El passat dissabte 16 vam fer cap al teatre Akadèmia per veure BÈSTIES, escrita per Monica Dolan, traduïda per Adriana Nadal i dirigida per Pau Roca. Una proposta estrenada al Grec Festival de Barcelona 2023 a La Muriel.

Un text unipersonal de la dramaturga i actriu britànica Monica Dolan (Middlesbrough, 1969), que ens parla dels orígens i repercussions d’un cas bastant extrem, on una mare ha permès que la seva filla de vuit anys es faci un implant de pits. Aquesta obra va ser estrenada al Fringe del Festival d’Edinburgh el 2017 amb la mateixa Dolan com a intèrpret, obtenint un èxit aclaparador.

En el nostre escenari, Marta Marco és “Tessa”, la psicoterapeuta que ha tractat la mare i ens explica aquesta història que aconsegueix que ens quedem atrapats amb ganes de saber que ha passat. 

Tot el que ens explica l’autora és ficció, però ens obre la porta a plantejar-nos si aquesta història seria possible, si entre tots estem permetent la hipersexualització dels nens i nenes que de ben menuts ja pateixen pressió estètica.

Fins on estaria disposada a arribar una mare perquè la seva filla aconsegueixi allò que vol?

L’accés quasi il·limitat a les xarxes i a la televisió, transmeten la necessitat de ser com aquelles persones a les quals admirem, la necessitat d’amagar el nostre jo més profund per construir la nostra identitat segons el que desitgem i el que pensem que volen les persones del nostre entorn.

… definim les nostres identitats des de fora i no des de dins …  

La història que ens expliquen, obre doncs reflexions sobre la sexualització infantil i adolescent, la suposada bondat/innocència dels infants, la medicina de l’estètica com a negoci sense límits morals, la responsabilitat dels adults en els processos de creixement psicològic dels nostres infants, el paper de les escoles, la utilització de les xarxes socials i l’accés que tenen els nostres nens i joves…

Marta Marco interpreta magníficament el paper de la psicoterapeuta, que ha de tractar a la Carol, la mare de la Lila, que no sap com frenar l’obsessió de la seva filla que des dels tres anys manifesta voler tenir pits. La Carol està separada i cria a la nena tota sola, va convivint amb el desig de la seva filla fins que a vuit anys decideix complaure-la primant el que ella pensa que serà el millor per la nena, perquè el que vol és que sigui feliç. 

La Tessa vol entendre la decisió de la mare intentant en tot moment ser objectiva i no deixant que aflori el que ella realment pensa i sent. Observem a través d’unes trucades al seu marit i al seu fill, que ella té algun problema de salut que afecta els seus pits. 

Una posada en escena sòbria amb escenografia de Paula Bosch, il·luminació de Manoly Rubio Garcia, vestuari de Pol Cornudella, so d’Edu Albes i sobretot una magnífica direcció de Pau Roca.

Una proposta que no deixa indiferent i que ens hauria d’obligar a tots a planejar-nos que estem fent a la nostra societat, perquè ens deixem portar pel que diuen els altres i ens adaptem sense rumiar-ho als paràmetres estètics que ens imposen entre tots.

Paga la pena anar al teatre Akadèmia per veure la magnífica interpretació de la Marta Marco, que ens ha colpit i emocionat. S’hi estarà fins al 8 d’octubre.