A La Villarroel, ahir 4 de novembre, vam anar a la primera de les dues funcions que es representaven per veure LOVE LOVE LOVE una comèdia de Mike Bartlett (Oxford, 1980) amb traducció de Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique.  

Aquesta comèdia va ser estrenada a Londres el 2010, guanyant el premi a la millor obra nova dels Premis Nacionals de Teatre del Regne Unit 2011. Ha estat estrenada en el Royal Court en 2012 i el Lyric Hammersmith Theatre del West End en 2020. 

Una comèdia que viatja en el temps amb els seus protagonistes el Kenneth (David Selvas) i la Sandra (Laia Marull). Tres èpoques, l’any 1967 quan la cadena BBC emet “Our World” el primer programa via satèl·lit en viu de la història. L’any 1990 al final del Tatcherisme després d’una dècada de privatitzacions i el 2011, l’any de la recessió econòmica mundial.

La Sandra i el Kenneth són dos joves de 19 anys, guapos i somiadors que al ritme d'”All you need is Love” dels Beatles, estan convençuts que el món ha començat a canviar i que tot és possible. És l’any 1967 i es coneixen, quasi accidentalment, a casa del germà gran del Kenneth, el Henry (Marc Bosch). Estan fermament convençuts de què tot el que necessiten és amor.

Han passat els anys, ja estem en 1990, i els nostres protagonistes ja no són tan joves, ni tan guapos. Han deixat de somiar i convertits en matrimoni de classe mitjana han tingut dos fills, la Rosie (Clara de Ramon) i el Jammie (Marc Bosch). Treballen incansablement per poder pagar la hipoteca de l’habitatge on viuen, una casa amb piscina i els estudis dels seus fills. 

I la història ens trasllada a l’any 2011, els fills s’han fet grans i decideixen passar comptes amb els seus pares als quals culpabilitzen de la seva precarietat i de la seva manca d’estabilitat emocional. Potser no era amor tot el que necessitaven… o sí?

Ha estat una proposta que ens ha sorprès i agradat molt, amb unes interpretacions esplèndides de tots quatre, però destacant merescudament a la Laia Marull, que ens ha captivat. Magnífics també en David Selvas i la Clara de Ramon i destacable el camaleònic Marc Bosch en els seus dos papers. 

Una obra que parla de l’amor i del desamor, dels somnis i les realitats, de la joventut i la vellesa, de les il·lusions i de les frustracions. Una obra que ens mostra com l’evolució de la societat que ens envolta influeix en la nostra manera de viure. 

I ens presenta una realitat que observem al nostre voltant, uns joves que no tenen estabilitat laboral, que no tenen poder adquisitiu per comprar un habitatge, que no s’atreveixen a tenir parella o fills per por al compromís, i, el pitjor de tot, que han perdut les il·lusions i les ganes de lluitar per canviar-ho tot. Es conformen i fan culpables de tot a la generació que els ha precedit.

La peça s’ha estructurat en tres actes que representen les tres èpoques esmentades. Magnífica la caracterització de Núria Llunell i el vestuari de Maria Armengol que envelleixen físicament els actors i que acompanyen les esplèndides interpretacions que envelleixen els personatges amb els moviments corporals.

Les filmacions de Francesc Isern entre acte i acte contextualitzen l’època que estan representant. Unes filmacions que es projecten sobre uns tuls que separen l’escena dels espectadors i que cauen a pes abans de l’últim acte, quan la realitat s’imposa. L’escenografia de Sebastiá Brosa, la il·luminació de Jaume Ventura i l’espai sonor de Damien Bazin fan la resta.

La impecable direcció de Julio Manrique fa que els actors ens regalin una magnífica sessió de teatre i unes interpretacions versemblants i creïbles en cada moment de la història.

Una esplèndida proposta de “La Brutal”, que recomanem sense cap mena de dubte, Està programada a La Villarroel fins al dia 3 de desembre.