Arxiu de l'autor: Imma Barba

– Teatre – THE LAST SHOW – Maria Stoyanova (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 24/04/2016

THE LAST SHOW estava concebut inicialment com una performance de llarga durada (12 hores non stop) que culminava en un espectacle de 60 minuts.

La creadora i promotora de l’espectacle es Maria Stoyanova i la seva finalitat era la creació d’una instal·lació humana a partir de l’execució d’11 accions repartides al llarg d’11 hores. Durant aquest espai de temps la sala i el treball de creació no era accessible al públic però si es podia seguir l’experiència en streaming.

No sabem les raons de la suspensió d’aquest non stop que ha quedat reduït només a l’espectacle de 60 minuts i que compta amb la participació dels onze intèrprets escènics convidats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol complet de l’espectacle és MARÍA STOYANOVA “The Last Show” – Sobre ficcions, fantasies i algunes altres realitats i està construït a partir de les experiències personals dels artistes participants responent a la pregunta que els hi ha formulat la creadora: Que faria si aquest fos el meu darrer show?

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – ELS FILS DE L’ARANYA de Margarida Aritzeta (🐌🐌🐌)

L’editorial Llibres del Delicte ha publicat la segona novel·la de Margarida Aritzeta amb la inspectora Mina Fuster com a protagonista. Aquesta inspectora es va donar a conèixer a “L’assassinat de la venedora de cupons” dins el recull “Elles també maten”   i va créixer com a personatge a “L’amant xinès”.

Els fils de la AranyaEn aquesta ocasió la Mina ha d’investigar un nou cas, la mort d’un home durant una partida d’AirSoft  (joc d’estratègia basat en la simulació militar on es fan servir rèpliques d’armes i es disparen “bales” de pintura).  L’home mort podria ser en Cordèlio, un estafador de baixa estofa que acaba de trencar amb el seu soci i a qui la seva dona, la Tina, ha fet  fora de casa. No té on caure mort i deambula, brut i sense diners, per Tarragona, amenaçant amb xerrar tot el que sap si no li omplen les butxaques.

Els personatges d’aquesta novel·la van incorporant subtrames personals que molt sovint passen per sobre de la pròpia trama, personatges molt ben construïts que ens mostren aspectes de la seva vida i se’ns fan més propers. Tots ells apareixen al voltant de la Mina Fuster i van agafant força al llarg de la novel·la al mateix temps que ens ajuden a perfilar la personalitat de la protagonista.

Continua llegint

– Teatre – UNA FAMILIAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Àtic22 – 17/04/2016

Diumenge dia 17, era l’últim dia de representació a l’Àtic 22 d’aquesta proposta de la Companyia la Ida amb un text d’Amaya Minguez i dirigida per Cristina Gàmiz. Comencem la crònica dient que ens va agradar molt i que esperem que pugui ser representada en altres sales ben aviat.

Entrem a la casa de la germana mitjana, l’Anna (Carla de Otero) que sembla que s’acaba d’instal·lar perquè està endreçant coses i perquè veiem capses de cartó al fons de l’habitació. Abans d’entrar hem vist cadires encara embalades. Es dispara l’alarma. Sona el timbre i entra la Lluïsa (Sonia Sobrino), la germana gran que viu a Munich i a la que no esperava fins diumenge. El món de l’Anna es trasbalsa, ella, metòdica i organitzada veu com l’inesperat irromp a la seva rutina i s’atabala.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torna a sonar el timbre, és el Pepet (José Pérez-Ocaña), el germà petit, que no sap de l’arribada de la seva germana gran. Situacions tragi-còmiques es van succeint fins que acaben menjant una pizza familiar (una familiar) al voltant de la taula. El Pepet els hi vol explicar una cosa important, ha vist el seu pare, brut i borratxo a la vora del riu. Decideixen sortir a buscar-lo.

Continua llegint

– Teatre – SOTA LA CIUTAT (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure T. LLiure – 15/04/2016

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.

El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoració), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura López i Guillem Motos.

Sota la Ciutat 2

A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.

Continua llegint

– Teatre – CORIOLANUS (Coriolà) (🐌🐌🐌🐌) – National Theatre – Cinemes Icaria Yelmo – 14/04/2016

Al gener del 2014 aquesta producció va ser retransmesa en directe als cinemes des del Donmar Warehouse de Londres i a causa de l’èxit assolit, ahir es va emetre en diferit, i així hem tingut l’oportunitat de veure-la als cinemes Yelmo Icaria, el nostre referent en teatre filmat.

CORIOLANUS National Theatre 1L’escenari, nu, amb una paret al fons on es fan pintades, dotze cadires contra la paret i una escala que puja a l’ombra. Un nen, el fill de Caius Martius, esbossa a terra una àrea d’actuació en pintura vermella que ens recorda la sang, un anunci del que vindrà.

Els canvis d’escena s’efectuen amb cops damunt de l’escenari que fan els mateixos actors amb els moviments de les cadires. Imatges de vídeo projectades a la paret ens porten a la revolta del poble o llums i focs d’artifici ens porten a les batalles. Una magnífica utilització de l’espai amb el públic a tres bandes i molt sovint amb els actors en escena esperant la seva entrada a les cadires del fons.

Una posada en escena molt simple però realment eficaç per donar a les actuacions èpiques una immediatesa impactant, visceral.

Continua llegint

– Teatre /Circ – YE ORBAYU – Redondo/Albuerne – Antic Teatre (🐌🐌🐌+ 🐚) – 10/04/2016

I de nou a l’Antic Teatre, un lloc que cada vegada se’ns fa més proper i on els espectacles que veiem ens omplen. Aquest diumenge ens va atreure una proposta de Jorge Albuerne i José Luis Redondo que acabaven les seves dues setmanes d’actuacions en aquesta sala, motiu pel qual malauradamentno podem recomanar que l’aneu a veure en aquest teatre.

YE ORBAYU és el títol d’aquest espectacle i el seu significat en asturià es “és una pluja fina” aquella pluja lleugera, gairebé imperceptible, però que cala…

… i  és perquè tots dos artistes són asturians.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrem a la sala, plena de gom a gom i veiem una enorme cortina a l’escenari, només un petit espai obert ple de marques blanques a terra, i comença l’espectacle amb tots dos actors sortint en calçotets i donant voltes davant i darrere la cortina mentre es van vestint, un d’ells amb sabates de taló de dona, és com si tinguessin pressa per estar a punt. Es tapen la cara amb unes caràtules de discs de vinil, un de Dvorák, l’altre de Conchita Piquer i aquí ja comencem obertament a riure. Cau la cortina i es van intercalant números de circ, equilibrisme, “animals” i pallassos, sense pronunciar cap paraula.

Continua llegint

– Teatre (150) – HAMLETOLOGÍA (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Laboratorio Teatro – Passatge Sant Antoni Abad, 6 – 08/04/2016

Amb aquest espectacle, assolim la quantitat de 150 espectacles d’arts escèniques, que veiem aquesta temporada, des del passat mes de setembre; arribarem a les 200 representacions?…. definitivament som uns “malalts” del Teatre…. i és que, creiem que una vegada que aquest “virus” s’activa, no hi ha cap remei per curar-lo.

HAMLETOLOGIA voltarivoltar - 1

Fa unes setmanes ens va escriure un dels components de Laboratorio Teatro, convidant-nos a assistir a veure aquesta proposta teatral, HAMLETOLOGÍA, que sincerament desconeixíem que s’estava representant a Barcelona, ni tampoc coneixem l’existència d’aquesta sala, ben a prop del Mercat de Sant Antoni.

Hamletologia cartellHem pogut fer un forat a la nostra agenda teatraire i per fi aquest passat divendres, després de veure un altra representació aquella mateixa tarda, vàrem poder apropar-nos al Passatge Sant Antoni Abad, 6 … per veure aquesta proposta. La sorpresa, com veureu, ha estat majúscula!!!

Estem davant d’una adaptació lliure de Hamlet dirigida per Jessica Walker i amb dramatúrgia de Compañía Laboratorio Teatro i podem afirmar sense cap mena de dubte que estem davant d’una de les millors adaptacions lliures de Hamlet que hem pogut veure.

Aquesta és la tercera creació d’aquesta Companyia, després de Hambret (seleccionada per l’Off Almagro 2014) i Altazor (guanyadora del CENIT 2015). La Companyia va néixer dins del Laboratorio de Expresión Corporal Dramática, fundada fa 17 anys a Barcelona per Jessica Walker. Amb aquest muntatge, volen anar, si recullen els fons necessaris, a la 51 edició del Off d’Avignon d’enguany…. i és que, per aconseguir-ho, han d’estalviar ni mes ni menys que 10.000 euros per llogar un teatre i poder-la representar !!!

Continua llegint

– Teatre – INTERIOR (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca Espai Brossa – 05/04/2016

Després de la roda de premsa i del que ens havien explicat (mireu aquella crònica), estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Dimarts vam poder assistir a la preestrena i hem de dir que ens va agradar molt. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades que ens ha arribat.

La Seca

Estem davant d’un espai escènic buit, només 4 persones immòbils escolten amb nosaltres les paraules d’una noia que s’intueixen són un comiat. Aquesta jove està a punt de tirar-se al riu, deixa enrere uns pares, unes germanes i un nadó, la seva filla petita. No sabem per què, però no vol viure més.

És de nit. Un vell jardí plantat de salzes. Al fons una casa, amb les finestres de la planta baixa il·luminades. A l’interior, prop de la llar, una família gaudeix de la vetllada. Una de les filles de la família ha anat a visitar a la seva àvia. Els pares estan tranquils a casa, ja que no esperen a la noia fins l’endemà al matí.

Des de l’exterior, quatre persones observen la placidesa d’aquesta família que ignora la tragèdia: porten el cadàver de la jove que acaba de suïcidar-se, tirant-se al riu. S’atreviran a entrar? Com anunciaran la terrible noticia?

El vell i l’estrany apareixen fora de la casa. Segons diuen estan a la part de darrere de la casa, en el jardí, protegits pels arbres per no ser visibles des de l’interior, observen i ens expliquen el que veuen. Som espectadors del que ells ens expliquen que veuen.

Continua llegint

– Teatre – MARS JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 31/03/2016

Emmarcat en el “CICLÓ” (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona) hem pogut gaudir d’aquesta proposta de la companyia DARA TEATRE amb dramatúrgia i direcció d’en Roc Esquius.

Roc Esquius és el director i dramaturg de les 3 obres de la companyia: “IMe” (2014-2016), “El catalon d’una nit d’estiu”, guanyador del Festival Píndoles 2015 i aquesta “Mars Joan”. Podeu veure la nostra valoració de “iMe” en aquesta crònica del juliol del 2015.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de crear un espai estable de creixement artístic on fer teatre de contingut contemporani i proper amb el públic. Treballen com a companyia des del principi, amb una línia pròpia i ocupant-se de tot el que envolta una obra de teatre, des del vestuari a l’escenografia, les llums o la música.

El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l’envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l’única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l’allunyen de la felicitat. Així que s’apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d’un altre planeta, no parla d’un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.

Continua llegint

– Teatre – A TEATRO CON EDUARDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 30/03/2016

Després de l’ultima sessió dels “Oficis del Teatre” on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic (aquí podeu veure aquella crònica), teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle.

A Teatro con Eduardo - Teatre Lliure 2

Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per en Lluís Pasqual, el primer “Home i senyor” és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, “La Gran Il·lusió” on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se.

Aquests dos textos estan clarament en la línia d’aquest autor, perquè són dos “divertimento di teatro napoletano“, que no pretenen anar més enllà que fer passar una bona estona als lectors/espectadors, malgrat que s’ha de reconèixer que estan escrits amb una mestria difícil de superar. Tampoc, a parer nostre, són ni de bon tros els millors textos d’Eduardo de Filippo… recordem aquell inesborrable “Dissabte, Diumenge i Dilluns” dirigida per Sergi Belbel al TNC l’any 2002….. i també “Natale a casa Cupiello” dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca l’any 2010; agraïm enormement però, a en Lluís Pasqual, l’oportunitat de fer-nos conèixer aquestes dues noves propostes… i el felicitem per l’esplèndid resultat obtingut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint