Ahir dissabte al migdia, tot veient el Telenotícies de TV3, vàrem veure un reportatge de l’assaig d’aquest espectacle, que s’havia d’interpretar hores després al Teatre Grec. Tot i que ja pensàvem que la nostra agenda cultural d’aquesta temporada l’havíem liquidat, … d’un rampell vàrem comprar dues de les darreres localitats, que per sort encara estaven disponibles. Cal aclarir que voluntàriament enguany no havíem volgut ni mirar la programació d’aquest GREC 2023. Volíem descansar una mica de tanta “cultura escènica” per poder viatjar i també per practicar una mica el senderisme.

Va ser una decisió improvisada, de la que no ens penedim en absolut, ja que vàrem viure una nit absolutament màgica, que ara si, posa el colofó d’or a la nostra temporada 22/23.

L’espectacle, que no sabríem classificar del cert, potser entre una òpera o un Musical, sota el títol de PRISONER OF THE STATE, va ser interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la batuta de Ludovic Morlot, el seu director titular.

Per celebrar l’any Beethoven en 2020, l’Auditori va encarregar al compositor David Lang (Los Àngeles 1957) una nova creació, una relectura de l’òpera Fidelio. La pandèmia va obligar a ajornar el projecte i tres anys més tard del previst el nou treball del compositor nord-americà ens presenta un Fidelio des d’una nova òptica més contemporània i política. David Lang és l’autor de la música i del llibret.

La posada en escena, sòbria, però efectiva és d’Elkhanah Pulitzer que situa el “mal” i la manca de llibertat que comporta, contra la paret de pedra del teatre Grec dominant tota l’escena.

El grup de presoners que l’ocupen i els guàrdies que els vigilen, està integrat per les veus masculines del Cor Jove de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Un gran cor de presoners que s’incorporen a escena tot baixant per les grades laterals del teatre i estan presents durant tota la representació. El vestuari és de Maline Caste. 

La soprano Claron McFadden (Rochester, New York, 1961) és “l’assistent” (Leonor a l’òpera de Beethoven) transvestida en home en aquest Fidelio, una dona que vol rescatar el seu marit empresonat per motius polítics. El baríton Jarret Ott és “el presoner” (Florestan a l’operă), el protagonista que roman tancat en una cella claustrofòbica als soterranis de la presó.

La idea de David Lang no donant nom als personatges és que aquesta peça pugui explicar la història de molts presos polítics. Ell ha decidit anomenar-los pel seu lloc de treball, pel paper que tenen dins la maquinària repressora de l’estat.

El baix-baríton Davóne Tines és “el carceller” (Rocco a Fidelio) i el tenor Alan Oke (Londres 1954) és “l’Alcaide” (Don Pizarro a l’òpera), que creu millor ser temut que ser estimat. Hem de remarcar que vàrem al·lucinar en sentir en els moments inicials la increïble veu de Davóne Tines, …. pell de gallina !!!

Una versió que centralitza el tema polític seguint l’estructura de l’original, però descartant l’obertura i eliminant del llibret els elements de la història d’amor. Vol destacar la tirania dels governants i la injustícia d’un món mancat de llibertats i on els drets humans són deixats de banda.

A l’òpera de Beethoven els presoners només apareixen un parell de vegades, fet que ha fet que Lang decidís centrar-se justament en les presons modernes, donant pes als presos que no abandonen mai l’escena i que poden explicar les raons que els han portat a aquesta situació i que tenen a veure al sistema penitenciari de l’època, l’Anglaterra del 1805 (robar un crostó de pa, robar un guant a una dama, robar una vaca del veí,…).

Hem pogut escoltar diferents moments on s’explicita la funció de les presons. Al tema “Prison song” els presoners canten mecànicament convertits en fragments d’una maquinària on els guàrdies s’incorporen al seu cant afegint “castiguem per perdonar”, mostrant un sistema carceler en bucle: acció-reacció.

Ludwig van Beethoven va trigar anys a escriure la versió definitiva de la seva única obra per a l’escenari, de la qual no sols va canviar el títol (inicialment es titulava Leonora), sinó que també va produir versions diverses del llibret. Lang ha escrit el seu propi llibret per a aquesta versió de la narració sense utilitzar ni una nota de la música de Beethoven.

PRISONER OF THE STATE va ser estrenada al Lincoln Center de Nova York en 2019 interpretada per la Filarmónica de Nova York. 

La posada en escena trenca en diferents moments la quarta paret, culminant amb la pregunta que entonen tots els personatges cap al públic, amb tot el teatre il·luminat, i on ens fan entendre que tots som presoners, d’una manera o altra, i que l’única diferència amb els que estan a les presons és que en ells es veuen les cadenes.

Ha estat una ocasió única per veure aquesta magnífica proposta, que en molts moments ens ha semblat més un musical que una òpera i on hem de destacar les magnífiques veus i interpretacions de tots els solistes, i com no la “nostra” orquestra i els dos cors representats.

De curta durada, poc més d’una hora, però d’una grandíssima qualitat, ha fet aplaudir dempeus a tots els espectadors.

…. i ara Sí que Sí. Bones vacances a tothom !!! … Nosaltres gairebé camí d’IRLANDA i GALES, viatge que es va truncar per culpa de la maleïda pandèmia.