Dijous 12 d’octubre, vam fer cap a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya per veure l’espectacle DE NAO ALBET I MARCEL BORRÀS, que ells han presentat com el seu últim espectacle, però que en realitat, … o a més a més, és una reflexió sobre l’ego i com aquest afecta les relacions personals.

El Nao Albet i el Marcel Borràs han creat l’espectacle i en són els protagonistes, però també s’encarreguen de la direcció, l’escenografia, el vestuari, la il·luminació, l’espai sonor, el vídeo, la caracterització, les veus en off, la documentació …

Un espectacle que plantegen com el preludi de la seva imminent ruptura i on ens volen desvelar els motius que els han fet prendre la decisió de separar les seves carreres i com a conseqüència trencar la seva amistat.

Coincidint amb el quinzè aniversari de la nostra primera obra l’any 2007, aquest any 2023 presentarem la que serà la nostra última creació plegats. Per acomiadar-nos, ens sembla interessant plantejar un artefacte que fugi de les floritures narratives i formals, per proposar un espectacle introspectiu que col·loqui al centre un dels elements que més determinen l’esdevenir de les relacions interpersonals: l’ego. Som conscients que, amb la nostra absència, el panorama teatral serà una mica menys ric i estimulant, però la intensitat d’aquests últims anys ha malmès la nostra relació fins a límits insuportables.

El que podria semblar un espectacle recopilatori dels espectacles que han creat al llarg dels últims quinze anys, es converteix en una mirada introspectiva de cadascú d’ells, sobre si mateixos i de l’un vers l’altra. I ho fan retraient-se secrets d’infància i d’adolescència, recordant els seus temps d’estudis, les seves primeres experiències teatrals i les seves relacions sentimentals. Perquè de fet són molt més que una parella artística, són com dos germans que han viscut la vida i han somiat un futur plegats.

Es comparen l’un amb l’altra, la manera d’entendre la família, la sexualitat, els treballs de creació, les lluites pel protagonisme, la lluita d’egos.

Una proposta plena de gags, on en principi, ells dos representen tots els papers de l’auca, les parelles, la filla del Marcel, la productora, els professors, els amics… L’espai és una mena de ring separat per una cinta blanca que prèviament han col·locat respectant cadascú el seu espai.

Gest, mim, paraula, despullament mental i físic, enveges, gelosies, records, vivències,… 

Admiració i animadversió. Amor i odi. Passat i futur.

A la segona part de la proposta un grup de persones que representen ser els alumnes de Nao Albet i Marcel Borràs (sis alumnes a cada banda), i un pare i una mare, reforcen amb les seves performances l’autoficció que ens estan brindant.

Després de nou muntatges plegats, han decidit separar-se i ens ho expliquen a escena. Un muntatge d’autoficció. Un muntatge que és un divertiment. Un muntatge que recrea possibles escenaris futurs, amb nous enfrontaments dialèctics i nous projectes. Un muntatge amb un enfrontament “real”.

Una proposta farcida de sorpreses i algun ensurt, que no ens ha decebut i que ens ha tornat a mostrar l’enorme capacitat creativa d’aquests dos “enfants terribles” del teatre, amb una proposta que ens ha fet riure i que com sempre ens ha sorprès molt favorablement.

Nosaltres seguim des dels seus inicis al Nao i al Marcel, hem vist la seva transformació com a actors i creadors, i malgrat que no ens han agradat per igual totes les seves propostes, hem estat admiradors fidels del seu treball. Desitgem que això tan sols sigui una broma i esperem, sincerament, que no sigui en realitat el comiat que anuncien. En volem més …

Està programada a la Sala Petita del TNC fins al 5 de novembre.