Dissabte 7 d’octubre, vam tornar a l’Espai Lliure per veure un espectacle inclòs a “El Lliure del futur”, L’ÙLTIMA F**KING NIT, amb text i direcció de Marc Artigau i coreografia de Núria Guiu Sagarra.
“El Lliure del futur” forma part del programa educatiu del Teatre Lliure i engloba la programació destinada al públic més jove, presentant funcions escolars per a Primària i programació específica per a Secundària. L’objectiu és interpel·lar a les noves generacions de joves incloent les arts escèniques en la seva educació, com a motor de coneixement, de sensibilitat i de foment de l’esperit crític.
Amb L’ÚLTIMA F**KING NIT (o la festa de Zeus i Hera), l’autor ha volgut treballar la contemporaneïtat de la mitologia al mateix temps que determinats aspectes del llenguatge escènic com la metateatralitat i el concepte de representació.
Una proposta concebuda per endinsar els joves en la mitologia grega, perquè els mites tracten els problemes fonamentals que no canvien: l’amor, la guerra, el pecat, la tirania, el valor i el destí. Conceptes i temes que han traspassat societats i èpoques i ens fan veure que hi ha comportaments que abans s’ocultaven i ara no es poden deixar silenciats.
L’ÚLTIMA F**KING NIT és la història d’un banquet, el de les noces de Zeus i Hera. Un gran convit on assisteixen els deus de l’Olimp. En aquesta festa on les passions més soterrades floriran, la saviesa lluitarà contra l’irracional –el desig, la mort i la guerra, l’amor–, sabrem qui són aquests mites, les seves misèries, desitjos i pors, i per què els humans els veneren. Per què són eterns.
En entrar a la sala ens trobem sis joves que ballen incansablement i animen als joves espectadors a ballar amb ells. La música sona (Maguette Dieng/Marta Folch), les llums (Ivan Cascón) envaeixen l’espai escènic (Xesca Salvà) i les grades. Sense voler, imperceptiblement, tots els espectadors ens movem al ritme que ens marquen.
Ells són Zeus (màxim deu de l’Olimp), Hera (deessa del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles), Ares (deu de la guerra), Afrodita (deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat), Dionís (deu de la fertilitat i el vi) i Hades (deu de l’inframon i dels morts).
Ells són Moha Amazian, Natàlia Mas, Julia Molins, Guim Oliver, Marcel Quesada i Clara Solé.
Un muntatge molt intens on els intèrprets tallen diverses vegades l’acció i la comenten com si estiguessin treballant en un assaig de l’obra, deixant de ser momentàniament els personatges per convertir-se en la directora i els actors. Comenten com veuen el que estan fent, repeteixen alguna escena, s’intercanvien els papers…, ens ofereixen una lleugera visió del procés de creació d’un espectacle.
En aquests “talls” metatreatals fan aparèixer temes dirigits especialment al públic més jove, com podrien ser les referències als drets d’imatge, la “necessitat” de passar qualsevol acció pel filtre de les xarxes socials, el TikTok…
Des de la nostra visió de persones “grans” ens permetem dir que, creiem que l’espectacle és absolutament encertat pel que fa a les coreografies i la música, però malauradament no deu aclarir gaire als joves quins són els mites que surten a escena ni quins són, mitològicament parlant, els seus àmbits d’actuació. Nosaltres, que coneixem i hem estudiat una mica la mitologia grega ens vam fer un embolic amb els personatges i el que representaven.
Aquesta opinió no impedeix que podem afirmar que es tracta d’una proposta engrescadora, on els sis intèrprets es deixen la pell a escena des del mateix moment en què entrem a la sala, on ens hem deixat seduir pel moviment escènic i la música.
Un grup d’actors que no ens han deixat respirar i ens han fet riure en molts moments de la representació.
Creiem que l’espectacle no aconsegueix l’objectiu educatiu amb el qual es va crear. És per aquesta causa que la nostra valoració és força baixa.
Es representarà a l’Espai Lliure de Montjuïc fins al 29 d’octubre.