Ahir dijous 7 de setembre, vam iniciar la nostra temporada teatral 2023-2024, i ho vam fer assistint a l’estrena de la proposta TOTS ELS DIES ARRIBEN, a la Sala Petita del Teatre Gaudí, un dels nostres teatres de referència.

Es tracta d’una nova proposta de l’autor i director Iñaki Garz del que nosaltres hem vist “QUAN ELS LLOPS UDOLEN” a La Badabadoc al gener del 2022, “LA SENYORA OLIVER” al Tantarantana en 2016 i “SI PLANEAS VENGARTE CAVA DOS TUMBAS” a l’Àtic 22 en 2014. Iñaki Garz (Bilbao 1974) és director i dramaturg cofundador de la companyia Icaroteatre creada a Barcelona l’any 2001.

Com en les anteriors propostes el text ha estat traduït al català per Jordi Boixadós (Barcelona 1958).

L’obra TOTS ELS DIES ARRIBEN, ha estat la guanyadora de la setena edició (2023) del premi de textos teatrals per a espectacles de petit format que convoca el col·lectiu “Saó de Ponent” de Mollerusa. 

Una proposta que s’inicia com una comèdia i acaba com un drama, amb un gir de guió que canvia de cop i volta la perspectiva de l’espectador i és a partir d’aquest canvi de guió quan ens ha atrapat. Al nostre entendre la primera part, amb la presentació de les dues parelles protagonistes és, proporcionalment, massa llarga i dibuixa uns personatges que en el cas particular de les dones no són gaire versemblants i amb una sobreactuació d’una de les dues actrius, que, particularment, no ens ha fet el pes. 

El relat té com a escenari una reunió familiar protagonitzada per dos germans i les seves parelles que es retroben tradicionalment una vegada a l’any per posar-se al dia de l’estat de les seves vides. Els dos germans van deixar de conviure d’ençà que eren adolescents i mantenen una relació freda i formal. 

Ara estan a la cinquantena. El germà gran (Pep Miràs) és un empresari d’èxit que ha decidit entrar al món de la política. La seva dona (Lali Barenys) es dedica a la casa i als dos fills que tenen en comú. El germà petit (Albert Alemany) treballa de vigilant i escriu obres que cap editorial vol publicar. Ara escriu les seves memòries. La seva dona (Jenny Beacraft) és una actriu que fa anys que no aconsegueix cap paper. 

El sopar anual és una tradició que les dones detesten i que es manté per inèrcia. Aquest sopar que prometia ser avorrit i ple d’hipocresia, es converteix en una trobada caòtica on afloren els secrets familiars.

Els quatre actors es posen a la pell dels personatges que reunits en el sopar familiar obriran la “caixa de Pandora”  dels secrets familiars amb retrets, insults, difamacions, acusacions, desacords… que farà que la vetllada acabi de manera explosiva.

Una obra que reflexiona sobre els traumes provocats per l’abús i la violència dins del si de la família, els silencis, els sentiments de culpa, els enganys, l’odi, la por…, un seguit de sentiments i emocions que marquen a les persones que ho viuen i a les persones que conformen el seu entorn més immediat.

Una proposta que amb la il·luminació de Jaume Feixas, el vestuari d’Andrea Castellanos i l’espai sonor de Marc Domínguez Sánchez, ens ha acabat satisfent malgrat l’excesiva durada de les escenes prèvies a l’inici del drama. Unes interpretacions prou convincents a partir d’aquest punt.

Aquesta proposta la podeu veure al Teatre Gaudí fins al 24 de setembre, i pensem que paga la pena anar-hi.