Dijous passat 2 de novembre, era dia d’estrena a “Dau Al Sec Arts escèniques” amb l’obra LAS NOCHES MALAS DE AMIR SHRINYAN, escrita en 2015 per Albert Tola i dirigida per Carlos Rodríguez Alonso.

Es tracta d’una producció de la companyia de Teatre Nigredo, fundada en 2012 per Rodrigo García Olza i Albert Tola. Les seves produccions, sempre estrenades tant a Barcelona com a Madrid, concebudes conjuntament pels seus dos fundadors, conflueixen en peces teatrals escrites per Albert Tola i interpretades o posades en escena per Rodrigo García Olza, en aquesta peça Rodrigo és el protagonista absolut interpretant magistralment el paper del jove Amir Shrinyan.

D’aquesta companyia, definida com una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos, nosaltres hem pogut veure “EL PALMERAL” (Teatre Akademia 2022) i “LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELLA” (Teatre Tantarantana 2019).

Amir Shrinyan, un jove d’Orient Mitjà, cerca refugi a Europa al·legant asil polític per homosexualitat. No obstant això, ningú vol creure-li. Ell sembla adoptar sempre la forma que desitja qui té davant. Qui és realment? És homosexual o menteix al llarg de tota l’obra? Si es demostra que no ho és serà immediatament expulsat d’Europa. Però en cas de ser-ho, al seu país li espera la presó o la mort.

L’obra s’inicia amb una entrevista entre un funcionari d’immigració del nostre país (Carlos Lorenzo Villoria) i el jove iranià Amir Shrinyan (magnífic Rodrigo García Olza). Una entrevista que resulta absolutament vexatòria per al jove de 32 anys, que demana asil polític per la seva homosexualitat com a única raó per a fugir del seu país, on aquesta pràctica està condemnada amb la mort.

Segons ha comentat l’autor de la peça, aquesta està basada en dos fets reals, d’una banda, l’experiència d’un amic seu, activista gai que ajuda a refugiats que demanen asil per la seva orientació sexual. Aquest amic li havia comentat que a Europa deixen passar a aquests immigrants després d’entrevistes humiliants. Eren sotmesos a proves que depassaven, en alguns països, un nivell d’indignitat alarmants. També li comentava que en alguns casos, quan aquestes persones s’havien convertit en refugiats, manifestaven que en realitat eren heterosexuals.

Segons declara l’autor…

… “Un dels motors d’aquest text va ser doncs plantejar-me quin és el preu per a estar a Europa, quin és el nivell de renúncia a la pròpia identitat necessari per a viure entre nosaltres.”

L’Amir Shrinyan sobreviu venent cerveses al barri del Raval, i una nit, en què només n’ha venut tres, coneix un advocat (Tomàs Rodado) que ha sortit de la Filmoteca i descansa en un banc. Aquesta escena està basada en un fet real quan a l’autor que sortia realment de la filmoteca, un pakistanès que venia cerveses li va demanar cinquanta euros per una nit de sexe. Li va confessar que quan tenia una nit fluixa en la venda de cerveses, s’acabava per vendre ell.

I tornant a la proposta teatral, l’Amir estableix un triangle amorós, dues relacions paral·leles amb l’advocat i el funcionari de la duana. Unes relacions a mig camí entre l’amor i l’interès, el desig i l’extorsió. Tots dos són peces clau perquè ell pugui regularitzar la seva situació. Tots dos satisfan amb ell les seves mancances sexuals.

L’Amir enllaça una mala nit rere l’altra adoptant la identitat que vol veure l’advocat o el funcionari sense que en cap moment puguem esbrinar qui és ell realment i quines són les seves emocions. 

On comença l’amor i on la possessió? 

Una nit després d’una altra en els submons d’una gran ciutat, Amir Shrinyan lluitarà per sobreviure i, amb sort, per viure.

Un altre personatge ens ha fet ballar el cap de tornada a casa, qui és la Leila ??? (Esther Berzal), que representa en la vida de l’Amir??, és la seva consciència, el seu alter ego??, és la seva germana no nata??. Malauradament, un personatge que no ens ha quadrat o que no hem entès i a més a més una interpretació que no ens ha convençut gens.

La proposta ens ha sorprès, malgrat que potser esperàvem molt més del que hem vist; a vegades tenir perspectives massa altes provoca un cert desencís. No ens ha acabat d’agradar la direcció, amb massa talls d’escena, entrades i sortides de l’escenari i una certa mancança de claredat en les seqüències dels fets, que s’intenten explicar a l’espectador.

Això sí, el tema és punyent i ens obliga a pensar en aspectes de la immigració que desconeixíem totalment. Una posada en escena amb escenografia i vestuari de Victoria Velázquez, disseny d’il·luminació de Paco Ariza (AAI), música original i espai sonor d’Álvaro Renedo i un excel·lent vídeo-escena d’Alba Trapero.

Aquesta producció ja s’ha pogut veure al Teatre d’El Astillero a Sevilla, i pròximament farà gira per Valencià, Sevilla, Saragossa, i a l’abril també als Teatres del Canal a Madrid.

Una proposta interessant especialment pel tema tractat, i també per la gran interpretació del seu protagonista, …. que paga la pena veure, programada a Dau al Sec fins al 12 de novembre.