Ahir dimarts 19, vam fer cap al Teatre La Gleva, situat a prop de casa nostra, per veure MIÉRCOLES QUE PARECEN JUEVES, amb text i dramatúrgia de Juan José Millás (València 1946), interpretat per Clara Sanchís (Teruel 1968) i dirigida per Mario Gas (Montevideo 1947).
Aquesta proposta va ser estrenada la temporada passada al Teatre Quique San Francisco de Madrid i ha fet gira per diverses ciutats espanyoles, aterrant ara a Barcelona.
Els components d’una associació de pares d’alumnes d’un institut d’ensenyament mitjà esperen a la sala d’actes de l’institut l’arribada de Juan José Millás, que donarà una conferència sobre la importància de la lectura en l’adolescència.
Però en comptes de l’escriptor es presenta una dona que assegura ser Juan José Millás, i ho ha fet a punta de pistola enfrontant-se als serveis de seguretat de l’Institut. Ella diu que és Juan José Millás encara que sap que “ser Millàs es una mierda” ….
Ella/Ell es tanca dins l’auditori i crida que nosaltres, els pares dels alumnes som els seus ostatges. I comença a parlar …..
Durant la conferència, tant la policia com l’autèntic escriptor tracten que deposi la seva actitud i s’entregui abans que hi hagin ferits.
Amb humor, aquest personatge fascinant, magistralment interpretat, ens parla dels temes de l’univers de Millàs: la realitat i la irrealitat, el poder de la imaginació, la identitat real versus la identitat imposada, quantes personalitats poden conviure en una persona, quina és la diferencia entre allò que “se nos ocurre y lo que realmente ocurre” ….
El que a priori pot semblar un monòleg, no ho és, perquè l’actriu ens interpel·la de forma constant i fa preguntes als “pares i mares” reclamant respostes. Un joc escènic que vol demostrar que qui domina el llenguatge és qui domina la realitat.
Un text absolutament meravellós, que en principi et deixa “noquejat”, pel canvi sobtat en la gran quantitat de temes que toca, i l’enorme dificultat d’interpretació que això suposa, … però en el que a poc a poc l’espectador es veu atrapat i fascinat pel joc de les paraules i pensaments.
Hem pogut gaudir d’una interpretació absolutament sensacional, amb una actriu que ens mostra la seva capacitat de canviar de registre d’un moment a l’altra amb una naturalitat aclaparadora. Magnífica també la direcció i la posada en escena.
MIÉRCOLES QUE PARECEN JUEVES, ens porta a l’univers interior de Millás, su …“lo que no” … i ens ofereix una mirada diferent sobre la realitat que ens envolta, una realitat de fet poc engrescadora i on la imaginació no té espai. En el seu text incideix en el llenguatge com a instrument creador de la realitat.
És real la realitat?? … On acaba la fantasia i comença la realitat?? … Jo soc jo??
Una proposta de petit format, que ens ha fascinat i que creiem sincerament que no podeu deixar de veure. Estarà al Teatre La Gleva fins al dia 1 d’octubre.