Ahir dissabte 23 de setembre, vam tenir l’oportunitat, al Teatre Versus Glòries, de veure ROVIRA VS RODRIGUEZ, una de les peçes de la trilogia que en coproducció entre El Maldà (“La paella dels dijous”), la Sala Flyhard (“Silvia”) i la Sala Versus Glòries es va presentar en el marc del Grec Festival de Barcelona 2023.

Un projecte creat per establir una connexió entre el teatre de proximitat “On el teatre batega” i les sales de l’off de Buenos Aires. 

Les obres estan escrites pel dramaturg i director Nelson Valente (Buenos Aires 1971) i les dramaturgues catalanes Cristina Clemente (Barcelona 1977) i Muguet Franc (Barcelona 1977). Són tres obres enllaçades de dues famílies que es poden veure de forma independent o com a trilogia.

ROVIRA VS RODRIGUEZ està escrita i dirigida per Cristina Clemente i Nelson Valente i magníficament interpretada per Jordi Andujar, Gabriel Beck, Lluïsa Castell, Núria Cuyas, Mayra Homar, Lide Uranga i Julian Ponce. 

Aquesta és l’obra considerada com el desenllaç de les altres dues propostes que nosaltres no hem pogut veure.

La família Rovira visita la família Rodríguez. La Mercè (Lluïsa Castell) i la Sílvia (Lide Uranga), les matriarques d’ambdues famílies, han propiciat la trobada. Les dues dones s’estimen i ara només falta que les famílies es coneguin. Totes dues estan molt nervioses i amb la il·lusió que tot surti bé. Però no serà fàcil. Cada família traurà a la llum un univers de tradicions, secrets, judicis i prejudicis, generant situacions tant hilarants com angoixants. Rovira vs. Rodríguez és una comèdia amb un costat dramàtic, que contraposa dues cultures, que posa en el centre del relat a la gent gran, tan silenciada i ignorada per la societat.

La Silvia (Lluïsa Castell) i la Mercè (Lide Uranga), s’estimen i han estat enamorades d’ençà que eren joves.  Ara han decidit viure juntes a Zahara de los Atunes. Volen que els seus fills es coneguin i les famílies es reuneixen amb la intenció de destruir les distàncies físiques i generacionals i establir un nou lligam al qual la relació de les dues matriarques els aboca. Però els hàbits dels dos països confrontaran directament i els interessos de cada un dels fills es deixen veure ràpidament.

La trobada d’ambdues cultures provocarà situacions còmiques que ens han fet riure tot sobretot a la primera part de la peça. 

D’una banda, la família argentina de la Silvia, els seus fills Jorgito (Julian Ponce) porreta i una mica penjat, la Moni (Myra Homar) una dona aparentment molt enamorada del seu marit i homòfoba i el seu gendre Gastón (Gabriel Beck) una persona molt manipuladora que només vol fer calés estafant a tothom que pugui… i masclista de manual.

D’altra banda, la família de la Mercè, del barri de Gràcia de Barcelona, el seu fill Guifré (Jordi Andujar) casat i amb fills que vol que els comptes estiguin clars de bon començament, intentant per tots els mitjans fer un pot comú per les despeses de la trobada … i la Lia (Núria Cuyas) una noia molt alliberada, invasiva i amb les idees molt clares.

Molt bones interpretacions i una divertida posada en escena, que ens ha fet passar una molt bona estona.

Malgrat tot, creiem que el desenllaç de la proposta, al nostre gust, és massa precipitat, excessivament esbojarrat i poc creïble… Podríem dir que “se surt del guió” que fins aleshores ens havia atrapat amb diàlegs i situacions ben construïdes. 

Una bona comèdia, que podeu veure a la Sala Versus Glòries fins al dia 15 d’octubre.