Ahir dimecres 1 de novembre, ens vam aprropar a la Sala Versus Glòries, per poder veure POLS DE DIAMANT, una producció d’Apunta Teatre, que es va estrenar el dia 18 d’octubre i que està programada fins al 12 de novembre. En teníem especials ganes de veure-la, perquè som fidels seguidors de tots els treballs que cada un dels dos actors han realitzat fins ara.

POLS DE DIAMANT va ser escrita per Pau Coya pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, torneig que va guanyar. El text està basat en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021 quan un jove de vint anys denunciava una brutal agressió homòfoba que va resultar ser mentida.

L’autor intenta esbrinar les raons que van portar el jove a mentir i les vol entendre. Una història entre la ficció i la realitat que pretén treure a la llum temes habitualment amagats, convidant al debat sense emetre en cap moment judicis de valor.

Una proposta esplèndidament dirigida per Nelson Valente i amb unes extraordinàries interpretacions de Dafnis Balduz i Albert Salazar.

Dani (Albert Salazar) és un jove de vint anys que ha conegut l’Aleix (Dafnis Balduz) a la sala d’espera d’una consulta mèdica. Connecten des del primer moment i decideixen sopar plegats i anar a prendre una copa. L’Aleix acompanya al Dani a casa. Uns dies més tard descobreix que en Dani, aquella nit, havia patit un atac homòfob i l’encoratja a denunciar-ho.

La investigació avança i les xarxes socials es posicionen, es convoquen manifestacions i es fan programes de televisió dedicats al tema. Però van sortint detalls que no quadren amb les declaracions  del Dani. 

El cas real es va concloure confirmant que el noi havia mentit sobre la forma en què va tenir lloc l’agressió.  La proposta descriu el que podria haver passat i intenta esbrinar les raons per les quals el jove va declarar i signar una denúncia falsa.

Un jove que observa atemorit com el seu cas es torna viral a escala nacional i “obliga” a posicionar-se els partits polítics. Un jove que es veu obligat a fer declaracions i concedir entrevistes fent que la seva mentida es faci més gran. Un noi que menteix perquè té por que la societat no entengui a què es dedica i l’estigmatitzi.

Un jove que finalment decideix explicar la veritat dels fets i passa de ser víctima a ser culpable d’un engany, que fa qüestionar la veracitat d’altres denúncies d’atacs homòfobs (segons indiquen a l’obra el 0,084% del total de denúncies per atacs homòfobs són falses).

Un jove que comprova que una mentida i la por a la veritat, pot estroncar una bonica història d’amor.

Un tema punyent el de la prostitució masculina, del que la societat no acostuma a parlar, tractat amb força sensibilitat, amb una magnífica posada en escena on els silencis i les paraules omplen la sala. Les interpretacions en tot moment, d’una gran tendresa, facilita moltíssim que el públic sigui l’únic que realment pugui “jutjar” la situació plantejada.

L’Albert Salazar broda la seva interpretació mostrant la feblesa i les contradiccions del Dani: “Algú, que com els diamants, pot semblar indestructible, però es pot esmicolar d’una sola martellada”.

Esplèndid també en Dafnis Balduf que interpreta la resta de papers, el metge, el policia, l’entrevistador, el novel·lista i l’Aleix, el jove que s’enamora d’una imatge.

Una proposta magnífica on també destaquem el disseny de llums de Daniel Gener, l’espai sonor de Roger Blasco i l’assessorament en moviment de Bea Vergés, i amb el caliu d’una sala que sempre ens resulta acollidora.

Fa molt de goig veure la Sala totalment plena amb les entrades exhaurides.

Molt recomanable, la podeu veure fins al dia 12 de novembre.