Ahir dilluns 6 de novembre, per nosaltres era nit de Liceu, en una de les sessions incloses en el nostre abonament i per sort vam tenir l’oportunitat i la sort de poder veure l’òpera ANTONY & CLEOPATRA de John Adams, en la seva estrena europea.
Abans de continuar amb la nostra ressenya, volem agrair al Gran Teatre del Liceu, que vulgui donar a conèixer òperes desconegudes per bona part del seu públic, òperes contemporànies que amb tota seguretat no tenen prou reclam com les òperes consagrades d’autors clàssics, per omplir la sala durant les seves representacions. A més a més, en aquesta ocasió hem tingut la sort que el mateix compositor i autor del llibret, ha dirigit en persona l’orquestra del Liceu.
Com ja hem dit, el llibret ha estat adaptat pel mateix compositor John Adams (Worcester, Massachusetts 1947), a partir de la tragèdia de William Shakespeare, amb la participació de la directora d’escena Elkhanah Pulitzer i la dramaturga Lucia Scheckner. Hem pogut constatar, que és una producció situada entre dos mons, ja que en aparença els fets tenen lloc al voltant de l’any 30 abans de Crist, però la incorporació del cinema i el vestuari dels personatges militars són dels nostres temps, concretament de les primeres dècades del segle XX.
Les correspondències contemporànies afloren en la música i també en els personatges, tractats per Pulitzer com a reflexos de l’obsessió actual per la fama, la imatge, l’ambició de poder i la temptació messiànica. En aquesta òpera apareix la figura de directora d’intimitat, que recau en Ita O’Brien (Anglaterra 1964), una figura poc comuna en el sector operístic.
L’escenografia versàtil i realment espectacular de Mimi Lien (malgrat la seva negror), el vestuari de Constance Hoffman, la videocreació molt reeixida de Bill Morrison i la il·luminació de David Finn, apropen la història al nostre temps. El moviment escènic va de la mà de Xavier Martínez.
El fet que el mateix John Adams hagi estat el director musical, és tot un privilegi poder veure dirigir al mateix compositor de l’òpera. Un compositor que fusiona llenguatge tonal i atonal, sense dubtes un gran repte pels cantants. Cal destacar que és la primera vegada que dirigeix la seva pròpia partitura, ja que a l’estrena a San Francisco la direcció va recaure en la directora titular, la coreana Eun Sun Kim.
Ha intervingut el Cor del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Pablo Assante.
ANTONY & CLEOPATRA, és una òpera en dos actes encarregada amb motiu del centenari de la San Francisco Opera i és una coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Metropolitan de Nova York i la San Francisco Opera, on es va estrenar el 10 de setembre de 2022. Aquestes representacions al Liceu de Barcelona, són úniques a Europa i previ a la seva estada al Metropolitan en la temporada 2024-2025.
De totes les obres de Shakespeare, aquesta és l’única que fusiona el drama amorós, el drama relatiu al poder i la comèdia. En paraules del mateix John Adams:
“Antoni i Cleòpatra és un drama al qual sempre torno. Segurament allò que més em va atreure, primer de tot, és la relació entre ells dos, perquè sembla absolutament real i moderna. No són amants idealitzats. I cadascú té un passat. És una història d’amor madura, amb escenes roents”
Cleopatra, última reina d’Egipte, i el general romà Marc Antoni són dues figures, equiparades a déus en els seus dies, que continuen enlluernant-nos segles després de la seva mort. Una òpera que ens parla de la set de poder i la força irracional de les passions. Dues trames molt diferents relacionades, d’una banda, la història d’amor de la parella protagonista i d’una altra el drama polític que gira al voltant del naixement de l’imperi romà amb la concentració del poder absolut en la figura del jove Octavi August.
La soprano nord-americana Julia Bullock (San Luis, Misuri 1987) debuta en aquest paper protagonista de Cleopatra, un personatge on les seves característiques humanes apareixen en el transcurs de l’obra, la intel·ligència, la seva capacitat de seducció, el seu erotisme, el seu narcisisme, la seva valentia i la seva capacitat d’estimar.
El rol d’Antony recau en el baríton Gerald Finley (Montreal, Canadá 1960) que va debutar el paper a San Francisco.
Tots dos han defensat prou bé els seus papers tant en el vessant vocal com en l’actoral.
No podem dir el mateix del tenor Paul Appleby, que ha actuat en el paper de Caesar, ja que hem de dir que ens ha decebut força, pel fet que la seva veu no arribava nítida ni potent al quart pis on estem situats.
Altres personatges contribueixen a desplegar la trama argumental, Eros i Enobarbus, els dos lloctinents d’Antony, papers que interpreten el tenor Brenton Ryan i el magnífic baix-baríton Alfred Walker. Charmian i Ires, les dues serventes de Cleopatra, interpretades per les mezzosopranos Adriana Bignagni Lesca i Marta Infante. Octavia, la germana de Caesar i segona esposa d’Antony ha estat interpretada per la mezzosoprano Elizabeth DeShong. Els aliats de Caesar, Agrippa i Lepidus que han estat interpretats pels barítons Äneas Humm i Guillem Batllori. I finalment, Scarus el baríton Milan Perisic, i Maecenas, el també baríton Toni Marsol.
Una obra nova, desconeguda, que ha provocat disparitat d’opinions com hem pogut escoltar a la mitja part.
A nosaltres, hem de dir que, al principi ens ha costat entrar en aquest tipus de música, però hem acabat valorant-la molt positivament i ens ha satisfet força… potser el que més de tot, encara que ens ha agradat també la posada en escena i les veus del duet protagonista.
Per altra banda hem trobat excel·lent la direcció musical de John Adams.