Ahir divendres 22 de setembre vam fer cap a la Sala Villarroel per poder veure HISTÒRIA D’UN SENGLAR (o alguna cosa de Ricard), una obra escrita i dirigida pel dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo 1982) i protagonitzada esplèndidament per Joan Carreras (Barcelona 1973). Una interpretació que li ha valgut el Premi Butaca 2021, el Premi de la Crítica 2021 i el Premi Max 2021 al Millor Actor.
Es tracta d’una producció de Temporada Alta 2020 i Grec Festival de Barcelona 2020. Per diverses raons, coincidia que fins ara nosaltres no l’havíem pogut veure.
Des de la seva estrena al Festival Temporada Alta de 2020, ha fet gira per Catalunya i Espanya, fent temporada al Lliure (Espai Lliure) el juny del 2021 i al Teatro de La Abadia de Madrid, en versió castellana, en 2021 i 2022. Després de la seva estada a la Villarroel continuarà gira per Catalunya.
El Personatge que interpreta Joan Carreras, ens parla del seu avi, del seu pare, del seu germà, dels homes de la seva família que no han acabat d’entendre com ell ha acabat sent actor, una persona a la qual les tietes admiren i del qual, els tiets, mirant-lo de reüll, es pregunten “si ja se l’han follat“.
Durant la construcció del personatge, les afinitats entre els personatges de l’actor i del monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. A mesura que les seves històries de vida s’entrellacen, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta.
El text, traduït per Joan Sallent, és intel·ligent, amb el joc d’autoficció que fusiona l’actor amb el personatge. Com diu l’autor, “alguna cosa de Ricard” és la història d’un animal. Un animal polític, un animal teatral, un animal humà.
Un text que explota la vanitat i ambició d’un actor, fusionant-lo amb un dels personatges shakespearians més ambiciosos: Ricard III. I al mateix temps aprofita per reinterpretar un clàssic, en un exercici d’anàlisi de en quin context va ser escrit i la seva significança en el nostre present.
L’escenografia de Laura Clos plena de cordes i racons que guarden l’utillatge que l’actor farà servir per a les seves transformacions com Lady Anna o la reina Margarida, la il·luminació de Ganecha Gil, l’espai sonor de Ramón Ciércoles, i el vestuari i caracterització de Sergi Corbera, acompanyen l’actor i fan que la interpretació d’en Joan Carreras llueixi d’una manera espectacular.
Diàlegs ficticis amb el públic, els que manté amb el director, amb l’actor “que promet” acabat de sortir de l’Institut del Teatre, amb les “nenes” productores, amb l’actriu vella que no ha estat mai una bona actriu, les seves cavil·lacions personals per construir el personatge, les seves indicacions a l’equip tècnic sobre la llum o el so, les seves entonacions caricaturesques, els jocs de paraules, el vers escrit “en difícil“, les seves gesticulacions, …. en definitiva un Joan Carreras excepcional que ens ha fet vibrar i gaudir de valent.
Un personatge d’un actor que es queda sol contra el sistema, d’un actor intel·ligent, que esgotat, ofereix el seu regne per un sol espectador “intel·ligent”.
Ja ho han dit moltes persones abans que nosaltres i només podem confirmar que HISTÒRIA D’UN SENGLAR té un text brillant amb una traducció perfecta, un magnífic actor i un treball tècnic insuperable que fa d’aquest espectacle una autèntica obra d’art.
Si encara no la veu vista, correu per què s’estarà a la Sala Villarroel fins al dia 1 d’octubre.