Després de dues setmanes de no poder assistir a una representació teatral, a causa que l’Imma i jo hem estat a Menorca fent senderisme pel Camí de Cavalls sud, …. ahir diumenge per fi i amb moltes ganes vam fer cap al Teatre Coliseum per veure el Musical THE ROCKY HORROR SHOW.

Una fantàstica producció que ha iniciat la seva gira europea a Barcelona, una gira molt especial per celebrar el seu 50 aniversari. La nostra ciutat serà l’única ciutat espanyola on faran estada. Una estada curta, ja que finalitzen les seves representacions el dia 5 de novembre. Continuaran la seva gira europea per París, Turín, Nàpols, Roma, Milàn i Dublín.

El musical, amb llibret i música de Richard O’Brien (Cheltenham, Regne Unit, Bar 1942), ha arribat directament des de Londres amb la mateixa producció que s’ha estat representant en el West End sota la direcció de Christopher Luscombe (Surrey, Regne Unit, 1963). Veiem la versió original en anglès subtitulada en castellà. Paga la pena destacar l’encert en la disposició i visibilitat i grandària dels textos que han permès gaudir de la traducció des de tots els angles del teatre.

Aquest musical va ser estrenat el juny del 1973 en el Royal Court Theatre de Londres i s’ha convertit en el musical que ha estat més temps en cartell, de manera ininterrompuda. L’adaptació cinematogràfica va ser feta en 1975 sota el nom The Rocky Horror Picture Show, dirigida per Jim Sharman. 

Abans de continuar amb la nostra ressenya, voldríem recordar la magnífica versió catalana d’aquest musical, que nosaltres vam poder gaudir, el novembre de 2022, al Teatre del Cercle de Gràcia, amb traducció de Guillem Peire i direcció de Quim Fuster. En aquest enllaç podeu veure aquella ressenya. Llavors va ser una versió nostrada realitzada amb molta cura i encert, en part per actors no professionals. Evidentment, no és comparable amb aquesta versió que ve directament del West End i que compta amb un enorme pressupost.

Ara, en aquesta espectacular producció actual de THE ROCKY HORROR SHOW, són 15 els actors i actrius que componen l’elenc i que estan acompanyats per la música en directe de The Rocky Horror band sota la direcció d’Andy Barnwell.

Totes les interpretacions estan dotades d’una gran qualitat vocal i actoral i ens han fet gaudir des del minut zero amb l’aparició de l’acomodadora amb safata de llaminadures i begudes que presenta la doble funció.

Espectacular l’aparició a escena de Kristian Lavercombe, amb el seu “bona nit”. Aquest artista ha interpretat 2.200 vegades el paper de Riff Raff. 

La proposta inclou les rèpliques des de la mateixa platea que alguns espectadors, coneixedors del fet, han realitzat en les escenes del narrador (Philip Franks) que fa la contrarèplica en castellà. També com sembla que és habitual a Londres, algunes persones del públic anaven disfressades.

Magnifica la il·luminació de Nick Richings, així com l’espectacular so de Gareth Owen, l’escenografia canviant de cartó pedra, el vestuari de Sue Blane i la coreografia de Nathan M. Wright.

La història se centra en una parella de joves promesos, en Brad Majors (Richard Meek) i la Janet Weiss (Haley Flaherty), que surten de viatge per trobar-se amb el Dr. Everett Scott (Joe Allen), que havia estat professor de tots dos. De camí, una forta tempesta els acompanya i punxen una roda. Estan a prop d’una casa que sembla un castell i demanen ajuda.

El castell és propietat del doctor Frank-n-Furter, paper principal interpretat magníficament per Stephen Webb, que amb la seva presència omple l’escenari. Com ja hem comentat Kristian Lavercombe és el criat geperut del doctor, i l’acompanyen la seva germana Columbia (Darcy Finden), la misteriosa Magenta (Suzie MCadam) i Rocky, la creació “musculada” del doctor que interpreta Ben Westhead.

Joe Allen interpreta el doble paper d’Eddie, la primera criatura creada pel doctor Frank-n-Furter i el paper del doctor Scott. La resta de personatges/fantasmes són Stephanie du Toit, Beth Woodcock, Reece Budin i Fionan O’Carroll. 

Un extraordinari musical que s’ha convertit en una icona, que va néixer com un tribut humorístic a les pel·lícules de terror i ciència-ficció de sèrie B de finals dels anys trenta fins a principis dels seixanta. Una icona de la cultura pop del segle XX que es va atrevir a posar en escena la llibertat sexual amb personatges LGTBIQ.

Una producció musical que es converteix en una autèntica festa per a tots els espectadors que omplíem el teatre i que hem gaudit de valent.

… I recordeu, només fins al diumenge 5 de novembre al Teatre Coliseum. 

De veritat, no us la perdeu perquè paga molt la pena.