Ahir dissabte 14 d’octubre, a la Sala MAC del Mercat de les Flors, vam poder gaudir de la proposta de “dansa”, EL JARDÍ, una peça amb 39 intèrprets, de LA TAIMADA. Val a dir que aquest espectacle més que dansa, és més aviat una Performance, això sí, suportada per una bellíssima coreografia molt visual.

EL JARDÍ forma part de la trilogia The Garden, lliurement inspirada en el tríptic “El Jardí de les Delicies” d’El Bosco. Entre 2020-2021 es va crear “Infern” sota el programa Aliansat i ara han creat “El Jardí”, la segona peça de la trilogia.

La Taimada és una companyia de dansa i nous formats escenogràfics sobre l’expressió del cos i el moviment. Una companyia nascuda l’any 2004 amb un solo d’Olga Álvarez inspirat justament en l’obra La Taimada del pintor Egon Schiele. 

En 2013 nosaltres vam coneixer la seva creació “CRASH” dins de la Marató de Dansa “Que dansi qui vulguis” organitzada pel Mercat de les Flors. 

En 2015 la companyia es va reformular de la mà de la mateixa Olga Álvarez (Arts Escèniques) i de Jordi Cabestany (Arts Visuals) provocant un nou enfocament sobre la mirada, la imatge i el moviment intern dels cossos. La seva primera peça conjunta va ser “El vuitè dia”.

Amb “El Jardí” la companyia vol mostrar una humanitat fràgil, truncada i orgullosa que no necessita dissimular les seves capacitats, ni les seves faltes, ni la seva necessitat omnívora i perpètua d’amor. Una recerca visual i conceptual que posa el focus en la diversitat, on un grup de 39 persones encarna un jardí humà que mostra una humanitat complexa però absolutament viva.

Aquesta proposta presenta 39 persones de capacitats diverses en escena, algunes d’elles amb discapacitat funcional de moviment. 

No hem de parlar doncs de dansa convencional integrada, són cossos reals integrats a la vida i a les dificultats de cada dia. Segons comenta la cocreadora i directora, Olga Àlvarez, van arribar al Bosco com un estadi més d’un procés que havia començat per voler veure en escena una colla de “cossos diferents” que s’atrevissin a buscar-se i a estimar-se des de la fragilitat de cada d’un d’ells. Des de la perspectiva de vídeo d’en Jordi Cabestany es focalitza l’atenció, no tant en el moviment com en els detalls: el pas, el peu, la mà, la respiració, …

Potser no agrada a tothom, a vegades és una mica molest com estabilitzem les imatges i les allarguem en el temps. Es pot fer pesat a algú, sobretot a la gent que té una necessitat narrativa més dinàmica. Però ho necessitem fer així, és la nostra mirada.

Una proposta on el grup de persones amb les seves singularitats i fins i tot alguns d’ells amb discapacitats funcionals, creen un jardí humà en què tothom vol ser i existir, i nosaltres, espectadors, ens hem convertit en voyeurs.

Una magnífica i bellíssima posada en escena amb imatges estèticament impactants, encara que potser algunes d’elles massa lentes i repetitives, on destaca el moviment coreogràfic molt treballat, la música de Carlos Martorell i la preciosa concepció d’espai il·luminació de Cube.bz

Aquest espectacle ha estat concebut i creat al llarg de quatre anys mitjançant diversos tallers de moviment i d’investigació on, en total, han participat més de 150 persones amb diversitats motrius. Totes elles, així com la direcció artística de l’espectacle, participen d’aquest projecte de forma no remunerada.