paradetes bastant impactant.

Anem fins a la plaça d’Armes buscant un restaurant que no trobem, i acabem comprant uns iogurts per sopar.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 3, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 5, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – 2n dia en LIMA 2019.09.10 i volem a TRUJILLO (crònica 3)

Avui viatgem a TRUJILLO en un vol que surt a les 16.22 h; tenim per tant el matí lliure per passejar novament per LIMA. Després d’esmorzar i deixar les maletes en consigna sortim a conèixer el barri de Miraflores.

És d’hora i encara no han obert botigues, caminem pels carrers i anem fins al jardí i l’església de Santa Maria, un enorme bloc de ciment de color gris que resulta ser acollidora un cop dins.

Prenem un cafè a la cafeteria Juan Valdez a l’avinguda Larco. El dia és fresquet i ennuvolat amb una temperatura de 16º. Al costat de l’hotel, a la Terraza del Pardo, dinem un sandvitx abans que ens passin a recollir per anar a l’aeroport.

Marxem temporalment de Lima, per començar a visitar la part nord del Perú, però tornarem d’aquí a pocs dies per iniciar la visita al sud del país.

Tràmits reglamentaris a l’aeroport i vol sense incidències fins a TRUJILLO on arribem a les 17,35 h.

Ens traslladem fins a l’hotel CASA ANDINA ubicat molt a prop de la plaça d’Armes, en el mateix centre històric.

Les ciutats peruanes, com podrem anar comprovant al llarg del viatge, estan organitzades per oficis, i nosaltres estem al barri de les òptiques, un munt, ja que tots els carrers del voltant de l’hotel es dediquen a això.

La plaça d’Armes de Trujillo és espectacular, ocupa un enorme espai on podem veure l’Ajuntament “acolorit” amb llums, uns balcons de gelosia blanca cobreixen les finestres dels edificis donant a la plaça un segell característic.

La Catedral coneguda com a Catedral basílica de Santa Maria, és oberta i entrem, estan oficiant missa i ens sorprèn que hi ha força gent tot i ser dimarts. Al sostre destaquen les pintures policromades de les bigues.

Passegem pels carrers de vianants i el que més ens crida l’atenció són els enormes locals dedicats al joc.

Entrem a sopar al “salon de te Santo Domingo“, cal dir que al Perú els restaurants de dinar ràpid o cafeteries s’anomenen salons de te. Aquest és un lloc molt especial on els cambrers van uniformats i les parets estan decorades amb molts quadres. Demanem patata farcida, fetge amb ceba i pernil cuit que tallen d’una enorme cuixa no sabem si bullida o rostida.

Curiós també el cafè que serveixen en una mena de setrillera i anomenen “concentrado de café“. Cal afegir aigua o llet, ja que és impossible perdre’l sol …. és fortíssim!!!

Tornem a l’hotel a quarts d’onze de la nit, cansats però contents. Un altre dia molt intens.

—————————————-

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 2, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 4, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————-

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – 1r dia en LIMA 2019.09.09 (crònica 2)

Amb el jet lag ens llevem a les sis del matí després d’un parell d’hores de no dormir. LIMA apareix ennuvolada (com sembla que és el normal en aquesta època) i amb una temperatura de 15º.

Ens vénen a recollir per fer la visita als principals punts de la ciutat, la nostra guia es diu Milagros:

Huaca Pucllana, unes excavacions arqueològiques funeràries que només podem veure per fora, ja que precisament dilluns estan tancades. Construïda amb adobs en posició vertical, conforma una piràmide de 25 metres d’alçada i uns murs que tenen l’aspecte d’unes prestatgeries plenes de llibres. Si voleu mes informació, podeu clicar en en següent enllaç.

Passem amb el cotxe per l’Olivar de Sant Isidre un bosc amb més de sis mil oliveres ubicat en el districte financer de la ciutat. En els següents dies passarem diverses vegades caminant pel mateix lloc.

Ens dirigim a la plaça de San Martin al centre històric de Lima, amb l’estàtua de la “madre patria” i la llama (curiosament l’escultor no va entendre l’encàrrec i en lloc de posar una flama de foc (llama) a sobre del cap del General San Martin, va col·locar una “llama” (animal camèlid originari dels Andes).

Plaça declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco i que és considerat com un dels espais públics més representatius de la ciutat.

En aquesta plaça canviem 800 euros i ens donen 2.960 soles, que ens duraran bona part del viatge, ja que prèviament ja hem pagat els hotels i transports. Menjar en aquest país és pel nostre nivell de vida extremadament econòmic, si descartem algunes excepcions com la del sopar que farem aquesta mateixa nit.

Visitem l’Església de San Pedro, que edificada per la companyia de Jesús el 1568, és un dels complexos religiosos més importants del centre històric.

A continuació visitem el magnífic conjunt monumental de l’Església i convent de San Francisco, amb les catacumbes i el museu. Destaquen els seus claustres amb pintures murals i ceràmica que representen la vida de Sant Francesc.

I per acabar amb les esglésies visitem la Catedral i el seu museu.

Ens dirigim a la Plaça Major o plaça d’Armes on podem veure el canvi de guàrdia. Una enorme plaça tancada al trànsit i custodiada fortament per la policia.