Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 107  – Roda de premsa – HERÈNCIA ABANDONADA — i — CELEBRARÉ MI MUERTE – Sala Beckett (temp. 19/20 – RdP 031) – 2020.01.14

RdP – HERÈNCIA ABANDONADA – i – CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dimarts es van presentar a la Sala Beckett dos espectacles, inclosos dins del paraigua del cicle iniciat per aquest teatre aquesta temporada, sota el títol de “Memento mori. Recordem-nos de morir“, una invitació a mirar-nos la mort de cara, potser per intentar viure més intensament. Els espectacles són: HERÈNCIA ABANDONADA de Lara Díez i CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

———————————

HERÈNCIA ABANDONADA es podrà veure del 16/01 al 02/02/2020

Aquesta proposta va sorgir de l’interès de la seva autora, Lara Díez Quintanilla, per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren  I quin és el llegat que ens deixen ?

L’obra va néixer el 2014 com una peça curta que va escriure l’autora pel Cafè Bar de la Beckett, quan la Sala estava situada a Gràcia. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir-la en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Val a dir que aquesta proposta, estava programada amb anterioritat a la Sala Beckett, però la coincidència de les últimes setmanes de l’embaràs de l’actriu, amb la data d’estrena, va posposar-se la seva representació per mes endavant.

Continua llegint

– 106 – Òpera – AIDA de Giuseppe Verdi (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu (temp. 19/20 – espectacle 068) – 2020.01.13

AIDA de Giuseppe Verdi (temp. 19/20 – espectacle nº 068)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns dia 13 de gener era nit d’estrena al Teatre del Liceu, nit d’estrena “relativa”, ja que la producció d’AIDA de Giuseppe Verdi, és la producció històrica que nosaltres ja hem vist en diferents ocasions els darrers anys, amb els telons de Josep Mestres Cabanes, escenografia estrenada l’any 1945 i recuperada l’any 2001 per commemorar el centenari del naixement del compositor. En aquesta ocasió, la històrica escenografia de telons pintats ha estat adaptada per Jordi Castells.

Aquests telons pintats continuen sent una obra mestra de l’escola catalana d’escenografia. amb un domini impressionant de la perspectiva i el concepte estètic del naturalisme. Aquesta obra es va salvar en l’incendi del Liceu del 1994, quan es va perdre quasi tota l’obra que es conservava de l’escenògraf català. Segons han comentat, segurament serà la darrera vegada en què serà utilitzada a causa del seu estat de deteriorament. El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, no ha descartat la possibilitat d’una “reconstrucció absoluta” d’aquests decorats.

Els telons, els elements volumètrics que complementen l’escenografia, l’esplèndid vestuari de Franca Squarciapino i les coreografies d’Angelo Smimmo, han sabut crear l’atmosfera que aquesta gran tragèdia verdiana demana. La coreografia barreja la dansa clàssica amb l’art marcial de la capoeira afro-brasilera.

La dificultat afegida ha estat la il·luminació on Albert Faura hi ha hagut de conjugar amb la llum pintada en els decorats. El resultat ha estat, per nosaltres, fantàstic.

AIDA, és una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi (1813-1901), el compositor identificat amb les classes populars, autor de 26 títols, que va estar sempre amatent amb la qualitat i la teatralitat dels seus llibrets. Antoni Ghislanzoni (1824-1893) es va basar en un text de Camille du Locle sobre un relat d’un egiptòleg francès.

Continua llegint

– 105  – Roda de premsa – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – RdP 030) – 2020.01.13

RdP – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – RdP nº 030)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa de les dues a les que vaig poder assistir aquest passat dilluns; aquesta es va celebrar al Teatre Tantarantana, per presentar l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, que nosaltres ja vàrem poder veure l’any 2017 a El Maldà en versió catalana,  dirigida per Moisès Maicas (podeu llegir en aquest enlllaç aquella ressenya).

Una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, per qüestionar les societats democràtiques liberals. Un text que planteja la problemàtica entre el nord i el sud del planeta.

Dues parelles amigues d’ençà que estudiaven juntes la carrera de medicina. Porten sis anys sense veure’s. Intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa.

Frustracions, somnis no complerts, realitats no desitjades, acusacions, falses alegries, infidelitats, enveges, angoixes, pors,  … tot va desfilant davant nostra amb una gran cruesa.

En l’obra el conflicte esclata en un sopar, tant en l’aspecte social coma personal.

Avui dimecres 15 de gener, el Teatre Tantarantana estrenarà la versió en castellà, de mans de la cia “La Cantera”, dirigida per Jorge Sánchez, a partir d’una traducció d’Albert Tola. Aquesta companyia va fer una recerca entre els autors que els agradaria representar i van veure que per exemple aquest text no s’havia representat mai a Madrid.  Aquesta entre d’altres va ser una de les raons per escollir-la. A aquesta companyia el que principalment els interessa és el treball interpretatiu, per sobre de la plàstica de la seva posada en escena.

Continua llegint

– 104  – Roda de premsa – Cicle GRETA & FRIDAY – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – RdP 029) – 2020.01.13

RdP – Cicle GRETA & FRIDAY (temp. 19/20 – RdP nº 029)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns vaig poder assistir a un parell de rodes de premsa seguides. La primera d’aquestes es va realitzar a l’Escenari Joan Brossa, per presentar un cicle o díptic de dues obres, sota el nom de GRETA & FRIDAY.

Un díptic que vol ser un dels plats forts de la temporada d’aquest espai teatral, segons ens explica el seu director artístic, Marc Chornet.

Està basat en dos personatges que es coneixen durant a la seva adolescència, en la primera obra, AMOR PUR (d’Albert Mestres) …i que posteriorment es retroben anys després quan ja són adults en la segona proposta, AMOR MOR.(de Queralt Riera).

El díptic és un encàrrec del director artístic del teatre Marc Chornet, que busca, per una banda, trobar en aquests dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.

———————————–

La primera obra, AMOR PUR, està escrita i dirigida per Albert Mestres que ens dibuixa el retrat de dos joves (interpretats per Lola Carandell i José Luis Oliver) que es coneixen en el marc d’una manifestació del “Fridays for future. El seu amor pel món i les seves conviccions sobre com protegir-lo, esdevenen el punt d’inici d’una història d’amor amb un final incert. 

Albert Mestres ens comenta que en Brossa era molt amic del seu pare, i que ell sempre ha tingut ganes d’escriure quelcom que es pogués aixoplugar sota el seu paraigua. Fa un temps va conèixer a la Lola Carandell i ella sense saber-ho li va provocar les ganes d’escriure aquest text, entrellaçant-lo amb el món màgic del circ. “Si no hi ha futur, no té sentit la vida“.

Continua llegint

– 103 – Teatre – BLANCA DESVELADA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa (temp. 19/20 – espectacle 067) – 2020.01.12

BLANCA DESVELADA (temp. 19/20 – espectacle nº 067)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a “La Badabadoc”, i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d’amistat personal, fins i tot abans d’inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d’aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.

Els que ens seguiu habitualment, sabeu que no som massa de repetir espectacles, però en aquesta ocasió crèiem que pagava la pena revisar i fer costat a aquesta proposta després de gairebé cinc anys de la seva estrena, de 150 representacions per tot Catalunya i per algunes ciutats de l’estat espanyol … i també després d’una bona pila de premis; un espectacle que llavors ens va impactar moltíssim per la seva qualitat interpretativa i que ara torna a l’Escenari Joan Brossa amb la mateixa vigència i força que el primer dia.

Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s’ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.

BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.

Un treball unipersonal de dues històries que s’entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.

Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.

Continua llegint

– 102 –  Teatre – AQUELLA NIT (🐌🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel (temp. 19/20 – espectacle 066) – 2020.01.11

AQUELLA NIT (temp. 19/20 – espectacle nº 066)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I dissabte, després de la magnífica Feísima enfermedad y ……” al Lliure de Gràcia, ens vam dirigir a la Villarroel per veure AQUELLA NIT, un text del dramaturg David Greig traduït per Cristina Genebat i dirigit per David Selvas.

David Greig (Edimburg, 1969), és dramaturg i director artístic del Lyceum d’Edimburg des del 2015.

“MIDSUMMER” (AQUELLA NIT) és una comèdia romàntica, estrenada a Edimburg en 2008,  amb música i cançons de Gordon McIntyre,  adaptades i interpretades pels músics Aurora Bauzà i Pere Jou (TelemannRec.).

Ens explica la història de l’Helena (Marta Bayarri) i el Bob (Ivan Massagué). Ella és una advocada de divorcis que manté una relació amb un home casat. Ell és divorciat i malviu fent negocis del tot il·legals. Viuen a Edimburg on sempre plou.

Fotografia de Lander Larrañaga

Una nit de divendres, tots dos sols en un bar, es coneixen i decideixen emborratxar-se plegats. Tots dos viuran un cap de setmana que els donarà l’oportunitat de canviar coses, de qüestionar i reorientar les seves vides. Tots dos descobriran que el que creuen que volen no té res a veure amb el que realment volen. Una trobada marcada pel moment vital que viuen tots dos, la crisi dels quaranta.

Continua llegint

– 101 – FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I –  Teatre Lliure de Gràcia (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 065) – 2020.01.11

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I (temp. 19/20 – espectacle nº 065)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre.  Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor  en els seus espectacles.

Fotografia de Silvia Poch

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), La nau dels bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda(2015), El Profeta (2016), FairFly (2017) i Els ocells  (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

Continua llegint