– 016 (23/24) – Òpera – EUGENE ONEGIN (Txaikovski) – Gran Teatre del Liceu – (🐌🐌🐌)

El Gran Teatre del Liceu ha inaugurat la temporada 23/24 amb l’òpera EUGENE ONEGIN, de Piotr Ilitx Txaikovski amb direcció musical de Josep Pons i direcció escènica de Christof Loy. Dins del nostre abonament nosaltres la vam poder veure aquest dilluns 2 d’octubre, i aquesta vegada ens ha tocat en sort el segon repartiment.

Una òpera que ens agrada molt, malgrat que mai l’havíem vist físicament al Teatre. Curiosament, fa deu anys, en 2013, la vam veure dues vegades en produccions diferents en retransmissions en directe a les pantalles del cinema: al febrer des de la Royal Opera House de Londres i també a l’octubre des del Metropolitan Opera House de Nova York.

Es tracta d’una òpera en tres actes amb llibret del mateix Txaikovski i Konstantin Kilovski, basat en la novel·la homònima, en vers, d’Aleksandr Puixkin. Va ser estrenada el 29 de març del 1879 al Teatre Mali del Conservatori de Moscou, dos anys més tard s’estrenava al Bolxoi de Moscou i al Gran Teatre del Liceu el gener del 1955.

Txaikovski va concebre Eugene Onegin com una òpera de cambra, una unió d’escenes on es tracten temes com la solitud, els desitjos incomplerts i les oportunitats perdudes. La producció que hem pogut veure ara al Liceu, recull aquest esperit i redueix la posada en escena a un format minimalista que no ens ha acabat de convèncer. Per ser sincers, l’hem trobada penosa per no dir patètica.

L’espai escenogràfic de Raimundo Orfeo Voigt és, al nostre entendre, massa reduït, i si bé entenem que volen destacar els sentiments dels personatges, les mides reduïdes dificulten i mostren moments on el cor ha de sortir “a empentes” per la petita porta d’accés. Un escassíssim espai on la dansa dels set ballarins queda, també al nostre entendre, molt encotillada.

Andreas Heise firma la coreografia i el moviment escènic de la producció.

La proposta de Christof Loy va ser estrenada a Oslo el 2020 i és el resultat d’una coproducció de la Den Norske Opera d’Oslo i el Teatro Real de Madrid.

El director d’escena ha dividit el desenvolupament de la història en dos segments amb una escenografia diferent, “Solitude” que recull el primer acte i part del segon i “Loneliness” que s’inicia amb el duel entre Onegin i Lenski. El primer fa referència a la solitud buscada mentre que el segon parla de la solitud no desitjada.

EUGENE ONEGIN és el drama de l’amor mal sincronitzat. En un primer moment, Tatiana Larin és rebutjada pel vividor i home de món Oneguin, que fins i tot es permet donar-li lliçons de comportament. Després, avorrit dels plaers mundans, Oneguin s’adona dels seus sentiments i tracta de recuperar a una dona que ara se li presenta esplendorosa, però és massa tard: Tatiana, casada amb un ric militar retirat, tot i que enamorada d’ell, el rebutja pels convencionalismes socials.

Els dos papers principals han estat cantats i força ben resolts, pel jove baríton ucraïnès Iurii Samoilov i la soprano russa Kristina Mkhitaryan.

El tenor barcelonès Josep Bros ha interpretat el paper de Vladimir Lenski, la mezzosoprano valenciana Cristina Faus ha estat Olga Larin, la també mezzosoprano manresana Mireia Pintó ha interpretat el paper de Larina. El paper de Filipievna ha estat cantat per la mezzosoprano alemana Janina Baechle, el de princep Gremin, pel baix polonès Adam Palka i finalment, el baríton barcelonès Josep Ramon Olivé ha cantat el paper del capità.

Volem destacar al tenor basc Mikeldi Atxalandabaso el de Monsieur Triquet, que potser ha estat la millor interpretació de la nit.

Malgrat la decepció per aquesta inauguració de temporada Liceista, que no ens ha acabat de convèncer, també hem de dir que almenys hem gaudit de la música de Txaikovski, magníficament interpretada per l’Orquesta Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Josep Pons i les veus del Cor del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Pablo Assante.