– 018 (23/24) – Teatre – LA PLA脟A DEL DIAMANT 聽(馃悓馃悓馃悓 ? ?) – Teatre Nacional de Catalunya – 06/10/2023

Divendres passat 6 d’octubre, a la Sala Gran del TNC vam poder veure l’obra de Merc猫 Rodoreda que ha inaugurat la temporada. Es tracta de l’adaptaci贸 de LA PLA脟A DEL DIAMANT amb una visi贸 contempor脿nia i trencadora que han adaptat Ferran Dordal i Carlota Subir贸s, amb dramat煤rgia de Ferran Dordal i la direcci贸 de la Carlota Subir贸s.

Com veureu a la cap莽alera, la valoraci贸 “cargolaire” 茅s un p猫l estranya. Poques vegades ens passa que l’Imma i en Miquel discrepem amb rotunditat… i aquest 茅s un dels casos on s’ha complert amb escreix. L’Imma la valoraria amb cinc cargols i en Miquel, com a molt amb tres. Intentarem explicar el perqu猫…

La novel路la relata les viv猫ncies d’una dona humil del barri de Gr脿cia, la Nat脿lia, entre la segona Rep煤blica, la Guerra Civil i els temps de postguerra on la submissi贸, el silenci i la mis猫ria del franquisme ho amaraven tot.

La Nat脿lia reviu en aquesta proposta, interpretada per onze actrius d’edats i perfils molt diversos, fent ressonar el passat en el present. Una mena de calidoscopi que ens mostra els diferents contrastos de la vida d’una dona que podria ser qualsevol dona.

Les onze int猫rprets es distribueixen el text seguint unes claus que hem ent猫s millor en el col路loqui que ha tingut lloc en acabar la representaci贸, i copsem que Yolanda Sey ha estat la Colometa que t茅 cura del colomar, Neus P脿mies la mare que crida durant els parts, Paula Jornet la noia innocent que creu que el Quimet 茅s l’home de la seva vida, Vicenta Ndongo la Nat脿lia que ens parla dels altres homes de la seva vida, en Pere i en Mateu 鈥..

Les actrius que fan seva la Nat脿lia s贸n: Lurdes Barba, M脿rcia Cister贸, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus P脿mies, Anna P茅rez Moya, Alba Pujol, Vanessa SeguraYolanda Sey i Clara Aguilar que 茅s tamb茅 la compositora i int猫rpret de la m煤sica en directe. La Nat脿lia o “la Colometa” 茅s l’煤nic personatge que apareix a escena, malgrat que la narraci贸 no deixa de banda la resta de personatges, que malgrat que no apareixen, molts d’ells s铆 que estan presents.

Un espectacle que respecta en tot moment el poder narratiu de l’autora, encara que a moments, l’abs猫ncia total de di脿legs ens ha produ茂t l’efecte d’estar assistint a una lectura dramatitzada, on prenen protagonisme absolut els objectes que damunt de l’escenari van cobrant vida a mans de les actrius. Precisament aquest aspecte, la narraci贸, 茅s el que a mi, en Miquel, m茅s ha decebut, perqu猫 no m’agrada gens ni mica el teatre narratiu i en aquest cas la narraci贸 茅s present al llarg de tota la representaci贸.

Un gran espai esc猫nic blanc que Max Glaenzel converteix en una mena de magatzem de records i viv猫ncies i on van prenent vida, a trav茅s dels objectes, tots els moments que la Nat脿lia va rememorant, la botiga d’hules del carrer Gran amb les nines que ocupaven l’aparador, els seus dos fills, la robeta i els biberons, la moto que el Quimet es va acabar comprant, les flors, el llit, les cadires, els plats, les copes, les eines, l’esgl茅sia…, i els coloms, i les besses per alimentar-los. 

Hem trobat que el millor d’aquesta proposta 茅s sense cap mena de dubte, la coreografia (responsabilitat de Cecilia Colacrai) i el moviment d’objectes que durant tota la representaci贸 els mouen les mateixes actrius “tot fent i desfent”. Absolutament m脿gic…. una aut猫ntica poesia visual. En aquest aspecte l’Imma i en Miquel estan totalment d’acord.

Hem vist moltes versions teatrals de LA PLA脟A DEL DIAMANT, per貌 sobretot encara resta a la nostra mem貌ria i segurament en la de tothom, la imatge cinematogr脿fica ic貌nica de l’actriu S铆lvia Munt interpretant aquest paper, que segurament mai es podr脿 superar ni reempla莽ar. En el mateix col路loqui la mateixa Carlota Subir贸s va comentar que una de les raons per fer pujar onze int猫rprets a l’escenari per interpretar la Nat脿lia, 茅s que no es veia amb cor de fer la recerca d’una Colometa que superes el mite de la S铆lvia Munt.

En general unes magn铆fiques interpretacions, d’una gran sensibilitat.

Cal comentar que en Miquel creu que … malgrat que totes s贸n correctes n’hi ha algunes que destaquen molt per sobre de la resta i voldr铆em valorar per sobre de totes la de M脿rcia Cister贸 i tamb茅 la de Montse Esteve i la de Paula Jornet. Per altra banda, li hauria agradat gaudir d’aquestes interpretacions molta m茅s estona i no veu necessari tantes “Colometas” a l’escenari, perqu猫 al seu entendre desdibuixa excessivament el personatge.

Per altra banda, aquesta versi贸 en cap cas es tracta d’una innovaci贸 per estar representada per diverses Colometas a l’escenari. Recordem per exemple la recent versi贸 del nostre amic Sergi Marcos i de Marta Cul铆, que s’ha pogut veure en diversos escenaris de tot Catalunya i que nosaltres vam tenir la sort de poder gaudir el passat mes de gener a l’Auditori del carrer Cal脿bria 66. Una proposta magn铆ficament interpretada per tres Colometes de diferents edats… J煤lia Vinolo, Guillermina Faustino i Assumpta Lorente. Us deixem AQU脥 L’ENLLA脟 de la nostra opini贸 que en el seu moment v脿rem valorar molt positivament.

En finalitzar la representaci贸 ha tingut lloc un interessant col路loqui, que ens va aclarir molts aspectes de la proposta, amb la participaci贸 de Ferran Dordal, Carlota Subir贸s i nou de les onze int猫rprets.

Va ser moderat en aquesta ocasi贸 pel fil貌sof Joan-Carles M猫lich, que al nostre entendre va voler prendre massa protagonisme, deixant una mica de banda el seu paper de moderador.

Deixa un comentari