Després d’uns dies de descans teatral, ahir dijous dia 16 de novembre vam fer cap a la Sala Dau al Sec, per veure la proposta de LA MÀGIA LENTA de Denis Lachaud (París 1964) que amb traducció de Joan Casas i dirigida per Pierre Notte (Amiens, 1969), interpreta magistralment Marc Garcia Coté (Barcelona, 1980).

Aquesta obra, producció d’Eix 49-Companyia Dau al Sec, compta amb el suport de Mise en Lumière i el Festival Oui-Teatre francès a Barcelona. Estrenat a París i Avinyó, el muntatge es va presentar per primera vegada a Barcelona dins del Festival Oui el 2019. 

Mercè Managuerra va adquirir els drets per tirar endavant la producció catalana. Es tracta del mateix muntatge en versió catalana, amb el mateix director i el mateix dissenyador de llums, Alexandre Mange. Aquesta versió catalana es va estrenar l’abril del 2021 a la Sala Dau al Sec, va fer temporada el novembre del mateix any i  ara torna a fer una petita estada.   

Basada en un fet real, el text, dur i punyent, planteja el conflicte d’un home de quaranta anys que de nen va patir abusos. Diagnosticat erròniament d’esquizofrènia, lluita per fugir del dolor i l’angoixa on viu immers. Ha oblidat inconscientment els fets detonants del procés que l’ha portat a estar on està. Ell és enginyer informàtic i pare de família.

En lluita constant amb ell mateix, decideix canviar de psicòleg per buscar el camí de la veritat, encara que tem trobar-se amb si mateix i descobrir que no és la persona que es pensa que és. La manca d’escolta de l’anterior psicòleg, que l’ha tingut en tractament farmacològic durant deu anys, l’ha portat a creure que eren al·lucinacions psicòtiques allò que en realitat es corresponia a desitjos reprimits.

Les sessions amb el seu psicòleg ens aniran descobrint els fets del passat que el van marcar quan tan sols era un nen que va estar víctima de la llei dels adults.

L’espectador l’acompanyarà a desenterrar les seves tràgiques reminiscències, a descobrir qui és, quina ferida soterrada el pertorba i a recórrer el desolat camí de la submissió.

Es tracta d’un text contundent que tracta del tema de l’abús de menors amb brutalitat, però conduït pel director amb la fragilitat i l’equilibri que demana una història enterrada sota les paraules. 

Un text on es posen en qüestió els diagnòstics psiquiàtrics que sovint emmascaren i amaguen el veritable origen dels problemes. Un text que qüestionen les lleis dels adults envers els nens que creuen, sense més, en allò que han de fer o en allò que han de dir. 

L’abús de poder dels adults envers els infants. 

La narració parteix d’una conferència on el ponent va narrant cronològicament les sessions entre pacient i psicòleg. Marc García Coté es desdobla en els tres personatges, pacient, metge i conferenciant, i les transicions entre els personatges es marquen amb lleugers gestos corporals i la ubicació en els diferents espais de l’escenari, convenientment assenyalats per la magnífica utilització de la llum. 

Amb una posada en escena molt acotada, tota la força de l’obra recau, sense dubtes, en el text i en la interpretació d’en Marc García Coté, que utilitza les pauses i la gestualitat per diferenciar els personatges i anar revelant de mica en mica on va començar tot, quan amb vuit anys anava de vacances a la Costa Brava a casa del seu oncle ….. 

Una proposta que ens obliga a reflexionar sobre la necessitat de què els adults estiguem oberts a detectar possibles casos d’abús en els infants. Víctimes silenciades, que la major part de les vegades assumeixen com irrefutable allò que els està passant.

En paraules del seu director LA MÀGIA LENTA …

… és una peça de rigor radical, ritme mantingut, tensió conservada, música teatral d’un misteri que avança, d’un temps que va des de la foscor cap a la llum, del confinament cap a la llibertat… La barbàrie està entre nosaltres i l’espai teatral l’interpel·la.

Una proposta realment molt dura, però que cal i paga la pena veure.

Està programada fins aquest diumenge dia 19 de novembre.