Una proposta que ens havíem perdut diverses vegades, ja que sempre coincidia que estàvem “voltant” pel nostre territori … i a vegades més enllà.
Dimarts 10 d’octubre vam fer cap al Teatre Poliorama per veure per fi la proposta de la companyia La Brutal que enceta, amb aquesta, la tercera temporada de l’adaptació de ROMEU I JULIETA de William Shakespeare. Sota la direcció de David Selvas, la dramatúrgia de Joan Yago i la traducció de Yannick Garcia Porres han realitzat aquesta actualització contemporaneitzant el text de Shakespeare.
En teníem moltes ganes.
En aquesta versió Romeu i Julieta són dos joves que s’enamoren i posen les seves vides en perill convertint el seu amor en un crit desesperat per deixar en evidència l’absurditat de l’odi que enfronta a les seves famílies. Un odi del qual cap dels membres actuals de les famílies sap quin és l’origen ni perquè han de continuar amb les disputes que els enfronten els uns amb els altres.
Una proposta que manté la bellesa del text de l’autor bard, però que arracona els elements més romàntics de la història i prioritza la lluita contra l’odi i la violència sense sentit i on s’han substituït les espases per petits i esmolats ganivets.
Una posada en escena atraient, amb una sòbria escenografia d’Alejandro Andújar on destaca d’entrada la cistella de bàsquet que ja ens indica que tot serà diferent. Aparentment nua, amaga un petit apartament on viuen els cosins Romeu i Benvolio, un armari que guarda la roba de Julieta i es converteix després en l’armari de les plantes i medicines de Fra Llorenç, una enorme bola de discoteca que es converteix en la lluna o l’espai que passa de ser dormitori a tomba de Julieta. Magnífica l’acurada il·luminació de Jaume Ventura amb flaixos d’imatges congelades, i el so de Damien Bazin.
Una proposta que trenca la quarta paret en moments puntuals de la representació i manté un ritme àgil amb música tecno, música llatina de Becky G. (composició musical de Paula Jornet i Adrià Jornet) i deixant pel final la veu de Nina Simone interpretant “Everything must change”:
Tot ha de canviar. Tothom ha de canviar. Els joves es fan vells. L’hivern es converteix en primavera. Res ni ningú s’escapa dels canvis, tret de la pluja que ve dels núvols i el sol que il·lumina el cel. I els colibrís volen.
El vestuari de Maria Armengol i la caracterització de Claudia de Anta han arrodonit la contemporització de la proposta.
La direcció David Selvas és excel·lent, que compta amb la coreografia i moviment d’Anna Pérez.
Pel que fa a les interpretacions en general força bones, amb la veterania d’Anna Barrachina (en el seu doble paper de Sra. Montagú i Dida), Andrew Tarbet (també en el doble paper de Fra Llorenç i De L’Escala) i Queco Novell en el paper de Capuleto, pare de Julieta, i la frescor i joventut d’Adrian Grösser com a Mercuci reconvertit en un personatge queer, Albert Baró com a Paris, Marc Balaguer en el paper de Benvolio, Eudald Font com a Tibald i el duo protagonista, un extraordinari Nil Cardoner com a Romeu i Emma Arquillué com a Julieta.
La veritat és que les nostres expectatives, s’han complert amb escreix; hem gaudit de valent, tot i conèixer la història i haver-la vist un munt de vegades. S’ha de reconèixer que han encertat en aquesta versió actualitzada al gust del públic jove. La platea aquest dimarts estava plena de joves … i el millor de tot és que al final de la representació molts d’ells es van posar dempeus aplaudint la proposta.
Un muntatge excel·lent programat al Teatre Poliorama dilluns i dimarts fins al dia 30 d’octubre.