Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 207 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (10) – ZONA ÁRIDA (🐌🐌🐌+🐚) – PERSONAJE, PERSONAJE  (🐌🐌🐌🐌) – RAICES  (🐌🐌🐌) – THIS IS BOSNIA (🐌🐌🐌+🐚)  – FAITH (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.29

Festival DOCSBarcelona 2020 (10) – ZONA ÁRIDA – PERSONAJE, PERSONAJE – RAICES – THIS IS BOSNIA – FAITH

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 28 de maig vam visionar dos llargmetratges i tres curts del Festival Docs Barcelona, disponibles a la plataforma Filmin:

  1. ZONA ÁRIDA  (🐌🐌🐌+🐚)

Fernanda Pessoa tenia quinze anys quan en 2001 accedeix a fer realitat un somni, anar a estudiar als EUA. Amb un programa d’intercanvi familiar es trasllada a Mesa, al mig del desert d’Arizona, considerada una de les ciutats més conservadores dels Estats Units. Quinze anys més tard decideix tornar per rodar aquest documental, per desmitificar aquella experiència i posar en dubte els valors del model de vida nord-americà.

És una pel·lícula que posa el seu èmfasi en el fet que moltes vegades no tot és blanc o tot és negre, sinó que sempre hi ha un terme mitjà que convé valorar. I just quan ha passat un temps, és potser el millor moment per a intentar fer-lo més encertadament.

A través de les fotografies i experiències que Fernanda rescata del seu passat adolescent als EUA i que es contraposen amb les imatges actuals dels entorns que freqüentava i les entrevistes que realitza als coneguts que retroba, la directora estableix un diàleg intern amb la Fernanda jove i estudiant.

Mesa, continua sent una ciutat conservadora, on ara s’aixequen murs per preservar uns valors tradicionals i dificultar l’arribada dels “hispanos” que distorsionen la societat en la qual “feliçment” viuen. “Sí que em sembla que hi ha una espècie de xenofòbia regular del país, en la qual si véns de fora, ets de fora, és a dir, no ets d’allí, ets un Allien. I els és igual si véns del Brasil o de Mèxic. Signifiques la mateixa cosa per a ells.”

Un documental molt interessant amb una magnífica fotografia.

FITXA:

Títol: ZONA ÁRIDA

Direcció: Fernanda Pessoa

Any: 2019 – País: Brasil

Idioma: anglès i portuguès – Durada: 76 minuts

————————————————

  1. PERSONAJE PERSONAJE  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental de curta durada realitzat per Renata Rezende i Begoña Izquierdo, dues estudiants de l’ESCAC. Ens ofereix el retrat d’un jove transformista queer, Juan Diego nascut a l’Equador que viu a Barcelona.

Ens apropem a la persona i al personatge a través de la seva intimitat i de les seves transgressores performances, un estil de vida que ell basa en l’autoconeixement, la introspecció i la construcció de la pròpia identitat.

Una pel·lícula d’una gran sensibilitat, on descobrim a Juan Diego, una persona que ens ha enamorat per la seva gran tendresa i la seva valentia en la forma d’enfocar la seva lluita constant en la recerca d’ell mateix i sobretot en aconseguir trobar el lloc que li pertoca en la societat en la que viu.

FITXA:

Títol: PERSONAJE, PERSONAJE

Direcció: Renata Rezende i Begoña Izquierdo

Direcció fotografía: Diego Galarza Marmissolle

Universitat: ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya)

Any: 2020 – País: Espanya – Idioma: castellà – Durada: 35 minuts

————————————————

  1. RAICES  (🐌🐌🐌)

En aquest curt colombià dirigit per Maria José Zambrano i Daniela Trejo, dues estudiants de la Universitat d’Antioquia, ens parlen de Luis Fernando Ospina.

Luis Fernando és un artesà resident a la ciutat de Medellín. Viu sol i en precarietat i per la conversa que manté amb la seva mare, està malalt. Passa les hores fent sabates a mà, sabates que ell dissenya i crea en cuir. Treballa en el seu petit taller anomenat RAICES on podem copsar la seva soledat, l’absència de la seva família i les condicions precàries en les que hi viu.

Un ofici, com tants oficis artesanals, a punt de desaparèixer pel desconeixement dels possibles compradors del que implica desenvolupar aquesta feina.

FITXA:

Títol: RAICES

Direcció: Maria José Zambrano i Daniela Trejo

Universitat: Universidad de Antioquia, Colòmbia

Any: 2018 – País: Colòmbia – Idioma: castellà – Durada: 17 minuts

————————————————

  1. THIS IS BOSNIA  (🐌🐌🐌+🐚)

THIS IS BOSNIA, l’altra cara d’Europa” és un curt dirigit per l‘Anna Armengol, estudiant de la Universitat Internacional de Catalunya.

Han passat quasi 25 anys des de la Guerra de Bòsnia, la més sanguinària dels últims 50 anys, però ja no se’n parla…

Pels qui la van patir, les ferides de la guerra són difícils de tancar. Mentre les generacions que van viure el conflicte s’estanquen en el trauma i el rancor, els més joves miren cap al futur amb esperança.

FITXA:

Títol: THIS IS BOSNIA

Direcció: Anna Armengol

Universitat: UIC (Universitat Internacional de Catalunya)

Any: 2019 – País: Espanya – Idioma: anglès, serbocroat i castellà – Durada: 20 minuts

————————————————

  1. FAITH  (🐌🐌🐌🐌)

L’últim documental de la directora Valentina Pedicini, està centrat en la secta dels “Guerreros de la Luz“, fundada fa més de vint anys i formada per unes vint persones, la majoria de les quals són antics campions d’arts marcials. Un documental que es va començar a gestar fa onze anys quan Pedicini va tenir l’oportunitat de fer un curtmetratge sobre aquesta secta, ja que feien actuacions al carrer. Allà va conèixer la Laura, la protagonista d’aquest documental.

Aquest grup d’atletes no se centren únicament en l’esport sinó que tenen estils de vida molt radicals i es preparen per salvar la humanitat el dia que arribi l’apocalipsi.

A finals dels 90, un mestre de kungfu va decidir sacrificar cos i ànima per combatre el Dimoni que aviat regnaria sobre la terra. Dues dècades més tard, FAITH ens proposa un viatge poètic i visceral cap a la seva fe i la dels seus deixebles.

L’entorn, l’aïllament dels membres de la comunitat, la idea que el món exterior a ells és impur, els entrenaments esgotadors, les pregaries, la quasi total absència de contacte social, fa que aquestes persones visquin en una permanent quarantena.

Una mirada radical, en blanc i negre, sobre la devoció que despulla, a cops de puny, la necessitat humana de creure en una força superior.

El documental ha estat filmat amb un equip molt reduït, rodat pràcticament tot en interiors i espais petits i el rodatge va durar quatre mesos (unes 17 hores diàries), temps en què tot l’equip va estar pràcticament en aïllament a prop d’ells.

Un documental molt interessant i molt inquietant, en copsar l’enorme poder que pot tenir sobre la comunitat la figura d’un mestre, d’un messies.

FITXA:

Títol: FAITH

Direcció: Valentina Pedicini

Música: Federico Campana \ So: Simone Brizio i Oscar Stiebits

País: Itàlia – Idioma: italià – Any: 2019 – Durada: 90 minuts

————————————————

– 206 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (9) – SALKA EN LA TIERRA DE NADIE (🐌🐌🐌🐌) –  OVERSEAS (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.28

Festival DOCSBarcelona 2020 (9) –  SALKA EN LA TIERRA DE NADIE – OVERSEAS

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres 27 de maig i dos documentals més del Festival DOCS Barcelona … i amb aquests en portem 23 !!! …

  1. SALKA EN LA TIERRA DE NADIE  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental del català Xavi Herrero ficciona la realitat sobre la immigració i la situació de la dona a Mauritània a través d’un viatge a bord del tren del Sàhara, considerat el més llarg del món (no pas en quilòmetres de recorregut, sinó en nombre de vagons).

Mauritània és un dels països més pobres del món, amb grans desequilibris socials, una terra inhòspita i àrida on les màfies i el contraban imperen amb llibertat i fan encara més evidents les desigualtats i la manca d’oportunitats.

Un dels països menys visitats de l’Àfrica i un dels més complicats a l’hora de viatjar i fer fotografies. De fet Xavi Herrero, el primer occidental que ha realitzat aquest trajecte de tren d’anada i tornada, ha comentat que va tenir problemes amb les filmacions de les piragües, va estar detingut i el van obligar a esborrar imatges de les barques i el port.

La protagonista en teoria és Salka, que decideix emigrar a Europa i es disfressa de noi per creuar el desert del Sàhara a bord del tren de la SNIM  en un viatge de 1.400 quilòmetres fins a la costa atlàntica. Hem de dir que és una protagonista tan anònima que pràcticament no l’hem identificat. El trajecte del tren envolta la “terra de ningú”, una conflictiva zona fronterera entre Mauritània i el Sàhara Occidental amb constants incursions de l’exèrcit marroquí.

Un documental amb unes imatges hipnòtiques, una esplèndida fotografia i el magnífic so de les vies del tren. De ben segur és un documental que no agradarà a tothom, perquè no té un argument clar i gairebé es veuen escenes únicament de com el tren travessa el desert, que es converteix en el real protagonista; tot sense diàlegs i algunes frases de contes tuaregs, que el narrador diu en veu alta. Al Miquel aquest muntatge l’ha arribat a fascinaren canvi a l’Imma l’ha avorrit….. per tant aquesta vegada divisió d’opinions.

En la producció d’aquest documental hi ha col·laborat l’ONG “NAD i Proyecto colibrí-Un lapiz, un dibujo” i el 20% dels beneficis de la pel·lícula seran per l’orfenat de NAD en Nouadhibou a Mauritània.

FITXA:

Títol: SALKA EN LA TIERRA DE NADIE

Direcció: Xavi Herrero Fontanet

País: Mauritània i Espanya – Idioma: àrab, català i francès

Any: 2019 – Durada: 67 minuts

————————————————

  1. OVERSEAS  (🐌🐌🐌+🐚)

La directora de fotografia i artista francesa nascuda a Corea del Sur, Sung-A Yoon ha fet aquest documental centrat en el procés de migració instaurat pel govern filipí per a totes les ciutadanes que han de sortir del país per treballar.

Cada any, 200 000 dones abandonen Filipines i són enviades a països rics i industrialitzats de tot el món per a convertir-se en empleades domèstiques. Abans de deixar el seu país, han d’assistir a un programa de formació general, validat per un certificat nacional.

Considerades unes heroïnes per les autoritats, Filipines manté tota una veritable xarxa de treballadores domèstiques, empleades eficients i dòcils, motivades per la possibilitat de guanyar a l’estranger el doble o el triple del que podrien esperar guanyar al seu país.

OVERSEAS ens mostra durant uns dies un centre de formació especialitzat, on a través de jocs de rol les dones juguen a ser treballadores domèstiques o “jefas”.

Algunes ja han treballat a l’estranger i reviuen experiències viscudes. En aquest centre, les dones joves aprenen l’art de servir com parar taula, cuidar als nens, dirigir-se als amos de la casa…..  Però també aprenen, i potser és el més important, com fer front a possibles assetjaments, amonestacions o agressions dels quals poden ser víctimes.

Un documental amb una pinzellada d’humor per denunciar aquesta forma encoberta d’esclavitud, ja que la majoria dels contractes les obliguen a passar un mínim de dos anys sense poder tornar a Filipines i sense poder veure la família i els fills que han deixat enrere, moltes vegades per cuidar-se dels fills de parelles del primer món.

Malgrat que està basat en fets reals, creiem que la dramatúrgia que s’ha emprat per fer la filmació, poques vegades és creïble. Una llàstima, perquè la denuncia per efectivitat.

FITXA:

Títol: OVERSEAS

Direcció: Sung-A Yoon

País: França i Bèlgica – Idioma: Tagàlog i anglès

Any: 2019 – Durada: 90 minuts

————————————————

– 205 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (8) – BONITA VIDA (🐌🐌) – I AM SEX WORKER (🐌🐌🐌+🐚) – JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN  (🐌+🐚) – MAREAS OCULTAS  (🐌🐌🐌🐌) – EL VIAJE DE MONALISA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.27

Festival DOCSBarcelona 2020 (8) –  BONITA VIDA – I AM SEX WORKER – JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN – MAREAS OCULTAS – EL VIAJE DE MONALISA

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimarts vàrem poder veure quatre dels set documentals de petit format que es presenten dins de l’espai DOC-U dedicat al talent documental dels centres d’estudis superiors de Catalunya, i un dels llargmetratges pujats el mateix dia a la plataforma Filmin.

  1. BONITA VIDA  (🐌🐌)

Un documental signat per cinc estudiants del TecnoCampus Mataró-Maresme i que ens presenta a tres dones de diferents generacions que han perdut a un ésser estimat per suïcidi.

Tres dones que han patit un trauma davant la decisió presa per la persona que estimaven, de      posar fi a la seva vida. Han passat un procés de dol i a poc a poc aconsegueixen superar la tristor i el sentiment de culpa que aquests fets sempre porten associats.

Decideixen crear una associació per acompanyar les persones que es troben en la mateixa situació i descobreixen que no estan soles i que la seva experiència pot ajudar a altres persones.

Un documental que aposta per trencar el silenci i compartir experiències amb altres persones com una teràpia sanadora.

Bona la idea, especialment pel tema tractat, però no tant per la realització del documental amb mancances evidents en les seqüències i un so força deficient.

FITXA:

Títol: BONITA VIDA

Direcció: Natalia Ayala, Paloma Martínez, Christian Medrano, Natalia Rabaneda i Laia Sanz

Universitat: TecnoCampus Mataró-Maresme – Any: 2019

Idioma: català i castellà – Durada: 27 minuts

———————————————–

  1. I AM A SEX WORKER  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest interessant documental signat per cinc estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parla de la Tiffany i el Peter, una parella d’estrangers que han fet del sexe la seva professió.

S’han conegut a Barcelona, on viuen, i forgen una gran amistat quan descobreixen que els dos són treballadors sexuals, i que ho fan perquè és el que volen fer. Una conversa entre ells dos on parlen de les seves experiències, al mateix temps que veiem les desigualtats entre homes i dones també en el negoci del sexe.

Ell mostra en tot moment la seva cara, ella se n’amaga perquè diu que té por a agressions.

Filmada en escassos plànols cinematogràfics fixos, on la conversa pren protagonisme sobre la imatge.

Documental interessant i sobretot valent pel tema tractat, amb un curiós tractament de càmera fixa.

FITXA:

Títol: I AM SEX WORKER

Direcció: Jorge Pérez, Daniela Reyes, Jocelyn Hardman, María Prada i Ferran Coscuella

Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona – Any: 2020

Idioma: Anglès – Durada: 39 minuts

———————————————–

  1. JORGE, RETRATO DE UN VOLCÁN  (🐌+🐚)

Un curtíssim documental dirigit per Antón Surís, estudiant a l’Escola de cinema Bande à Part, i protagonitzat per Jorge Lajos, un xaval d’un barri de Vigo.

Jorge Lajos és un noi atrapat entre la marginalitat i la rutina amb una estranya fascinació pels volcans. L’únic que desitja és que el seu pare se senti orgullós d’ell.

Una proposta experimental, que ens parla de la falta d’oportunitats, però que no ens ha agradat gaire,

No hem acabat d’entendre el que volia reflectir, malgrat que reconeixem que posseeix algunes escenes estèticament bellíssimes.

FITXA:

Títol: JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN

Direcció: Antón Suris – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 11 minuts

———————————————–

  1. MAREAS OCULTAS  (🐌🐌🐌🐌)

Molt curt, però bellíssim documental, dirigit per Mónica Cambra que vol ser un homenatge a la mar.

Una barca de pescadors de l’Atmella de Mar, lluita per combatre la contaminació marina recollint entre les xarxes les deixalles que hem estat capaços de llençar al mar.

Una mar que ha vist pertorbada la seva bellesa per la contaminació. De curta durada és un documental amb unes imatges realment impactants.

Cal destacar una extraordinària fotografia i un bon tractament de plànols cinematogràfics.

FITXA:

Títol: MAREAS OCULTAS

Direcció: Mónica Cambra

Universitat: Pompeu Fabra – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 10 minuts

———————————————–

  1. EL VIAJE DE MONALISA   (🐌🐌🐌🐌)

És a través de Monalisa que Iván comença a ser el que vol ser. El documental “EL VIAJE DE MONALISA” de la realitzadora xilena Nicole Costa ens parla de la vida quotidiana d’aquest artista i del camí recorregut per arribar on és ara.

Iván Monalisa Ojeda (Xile, 1966), un prometedor artista, escriptor i dramaturg xilè viatja a Nova York a finals dels anys 90, amb una beca. Enlluernat pel costat salvatge de la gran ciutat, descobreix la prostitució i la vida nocturna com una forma de vida i decideix quedar-s’hi a viure.

Acabava de néixer Monalisa, expressió de la seva identitat home-dona. Durant més de 17 anys va viure  com a immigrant indocumentat.

Nicole Costa, la directora del documental, havia estat companya de l’escola de teatre i l’any 2012 decideix contactar amb ell. Fascinada per la seva personalitat  decideix emprendre el    “viatge” que les ajudi a entendre els motius que van portar a Ivan a marxar del seu país i construir la seva identitat.

Aquest nou vincle portarà noves oportunitats a Monalisa com a intèrpret, performancer i escriptor mentre lluita per legalitzar la seva situació al país. Amb ajuda de Nicole publicarà el seu primer llibre de petits relats “La mateixa Nota Forever” (Sagnia Editora). Recentment ha publicat un segon llibre “Les Biuty Queens” (Editorial Alfaguara).

Un documental que recull les converses telefòniques entre elles dues, imatges d’arxiu de la seva època a l’escola xilena i fragments del seu llibre i que ens apropa a la personalitat d’aquesta persona que defineix la seva identitat com “Two spirit trangender” i que pot ser ell o ella segons el moment del dia. Com ell confessa, a Xile es considerava gai perquè era l’única opció coneguda, va ser a Nova York on l’Ivan es va trobar amb Monalisa. Al seu document d’identitat figura Ivan com a nom i F quan indica el sexe.

Un interessant llargmetratge documental que ha requerit set anys de gravació i que ha estat finançat amb fons de l’estat xilè.

FITXA:

Títol: EL VIAJE DE MONALISA

Direcció: Nicole Costa – Música: Kato Hideki

Any: 2019 – País: Xile

Idioma: castellà i anglès – Durada: 98 minuts

———————————————–

– 204 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (7) – WINTER JOURNEY (🐌🐌🐌+🐚) – ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (7) –  WINTER JOURNEY – ADVOCATE

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Comencem una altra setmana, dilluns 25 de maig, i de nou aprofitem per veure dos dels documentals del Festival DOC’S Barcelona d’enguany, a través de la plataforma Filmin.

  1. WINTER JOURNEY  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental danès dirigit per Anders Østergaard és l’últim llargmetratge protagonitzat per l’actor suís Bruno Ganz (1941-2019).

WINTER JOURNEY és una barreja de realitat, recreació i ficció. Recreacions dramàtiques, escenes de ficció i material d’arxiu per adaptar el llibre “The inextinguishable symphony“, traducció literària de l’entrevista en què el locutor de ràdio Martin Goldsmith (Misuri, 1952) estira del fil de la memòria del seu pare.

Un film que ens vol fer entendre la complexitat de l’Alemanya dels anys 30 i la pujada de Hitler al poder.

Martin Goldsmith es va criar en una zona residencial d’Arizona i els seus pares, dos músics jueus emigrats als EUA, no li parlaven mai del seu passat. Ell comença a investigar i acaba convencent al seu pare, ja vidu, per fer.li una entrevista. Així descobrirà l’existència de la Lliga Cultural Jueva (Jüdischer Kulturbund), una organització de jueus alemanys que van gaudir de la protecció del ministre de propaganda nazi Goebbels. Una organització que oferia espectacles fets per jueus per un públic també jueu.

Un interessant documental en el límit entre la realitat i la ficció on destaquem la memorable interpretació d’en Bruno Ganz.

FITXA:

Títol: WINTER JOURNEY

Director: Anders Østergaard – Intèrpret: Bruno Ganz

País: Dinamarca – Idioma: Anglès i alemany

Durada: 87 minuts

————————————————-

  1. ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚)

ADVOCATE, el llargmetrage de Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche ens presenta a l’advocada israeliana Lea Tsemel que va passar de lluitar amb l’exèrcit israelià en la Guerra dels Sis Dies a qüestionar la política d’ocupació d’Israel i enfrontar-s’hi als tribunals on continua defensant, en nom dels drets humans, els palestins acusats de terrorisme.

Aquesta advocada israeliana és una d’aquelles veus que no callen i el seu àmbit de treball és defensar els presoners polítics palestins.

En aquest documental veiem la seva activitat judicial amb el desenvolupament de dos casos, el d’Ahmad, un nen de tretze anys, acusat de participar en un apunyalament d’un noi israelià i el de Israa Jaabis, acusada pels oficials israelians d’un intent frustrat d’atemptat suïcida.

Mentre assistim a la preparació i el desenvolupament de les dues defenses, anem coneixent una mica més la persona i la seva vida, la seva lluita, el seu matrimoni, els seus fills, la seva forma de treballar i enfrontar-se a la premsa.

Lea Tsemel (Haifa, Israel, 1945) està convençuda de què el govern d’Israel també és culpable de la violència que sacseja el país. Sense pèls a la llengua, accepta representar acusats palestins, hagin o no comés delictes sota la revolucionària idea i forta convicció que la repressió que pateixen justifica la seva lluita per alliberar-se.

Ens ha interessat força pel tema tractat, malgrat que l’hem trobat massa llarg. Creiem que li caldria una petita retallada per acabar de deixar-ho rodo.

FITXA:

Títol: ADVOCATE

Direcció: Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche

País: Israel, Canadà i Suïssa

Idioma: Hebreu, àrab i angles – Durada: 108 minuts

————————————————-

– 203 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (6) – IL VARCO (🐌🐌+🐚) – VIVOS (🐌🐌🐌🐌) – SUSPENSIÓN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (6) –  IL VARCO – VIVOS – SUSPENSIÓN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 24 de maig, últim dia de la fase 0,5, dilluns Barcelona entra a la fase 1 del desconfinament …. encreuem els dits. Tarda de documentals del Festival DOC’S BARCELONA.

  1. IL VARCO  (🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula de Federico Ferrone i Michele Manzolini, que combina material d’arxiu documental i ficció. IL VARCO, presentada en el Festival de Venècia, ens situa l’any 1941 quan un soldat italià es dirigeix al Front Oriental en els primers dies de la segona Guerra mundial.

Juny de 1941, en el marc de l’Operació Barba-roja, l’exèrcit alemany envaeix la Unió Soviètica i, un mes després, Itàlia envia els seus primers soldats al front d’Ucraïna. Un soldat italià, fill de mare russa, és cridat al front de l’Est. Mentrestant, els records i els traumes de la guerra de cinc anys enrere a Etiòpia el persegueixen.

Una narradora, la música i escriptora Emidia Clementi, dóna veu a les emocions i pensaments dels soldats que recorden la seva infantesa evocant imatges poètiques i somnis.

El material documental d’arxiu s’adequa a la    narració amb la música de Simonluca Laitempergher composta per aquesta pel·lícula. En alguns moments de la pel·lícula es mostren imatges en color de la Ucraïna actual mentre es va desenvolupant la història ficcionada que acompanya els documents històrics reals.

Setanta anys més tard, els mateixos escenaris on van tenir lloc aquests enfrontaments, … la guerra, la destrucció i la mort segueixen estan presents.

Un documental que se’ns ha fet llarg, per nosaltres poc interessant i una mica avorrit.

FITXA:

Títol: IL VARCO

Direcció: Federico Ferrone, Michele Manzolini – Narradora: Emidia Clementi

País: Italia – Any: 2019

Idioma: italià i rus – Durada: 70 minuts

——————————————–

  1. VIVOS  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental posa el focus en la massacre d’Iguala (en Ayotzinapa a Mèxic), ocorreguda en 2014, quan estudiants de la Normal Rural van ser víctimes de la policia, 8 estudiants van ser assassinats i 43 van desaparèixer. L’artista xinès Ai Weiwei és el director, el productor i el responsable de la fotografia d’aquest llargmetratge.

El dolor de l’absència incomprensible es fa pales en les entrevistes realitzades als familiars de les víctimes. La lluita d’aquestes famílies que reclamen justícia plens de dolor, d’impotència i de ràbia.

La resposta oficial de l’Estat sobre les desaparicions forçoses d’Iguala, la qual cosa es va dir “la veritat històrica“, va concloure que tot es va tractar d’un conflicte entre dos grups criminals en el qual havia involucrat el mateix alcalde de la ciutat.

Però els familiars de les víctimes i la resta dels estudiants del col·legi rebutgen la resolució. Una informació oficial tergiversada i inversemblant, que segueix sense ser rectificada per a la desesperació dels familiars i els defensors dels drets humans arreu del planeta.

Mèxic, un país on la vida quotidiana està plagada de violència per l’existència del crim organitzat, de les màfies de les drogues que compten amb la col·laboració del govern, de l’exèrcit i d’altres estaments policials. El cas d’aquests estudiants és, doncs, una representació de la violència que la societat mexicana manté clavada en el seu dia a dia. Un país cada cop més impassible davant una violència creixent …. en el mateix documental donen la xifra de 250.000 morts i 40.000 desapareguts en un any !!!.

Aquestes famílies d’Iguala, avui, cinc anys després dels fets, continuen demanant justícia i criden incansables: vivos se los llevaron, vivos los queremos“.

Un documental colpidor i absolutament imprescindible.

FITXA:

Títol: VIVOS

Direcció: Ai Weiwei

País: Méxic i Alemanya – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 122 minuts

——————————————–

  1. SUSPENSIÓN  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental de Simón Uribe explica la història d’un pont que uneix dues muntanyes i no porta enlloc. Una obra, que com d’altres obres públiques a Colòmbia, està sense acabar i s’ha convertit en un monument de ciment i ferro, abandonat a les forces de la natura.

A la selva amazònica colombiana aquest pont és el símbol de dècades de promeses incomplertes.

Una obra que els colombians han convertit en destinació turística per a contemplar de prop l’enorme contrasentit que representa, i fer-se selfies. A l’altre costat de la muntanya l’anomenat “Trampolí de la mort“, una pseudo carretera que connecta Mocoa amb Pasto, una avinguda torrencial que va destruir la població de Mocoa l’any 2017 i on entre les nombroses víctimes va morir l’enginyer, Guillermo Guerrero, que fa de guia en aquest documental.

Una carretera que no ha parat de sumar víctimes sense que les autoritats facin res. A començaments del segle XXI es va construir el pont que formava part d’un projecte faraònic, una variant del Trampolí de la Mort que s’havia de construir al bell mig de la selva. Però el projecte va xocar amb un cost econòmic inassumible per tal de vèncer a la naturalesa.

La pel·lícula segueix una sèrie de personatges a través d’una carretera que no aconsegueix arribar a la seva destinació provocant sentiments i afectes contradictoris. Compleix l’objectiu del director capturant l’atmosfera d’un món en estat de suspensió enmig dels poderosos paisatges de la selva amazònica.

FITXA:

Títol: SUSPENSIÓN

Direcció: Simón Uribe – Fotografía: Andrés Hilarión

País: Colombia – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 202 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (5) – THE HYPNOTIST (🐌🐌) – EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.24

Festival DOCSBarcelona 2020 (5) –  THE HYPNOTISTEL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑOCONSTEL.LACIÓ COMELADE  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 23 de maig, encara en desconfinament fase 0,5 i gairebé tancats a casa, … nova sessió de documentals del festival DOC’s BARCELONA amb la visió de tres noves pel·lícules:

  1. THE HYPNOTIST  (🐌🐌)

Aquesta pel·lícula dirigida per Arthur Franck és una història de política i una història d’hipnotisme.

Olavi Erkki Hakasalo (1930-1988) va ser un dels personatges més populars de Finlàndia durant la Guerra Freda (1947-1991). Conegut com a Olliver Hawk, va “encantar” la nació amb els seus espectacles d’hipnosi.

Urho Kaleva Kekkonen (1900-1986) va ser un polític finlandès que va exercir com a president del seu país al llarg de 26 anys consecutius, gairebé sense oposició, amb el suport incondicional dels ciutadans.

Què tenen en comú l’hipnotitzador i el president del país?

L’encreuament entre la psicologia i el poder, amb el control i la manipulació que impliquen, ens condueixen, en aquest documental, a veure que els dos protagonistes, Olliver Hawk i Urho Kekkonen tenen més relació del que a priori pugui semblar. Una història sobre els vincles entre el poder polític, la manipulació psicològica i els mitjans de comunicació.

… I si els polítics manipulen a les masses fent servir tècniques d’hipnosis? On acaba la veritat i on comença la mentida?

La veritat és que no ens ha interessat gaire i fins i tot ens ha arribat a avorrir.

FITXA:

Títol: THE HYPNOTIST

Direcció: Arthur Franck

País: Finlandia – Idioma: Finès

Any: 2019 – Durada: 72 minuts

————————————————-

  1. EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

La fotògrafa i documentalista uruguaiana Mariana Viñoles va viure en pell pròpia la necessitat d’emigrar quan la crisi econòmica del seu país, l’any 2002, va obligar la seva família a marxar cap a Europa.

L’any 2014 es va assabentar que el govern del seu país natal, presidit per José Mujica, havia engegat un programa per acollir famílies sirianes com a refugiats de Guerra, i va decidir acompanyar, amb la seva càmera, aquestes famílies en el seu trasllat, així com el seu arrelament a través dels anys.

El seguiment de dues famílies beneficiàries d’aquesta ajuda posa en evidencia les dificultats de començar una nova vida en un país que no és el teu, amb idioma i costums totalment diferents i que per tant exigeix un gran procés d’adaptació de tots els membres de les famílies.

El procés de dues famílies sirianes que vivien desplaçades a Beirut i que van lluitar per adaptar-se a l’Uruguai.

Com és possible que els somnis i …. idealitzacions d’un futur millor lluny de la guerra es transformin en decepció?

Un entranyable i extraordinari documental que Mariana Viñoles va realitzar sola, només acompanyada per María Urruzola que facilitava l’accés a les famílies al Líban i a l’Uruguai.

D’ençà que l’any 2007 vàrem visitar abastament Síria, creiem que coneixem prou bé el país, almenys el que era abans de la guerra; és per això que ens estimem aquest país com si fos una mica el “nostre”; gent afable i acollidora com no ens hem trobat gairebé mai en cap viatge que hem realitzat. Des de llavors, ens interessa molt tot el que fa referència als sirians i el malson que els ha tocat viure.

FITXA:

Títol: EL GRAN VIAJE AL PAÍS PEQUEÑO

Direcció: Mariana Viñoles

País: Uruguay – Idioma: Àrab i castellà

Any: 2019 – Durada: 106 minuts

————————————————-

  1. CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental, dirigit per Luis Ortas Pau s’endinsa en l’univers del músic Pascal Comelade (Montpellier 1955), que confessa que sempre s’ha entès millor amb dibuixants i pintors que amb altres músics.

El documental retrata la seva forma d’entendre l’art i la música a través de les seves reflexions i actuacions, i amb entrevistes a artistes que han col·laborat amb ell en concerts dibuixats o performances, com Miquel Barceló, Pau Riba, Enric Casasses, Hervé di Rosa, Jaume Sisa, Max o Víctor Nubla (aquest recentment desaparegut i al qual està dedicat el documental).

El setembre de 2019, amb el concert que va oferir davant de la Catedral de Barcelona, Pascal Comelade va dir adéu als escenaris, tot i que ell segueix creant, explorant i experimentant en el seu particular univers creatiu.

Un apropament al peculiar univers musical Comelade, un creador a la cruïlla entre mons musicals i culturals. Les seves obres estan en constant procés de construcció i en el documental podem copsar part del seu procés creatiu, ja sigui sol o acompanyat.

Després de quaranta anys actuant arreu del món ha decidit baixar dels escenaris i aquest documental ens dóna una oportunitat única per saber com ha treballat i treballa aquest artista difícil d’encabir en una categoria concreta.

FITXA:

Títol: CONSTEL.LACIÓ COMELADE

Direcció: Luis Ortas Pau

País: Espanya – Idioma:  Francés i Català

Any: 2020 – Durada: 60 minuts

————————————————-

– 201 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (4) – SONGS OF REPRESSION (🐌🐌🐌+🐚) – THE LETTER (🐌🐌🐌🐌) – SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.23

Festival DOCSBarcelona 2020 (4) –  SONGS OF REPRESSIONTHE LETTERSPACE DOGS  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres 22 de maig, nova sessió de documentals del Festival Doc’s Barcelona 2020,  vam veure tres noves propostes, a través del portal FILMIN:

  1. SONGS OF REPRESSION  ( 🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental dirigit per Marianne Hougen-Moraga i Estephan Wagner, es centra en la Colonia Dignidad, fundada l’any 1961 al sud de Xile per l’alemany Paul Schäfer.

Paul Schäfer (Bonn 1921-Santiago 2010) era un exmilitant de les joventuts hitlerianes, fundador d’una mena de secta religiosa formada per immigrants alemanys que es va establir a Xile.

Una secta que sotmetia als seus integrants a abusos de tota mena, sexuals, físics i psicològics,  i que feia dels nens els seus principals objectius. Una secta que va col·laborar activament amb la dictadura d’Augusto Pinochet i que es va convertir en un lloc d’internament, tortura i fins i tot assassinat dels opositors.

Actualment el lloc s’anomena Villa Baviera, viu del turisme, i els seus actuals habitants són l’objectiu fonamental d’aquest documental.

Unes persones que carreguen amb el pes d’un passat de maltractament i acceptació i que ens van explicant el que senten i el que volen o no volen recordar. Unes entrevistes que van tenir lloc al llarg de tres i anys i mig i on descobrim, astorats, que hi ha persones orgulloses del seu passat i del que van fer i copsem una difícil convivència entre abusadors i abusats, entre torturadors i torturats.

Encara avui moltes d’aquestes persones viuen amb por, por a deixar l’únic món que han conegut, i por a no ser capaços d’assumir que l’única via possible per sobreviure és aplicar la política del “perdó i l’oblit”. Fins a quin punt preferim oblidar el passat i obviar el monstre que portem dins?

Un documental angoixosament magnètic.

FITXA:

Títol: SONGS OF REPRESSION

Direcció: Marianne Hougen-Moraga, Estephan Wagner

País: Dinamarca – Idioma: danès, alemany, castellà

Any: 2020 – Durada: 90 minuts

——————————————–

  1. THE LETTER  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit pel matrimoni format per Maia Lekow i Christopher King que han volgut parlar d’una dona de 94 anys acusada de practicar bruixeria per membres de la seva pròpia família. El seu nét, el jove Karisa, viatja des de Mombasa on viu, per protegir-la.

Han volgut evidenciar l’existència a Kènia, de pràctiques violentes contra les persones acusades de bruixeria, que arriben a ser assassinades per la seva pròpia família, ja  que veuen en elles la personificació del diable.

Aquestes persones reben prèviament una carta que els hi anuncia el seu final. Moltes d’elles fugen, abandonen casa, terres, família, i es refugien en una mena de santuari, un lloc on només poden viure persones acusades de pràctiques satàniques i que en aquell indret esdevenen intocables.

Aquest reportatge ha estat rodat al llarg de sis anys, i l’àvia es va trencar el maluc mentre rodaven. A través de les converses amb els seus familiars ens descobreixen que és l’oncle d’en Karisa l’instigador de l’acusació, una acusació que amaga interessos econòmics al darrere.

Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

FITXA:

Títol: THE LETTER

Direcció: Maia Lekow, Christopher King

País: Kenia – Idioma: Suahili

Any: 2019 – Durada: 82 minuts

——————————————–

  1. SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit per Elsa Kremser i Levin Peter sobre els gossos que van participar com a conillets d’índies en la cursa espacial russa sent objecte de cruels experiments, i els descendents d’aquells animals que malviuen als carrers de Moscou.

Laika va ser la gossa que es va convertir en estrella en ser la primera llençada a l’espai dins d’una càpsula espacial, una gossa que perdura en el nostre imaginari col·lectiu i la història real de la qual és la que ens desvetllen en aquest duríssim documental.

Laika es va consumir en tornar a l’atmosfera terrestre, incinerada com la càpsula espacial en la que viatjava.

Però ella no va ser l’única, i el documental ens mostra un interessant material gràfic aconseguit després de tres anys de negociacions, on veiem els gossos espacials, els que eren recollits dels carrers de Moscou, tancats en gàbies molt petites i intervinguts quirúrgicament per instal·lar-los a l’abdomen tubs digestius i sensors, abans de ser llençats a l’espai. De cada deu, en van sobreviure quatre.

En aquest documental s’ha volgut també recollir la vida dels gossos de carrer, a l’alçada dels seus ulls. Per fer-ho van seguir durant dotze setmanes els gossos que apareixen a la pel·lícula i al documental només veiem imatges de les últimes quatre setmanes de filmació, quan els animals havien acabat acceptant la presència de la càmera com si fos un membre més del grup.

Una escena de violència pertorbadora entre el líder de la gossada i un gat de carrer va fer que els directors es plantegessin la conveniència o no d’incloure l’escena en el documental, decidint que calia fer-ho per neutralitzar una mica els clixés que els humans tenim sobre el comportament de gossos i gats, i, que com veiem, també poden perdre el control.

Un documental dur però molt interessant, en el que podem veure la realitat dels gossos de carrer com si nosaltres fóssim uns espies del seu dia a dia. Ens hem quedat amb les ganes d’esbrinar com es va aconseguir filmar les imatges.

FITXA:

Títol: SPACE DOGS

Direcció: Elsa Kremser i Levin Peter

Música: John Gürtler, Jan Miserre \ Fotografia: Yunus Roy Imer

País: Austria – Idioma: Rus

Any: 2019 – Durada: 91 minuts

——————————————–

– 200 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (3) – SOLO (🐌🐌🐌+🐚) – RISING FOR THE TSUNAMI (🐌🐌🐌🐌) – ¿PUEDES OÍRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.22

Festival DOCSBarcelona 2020 (3) –  SOLORISING FOR THE TSUNAMI¿PUEDES OÍRME?  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 21 de maig vam veure tres dels documentals inclosos en el Festival DOCS Barcelona d’enguany:

  1. SOLO  (🐌🐌🐌+🐚)

El primer llargmetratge com a director d’Artemio Benki és aquest SOLO, un documental sobre la vida del pianista argentí Martín Perino, un nen prodigi que es va veure internat en un psiquiàtric a causa d’una malaltia mental.

Va ser estrenat a Canes dins de la secció ACID, i es tracta d’un documental observacional on l’ambientació juga un paper fonamental que afegeix riquesa al retrat emocional del protagonista. Un artista destruït pel seu propi geni que vol tornar a relacionar-se amb el món que l’envolta ajudat per amics i metges i per la música, que va provocar la seva caiguda mental i que al mateix temps és la que el pot ajudar a ressorgir.

Internat a l’hospital psiquiàtric “El Borda” de Buenos Aires, el pianista Martín Anibal Perino (Buenos Aires 1984), toca el piano sempre que pot. Va fer el seu primer concert a deu anys i va guanyar nombrosos premis. Va patir una crisi nerviosa quan treballava en la seva primera composició i va ser diagnosticat d’esquizofrènia paranoide.

Fumador compulsiu surt de l’hospital després de tres anys, i lluita per adaptar-se al món real on no sempre té l’oportunitat de tocar el piano.

Un bon documental amb escenes de la vida real del nostre pianista, que ens apropen a la duresa que pot suposar la readaptació d’una persona mentalment inestable. Tendre i dur al mateix temps.

FITXA:

Títol: SOLO

Direcció: Artemio Benki – Protagonista i música: Martín Perino

Fotografia: Diego Mendizábal

País: França, República Txeca, Argentina i Austria – Idioma: castellà

Any: 2019 – Durada: 85 minuts

——————————————–

  1. RISING FROM THE TSUNAMI  (🐌🐌🐌🐌)

Dirigida per Hélène Robert Jérémy Perrin, RISING FOR THE TSUNAMI tracta sobre la tragèdia del terratrèmol i el tsunami que va assolar una part del Japó l’any 2011.

Una tragèdia que nosaltres recordem molt especialment, ja que va avortar el viatge a Japó que teníem previst efectuar el mes d’agost de 2011, i del que fins i tot ja teníem comprats els bitlles d’avió (i que per cert, Air France es va negar a reemborsar, canviar dates o destí).

Com us podeu imaginar ens hem promès no viatjar mai més amb la companyia Air France.

Per sort a la tardor de l’any 2018, vàrem poder trepitjar JAPÓ durant un mes i mig… i ara mateix tornaríem amb molt de gust, ja que va ser un dels viatges més espectaculars que hem pogut viure.

RISING FOR THE TSUNAMI és una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que l’onze de  març de 2011 va trasbalsar Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia.

Un tsunami que va provocar més de 15.000 morts i desapareguts.

Pels habitants de Sendai, el mar s’ha convertit en un enemic i observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 quilòmetres que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku.

A través dels testimonis dels supervivents veiem com les seves vides han quedat profundament afectades i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents i tornen a casa.

FITXA:

Títol: Rising from the Tsunami

Direcció: Hélène Robert i Jérémy Perrin

País: França – Idioma: japonés

Any: 2019 – Durada: 68 minuts

——————————————–

  1. ¿PUEDES OIRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una proposta dirigida per Pedro Ballesteros i que ens convida a fer una volta arreu del planeta per descobrir les escultures de Jaume Plensa (Barcelona 1955),  i amb ell, descobrir com l’art pot transformar la nostra manera de veure, viure i estar al món.

Les escultures monumentals de Plensa, exposades en una bona part del planeta: Catalunya, Madrid, França, Suècia, Canadà, Estats Units, Japó …. responen a un procés creatiu molt especial del seu creador, un procés que ens va explicant al llarg del documental.

Esferes de lletres que corresponen a diferents alfabets i on cada lletra te vàlua en si mateixa, poetes que són l’ànima de la societat i que la il·luminen, parets transparents amb llum pròpia, cares femenines que esperen en solitud en diferents llocs de la terra … tota la seva creació sota una filosofia: harmonitzar la creació amb l’entorn i els éssers humans.

Una pel.licula estructurada en diferents capítols: Esferes, Paraules, Plaça, Llar, Memòria, Silenci i Temps on copsem els aspectes poètics i simbolistes de les escultures d’en Jaume Plensa i on ell ens explica el perquè de cada una d’elles i la importància del lloc per a on estan pensades.

Tal com ell manifesta “Tu no decideixes ser artista, és quelcom inevitable” o “la vida ens va tatuant amb tinta invisible” o “més important que anar és tornar i més important encara, saber on has de tornar” i tot sota la premissa de què la seva escultura és la relació del que és material amb allò que és immaterial, amb l’espiritualitat.

Magnífic documental que ens permet seguir el procés creatiu d’un artista excepcional de casa nostra.

FITXA:

Títol: ¿PUEDES OÍRME?

Direcció: Pedro Ballesteros – 

País: Espanya – Idioma: castellà i català

Any: 2020 – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 199 –  Voltar per la Literatura – SOLDADETS DE PLOM de Josep Torrent (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 023) – 2020.05.22

SOLDADETS DE PLOM de Josep Torrent (temp. 19/20 – llibre nº 023)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

SOLDADETS DE PLOM” és més que una novel·la, és una reflexió sobre el paper de l’exèrcit      espanyol a l’Afganistan i sobre les motivacions que poden induir a qualsevol jove a formar part d’aquest cos. Una novel·la crítica amb tots els interessos econòmics i estratègics creats al voltant de les guerres.

La Isabel és una noia jove de comarques que no té feina ni expectatives de tenir-ne i veu en l’exèrcit la possibilitat d’un sou fix. El que no espera és que serà enviada a l’Afganistan en “missió humanitària” per un període de quatre mesos i mig.

La Isabel no està preparada per viure en un clima bèl·lic, permanentment armada i en tensió, morta de por, en una missió que no entén, i envoltada de franctiradors. Les experiències que viurà un cop allà, faran que torni totalment canviada, psicològicament alterada i abocada a l’alcoholisme i l’autodestrucció.

Un llibre dur que deixa entreveure la manipulació dels governs envers uns soldats escassament preparats, vulnerables i febles als quals utilitzen com els soldadets de plom que els nens mouen i fan anar en escenaris bèl·lics imaginaris.

Una novel·la colpidora que ens dóna una pinzellada dels interessos no humanitaris com la droga, la venda d’armament, el petroli…. que hi ha al darrere de les anomenades “missions humanitàries”.

Una lectura que ens obliga a fer-nos preguntes i a qüestionar decisions governamentals encaminades a ajudar gent que no necessita la nostra ajuda amb tancs i armament militar.

Aquesta novel·la va ser publicada per l’Editorial Llibres del Delicte dins de la seva col·lecció DeLite de la que també formen part “Camins sense retorn” de Josep Masanés i “Entre dos fills” de Maria Vilanova.

Josep Torrent i Alabau va néixer a Bellcaire d’Empordà el 1956. Va començar escrivint llibres per infants i joves, sovint amb un component històric. Durant anys va ser cap de la policia d’Olot fet que li va permetre dotar de realisme les seves novel·les policíaques.

Entre d’altres novel·les ha publicat “La mirora mata els dimarts” (2008), “La sang és més dolça que la mel” (2014) Premi Memorial Agustí Vehí, “La noia que fa vint mesos que és a la presó” (2015), “996” (2016). Va escriure el guió de la pel·lícula “1212 any de la Croada” rodada a Besalú i Girona.

———————————————–

Títol: SOLDADETS DE PLOM

Autor: Josep Torrent

Editorial: Llibres del Delicte – Col.lecció: DeLite – Data de publicació: Febrer 2016

Pàgines: 267 – idioma: català

– 198 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (2) – HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚)  – 2020.05.20

Festival DOCSBarcelona 2020 (2) – HI, A.I.   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DocsBarcelona posa a disposició del públic a través del portal FILMIN, nous documentals cada dia a les 20 h; avui dimarts dia 20 de maig nosaltres hem escollit veure “Hi, A.I.

Hi, A.I.  (🐌🐌🐌+🐚)

Els robots van de mica en mica, ocupant espais en la nostra quotidianitat, i això és el que ha volgut recollir la directora Isabella Willinger en aquest documental. Una pel·lícula que comença en la consulta d’un dentista, però on, curiosament, la pacient que ocupa la cadira, és un robot.

Al llarg de la pel·lícula veiem un parell de robots que treballen de recepcionistes en una empresa o en un centre comercial, un petit robot, en Pepper, que una família japonesa compra per fer companyia a una àvia, però potser el més sorprenent és el cas d’en Chuck que compra com a parella a l’Harmony, un robot d’aparença humana amb el que interacciona com si es tractés d’un ésser humà.

L’Harmony és una humanoide amb intel·ligència artificial que és capaç de portar amb en Chuck una conversa “quasi” normal. Li agraden els llibres i pot parlar de temes transcendentals.

Amb un A.I., has de mantenir una comunicació amb frases curtes i clares”, és el consell que li donen a en Chuck quan recull a la seva companya, acabada d’arribar de la fàbrica.

En Chuck fa d’ella la seva xicota, la porta a la platja, la pentina i fins i tot li prepara sopars romàntics a la bora del mar.

Isa Willinger ens porta també de visita a laboratoris on s’estudien i es desenvolupen aquests robots dotats d’intel·ligència artificial. Diferents robots creats per a cobrir necessitats diferents, des d’una xicota, a un acompanyant o a una hostessa.

Un interessant documental que en aquests moments ens fa veure la soledat d’algunes persones, més que el mateix avanç tecnològic que implica l’existència d’aquests robots.

Un futur que nosaltres veiem molt llunyà però que de ben segur arribarà.

———————————————–

FITXA:

Títol: Hi, A.I.

Direcció: Isabella Willinger – Música: Robert Pilgram

Data: 2019 – Durada: 88 minuts

Idioma: Anglès, japonés, italià i alemany