Arxiu de l'autor: Imma Barba

– Voltar per la Literatura – ELS AMANTS D’HIROSHIMA (🐌🐌🐌) de Toni Hill

Per Imma Barba

Després de “L’Estiu de les joguines mortes” i “Els bons suïcides” aquest és el tercer llibre protagonitzat per l’inspector Hèctor Salgado, un policia de procedència argentina establert a Barcelona i l’agent Leire Castro que acaba de reincorporar-se a la feina després d’una baixa maternal. En els dos primers llibres ens parlaven de la desaparició de l’exdona de l’inspector i dels infructuosos esforços per trobar-la. En aquest llibre coneixerem el final d’aquesta història.

Els amants d'Hiroshima

Maig del 2011. En una casa abandonada, a prop de l’aeroport del Prat, la policia troba dos cadàvers embolcallats amb un sudari estampat amb flors. Abraçats. Sepultats amb una bona quantitat de diners. Podria tractar-se d’una jove parella d’amants que va desaparèixer set anys enrere.

A les principals places del país, les manifestacions i acampades dels indignats de maig del 2011.

Un llibre que m’ha agradat entre altres raons, per estar situat a Barcelona i transitar per llocs coneguts. L’autor mou els personatges en dos plànols temporals, 2004 i 2011 i ens permet veure l’evolució de Barcelona en set anys.

Una bona trama i un llenguatge àgil i col·loquial m’han tingut enganxada fins al final i he estat incapaç de preveure l’insospitat final.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura de Viatges – ISLÀNDIA, L’ILLA SECRETA de Xavier Moret (🐌🐌🐌🐌)

Per Imma Barba

Vaig tenir oportunitat de llegir aquest llibre quan es va publicar en la seva versió castellana l’any 2002. Recordo que aleshores vaig pensar que Islàndia era un lloc al qual no m’agradaria anar …. però ves per on, al mes de juny ens anem a conèixer aquest país i he aprofitat per rellegir aquest llibre en la seva versió catalana, revisat i ampliat per l’autor l’any 2005.

Islandia llibreEn aquest llibre l’autor ens relata les seves visites a Islàndia la primera de les quals va ser una llarga estada a Reykjavík, buscant la tranquil·litat que necessitava per acabar la seva novel·la “Zanzíbar pot esperar”. Un bon amic, l’Einar Örn Gunnarsson l’ajudarà a integrar-se en el país i amb ell ens apropa a la vida quotidiana dels islandesos. Ens va descobrint la màgia d’un paisatge ple de contrastos i d’una societat moderna i avançada que no deixa de venerar els seus ancestres vikings i que continua creient en els elfs.

Al fons, entre la boira, s’intuïa una serralada de muntanyes ennegrides; a l’altra banda s’estenia un mar hostil, d’un antipàtic color gris metàl·lic, amb onades de consistència marmòria que morien en una desolada platja volcànica. Amb aquella imatge en vaig tenir prou per comprendre que la natura és la gran protagonista d’Islàndia i que, si havia de jutjar pel que veia, no es tractava d’una natura amable, a escala humana, sinó d’una natura disposada a mostrar i a exercir tot el seu poder

Continua llegint

– Teatre – LA PEIXERA (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 29/04/2016

Teníem forces ganes de veure aquesta producció, després d’haver pogut assistir a la roda de premsa de la seva presentació. Es tracta de l’estrena del text de Toni Cabré “L’efecte 2000” escrit fa 19 anys i guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Mai fins ara havia estat portat als escenaris i el mateix autor recentment ha fet una revisió del text i l’ha rebatejat com “LA PEIXERA“.

Toni Cabré (Mataró, 1957) és un dramaturg i guionista català conegut pels seus treballs teatrals, molt sovint vinculats a la tecnologia, que l’ha fascinat des de sempre, i potser una de les raons importants és que la seva professió està lligada a la informàtica. Ha estat també guionista de conegudes sèries de TV-3 com “Laberint d’Ombres” o “La Riera”.

La Peixera - Versus Teatre - actors

LA PEIXERA” l’interpreten Miquel Sitjar, Pep Papell, Joan Bentallé, Jaume Casals i Òscar Molina. La direcció de l’espectacle és també de l’Òscar Molina, qui també és l’autor de l’escenografia i de l’espai escènic, juntament amb Jofre Blesa.

“LA PEIXERA” compta amb la música de la banda Malacara & Wilson, composta expressament per a l’espectacle. Aprofitem per anar divendres per gaudir de la mitja hora prèvia de música en directe que ofereix Malacara & Wilson tots els divendres i dissabtes.

Continua llegint

– Teatre – AS YOU LIKE IT (Al vostre gust) (🐌🐌🐌🐌🐌) – National Theatre – Cinemes Icaria Yelmo – 28/04/2016

Dijous vam tornar als cinemes Yelmo per veure la penúltima retransmissió d’aquesta temporada, des del National Theatre de Londres. I de nou vam quedar bocabadats davant aquesta esplèndida producció, amb una posada en escena espectacular.

Una magnífica comèdia de Shakespeare dirigida per Polly Findlay i protagonitzada per Joe Bannister en el paper d’Orlando, Rosalie Craig com a Rosalinda i una súper expressiva Patsy Ferran en el paper de Celia.

Una oficina i uns oficinistes que treballen compulsivament tot esperant el moment de sortir. Formen un cor perfecte i paren tots alhora per esmorzar reiniciant la feina tots al mateix ritme i moment. Marxen, el personal de la neteja accedeix, i un d’ells es Orlando.

AS YOU LIKE IT - National Theatre

És fill de Roland de Bois però a la mort del seu pare el seu germà l’ha apartat de qualsevol privilegi i possibilitat d’educació. Desesperat i per guanyar el títol de cavaller, repta a Carlos, protegit del duc, i poc abans del combat coneix Rosalinda i s’enamora. Guanya el combat i es veu obligat a fugir i refugiar-se en el bosc d’Arden.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – EL SECRET DEL MEU TURBANT de Nadia Ghulam i Agnès Rotger (🐌🐌🐌)

En aquest llibre Nadia Ghulam ens explica la història de la seva vida, marcada per la guerra civil. Ella és afganesa i quan tenia vuit anys una bomba va caure a casa seva. Va patir greus ferides que la van mantenir uns mesos en coma i més de dos anys immobilitzada en un llit d’hospital.

“La meva mare confiava en mi, sempre ho ha fet. Sempre m’explica que l’esclat de la bomba em va causar una ferida al cap tan grossa que em sortia una part del cervell. Va ser el meu pare qui em va rescatar de les runes i em va portar a l’hospital tancant la ferida amb la seva pròpia mà. Cap metge no creia que pogués sobreviure, però la meva mare estava convençuda que ho aconseguiria, i així va ser. Posteriorment, quan vaig despertar del coma, els metges van assegurar que, per les seqüeles de l’accident, tindria problemes mentals i acabaria boja. La meva mare, una vegada més, va saber que no seria així”.

El Secret del meu turbantVa ser durant els dos anys que va estar hospitalitzada quan es va instaurar el règim talibà. A deu anys es va vestir de noi per poder treballar, ja que els talibans no els ho permetien a les dones. Va comprar roba d’home i va suplantar el seu germà, assassinat durant la guerra civil. Així, durant deu anys va treballar amb la identitat falsa per poder mantenir la seva mare, el seu pare malalt i les seves germanes petites.

Haver-me de quedar tancada a casa sense poder sortir a treballar i ajudar la meva família pel simple fet de ser una noia, també era una condemna a mort

Nadia Ghulam nascuda a Kabul, el 4 de juny del 1985 viu a Badalona amb una família catalana que la va acollir fa 10 anys.

Continua llegint

– Circ /Dansa – SAPIENS ZOO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Animal Religion – Mercat de les Flors – 23/04/2016

Dins del cicle CIRC D’ARA MATEIX del Mercat de les Flors vam poder gaudir, per arrodonir un magnífic dia de Sant Jordi, de l’últim espectacle d’Animal Religion batejat com a SAPIENS ZOO.

Quim Girón, director de la companyia, ha rebut el Premi de Circ Ciutat de Barcelona 2015 pel seu espectacle Sifonòfor, que aporta una nova mirada a les gramàtiques del circ mitjançant un treball col·lectiu de naturalesa multidisciplinària, segons va dictaminar el jurat. Nosaltres hem pogut admirar el seu treball en aquesta nova peça que ha presentat al Mercat.

SAPIENS ZOO - Mercat de les Flors

Animal Religion és una companyia formada pel finlandès Niklas Blomberg i el català Quim Girón i es defineix com una companyia que vol animar la part salvatge i il·lògica del públic. Els dos artistes tenen una eclèctica formació que uneixen a Animal Religion.

Segons Quim Girón, el títol de l’espectacle és “el concepte que inspira l’espectacle, perquè la nostra societat és un zoo que té petites gàbies, i quan neixes ja estàs tancat a la teva gàbia, encasellat en el teu grup social, amb un número, una empremta digital, una manera de fer i una educació molt concreta. A nosaltres ens ve de gust parlar de tot això mitjançant el circ“.

Continua llegint

– Teatre – THE LAST SHOW – Maria Stoyanova (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 24/04/2016

THE LAST SHOW estava concebut inicialment com una performance de llarga durada (12 hores non stop) que culminava en un espectacle de 60 minuts.

La creadora i promotora de l’espectacle es Maria Stoyanova i la seva finalitat era la creació d’una instal·lació humana a partir de l’execució d’11 accions repartides al llarg d’11 hores. Durant aquest espai de temps la sala i el treball de creació no era accessible al públic però si es podia seguir l’experiència en streaming.

No sabem les raons de la suspensió d’aquest non stop que ha quedat reduït només a l’espectacle de 60 minuts i que compta amb la participació dels onze intèrprets escènics convidats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol complet de l’espectacle és MARÍA STOYANOVA “The Last Show” – Sobre ficcions, fantasies i algunes altres realitats i està construït a partir de les experiències personals dels artistes participants responent a la pregunta que els hi ha formulat la creadora: Que faria si aquest fos el meu darrer show?

Continua llegint