Ahir dimarts 3 d’octubre, vam fer cap a “El Maldà” per veure EL PLAER DE LA TRISTESA, un espectacle creat i dirigit per l’actor Arnau Puig que s’estrena com a dramaturg i director en solitari.

EL PLAER DE LA TRISTESA s’ha construït a partir de ”Nit de Reis (diari d’una infermera de 14 anys)” de la llevadora i escriptora Ramona Via (Vilafranca del Penedès 1922- Girona 1992). Un relat en forma de diari personal publicat el 1966 i on parlava de la guerra civil, entre l’1 de setembre de 1938 al 6 de juny de  1939, que ella va viure des de la rereguarda.  

Ramona Via va exercir professionalment de llevadora i va conrear la poesia, la narrativa, la traducció i el periodisme amb la convicció de contribuir a la salvaguarda de la cultura i la llengua catalanes. Va començar a escriure de molt jove i deia que li servia per practicar el català i fixar el record de tot el que vivia. 

A catorze anys va anar a viure amb uns oncles a les Cabanyes (Alt Penedès) i en plena guerra civil el Molí d’en Rovira es va convertir en hospital per als soldats ferits al front i la Ramona va ser admesa com a infermera i llevadora amb setze anys acabats de fer. Els estudis els va acabar posteriorment el 1944.

EL PLAER DE LA TRISTESA és el diari d’una nena de catorze anys, que amb mirada innocent ens explica el que veu, el que sent i el que creu. Ella viu la guerra des de la rereguarda, però pateix les conseqüències, tant les físiques per la gana i el fred que va haver de patir, com les psicològiques amb la pèrdua de persones estimades, la marxa de veïns del poble, la incorporació de companys d’escola a files, la cura dels germans petits i la transformació política d’algunes persones. Tots els seus somnis van quedar esmicolats. Tota la seva vida va canviar.

La història es converteix en un testimoni privilegiat dels darrers mesos de la guerra i els primers de la postguerra en un poble de la rodalia de Barcelona. 

Una obra que s’endinsa en la minúcia de les vides més humils i anònimes, en els seus afanys més casolans, quotidians i vulgars. Unes vides que constitueixen la quasi totalitat de la Humanitat i que a penes comprenen el perquè (si és que existeix un per què) dels daltabaixos històrics que les sacsegen.

Ens ha sorprès molt positivament el treball de l’Arnau Puig com a dramaturg i com a director. Un text, amb una acurada narrativa, amb pocs diàlegs, que ens apropa aquesta història situada a la Guerra Civil Espanyola, però que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic en qualsevol lloc o època.

Hem de ressaltar l’acurada escenografia que es va transformant a mesura que avança la història. Ens va agradar força, ja que en espai tan petit com l’escenari de “El Maldà”, aconsegueix escenificar fins a tres nivells d’alçada amb pocs elements… unes escales que no van enlloc, una lampareta, uns llibres, diverses plataformes, una torreta amb certa alçada on les actrius s’enfilen i un munt de mantes de colors, que donen espectacularitat a la posada en escena.

Pel que fa a les dues actrius, Cinta Moreno i Laura Roig ens han ofert unes interpretacions magnífiques, amb una posada en escena viva i plena de matisos. Canvis d’escena molt fluids on les actrius canvien de personatge sense cap fissura i on contribueixen com ja hem dit l’excel.lent escenografia de Paula Font, la il·luminació de Daniel Gener, el so d’Abel Vernet i el vestuari de la mateixa Cinta Moreno.

Elles són les narradores de l’esdevenir d’un poble, que viu i pateix una guerra des de la llunyania, un poble que queda profundament marcat.

I tot narrat des de la mirada innocent i sincera d’una noia de catorze anys.

Si us plau, no us la perdeu !!!